Lortotipografia o ortografia tipogràfica és el tractat o conjunt de regles, normes, usos i convencions per les quals es regeix la confecció d'un imprès mitjançant recursos o signes tipogràfics específics.
L'ortotipografia s'encarrega d'estudiar la combinació de l'ortografia i la tipografia, i especifica la forma en la qual la primera s'aplica a obres impreses. En l'actualitat, a causa del fet que normalment s'escriu amb l'ús de tipus en programes de tractament de textos, de maquetació i de composició, l'ortotipografia s'ha convertit en un punt essencial.
Segons Martínez de Sousa, de la mateixa manera que l'ortografia s'ocupa de les regles bàsiques de l'escriptura, l'ortotipografia o ortografia tipogràfica és el «conjunt de regles per les quals es regeix la confecció d'un imprès mitjançant recursos o signes tipogràfics». L'ortotipografia es fixa especialment en les famílies i estils de lletres, l'aplicació de la rodona, cursiva, negreta, versaleta, ampla i estreta, superíndex i subíndex, etc. També abasta la correcta escriptura de notes al peu i cites bibliogràfiques, «cites textuals, obres, obres teatrals, fórmules, títols, subtítols i altres aspectes bibliogràfics i tipogràfics que van més enllà de la simple escriptura del text general».
Si l'«ortografia» és el conjunt de normes que regulen l'escriptura d'una llengua i la «tipografia» és l'art de crear i combinar tipus, és a dir, lletres d'impremta, per a produir llibres, revistes, fullets, pàgines web, etc., l'«ortotipografia» s'ocupa d'estudiar la combinació de l'ortografia i la tipografia i concreta la forma en què la primera s'aplica a obres impreses. L'ortotipografia és, eminentment, una disciplina de tipus pràctic, la qual cosa implica que, partint de l'ortografia, el disseny editorial i els mitjans tècnics, l'ortotipògraf haurà de prendre, en cada cas de manera específica, decisions perquè totes aquestes peces encaixin en benefici de la comunicació escrita.
Vegeu també Ortografia Tipografia
Referències
Bibliografia
Categoria:Tipografia