miniatura|351x351px|Una formació normal d'equip de rugbi il·lustrant cadascuna de les posicions i els seus respectius dorsals. En el rugbi unió o rugbi 15, hi ha 15 jugadors a cada equip, que es componen de vuit davanters (que porten samarretes numerades de l'1 al 8) i set tresquarts (numerats del 9 al 15). A més, hi pot haver fins a vuit jugadors de reserva "a la banqueta", numerats del 16 al 23. Els jugadors no estan limitats a una sola posició, encara que generalment s'especialitzen en una o dues que s'adapten a les seves habilitats i tipus de cos. Els jugadors que juguen en diverses posicions es denominen “utilitaris”.

Davanters Primera línia Pilars (1 i 3) Al rugbi a 15, el pilar (esquerra i dreta) (en anglès: prop) és un dels quinze llocs habituals. Hi ha dos pilars en un equip, i són els jugadors de la primera línia que envolten el taloner en barreja tancada, i s'encarreguen d'empènyer els pilars contraris en el moment d'aquesta fase amb joc. En l'argot de lovalie, es parla de vegades simplement de l'"esquerrà" i del "dretà".

Corren certament menys de pressa que els altres jugadors de l'equip però el seu paper no és per això menys important: les barreges són més tècniques del que sembla, no és només un vulgar conflicte per saber quin paquet empeny més fort. Sent donat els riscs a què un s'exposa en el moment d'aquestes fases de joc en aquest lloc, sols els especialistes són autoritzats a jugar aposta i es té, rarament, recurs a barreges simulades per preservar la salut dels jugadors i evitar ferides. La duresa física d'aquest lloc així com l'especificitat del lloc implica la presència necessària d'un pilar entre els set substituts d'un full de partit, un segon especialista és de vegades també seleccionat si l'entrenador tem un partit particularment intens sobre les fases de conquesta.

Els jugadors que juguen a aquest lloc són generalment els més forts de l'equip i són més petits que les segones o terceres línies. En el rugby modern la seva plantilla és al voltant d'1m80 per a 110 quilos, el seu centre de gravetat ha de ser el més baix possible per poder més ben jugar en barreja, tanmateix existeix jugadors més grans o més pesats que són eficients en aquest lloc. Totes les proporcions guardades, els pilars esquerres són menys imponents i més mòbils que els pilars drets. En efecte, la seva posició a la barreja és diferent. El pilar dret compromet les seves dues espatlles a la barreja i has de contenir el taloner i el pilar esquerre adversos. L'esquerrà no compromet en canvi més que una sola espatlla (la dreta) i no posseeixis doncs més que un confident.

Han de ser bastant atlètics per al conflicte de la barreja tancada però el rugby professional ha ampliat singularment el seu camp d'acció, ja que d'ara endavant aixequen els seus companys d'equip en tecla i participen en accions de joc pilota a mans fins i tot si la majoria de les seves tasques són ingrates i poc visibles: neteja al voltant de les reagrupacions per exemple per impedir a l'adversari intervenir.

Alguns dels jugadors més destacats en la posició de pilar: Perry Freshwater (USAP) Christian Califano (FRA), Amédée Domenech (FRA), Robert Paparemborde (FRA), Jason Leonard (ANG), Wilson Whineray (N-Z), Ós del Randt (AFS), Carl Hayman (N-Z) i pascal Ondarts (FRA), Andrew Sheridan (ANG), Phil Vickery (ANG), Nicolas Mas (USAP).

Taloner (2) miniatura|239x239px|Un taloner a punt d'efectuar un servei de toc En el rugbi a 15, el taloner (en anglès: hooker) és una de les posicions específiques a l'interior de la melé. És un jugador de primera línia col·locat entre els dos pilars en barreja tancada, i encarregat de talonejar la pilota en el moment d'aquesta fase de joc després de la introducció de la pilota pel mig de barreja. El taloner és igualment el que retorna la pilota en joc en el moment de les tecles fins i tot si s'han vist a vegades altres jugadors encarregar-se d'aquesta tasca quan el taloner no disposava d'un bon llançament.

Corren certament menys ràpid que els altres jugadors de l'equip però el seu paper no és per això menys important : les barreges són ben tècniques, no és només un vulgar conflicte per saber quin paquet empeny el més fort.

Els jugadors que juguen a aquest lloc són generalment més forts que la defensa, menys que els pilars. són més petits que les segones línies.

Han de ser presones bastant atlètiques per al conflicte de la barreja tancada.

Cada vegada més, intervenen per percudir la defensa arran de la reagrupació i fer retrocedir els adversaris, mobilitzar la tercera línia al voltant de la reagrupació, per tal de posar menys jugadors contraris disponibles en alta mar...

Alguns dels jugadors més destacats en la posició de taloner: Sean Fitzpatrick (NZ), Keith Wood (IRL), John Smit (AFS), Raphaël Ibanez (FRA).

Segona línia (4 i 5) En el rugbi a XV, el segona línia (4 i 5) (en anglès: lock) és un dels quinze llocs habituals. Es troben dos segones línies en un equip. Són tradicionalment els més grans de l'equip (als voltants de 2 metres en els equips professionals) i la seva talla és crucial sobre les tecles bé que el timing amb el llançador és també extremadament important. D'ara endavant, també es pot utilitzar la seva gran talla per aixecar els seus companys d'equip en tecla o rebre els cops de trameses.

Els 5 de devent (jugadors de primera i de segona línia) representen la potència de combat de l'equip, per la seva capacitat a la recuperació de les pilotes i pel seu valor defensiu. Sobre les fases de joc obertes, són molt sovint emprades per crear brêches o requisar la intervenció de diversos defensors. També són portats a assegurar la continuïtat de les accions "netejant" les fases de joc, és a dir impedint als adversaris intervenir per recuperar la pilota després d'un placatge per exemple. El seu paper a les barreges tancades és també extremadament important per posar la pressió sobre l'equip advers. És doncs un lloc relativament fosc on els jugadors són abans de tot concernits per tasques ingrates però absolutament indispensables a l'equip. No obstant això alguns surten del lot per la seva capacitat per anticipar les accions i, per tant, a ser sovint ben col·locats per intervenir sobre fases ofensives.

Tercera línia La tercera línia està formada per tres jugadors: dos flankers, un a cada costat de la melé; i un número vuit a la part posterior de la melé

Tercera línia ala o flanker (6 i 7)

En el rugbi a 15, el flanker o tercera línia ala (6 i 7) (en anglès: 6. Blindside flanker i 7. Openside flanker) és un dels quinze llocs habituals.

Generalment el número 6 juga més aviat al costat tancat i és més poderós que el seu homòleg al costat obert que té un perfil més de corredor per sostenir immediatament els tres quarts en les fases ofensives com defensives. Tanmateix, això no és una regla absoluta i molts jugadors són a la vegada poderososs i mòbils. miniatura|Dos flankers del Stade toulousain i el Benetton Rugby Treviso conduint una melé En fase defensiva, l'objectiu d'aquests jugadors és d'enganxar-se més a la pilota per intervenir al més aviat possible sobre el portador de la pilota. Excel·lents plaqueurs, les seves intervencions són temudes. Així certs jugadors poden ser portats a intentar plaquejar o oposar-se immediatament al mig d'obertura per matar l'atac des del seu llançament. Les seves qualitats de placatge aliades amb les seves mobilitats i les seves potències són extremadament útils sobre les fases de joc obertes. D'altra banda, alguns jugadors s'han fet especialistes per recuperar ràpidament la pilota poc després del placatge com Josh Kronfeld o Serge Betsen. Ofensivament, poden aportar ràpidament el seu suport als tres quarts i provocar eventualment dels un-contra-un de cara a jugadors més febles físicament per tal de passar la ratlla d'avantatge. De manera general, són jugadors polivalents portats a intervenir sobre quasi totes les fases de joc i, per tant, particularment suportant.

Alguns dels jugadors més destacats en la posició de tercera línia ala: François Pienaar (AFS), John Jeffrey (ÉCO), Jerry Collins (NZ), Jason White (ESC), Kelly Brown (ESC) i Jean Prat (FRA).

Número 8 (8) miniatura|236x236px|Sébastien Chabal fent de número 8, situant-se darrere la melé En el rugbi a 15, el tercera línia centre o número 8 (8) (en anglès: Number eight) és un dels quinze llocs habituals. És un jugador formant part dels davants dels quals és un dels elements més importants en l'aspecte tàctic.

El lloc de número 8 és més sovint tingut per un jugador d'experiència i de gran talla, posseint bastant retrocés i autoritat per orientar el treball dels seus jugadors en el transcurs de les barreges. Existeix alguna manera de jugar a aquest lloc seguint la resta dels davants i el joc que es vol produir. En efecte, un 5 d'al davant (els jugadors de la primera i de la segona línia) que pena a la taca (recuperació de pilotes, conquesta) apreciaria un jugador de més en "primera cortina defensiva". Si no, el 8 es pot permetre anticipar els desplaçaments adversos per intervenir més lluny de les fases de combat pur. Excel·lents plaqueurs, les seves intervencions són temudes. Així certs jugadors poden ser portats a intentar plaquejar o oposar-se immediatament al mig d'obertura per matar l'atac des del seu llançament. Pot així formar el que es deia la "tercera cortina defensiva" o bé participar en l'ofensiva enmig dels tres quarts on la seva potència pot permetre crear bretxes en la defensa adversa. D'altra banda en el rugby professional, els número 8 poderosos arribant a ells sols a passar la línia d'avantatge resistint a placatges són particularment apreciats igualment. Si el jugador no té la potència física per realitzar celà, una presència eficaç en tecla es pot no obstant això mostrar molt interessant per conquerir pilotes.

Alguns dels jugadors més destacats en la posició de número 8: Zinzan Brooke(NZ), Henry Tuilagi (TON), Simon Taylor(ÉCO) i Wayne Shelford(NZ)

Tresquarts Mig de melé (9) miniatura|250x250px|El mig de melé introduint la pilota dins la melé En el rugbi a 15, el mig de melé (número 9) (en anglès: scrum-half) és un dels quinze llocs habituals d'un equip. Amb el mig d'Obertura, és un dels dos jugadors que componen la «frontissa», que connecta els davants als tres quarts.

Generalment és el més petit jugador de l'equip, les seves qualitats principals són la intel·ligència tàctica, la visió de joc, l'agilitat i la vivacitat. Paradoxalment en vista de la seva plantilla, mana sobre nombroses fases de joc l'estratègia dels davants que són molt més imponents que ell, ja que és de cara al joc i té una visió millor global que ells. Si són els davants (o «gruixut» en l'argot rugbístic) que permeten tenir pilotes en el moment de les fases de conquesta (tecla, confusa, recuperació en els mauls), són el 10 i el 9 que determinen l'orientació del joc i que en són els dipositaris.