El Partit Democràtic del Japó (en japonès: 民主党, transliterat: Minshutō) fou un partit polític sorgit al Japó l'any 1998 ençà de la fusió de diversos partits de l'oposició: un antic Partit Demòcrata, el Partit del Bon Govern (Minseitō), el Nou Partit de la Fraternitat (Shintō-yūai) i el Partit de la Reforma Democràtica (Minshu-Kaikaku-Rengō). A les eleccions celebrades l'agost de 2009 el Partit Demòcrata va guanyar per una àmplia majoria al seu gran rival el Partit Liberal Democràtic del Japó (PLD) trencant així 55 anys de govern pràcticament ininterromput del PLD. El líder del Partit Demòcrata, Yukio Hatoyama va ser nomenat primer ministre del Japó el 16 de setembre de 2009. El partit es fusionà amb el Partit de la Innovació en 2016 per formar el Partit Democràtic.
Història El Partit Demòcrata del Japó va ser fundat el 27 d'abril de 1998, el nou partit començà amb 93 membres a la cambra dels representants i 38 a la cambra dels consellers, en la primera convenció del partit es designà l'ex ministre de benestar social Naoto Kan com a president del partit i a l'exprimer ministre Tsutomu Hata com a secretari general.
El 24 de setembre de 2003 el Partit Demòcrata es fusiona amb el petit Partit Liberal, de centredreta presidit per Ichirō Ozawa aquesta decisió va ser presa en vistes a les eleccions generals japoneses de 2003, aquesta fusió reportà immediatament 8 escons més al PDJ (els que ja tenia el Partit Liberal).
A les eleccions del 2003 el PDJ va obtenir un total de 178 escons, per davall de les expectatives del mateix partit, no obstant queda demostrada així la força del nou partit. Arran d'un escàndol, Naoto Kan va haver de dimitir en 2004, i el seu substitut com a president del partit va ser el liberal moderat Katsuya Okada.
A les eleccions del 2004 a la cambra de consellers per primera vegada el PDJ supera en nombre de vots al PLD, però el sistema de repartiment d'escons va fer que el PDJ només n'obtingués 79 pels 114 del PLD, però una vegada més el PDJ demostrava que podia arribar a guanyar al PLD.
El 2005 a les eleccions anticipades convocades per Junichiro Koizumi a causa de les protestes pel seu pla de privatització de l'empresa postal japonesa el PDJ va sofrir un gran revés al perdre 62 dels seus representants a la Dieta, a la vista dels resultats Katsuya Okada va dimitir doncs havia promès una victorià del PDJ i portar-lo al poder. Va ser reemplaçat per Seiji Maehara.
Maehara va estar al front del partit durant mig any, va liderar les crítiques al partit del govern del president Junichiro Koizumi, sobretot en l'escàndol de les connexions entre els membres del PLD i l'empresa Livedoor però en intentar utilitzar un correu electrònic fals per establir aquest vincle va deixar molt malmesa la reputació de Maehara, Maehara va haver d'acabar dimitint el 31 de març de 2006El líder de l'oposició japonesa dimiteix, BBC NEWS, 31 març 2006 El 7 d'abril del mateix any es varen celebrar eleccions per elegir al nou líder del partit, resulta elegit Ichirō Ozawa.Nou líder de l'oposició japonesa, BBC NEWS, 7 d'abril del 2006
A les eleccions a la cambra dels consellers del 2007 on es renovaven la meitat dels escons d'un total de 242 el PDJ aconseguí 60 dels 121 escons que es renovaven. Ozawa va haver de dimitir com a líder del partit el maig del 2009 a causa d'un escàndol amb la recaptació de fons, el succeí a la presidència del partit Yukio Hatoyama, Ozawa passà a ser secretari general del partit.
Governs del Partit Demòcrata A les eleccions celebrades l'agost de 2009 el Partit Demòcrata de Yukio Hatoyama va guanyar per una àmplia majoria al seu gran rival el Partit Liberal Democràtic del Japó (PLD) trencant així 55 anys de govern pràcticament ininterromput del PLD. Yukio Hatoyama va ser nomenat primer ministre del Japó el 16 de setembre de 2009.
Yukio Hatoyama va dimitir el 2 de juny de 2010 per no haver complert el compromís de tancar la base aèria de Yokota i el finançament irregular atribuït al seu entorn polític i millorar les opcions del seu partit en les eleccions a la cambra alta vuit mesos després de ser nomenat primer ministre prometent retallar la despesa, prendre el control de la política als buròcrates i donar als consumidors més diners per estimular la demanda interna, sent rellevat per Naoto Kan.
Naoto Kan va dimitir com a primer ministre del Japó el 26 d'agost del 2011 després que el Parlament japonès aprovés dues lleis promogudes per ell per a canalitzar la reconstrucció del país després del Terratrèmol i tsunami del Japó del 2011 i l'accident nuclear de Fukushima I. La Cambra de Representants es va dissoldre el 16 de novembre de 2012 a proposta del nou primer ministre Yoshihiko Noda.(en francès) Japon: dissolution de la Chambre des députés, législatives anticipées en décembre, Le Monde, 16-11-2012.(en francès) Le premier ministre japonais dissout la Chambre, Le Figaro, 16-11-2012. Les eleccions generals japoneses de 2012 van ser un desastre total per al Partit Democràtic, que va perdre les tres quartes parts dels seus 230 escons a la cambra baixa per acabar amb només 57 sent el pitjor rendiment d'un partit de govern després de a la Segona Guerra Mundial, i a les eleccions generals japoneses de 2014 el president del partit, Banri Kaieda, va perdre el seu escó a Tòquio.
Fusió amb el Partit de la Innovació El Partit Democràtic fou fundat el 26 de març de 2016 per la unió del Partit Democràtic i del Partit de la Innovació, de centre-dreta amb la intenció de concòrrer a les eleccions a la Cambra de Consellers de l'estiu de 2016. En aquelles eleccions el partit va aconseguir 49 escons, no conseguint millorar els resultats dels seus dos partits predecessors. Després d'aquells resultats, l'aleshores lider, en Katsuya Okada anuncià que no es tornaria a presentar a la reelecció com a líder del partit aduint que el partit necessitava nous rostres.
Filosofia El partit Demòcrata estava totalment en contra de lstatu quo i dels governs del PLD, el PDJ sostenia que la burocràcia japonesa és massa gran i ineficient, el partit demòcrata volia acabar amb la presa de decisions sobre la base dels interessos creats i crear un nou sistema més flexible i eficient.La filosofia de base / La construcció de una societat lliure i segura on The Democratic Party of Japan's website Consultat el 17 de maig del 2008.
El partit Demòcrata argumentava que el lliure mercat és el millor sistema pel Japó, la postura que ells defensaven és que el PDJ representa als "ciutadans, consumidors i als que paguen impostos" sense afavorir ni el lliure mercat ni l'estat del benestar, concebent l'actuació del govern com una actuació limitada per afavorir l'autosuficiència dels individus.
El Partit Demòcrata pretenia establir un govern més transparent, amb una estructura més descentralitzada donant major protagonisme als organismes locals, afavorint així una societat més justa i amb regles més justes. El partit demòcrata pretenia introduir a la constitució "la sobirania popular, el respecte als drets humans i el pacifisme", tenir una política internacional de no-intervenció, per la coexistència mútua i per restaurar la confiança del món en el Japó.
D'entre les propostes del PDJ es podien destacar: la reestructuració de l'administració pública, l'assignació de 26.000 iens per fill, retallar l'impost del gas, ajudes per als agricultors, matrícules gratuïtes per les escoles secundàries públiques, la prohibició del treball temporal al sector industrial, apujar el salari mínim en 1000 iens i congelar els impostos durant els pròxims 4 anys.
Faccions EL PDJ en tenia moltes faccions, encara que no està tan diversificat com el PLD, els grups estan ordenats del més influent al que menys influença té:
Isshin-kai: donaven suport al creador del Partit Liberal Ichiro Ozawa comptaven amb uns 50 membres.民主代表選 鳩山氏が優位、岡田氏は参院に照準, Asahi Shimbun, 16 de maig del 2009 Ryoun-kai: la segona facció més conservadora. La major part dels seus membres provenien del Partit Sakigake, comptaven amb 40 escons a l'assemblea i estan liderats per Seiji Maehara i Yoshihiko Noda. Seiken koyaku wo Jitsugen suru kai: format per desertors del PLD i liderats per Yukio Hatoyama, comptaven amb uns 30 escons a l'assemblea. Minsha Kyokai: format per membres del centrista Partit Socialdemòcrata que es fusionà amb el PDJ. comptaven amb 25 escons a l'assemblea i eren liderats per Tatsuo Kawabata. Kuni no katachi kenkyukai: facció liberal liderada pel fundador del partit Naoto Kan. comptaven amb uns 20 escons a l'assemblea. Shin seikyoku kondankai: la facció més a l'esquerra, formada pels fundadors del Partit Socialista Japonés que deixaren el partit per ser massa radical. comptaven amb uns 20 escons i eren liderats per Takahiro Yokomichi.
El Club dels independents era un petit partit polític que formava una entitat política amb el PDJ a les dues cambres.
Resultats electorals Eleccions generals + Cambra de Representants Any Líder Candidats Escons Pos. Vots de circum. Bloc RP Govern Vots ± % Vots % Vots % 2000 Yukio Hatoyama 262 26.4% 2n 16,811,732 27.61% 15,067,990 25.18% 2003 Naoto Kan 277 50 36.8% 2n 21,814,154 36.66% 22,095,636 37.39% 2005 Katsuya Okada 299 64 23.5% 2n 24,804,786 36.44% 21,036,425 31.02% 2009 Yukio Hatoyama 330 195 64.1% 1r 33,475,334 47.43% 29,844,799 42.41% 2012 Yoshihiko Noda 267 251 11.8% 2n 13,598,773 22.81% 9,628,653 16.00% 2014 Banri Kaieda 198 16 15.3% 2n 11,916,849 22.51% 9,775,991 18.33%
Eleccions a la Cambra de Consellers Any Líder Total Obtinguts Vots Nacionals % Vots Prefectura % Govern 1998 Naoto Kan 12,209,685 21.75% 9,063,939 16.20% 2001 Yukio Hatoyama 8,990,524 16.42% 10,066,552 18.53% 2004 Katsuya Okada 21,137,457 37.79% 21,931,984 39.09% 2007 Ichirō Ozawa 23,256,247 39.48% 24,006,817 40.45% 2010 Naoto Kan 18,450,139 31.56% 22,756,000 38.97% 2013 Banri Kaieda 7,268,653 13.4% 8,646,371 16.3%
Presidents del PDJ Els Presidents del partit (民主党代表, Minshutō Daihyō), el nom formal és . Núm. President Circumscripció Inici FinalPrimer MinistrePartits precedents: PD, PNF, PBG, i PRD1Naoto Kan(1946)60px18a de Tòquio27 d'abril de 199825 de setembre de 1999Hashimoto Obuchi 2Yukio Hatoyama(1947)60px9a de Hokkaido25 de setembre de 199910 de desembre de 2002Mori Koizumi 3Naoto Kan(1946)60px18a de Tòquio10 de desembre de 200218 de maig de 20044Katsuya Okada(1953)60px3a de Mie18 de maig de 200417 de setembre de 20055Seiji Maehara(1962)60px2a de Kyoto17 de setembre de 20057 d'abril de 20066Ichirō Ozawa(1942)60px4a d'Iwate7 d'abril de 200616 de maig de 2009Abe S. Fukuda Y. Asō 7Yukio Hatoyama(1947)25px60px9a de Hokkaido16 de maig de 20094 de juny de 2010 Yukio Hatoyama 8Naoto Kan(1946)25px60px18a de Tòquio4 de juny de 201029 d'agost de 2011 Naoto Kan 9Yoshihiko Noda(1957)25px60px4a de Chiba29 d'agost de 201125 de desembre de 2012 Yoshihiko Noda 10Banri Kaieda(1949)60px1a de Tòquio25 de desembre de 201214 de desembre de 2014Abe S. 11Katsuya Okada(1953)60px3a de Mie14 de desembre de 201427 de març de 2016Partit successor: Partit Democràtic
Referències
Categoria:Partits polítics japonesos desapareguts