fou un físic i astrònom suec.

Vida i obra Celsius va néixer en una família de científics i catedràtics de la universitat d'Uppsala: el pare, Nils, i l'avi matern, Andreas Spole, van ser astrònoms i l'avi patern , Magnus, va ser matemàtic. No és d'estranyar, doncs, que després d'estudiar en aquesta universitat, comencés a donar-hi classes el 1728, en substitucio del professor Samuel Klingenstierna durant la seva absència per estudis a França i Anglaterra. El 1733 publicà una col·lecció de 316 observacions d'aurores boreals i va constatar que les aurores boreals anaven sempre acompanyades de fluctuacions magnètiques significatives.

El 1732, Klingenstierna va tornar, i ell va partir en un viatge d'estudis que el va dur a Alemanya, Itàlia i França. A París, va conèixer Pierre de Maupertuis, a qui se li va encarregar la Missió Geodèsica Francesa a Lapònia, per mesurar un arc de meridià terrestre i així confirmar la teoria d'Isaac Newton de què la Terra tenia un radi més curt als pols. Els anys 1736-1737, Celsius va acompanyar Maupertuis en aquesta expedició, i va participar activament en l'amidament, motiu pel qual ve rebre una pensió de mil francs del rei de França.

De retorn a Uppsala, hi va supervisar la construcció de l'Observatori Astronòmic, del qual va ser director a partir del 1740, mentre continuava treballant en temes tan importants com la cadència dels eclipsis de les llunes de Júpiter, les fluctuacions del camp magnètic terrestre o les observacions dels cometes.

miniatura|esquerra|Església de Gamla Uppsala i tomba d'Anders Celsius. El motiu pel qual és més recordat és una memòria, que presentà l'any 1742 a l'Acadèmia de Ciències Sueca, en la qual proposava l'escala centígrada de temperatures, coneguda avui com a escala Celsius, que posa el zero en el punt de solidificació de l'aigua i el cent en el seu punt d'ebullició, tot i reconèixer que aquests punts no son idèntics a tot arreu, ja que depenen de la pressió atmosfèrica. En aquell temps existien més de trenta escales diferents per a mesurar la temperatura, de les quals només han sobreviscut la seva, la de Réaumur (molt residual) i la de Fahrenheit al món anglosaxó.

El 1743 la seva salut, molt deteriorada per les extremes condicions climàtiques de les expedicions i per les contínues observacions al telescopi, va empitjorar notablement i el va portar a una mort prematura per tuberculosi l'any següent, amb només 42 anys d'edat.. La seva obra va ser continuada pels seus deixebles Per Wargentin, Olof Hiorter, Mårten Strömer i d'altres.

Referències

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Físics suecs Categoria:Astrònoms suecs Categoria:Matemàtics suecs Categoria:Morts de tuberculosi Categoria:Professors de la Universitat d'Uppsala Categoria:Persones d'Uppsala Categoria:Alumnes de la Universitat d'Uppsala Categoria:Membres de la Royal Society Categoria:Morts al comtat d'Uppsala Categoria:Matemàtics morts al segle XVIII Categoria:Matemàtics nascuts al segle XVIII