miniatura|La Draca del Carnaval El Carnaval de Solsona és una festa popular que se celebra a la ciutat de Solsona, capital de la comarca del Solsonès. Comença ja uns dies abans del Dijous Gras i acaba, com tot Carnaval tradicional, el Dimecres de Cendra. És un dels més coneguts i emblemàtics de tots els Països Catalans, i reconegut amb el títol de Festa d'interès turístic nacional, concedit l'any 1978.
Història Es té constància documental i oral de la celebració de la festa del Carnaval de Solsona si més no des de mitjans dels anys 30 del . Tanmateix l'ocupació franquista de Catalunya a finals de 1938 i principis de 1939 va comportar que s'apliqués també a Catalunya l'ordre de prohibició de tots els carnavals que el govern franquista va dictar l'any 1936 a Burgos. Tot i que en algunes poblacions es van continuar celebrant festes populars i concorregudes sota el nom de carnaval, a totes elles els falta les parts essencials de la festa en si.
El Carnaval de Solsona tal com el coneixem avui reneix l'any 1971. Un grup de jovent de la ciutat sota el nom de Joventut Solsonina es va organitzar per a recuperar i promocionar actes i festes populars i de caràcter cultural. El 1971 decideixen, amb el suport de la població local, fer arribar de nou després de 35 anys a "Sa Majestat, el Rei Carnestoltes", llegir un sermó crític i crònic, i cremar finalment el ninot del rei de la festa el Dimecres de Cendra.
La festa fou un èxit, i l'inici (de nou) d'una llarga història que un diari ja desaparegut va titular com "L'alegre subversió d'un poble amb seu episcopal."
L'any 1978 aquesta festa fou declarada Festa d'interès turístic nacional.
L'esdeveniment és una de les principals festes de la població i de tota la comarca del Solsonès, i atrau cada any milers de visitants d'arreu de les terres catalanes.
Principals actes El Carnaval solsoní està conformat per més de 60 actes repartits entre 10 o 11 dies: actes de carrer, concerts i balls, actes per a la canalla, etc...
Dijous gras, música sorda i ball mut Com en molts Carnavals del país, el de Solsona també comença la setmana principal de Carnaval amb el Dijous Gras o Dijous Llarder, que en aquesta població es caracteritza principalment per un sopar "gras" (a base de mongetes, derivats del porc, etc.) popular a la plaça Major, seguit d'un ball a la mateixa plaça.
Abans, prèviament al sopar, però, es començava amb un recorregut pel nucli antic de Solsona, anomenat la Música Sorda, on els músics de l'orquestra i la gent del voltant es caracteritzen per desafinar constantment. Un cop arribats a la plaça Major es procedia a realitzar el Ball Mut, on es van ballant els trossos musicats i aquells en què l'orquestra es manté en silenci.
Actualment la música sorda no es fa, per que després de l'arribada del carnestoltes es puja fins a la plaça, i es fa el Ball Mut obra del mestre Joan Roure.
Baixada de boits La baixada de boits consisteix a fer baixar els boits, que són vehicles construïts per les comparses amb la característica de tenir coixinets en lloc de rodes, i sense frens, a diferència de les tradicionals baixades d'endromines o de carretons, al llarg del carrer Castell, travessar la plaça Major i acabar baixant el carrer Sant Miquel fins a parar al costat de la catedral.
Al llarg del recorregut, els boits es van trobant amb diversos obstacles com poden ser salts amb plataformes, algun balancí o bé un túnel, així com alguns elements penjats, com globus (amb farina o aigua a dins).
Mercat de Carnaval El mercat de carnaval és un mercat organitzat per les diverses comparses oficials de la festa per burlar-se del mercat Setmanal de Divendres i del Dimarts, ocupa tot el carrer castell, podeu trobar jocs ja pot ser del Carnaval o altres coses a les 18:15 el de Dissabte de Carnaval passa el Mata-ruc d'Honor.
Arribada de S.M. Carnestoltes i Speakers El dijous al vespre, pel Portal del Pont, arriba el Rei Carnestoltes acompanyat dels Gegants Bojos i alguns anys dels Gegants Vells del Carnaval. Anteriorment l'acte es celebrava el dissabte de carnaval, amb la rua i els ballets. Des del 2019, és celebra el Dijous Gras abans del Ball Mut.
Els actes de Carnaval els va començar a presentar una persona coneguda de la ciutat. L'any 1999 ofereixen a Elis Colell presentar l'acte de dissabte a la nit, i així va fer fins a l'any 2023. Quan l'Elis Colell va ser Carnestoltes 2006, l'acte el va presentar Oriol Montanyà en solitari. Entre l'any 2007-2008 es va incorporar Pere Obiols; aleshores hi van haver 3 presentadors: Elis Colell, Pere Obiols i Oriol Montanyà, aquest "trio" van durar fins a l'any 2012. Val a dir que l'any 2011, Elis Colell no va poder presentar l'acte, aleshores van agafar les regnes Oriol Montanyà i Pere Obiols. De l'any 2013 al 2016 el van presentar Elis Colell i Pere Obiols, de l'any 2016 al 2019, Ester Espluga i Elis Colell. L'any 2020 és va celebrar el 50è Carnaval de Solsona i per celebrar l'ocasió van haver-hi els quatre speakers esmentats. L'any 2022 el van tornar a presentar els quatre, i al 2023, el van presentar: Elis Colell, Pere Obiols i Oriol Montanyà. Des de l'any 2024 el presenten varies persones, acostumen a ser tres o quatre.
Llista de Carnestoltes de Solsona
2026: Carme Castells 2025: Joan Cuadrench 2024 - Marc Torra 2023 - Gemma Casals 2022 - Miquel Ortiz "Mick Speaker" 2021 - Anònim (cara tapada i segrestat). 2020 - Jaume Porredon, Campa 2019 - Dolors Subirà 2018 - Josep Maria Pensí 2017 - Adrià Navarro 2016 - Jaume Subirà 2015 - Josep M. Vilà, Pitu Molins 2014 - Xavier Selva, el Barber Roig 2013 - Joan Massana 2012 - Xavier Ramellat 2011 - Francesc Boix 2010 - Victòria Rotxés, Vicky 2009 - Francesc Ester, Guris 2008 - Pere Jaray 2007 - David Porredon, Porre 2006 - Elis Colell 2005 - Josep Caelles, Pau 2004: Carles Freixes 2003: Josep Gabriel Pelegrina 2002: Aleix Albareda 2001: Manolo Delgado 2000: Ton Ramonet 1999: Ramon Erola 1998: Judith Gisbert 1997: Miquel Vila 1996: Ramon Mir 1995: Josep Alsina 1994: Pere Torruella, Pere Màquines 1993: Josep Solé 1992: Antoni Solà 1991: Robert Ribalta 1990: Toni Viladrich 1989: Joan Guilanyà, Joanet 1988: Carlos Hernàndez 1987: Josep Vila, el Presi 1986: Toni Ester 1985: Gabriel Vilaginés, el Pixarada 1984: Josep Riu 1983: Josep Feliu 1982: Robert Augué 1981: Pere Torra, Pere de l'Isard 1980: Josep Antoni Montoya 1979: Ramon Solé el Sastre 1978: Carles Pallarès 1977: Carles Pallarès 1976: Josep Valls 1975: Josep Roca 1974: Carles Pallarès 1973: Miquel Figueras 1972: Carles Casafont 1971: Carles Casafont
Polèmica en el Carnaval 2015 L'arribada del carnaval del 2015 va provocar diverses reaccions degut al fet que es parodiava un atac a forces militars espanyoles, provocant que la Fiscalia de Lleida investigués el cas. Gran part de la polèmica va venir generada per un fals cartell promotor, editat a posteriori de la festa, i suposadament editat per un regidor del Partit Popular de Catalunya, que en tot moment tant l'Associació de Festes com l'Ajuntament de Solsona van desmentir-ne l'oficialitat.
Bramada i Mata-ruc d'Honor miniatura|Lloll Bertran i Celdoni Fonoll fent de mata-rucs al Carnaval de Solsona Dos els esdeveniments més esperats al llarg del Carnaval el conformen la Bramada i el Nomenament del Mata-ruc d'Honor.
En referència al primer, cada any es dedica la bramada a una persona, grup de persones, esdeveniment, etc. que pel motiu que s'escaigui han dut a terme algun fet polèmic, moltes vegades en contra de la cultura catalana (alguns exemples recents són les que es van dedicar a la COPE, a José María Aznar, etc...). Al llarg dels anys, sols tres persones han realitzat la "bramada" a la plaça: el Pep dels Oriols fins a l'any 2000, el Mario Vilaginès del 2000 al 2012, conegut com a Mario de Cambrils, qui morí el dia 10 de febrer de 2014, i des de l'any 2013, Marc Arnau Borràs
El segon esdeveniment, consisteix a anomenar Mata-ruc d'Honor del Carnaval de Solsona a una persona o grup de persones que al llarg de l'any anterior o bé en els anys anteriors, han destacat dins el món català. A part de fer-los entrega d'un trofeu commemoratiu, se'ls guarneix amb una bata típica del carnaval solsoní i se'ls posa unes orelles de ruc, rèplica del que una estona després es penja a la Torre de les Hores. També tenen l'honor de que conjuntament amb el carnestoltes, poder penjar el ruc.
Aquesta tradició arrencà l'any 1987, i des d'aleshores s'ha seguit realitzant de forma ininterrompuda exceptuant l'any 2021 a causa de la Covid-19. Els guardonats són: Alguns dels guardonats són: Any 2026: Núria Picas Any 2025: Manel Vidal, Joel Díaz i Andreu Juanola Any 2024: Llucià Ferrer Any 2023: Lluís Marco i Fernández Any 2022: Ivan Cervantes Montero Any 2021: Ningú a causa de la pandèmia Any 2020: Mònica Terribas Any 2019: Carme Ruscalleda Any 2018: Tomàs Molina Any 2017: Màrius Serra Any 2016: Helena Garcia Melero Any 2015: Xavier Graset Any 2014: Pep Cruz Any 2013: Marc Coma Any 2012: Àvia Remei Any 2011: Abel Folk Any 2010: Xavi Coral Any 2009: Espartac Peran Any 2008: Tortell Poltrona Any 2007: Lloll Bertran i Celdoni Fonoll Any 2006: Antoni Bassas Any 2005: Ramon Pellicer Any 2004: Gerard Quintana Any 2003: Toni Albà Any 2002: Albert Om Any 2001:Toni Soler Any 2000:Joan Manuel Serrat Any 1999:Joan Reig Any 1998:Ramon Peris Any 1997: Petri, Noti i Nets Any 1996: Tomeu Penya Any 1995: Josep Mª Bachs Any 1994: La Barberia Any 1993: Òscar Nebreda Any 1992: Fina Brunet Any 1991: Professor Lester Any 1990: Núria Feliu Any 1989: Josep Cuní Any 1988: Rosa Gil, Anna Cler, Toni Cler i Jordi Llonch Any 1987: Àngels Barceló, Salvador Alsius i Antoni Castejón
La Penjada del Ruc miniatura|Rucs del Carnaval de Solsona. Als solsonins i solsonines, els anomenen mata-rucs, ja que segons explica la llegenda:
Els solsonins, fent ús del sentit de l'humor, van començar a realitzar la "Penjada del Ruc", lògicament, no amb una bèstia de carn i ossos, sinó amb un ruc de cartó pedra i peluix, amb un mecanisme per simular l'última micció de la pobra bèstia de la llegenda. I des d'aleshores, aquest acte, que es duu a terme el dissabte de Carnaval a la nit, s'ha convertit en l'emblema de la festa i un dels seus moments més impactants i emotius, i a la vegada fa que el Carnaval de Solsona sigui un dels més destacats de Catalunya.
A Solsona, bona gent El dissabte de Carnaval a la nit, el Ruc es penja sempre al so de la cançó A Solsona, bona gent, del músic solsoní Eduard Tamames Font (es diu que va fer els arranjaments basant-se en una cançó que cantava en Pauet Serra Forn) , que la gent de la plaça canta mentre es va pujant el ruc fins dalt del campanar de la Torre de les Hores.
Polèmica L'any 1986, i arran d'unes imatges emeses en alguns informatius, diverses persones varen prendre per un veritable ruc la pobra bèstia que els solsonins penjaven del campanar, i van denunciar "tan macabra festa" als apartats de cartes als lectors de diferents rotatius (20 de febrer a La Vanguardia; 13 i 18 de març a El Periódico; març de 1986 al Diari de Terrassa), pretenent salvar l'ase de tan esgarrifós final, i la polèmica que van originar va ser tal que es va impulsar la festa cap a una de les seves etapes més productives, convertint la penjada en un dels actes estrella del Carnaval gràcies a aquesta propaganda.
Ball de l'escaldat El diumenge de carnaval comença amb la tradicional Tronada, una o diverses traques enceses dins el nucli antic del poble, i seguidament es preparen les Sopes i s'amenitza l'esmorzar amb l'anomenat Ball de l'escaldat fa destacar el Carnaval de Solsona dins els carnavals catalans.
Sermó