miniatura|Emblema amb símbols de vodú de l'artista George Valris El vodú (també escrit vudú o voodoo) és una religió originada a l'Àfrica occidental i transportada a Amèrica arran del comerç d'esclaus. Es tracta d'una variant teista d'un sistema animista de creences, acompanyat d'una gran importància de la màgia. Està lligada a la natura i els seus fenòmens, a les divinitats i els esperits amb els quals es pot entrar en contacte. Hi té un fort component de sincretisme i d'elements folklòrics, com zombis o ninots de vudú. Per la seva vinculació directa amb la cosmologia i els sistemes de creences neolítiques, el seu estudi resulta de gran interès en el camp de la paleoantropologia.
Existeix una àmplia filmografia i literatura existeix respecte a aquestes tradicions místiques de vodú semblants en antiguitat a altres tradicions o religions com el budisme o l'hinduisme, encara que el vodú es podria considerar molt més antic que aquestes, i que a la cultura popular de vegades es dona la tendència cap a demonitzar o a deformar allò que hui en dia és, d'una forma o d'una altra, la religió d'uns més de 40 milions de persones en tot el món, principalment concentrats de forma tradicional a l'Àfrica subsahariana i l'Amèrica Llatina.
El tràfic d'esclaus cap Amèrica produí un fort fenomen de sincretisme entre aquesta religió i les creences cristianes dels esclavistes, i també amb les religions natives dels llocs on es transportà els esclaus. D'aquí sorgiria el vodú d'Haití i un gran nombre de derivats. Alguns d'aquests derivats han arribat a Europa en dècades recents, sobretot mitjançant processos migratoris. Els pobles fon, ewe, mina i altres compartien unes creences similars que van donar lloc al vodú que en fon significa «esperit».
Creences En el vodú, la creença se centra en l'eficàcia més que no pas en les nocions cristianes de fe.
Teologia miniatura|Un altar vodú a Abomey, Benín, el 2008 El vodú ensenya l'existència d'un únic ésser creador diví. Per sota d'aquesta entitat hi ha un nombre incomptable d'esperits que governen diferents aspectes de la natura i la societat. Alguns estan associats amb ciutats particulars, altres amb famílies específiques. El terme prové de les llengües gbé de la família lingüística niger-congo. Es tradueix com a esperit, Déu, divinitat o presència. Entre les comunitats ioruba de parla fon, el terme fon es considera sinònim del terme ioruba Alguns beninesos reconeixen que certs ioruba són més poderosos que certs .
La historiadora de l'art Suzanne Preston Blier va anomenar aquestes forces o poders misteriosos que governen el món i les vides dels que hi resideixen. La religió està contínuament oberta a la incorporació de noves deïtats espirituals, mentre que les que ja són venerades poden canviar i adoptar nous aspectes. Alguns practicants de Vodú, per exemple, es refereixen a Jesucrist com el dels cristians. Des de mitjans del segle XX, molts practicants de vodú també han adoptat cromolitografies de deïtats hindús o gurus sikhs i les han interpretat com a representacions d’un vodú en particular.
Una creença comuna és que el provenia originalment del mar, i el terme Índia s'ha utilitzat com a sinònim de mar entre molts practicants. Es creu que els esperits habiten a ('terra dels morts'), un món invisible paral·lel al de la humanitat. El els esperits tenen els seus propis gustos i disgustos individuals; cadascun també té cançons, danses i oracions particulars dirigides a ells. Es considera que aquests esperits es manifesten dins del món natural. Quan els reis van introduir noves deïtats al poble Fon, sovint es creia que aquestes augmentaven el poder del rei.
El culte de cada té les seves pròpies creences i pràctiques particulars. També pot tenir les seves pròpies restriccions de pertinença, amb alguns grups només disposats a iniciar membres de la família. La gent pot venerar múltiples de vegades també assistint a serveis religiosos en una església cristiana.
prominent miniatura|Un santuari dedicat a Lɛgbà a Grand-Popo. miniatura|El Temple de les Pitons a Ouidah, centre del culte de Dangbé. Obrir la comunicació entre la humanitat i el món espiritual és el vodú de la cruïlla, conegut a Fon com a Lɛgbà, i a Ewe i Mina com a Elegba. Aquesta figura pot haver estat absorbida dels ioruba, entre els quals s'anomena Exu-Elegba. Sovint és el primer esperit consultat per a una nova tasca. Visualment, es caracteritza per la seva gran erecció.
La deïtat creadora és Nana-Buluku. Una de les descendències d'aquest ésser és Mawu-Lisa, una deïtat andrògina de dues parts també coneguda com a Mawu, Se, Segbo-Lisa o Lissa. Lisa és el costat masculí d'aquest qui mana el sol i el dia, mentre que Mawu és el seu costat femení, responsable de comandar la lluna i la nit. Com que Lisa està representada pel color blanc, els albins sovint es consideren com la seva encarnació.
En una tradició, Mawu va tenir set fills. Sakpata: Vodú de la Terra, Xɛvioso (o Xɛbioso): Vodú del Tro, també associat amb la justícia divina, Agbe: Vodú del Mar, Gû: Vodú del Ferro i la Guerra, Agê: Vodú de l'Agricultura i els Boscos, Jo: Vodú de l'Aire, i Lêgba: Vodú de l'Impredictible. En altres històries, Mawu-Lisa es representa com una sola persona hermafrodita capaç d'impregnar-se, amb dues cares en lloc de ser bessones. En altres branques, el Creador i altres es coneixen amb diferents noms, com ara Sakpo-Disa (Mawu), Aholu (Sakpata) i Anidoho (Da), Gorovodú.
Els esperits Dàn són tots serps; Dàn és un serpent associat amb riqueses i brises fresques. Sakpatá és el de la terra i la verola, però amb el temps s'ha associat amb noves malalties com el VIH/SIDA. Xɛbiosò o Hɛvioso és l'esperit del tro i el llamp; està representat per un moltó que escup foc i és particularment popular al sud de Benín. El vodú del metall, la ferreria, la tecnologia i la guerra es coneix a Fon com a Gŭ i a Mine i Ewe com a Egu; en dècades més recents s'ha associat amb vehicles metàl·lics com cotxes, trens i avions. Entre els Ewe i Mina, és Egu. Gbădu és l'esposa de Fá. Tohosu és el vodú Fon de la reialesa, els llacs, els rius i les deformitats humanes. esquerra|miniatura|Cromolitografia d'un encantador de serps, inspirada en l'artista Maladamatjaute (Nala Damajanti). Imprès a la dècada de 1880 per l'Adolph Friedlander Company a Hamburg, el cartell va donar lloc a una imatge comuna de Mami Wata.
Mami Wata o Mamiyata és una seductora, associada amb l'aportació de riquesa. En algunes parts de la costa de Benín i Togo, Mami Wata no es considera un esperit singular, sinó un panteó d'esperits més ampli. Mami Wata és àmpliament retratada en una imatge que deriva d'una cromolitografia de finals del d'un encantador de serps, probablement samoà, que treballava en un circ alemany. El seu marit de vegades s'anomena Ako Ado i s'associa amb els periquitos. També vinculada a Mami Wata hi ha Mami Dan, també coneguda com a Ekpon (la paraula Mina per a pantera), i que es considera que aclareix el camí perquè Mami Wata procedeixi.
Certs vodús s'han transmès des de les comunitats del nord en els darrers segles. Un exemple és Tron, el vodú de la nou de cola. Va ser introduït al panteó vodú a través de parlants ewe de Ghana i Togo, i sovint es diu que es va originar en una ciutat anomenada Acrachi al nord de Ghana, que possiblement és Ketekrachi. Un altre és Attingali, que es va originar al nord de Ghana però la veneració del qual es va informar a Parakov, Benín, el 1947. El seu culte ara es concentra al voltant d’Abomey-Calavi.
També forma part de la cosmovisió vodú l’, un tipus d'esperit del bosc.
Oracions al normalment inclouen sol·licituds de riquesa financera. Els practicants busquen obtenir benestar centrant-se en la salut i el record de les seves famílies. Pot haver-hi restriccions sobre qui pot venerar la deïtat; els practicants creuen que les dones s'han de mantenir allunyades de la presència de Gbădu, ja que si s'hi acosten poden quedar estèrils o morir. La devoció a una deïtat en particular es pot marcar de diferents maneres; els devots de l'esperit de la verola Sakpatá, per exemple, es marquen el cos amb cicatrius que semblen cicatrius de verola.
Vodú ancestral La veneració dels avantpassats és important per als pobles Fon i Mina. Algunes tradicions Vodú veneren específicament els esperits dels humans difunts. La tradició Tchamba pren el seu nom d'un grup ètnic i una regió del nord de Togo. Honora els esperits dels esclaus d'aquesta regió que es creu que s'han convertit en avantpassats del poble ewe contemporani. Els esperits femenins d'aquest complex sovint s'anomenen Maman Tchamba i es creu que estan casats amb esperits Tchamba masculins. De la mateixa manera, la tradició Gorovodu també venera els esclavitzats del nord, que es descriuen com a pertanyents a les ètnies haussa, kaybe, mossi i tchamb.
Quan una persona està posseïda per un esperit Tchamba, pot dibuixar-se línies a la cara amb caolinita, simbolitzant les marques d'escarificació dels pobles del nord.
L'ànima Entre els Fon, una creença comuna és que el cap és la seu de l'ànima d'una persona. El cap té, per tant, una importància simbòlica en el Vodú.
Acɛ Un concepte important del vodú és , una noció també compartida per la religió ioruba i diverses religions de la diàspora africana influenciades per elles. Landry va definir com a poder diví. És l’ d'un objecte que es considera que li proporciona el seu poder i eficàcia.
Els orígens africans: substrat teològic miniatura|Reunió per a cerimònia ritual de vodú a Jacmel, Haití, molt semblant a les fetes a l'Àfrica subsahariana Com s'ha indicat, el vodú és una forma teista i màgica de l'animisme que es desenvolupà entre alguns pobles de l'Àfrica occidental abans de l'època històrica, en els territoris del que fou el regne de Dahomey (actual Benín). L'àrea cultural dels pobles fon, gun, mina i ewe té concepcions metafísiques comunes, centrades al voltant de la idea d'un principi cosmològic dual d'ordre diví. Per una banda és present el Déu creador (en un principi Mawu, però el nom del qual pot variar) i per altra banda a una sèrie de déus o esperits actors, fills del Creador. El Déu creador constituiria així el principi cosmogònic, aïllat dels afers mundans, i els vodús són els déus o esperits actors que manen sobre les qüestions terrenals. És interessant observar la semblança entre aquesta vella dualitat i una altra entre el Déu pantocràtor i el Déu politeuma present en moltes altres religions monoteistes modernes.
El panteó de vodús és gran i complex. Hi ha set fills directes de Mawu que són interètnics i estan relacionats amb fenòmens naturals o personatges històrics i mítics, juntament amb dotzenes de vodús ètnics, defensors d'un determinat clan o tribu. A més, hi ha els vodús moderns, procedents fonamentalment de Ghana.
Diversos règims totalitaris a l'Àfrica occidental van intentar suprimir el vodú juntament amb altres formes de religiositat, però avui en dia tornen a estar en voga. Més de 30 milions de persones practiquen actualment el vudú africà en nombrosos països del golf de Guinea. Per a qualsevol persona interessada en el vudú originari, la història comparada de les religions o l'antropologia, visitar els museus i mercats vodú d'Ouidah i Cotonou, a Benín, on és actualment la religió majoritària, o de Lomé, a Togo, resulta una experiència fascinant.
La religió vodú suposa el creure en la vida després de la mort, i també en l'existència de diverses jerarquies espirituals de caràcter maligne, benigne o amoral, anomenades loàs. Aquestes influeixen en el món terrenal gràcies a l'acció d'un alt sacerdot. Aquest és conegut com a houngan i la seva funció és, mitjançant l'ajuda dels ens que convoca, aconseguir curacions, informació determinada (cal no confondre-ho amb les visions xamàniques) i influir sobre la naturalesa. Tot això amb finalitats benignes. Una dona pot ser també houngan si té aptituds i és escollida per a acomplir aquesta tasca. En aquest cas passa a denominar-se manbo.