Indore fou un estat tributari protegit de l'Índia, part de l'Agència de l'Índia Central, Residència d'Indore. Limitava al nord amb Gwalior, a l'est amb Dewas i Dhar i el districte de Nimar (de les Províncies Centrals), al sud el districte de Khandesh (de la presidència de Bombai) i a l'oest amb els principats de Barwani i Dhar. La capital era Indore (ciutat) antiga Indreshwar. Les principals ciutats eren Rampura, Khargon, Maheshwar, Mehidpur, Barwaha i Bhanpura. En total hi havia 3368 pobles. Els jaciments arqueològics principals són Dhamnar i Un. Per tot l'estat hi ha molts temples jains i hindús dels segles X a XIII com a Mori, Indok, Jharda, Makla, i altres llocs. Als districtes de Nimar i Nemawar hi ha diverses restes musulmanes. Les fortaleses estan repartides per tot el que fou el territori de l'estat destacant les de Hinglajgarh, Bijagarh i Sendhwa.
Geografia L'estat està format per diversos trossos aïllats; el tros més gran i compacte està al sud del riu Narbada, que als efectes de descripció es poden considerar en dos grups: els de l'altiplà i els de la muntanya. L'altipla es troba a Malwa i forma els districtes de Rampura-Bhanpura, Mehidpur i Indore. la zona de muntanya la formen els districte de Nimar i Nemawar situats en part a les muntanyes Vindhya i en part al sud d'aquestes muntanyes (el districte de Nimar inclou també part de les muntanyes Satpura). L'àrea d'altiplà mesura 11.189 km² i l'àrea de muntanya 13.320 km². A part, hi ha dos trossos aïllats: Alampur al Bundelkhand, amb 96 km², conservat per l'existència al lloc del cenotafi de Malhar Rao Holkar. Els rius baixen en generals de les muntanyes Vindhya sent els principals el Chambal amb els seus afluents, el Sipra i el Kali Sind (Gran Kali Sind i Petit Kali Sind); al sud de les muntanyes Vindhya hi ha el Narbada i els seus afluents.
La superfície era de 24.605 km² incloent les paganes aïllades o exclavaments de Nandwas o Nandwai (93 km²) geogràficament part de Rajputana. La població era: 1.054.237 (1881), 1.099.990 (1891), 850.690 descens degut a la fam de 1899-1900 (1901), 1.325.089 (1931).
Religió i llengua El 79% eren hindús, l'11% animistes, el 8% musulmans i el 2% jainistes. Les llengües principals eren l'hindi (57%) i el malví amb els derivats nimari i rangri (28%)
Administració L'estat estava dividit en cinc ziles (Kampura-Bhanpura, Mehidpur, Nemawar, Indore i Nimar), cadascuna sota un subah, o districtes, subdividits en parganes (governades per amins) i la pargana aïllada d'Alampur. La zila d'Indore tenia una superfície de 4.066 km² i la població el 1901 era de 254.423 habitants (279.915 el 1891) amb 639 pobles. La capital era Indore (ciutat) amb 86.686 habitants el mateix any i altres ciutats destacades eren Gautampura i Mhow. Estava dividida en set parganes: Indore, Betma, Depaljur, Petlawad, Khurel, Mhow i Sanwer.
Segells i monedes La moneda local fou substituïda per la moneda de l'Índia Britànica el 1902. El sistema postal fou iniciat el 1873 per Sir T. Madhava Rao, ministre de Tukoji II, quan es van fer tres emissions de segells; una convenció es va signar amb els britànics; emissions diverses amb la inscripció "Indore State" i més tard "Holkar State" es van fer fins després del 1940.
Exèrcit L'exèrcit de l'estat fou fundat el 1792, per Ahalya Bai, seguint l'exemple de Mahadji Sindhia; va contractar a Chevalier Dudrenec, un aventurer francès conegut localment com a Huzur Beg, que va constituir quatre batallons; encara que foren derrotats el 1793 a Lakheri per De Boigne, van lluitar molt bé i es van formar sis nous batallons, que el 1795 van prendre part en la batalla de Kardia. El 1817 formaven l'exèrcit deu mil infants, 150000 cavallers, i 100 canons a més dels pindaris i altres irregulars. Aquests forces foren reduïdes pel tractat de Mandasor (1818). L'exèrcit vers el 1900 el formaven 210 artillers, 18 canons, 800 cavallers i 748 infants; el transport eren 200 carretes i 300 ponis amb escorta de 200 cavallers.
La policia es va segregar de l'exèrcit i la formaven tres regiment d'infanteria irregular i un cos de 1100 cavallers irregulars. El 1902 es va organitzar una policia regular amb uns inspector general al front, 10 inspectors, 50 subinspectors, 2135 agents i agents en cap i 140 policies muntats. Hi havia 7 districtes policials (Alampur, Rampura, Bhanpura, Mehidpur, Khargon, Indore i Mandleshwar) cadascun sota un inspector de districte. Hi havia també una policia rural o chaukidars. La primera presó regular fou establerta el 1875 per Sir T. Madhava Rao a Indore. Després se'n van fer d'altres, una a cada districte excepte a Nemawar (els presoners d'aquest districte anavem a Nimar)
Banderes i escuts Es coneixen quatre banderes: La bandera de la dinastia Holkar, banderí roig sobre blanc. La bandera de l'estat, vermella sobre blanc, amb l'escut de l'estat al centre de les dues franges, prop de la part del pal. Es presenta en proporció 2:5 La bandera de guerra de l'estat, rectangular vermella, amb un sol daurat en esplendor (am rostre) al centre, part superior, sobre el qual una llança (daurada) i espasa (làmina blanca, puny daurat), creuades L'estendard reial antic: drap rectangular vermell amb vora verda, i al centre l'escut complet de l'estat L'estendard reial modern, idèntica la bandera de l'estat
Hi ha dos escuts: L'escut de l'estat és una llança daurada amb punta de plata, creuada una espasa natural amb punt daurat; de fons un camp d'herbes verd; a sobre un sol daurat en esplendor amb rostre, sota una chattra o para-sol també daurat amb serrell vermell, i un banderí vermell a la punta superior del para-sol; com a suports un cavall negre amb cadira vermella de vora daurada i corretja daurada, i brau de plata amb cadira daurada de vora vermella; sota una cinta amb el lema en caràcters sànscrits. L'escut reial és bàsicament igual però presenta diferències d'estil.
Història Els Holkar pertanyien a la casta dels dhangars o pastors. Els seus ancestres haurien emigrat al sud cap al Dècan des de Muttra i es van establir a Hal o Hol al riu Nira, a uns 65 km de Poona, d'eon haurien agafat el nom. El fundador de la nissaga fou Malhar Rao Holkar, un jove orfe, criat pel seu oncle, un petit propietari, i al servei de la família Bande. Malhar tenia qualitats militars i aviat es va sentir atret pels fets del peshwa maratha. El 1724 va entrar al seu servei i va rebre el comandament de 500 cavalls i fou un dels tres encarregats de la recaptació a Malwa; Sardar Kadam va estar satisfet i li va permetre marxar dirigint els cavalls sota la bandera de la família Bande, un triangle amb dues franges vermella i blanca que en endavant fou la bandera de la dinastia Holkar. El 1726 fou nomenat comandant d'una força de 5000 cavallers i el 1728 va rebre dotze mahals en jagir a Malwa.
El 3 d'octubre de 1730 fou nomenat cap de l'exèrcit i va rebre 74 parganes més. Se li van concedir dues regions a Malwa el 2 de novembre de 1731 i el 20 de gener de 1734 les seves possessions van esdevenir hereditàries en la descendència tinguda amb Gautama Bai, rebent també Maheshwar, Indore i nou altres pobles al sud del Narbada. La ciutat de Maheshwar en la pràctica fou capital dels seus dominis (fins al 1818, perquè Indore no fou establerta com a capital fins al tractat de Mandasor el 1818). Va seguir al servei del peshwa, i va participar en la gran victòria prop de Delhi el 1736, i la derrota del nizam a Tal Bhopal (1738) i dels portuguesos de Vasai (1739). Va rebre Rampura, Bhanpura i Tonk (ciutat) el 1743, per l'ajut donat a Madho Singh I de Jaipur en la seva lluita contra el seu germà Ishwari Singh. Per la seva valentia contra els rohilles el 1748 va rebre de l'emperador un sardeshmuckhi a Chandore. Des de 1748 la seva posició a Malwa fou ferma i dominava un extens territori als dos costats del Narbada i a Sahyadri.
Malhar Rao Holkar, Jayappa Scindia i Gangadhar Tatya, van ajudar a Safdar Jang d'Oudh contra Shadulla Khan, Ahmed Khan Bangash, Muhammad Khan, Bahadur Khan Rohilla seguint ordes del peshwa Balaji Baji Rao. A les batalles de Fatehgad i Farukhabad, van derrotar els rohilles i Bangash (març de 1751-abril de 1752). Quan l'emperador mogol va saber que Ahmed Shah Durrani havia atacat el Panjab (desembre del 1751) va demanar a Safdar Jang de fer les paus amb els rohilles i Bangash. El 12 d'abril de 1752 Safdar Jang es va posar d'acord amb els marathes però finalment l'emperador no va ratificar l'acord i per contra va signar un tractat amb Ahmad Shah Durrani (23 d'abril de 1752). Al mateix temps el peshwa cridava a Malhar Rao a Poona on era atacat per Salabat Khan, nizam d'Hyderabad.
Els marathes van atacar als jats de Suraj Mal al fort de Kumher el 20 de gener de 1754 i el van assetjar. La lluita va seguir uns mesos. Durant la campanya va morir Khande Rao Holkar, el fill de Malhar Rao Holkar, quan va rebre un tret des del fort mentre inspeccionava les tropes en palanquí (15 de març de 1754). Malhar Rao va quedar molt afectat per la mort del seu únic fill, i va buscar revenja, prometent tallar el cap del maharajà Suraj Mal i tirar la fortalesa al riu Jamuna després de destruir-la, i va augmentar la pressió sobre el fort; Suraj Mal estava assessorat per la maharani Kishori, que li va aconsellar fer gestions diplomàtiques i va contactar amb el ministre Roop Ram Katara; així es va assabentar de les diferències entre Malhar Rao i Jayappa Sindhia; la maharani va aconsellar aprofitar aquestes diferències. Con que Roop Ram Katara era molt amic de Jayappa Sindhia, la maharani li va enviar una carta de Suraj Mal proposant un tractat; Jayappa Sindhia llavors va acceptar la proposta i va contactar amb Raghunath Rao, el qual al seu torn va aconsellar a Malhar Rao Holkar de signar un tractat amb Suraj Mal. Malhar Rao Holkar va haver d'acceptar, per no quedar aïllat. El tractat fou signat el 18 de maig de 1754.
Els caps marathes Malhar Rao Holkar, Raghunath Rao, Shamsher Bahadur, Gangadhar Tatya, Sakharambapu, Naroshankar i Maujiram Bania van atacar Delhi l'11 d'agost de 1757 i van derrotar a Najib Khan; Ahmed Khan va esdevenir Mir Bakshi al seu lloc. El març de 1758 els marathes ocupaven Sarhind. El 20 d'abril de 1758, Malhar i Raghunath Rao van atacar i conquerir Lahore. Tukoji Rao Holkar va conquerir Attock. Sabaji Scindia i Vitthal Shivdev s'hi van reunir a Peshawar. Raghunath Rao i Malhar Rao Holkar van tornar llavors. El 1757 va rebre el rang de subadar.
El 14 de gener de 1761 es va lliurar la desastrosa batalla de Panipat que va posar fre temporal a l'expansió maratha; en aquest moment Malhar Rao havia esdevingut el 67è terratinent de l'Índia i llavors va començar a organitzar els seus dominis.