, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718. És considerat l'últim rei guerrer de Suècia. Fou l'únic fill del rei Carles XI i d'Ulrica Elionor de Dinamarca que sobrevisqué. Assumí el poder, després d'un govern de transició que durà set mesos, a l'edat de quinze anys.
El 1700, les forces aliades de Dinamarca-Noruega, Saxònia-República de les Dues Nacions i el Tsarat Rus llançaren un atac per tres fronts contra el protectorat suec de Holstein-Gottorp i les províncies sueques de Livònia i Íngria. Els aliats volien aprofitar la pretesa debilitat de l'Imperi Suec, que no disposava d'aliats importants i estava a mans d'un jove i inexpert monarca. Aquesta triple ofensiva donà inici a la Gran Guerra del Nord. Liderant el formidable exèrcit suec Carles XII el 1706 havia sotmès tots els seus adversaris excepte Rússia.
Carles XII marxà contra Moscou, però fracassà i l'exèrcit suec fou derrotat a Poltava i es rendí en massa a Perevolochna. El monarca suec es veié obligat a exiliar-se diversos anys a l'Imperi Otomà, abans de retornar a l'acció liderant un atac contra Noruega, per obligar el monarca danès a firmar la pau i, així, poder-se concentrar en el front rus. Les dues campanyes contra Noruega fracassaren i comportaren la mort de Carles XII el 1718 durant el Setge de Fredriksten. Abans de la mort del monarca, els suecs només conservaven Suècia, mentre que la resta de l'Imperi havia estat ocupat pels seus enemics. Els canvis en les fronteres foren oficialitzats posteriorment en el Tractat de Nystad. La conclusió de la Gran Guerra del Nord no només suposà la fi de l'Imperi Suec, sinó que també comportà la fi de la monarquia absoluta i del seu model d'organització militar, donant lloc a un govern parlamentari únic a l'Europa continental. Aquest model fou vigent durant més de mig segle fins que l'autocràcia reial fou restaurada pel rei Gustau III de Suècia.
Carles fou un cap militar extremadament hàbil i tàctic excepcional; així mateix, també fou un hàbil polític al qual se li atribueixen canvis importants en la legislació i el sistema fiscal. Pel que fa a la seva famosa reluctància a signar la pau, és citat per Voltaire afirmant en esclatar la guerra: "he decidit no començar mai una guerra injusta, però no donar per finalitzat un conflicte legítim fins a derrotar els enemics". La guerra consumí més de la meitat de la seva vida i gairebé tot el seu regnat. Mai es casà ni tingué descendència. Per aquest motiu, fou succeït per la seva germana, l'Ulrica Elionor, que fou forçada a cedir gran part dels seus poders al Riksdag dels Estats i optà per abdicar a favor del seu marit, que esdevingué el rei Frederic I de Suècia.
El Títol reial miniatura|Carles XII als 15 anys com a rei de l'Imperi Suec
Carles, com tots els reis, condensà tots els seus títols en una sola frase:
"Nos Carles, per la Gràcia de Déu Rei de Suècia, els Gots i els Wends, Gran Príncep de Finlàndia, Duc d'Estònia i Carèlia, Senyor d'Íngria, Duc de Bremen, Verden i Pomerània, Príncep de Rügen i Senyor de Wismar, i també Comte palatí del Rin, Duc de Baviera, Comte de Zweibrücken-Kleeburg, així com Duc de Jülich, Duc de Clèveris i Berg, Comte de Veldenz, Sponheim i Ravensberg i Senyor de Ravenstein"
Va esser coronat com a Carles XII de Suècia, però això no significa que fos el dotzè rei suec amb aquest nom. Els reis suecs: Eric XIV (1560–1568) i Carles IX (1604–1611) s'atorgaren a si mateixos els respectius numerals després d'estudiar una història mitològica de Suècia. En aquells moments era el sisè rei Carles.Article Karl dins el Nordisk familjebok La tradició de la numeració no matemàtica continua amb l'actual rei suec, Carles XVI Gustau, que es considera l'equivalent de Carles XVI.
La Gran Guerra del Nord
Les Primeres campanyes miniatura|esquerra|Part del Monument a Carles XII a Estocolm, amb Carles apuntant envers Rússia. Localment se'l coneix com "el lleó entre les olles" fent referència als morters col·locats a les cantonades del monument, en contraposició a una altra pròxima estàtua de Carles XIII que té lleons a les cantonades, i que és coneguda com "una olla entre lleons", on l'olla vol dir ximple. Entorn del 1700, els reis de Dinamarca-Noruega, Saxònia (governada per l'Elector Frederic August I, que també era rei de Polònia i Lituània) i Rússia s'uniren en una aliança contra l'Imperi Suec, en gran part gràcies als esforços de Johann Reinhold Patkul, un noble de la Livònia Sueca considerat traïdor arran de la "gran reducció" de Carles XI, que desposseí la noblesa de gran part de les seves terres i propietats. A final de 1699 Carles envià un petit destacament per reforçar el seu cunyat, Frederic IV de Holstein-Gottorp, que fou atacat per forces daneses l'any següent. Simultàniament, un exèrcit saxó envaí la Livònia Sueca i inicià el setge de Riga, la ciutat més poblada de l'Imperi Suec. Rússia també declarà la guerra a Suècia, però no atacà l'Íngria Sueca fins a la fi de l'estiu.
La primera campanya de Carles fou contra Dinamarca-Noruega, governada pel seu cosí Frederic IV de Dinamarca. Per aquesta campanya, Carles s'assegurà el suport del Regne d'Anglaterra i les Províncies Unides, que eren les dues grans potències marítimes de l'època, que es veien afectades per les amenaces daneses de bloquejar l'Øresund i, per tant, tot el comerç amb el Mar Bàltic. Carles XII liderà una força d'invasió de 8.000 homes i 43 vaixells contra Sjælland. L'èxit de l'ofensiva sueca forçà a Dinamarca a signar el Tractat de Traventhal, que obligà els danesos a aturar les hostilitats i indemnitzar Holstein.
Havent forçat Dinamarca-Noruega a signar la pau en uns pocs mesos, Carles XII posà la seva atenció en els seus dos altres poderosos veïns, el rei August II (cosí de Carles XII i Frederic IV de Dinamarca-Noruega) i el rei Pere el Gran de Rússia, que també entrà en guerra amb els suecs, irònicament ho feu el mateix dia que Dinamarca rubricà el tractat de pau.
Els russos iniciaren les seves operacions atacant la Livònia Sueca i l'Estònia Sueca. Carles contraatacà a la batalla de Narva (1700), a la qual un exèrcit suec de 10.000 homes s'enfrontà a una força russa quatre vegades superior. Tot i això, Carles atacà cobert per una tempesta, dividint les forces russes i derrotant-les. Moltes de les forces de Pere el Gran que fugien del camp de batalla acabaren ofegades al riu Narva. Els russos patiren uns 10.000 morts, mentre que els suecs perderen 667 homes.
Carles deixà fugir l'exèrcit rus i es concentrà en Polònia-Lituània, que en aquell moment era oficialment neutral i que pretenia establir negociacions amb els suecs, oferta que gaudia del suport del Parlament suec. Carles derrotà el rei August II de Polònia, que encapçalava un exèrcit combinat: polonès-lituà-saxó, a la batalla de Klissow el 1702 i ocupà bona part del territori polonès i lituà. Després de destronar August com a líder de la Confederació de Polònia i Lituània, Carles XII establí el rei Stanisław Leszczyński, que actuà seguint els interessos de Carles, al tron.
El Ressorgiment rus miniatura|Carles XII i Ivan Mazepa al Dnièper després de la batalla de Poltava per Gustaf Cederström Mentre Carles derrotà diverses vegades August II, assegurant la corona pel seu aliat Stanisław Leszczyński i forçant la rendició dels saxons, el Tsar Pere el Gran emprengué un pla de reforma militar per modernitzar l'exèrcit rus, utilitzant models d'èxit emprats en altres estats europeus. Les forces russes aconseguiren internar-se a l'Íngria Sueca i fundar la ciutat de Sant Petersburg. Carles XII planejà una ofensiva contra Rússia, aliat amb l'Ivan Mazepa i l'Hetman dels Cosacs Ucraïnesos. Carles XII deixà 24.000 alemanys i polonesos per la defensa de Polònia i Lituània, i marxà des de Saxònia cap a l'est el 1707 amb 35.000 homes. Al cos principal s'hi uniren els 12.500 homes d'Adam Ludwig Lewenhaupt que marxaren des de les seves bases a la Livònia Sueca. Per tal de garantir la defensa de l'Imperi Suec i els seus dominis, Carles destinà 28.000 homes a defensar Suècia, 14.000 homes per la defensa de Finlàndia, així com d'altres guarnicions a les províncies bàltiques i alemanyes.Karoliner per Alf Åberg, p. 117Karl XII per Bengt Liljegren, p. 151 i 163
Després de consolidar la seva victòria a la batalla de Holowczyn, on les seves forces eren superades d'1 a 3 pels russos, Carles optà per marxar envers l'est, en comptes d'intentar ocupar Moscou, per atacar Sant Petersburg, fundada cinc anys abans a partir de la ciutat sueca de NyenskansSvenska slagfält, pàg. 280 Pere el Gran, no obstant això, decidí emboscar les tropes de Lewenhaupt, a Lesnaia, per evitar la unió de les forces d'invasió sueques. L'emboscada tingué èxit i els suecs perderen valuosos subministraments, gran part de l'artilleria i la meitat dels homes de Lewenhaupt. L'aliat polonès de Carles, Stanisław Leszczyński, no pogué enviar-li reforços degut a problemes d'ordre intern. Carles esperava una rebel·lió massiva dels cosacs ucraïnesos liderats per Mazepa, el qual havia promès aportar 40.000 homes, però els russos aconseguiren esclafar la rebel·lió i destruïren la capital cosaca, Baturin. Per segon cop en la campanya Carles no aconseguí reunir-se amb els seus aliats. La duresa del clima rus passà factura a l'exèrcit suec i Carles establí els seus quarters d'hivern a Ucraïna.Svenska folkets underbara öden, quart llibre d'en Carl Grimberg, sobre els efectius de l'exèrcit de Mazepa
En el moment de la decisiva batalla de Poltava, Carles estava ferit i incapacitat per dirigir les tropes, un terç de la seva infanteria havia mort, i el seu tren de subministrament havia estat destruït. Amb l'exèrcit de Carles reduït a 23.000 homes, amb molts ferits i assetjant Poltava, el General Carl Gustav Rehnskiöld es trobava clarament en desavantatge davant del modernitzat i fortificat exèrcit de Pere el Gran, format per uns 45.000 homes.Bra Böckers Lexikon, article sobre Carles XII L'assalt suec fou un complet desastre i el rei fugí amb una petita escorta cap a l'Imperi Otomà, on establí un campament a Bender amb 1.000 dels seus Carolins ( "Karoliner"). La derrota sueca a Poltava és considerada, per alguns historiadors, el moment de la mort de l'Imperi Suec i el de la fundació de l'Imperi Rus. Les restes de l'exèrcit suec, liderades per Lewenhaupt, es rendiren uns dies després a Perevolochna. La major part de les tropes passaren la resta dels seus dies com a presoners de guerra a Rússia.
L'Exili a l'Imperi Otomà miniatura|Monograma Reial Els turcs inicialment donaren la benvinguda al rei suec, el qual aconseguí provocar la Guerra Russoturca de 1710-1711. Les despeses de l'estada de Carles a l'Imperi Otomà foren sufragades pel pressupost otomà. Els otomans construïren un petit poble, anomenat Karlstad, prop de Bender per tal d'acollir la creixent població sueca. El Sultà Ahmet III, com un gest de bona voluntat envers Carles, comprà alguns dels nens i dones sueques posats a la venda pels russos i els retornà als suecs.
No obstant això, la cort otomana es cansà de les constants intrigues de Carles. Els suecs acumularen grans deutes amb els comerciants de Bender. El campament suec fou atacat per "incontrolats" otomans i geníssers, aquest combat és conegut com el Tumult de Bender. Els geníssers tenien ordres de capturar viu Carles, el qual fou condemnat a l'arrest domiciliari un cop els turcs s'imposaren als escassos defensors suecs. Durant la seva reclusió el monarca es dedicà a jugar als escacs i a estudiar la marina otomana i l'arquitectura naval dels seus galions. Els seus esbossos i dissenys eventualment donaren lloc als famosos vaixells de guerra suecs: Jarramas i Jilderim.