Angria fou una dinastia de la qual el primer membre sobirà fou Kanhoji Angria, cap de la flota maratha, el 1698, si bé la família s'havia iniciat a l'Índia 50 anys abans.
Història Orígens Fou a la segona meitat del quan comença a parlar-se de la família Angria fundada per Tukoji Sankhpal nascut a una illa del golf Pèrsic i de religió musulmana (però probablement no negre com diu Grose) que havia naufragat a Ceul el 1643 i es va posar al servei de Sahaji (el pare de Sivaji) el 1654, i el va servir en la guerra dels adilshàhides contra els mogols pel nord de Konkan i va derrotar els portuguesos de Revadanda en una batalla prop de Ceul (Chaul). Segon Grose, que va escriure pel Servei Civil de Bombai, Tukoji s'hauria casat amb la filla d'un ministre de Sahaji i hauria tingut un fill de nom Purab que al seu torn fou el pare de Kanhoji Angria, cosa que se sap que no és certa, ja que el pare de Kanhoji fou el mateix Tukoji. Aquest darrer va obtenir de Sahaji un comandament a Suvarnadurg.
Kanhoji Angria
miniatura|El samadhi (mausoleu) de Kanhoji Angria a Alibag, Maharashtra El seu fill Kanhiji va rebre entrenament dels mariners kolis. El governador o kilfedar de Suvarnadurg, Mohite, pressionat pels Sidis, va proposar rendir la fortalesa però Kanhoji s'hi va oposar i el va denunciar; va agafar el comandament i no sols la va defensar sinó que va atacar els que l'assetjaven; en una sortida va caure en mans dels Sidis però es va poder escapar i tornar a la fortalesa; llavors fou nomenat segon comandant a les ordes de Sidoji Gujar, el sar-subha de la marina maratha i quan aquest va morir el 1698 Kanhoji el va succeir i va iniciar una sèrie d'accions que el van portar des de les fortaleses que dominava, a atacar vaixells dels Sidis, i dels europeus incloent els britànics, i a saquejar poblacions entre Travancore i Bombai. Va escollir Kolaba com a seu i segones fortaleses foren Suvarnadurg i Vijayadurg a Ratnagiri. La seva hostilitat als mogols no era per causes religioses (donats els seus antecedents musulmans) sinó que eren degudes al fet que els Sidis representaven als mogols. Volia recuperar el territori perdut pels marathes davant els Sidis perduts després de l'execució de Sambhaji, però havia de comptar amb els interessos contraposats de portuguesos i altres occidentals, anglesos i holandesos, les factories dels quals estaven en territori mogol.
El 1699 els Sidis van derrotar els marathes i van assolar Rajpuri i Raigarh i van rebre aquesta darrera fortalesa de l'emperador Aurangzeb, però poc després Kanhoji va obtenir algunes victòries i els Sidis es van aliar a portuguesos i mogols; la lliga fou derrotada per Kanhoji, que va conquerir Sagargad, i terres a l'entorn i va aconseguir la cessió de tres quarts dels ingressos de Kolaba, Khanderi i Sagargad (l'altre terç seria pels mogols) i el 100% dels ingressos de Rajkot, la ciutadella de Ceul; els ingressos de la ciutat de Ceul serien partits al 50% entre mogols i Kanhoji; els ingressos de Parhur, prop d'Alibag, serien pel Sidi.
El 14 de gener de 1700 la factoria de Bombai informava de lluites entre Sidis i marathes d'Angria, que diu que eren molt poderosos amb 8000 cavallers i 12000 infants, a un lloc anomenat Marr, proper a Danda-Rajpuri; molts pobles foren incendiats i les dues parts van tenir moltes baixes. La guerra va seguir amb algunes pauses. El 2 d'abril de 1701 la factoria informava que encara no hi havia pau. Mentre els seus recursos augmentaven, Kanhoji Angria va començar a atacar vaixells estrangers, generalment mercants que s'aventuraven per rutes poc segures. El 1702 fou capturat un vaixell mercant que venia de Calicut amb sis anglesos a bord; quan es va demanar el seu alliberament Kanhoji va contestar que feria recordar el seu nom als anglesos. El 1703 el virrei de Goa li va dirigir una carta amistosa. El 1705 els britànics el consideraven un rebel desafiant. El 1707 una fragata anglesa fou destruïda en un xoc contra vaixells d'Angria; el 1710 un vaixell holandès es va escapar per poc de córrer la mateixa sort i el mateix any Kanhoji va fortificar Khanderi que va esdevenir una base dels seus vaixells
Entre 1707 i 1710, durant la lluita de Shahu per recuperar la seva herència, la vídua de Rajaram (fill petit de Sivaji), de nom Tarabai, va confirmar a Kanhoji Angria en el govern de la costa, ampliant de Bombai a Savantvadi i alguns territoris més. El 1713 Shahu va enviar una força sota el peshwa Bahiropant Pihgle per protegir l'interior de Konkan i va veure el poder d'Angria. Al sentir que el peshwa s'acostava, i sospitant males intencions, Angria li va sortir a l'encontre, el va derrotar i el va fer presoner; es va disposar a marxar a Satara; totes les tropes possibles foren mobilitzades contra ell i posades sota comandament de Balaji Visvanath però Kanhoji el va convèncer de les bondats de la confederació i que una aliança amb Shahu era beneficiosa; el peshwa quedava lliure, es desfeia de l'aliança amb Sambhaji de Kolhapur, donava suport a Shahu, i restaurava a Kanhoji en totes les seves conquestes excepte Rajmaci i li cedia 10 fortaleses i 16 posicions fortificades que controlaven tot el Konkan sent confirmat com almirall maratha amb títols de Vazaratmab i Sarkheb. El 10 forts eren Khanderi, Kolaba, Avchitgad, Suvarnadurg, Vijayadurg, Jaygad, Yashvantgad, Devdurg, Kanakdurg, i Fatehgad. Algunes de les fortaleses estaven en mans dels Sidis, almiralls mogols, com per exemple Srivardhan, i calia conquerir-les, el que va portar a la guerra entre Kanhoji i els Sidi. Com que Kanhoji va rebre suport del peshwa, Sidi Surul Khan es va haver de sotmetre i un tractat el 1714 va regular la situació. Kanhoji va escollir com a residència a Gheria (Vijayadurg) i va dominar tota la costa de Konkan.
Després de 1714 les relacions de Kanhoji Angria i Shahu foren de gran cordialitat. Una entrevista molt amistosa es va fer a Jejuri el març del 1718. Un acord amb els britànics va establir que no serien atacats els vaixells procedents o que anessin a Bombai però això només fou un treva temporal i el 17 de juny de 1718 va esclatar la guerra; una expedició britànica contra Gheria va acabar en fracàs, car els soldats anglesos estaven mal pagats i mal equipats i eren poc disciplinats; una segona expedició esperava comptar amb l'ajut del renegat portuguès Manuel de Castro, subornat per abandonar el servei d'Angria, però la covardia dels soldats va portar a un nou fracàs; un nou atac al cap de dos dies fou igualment rebutjat i la força va retornar a Bombai (24 de novembre de 1718). Un nou intent contra el fort de Vijayadurg el 1720 va tornar a fracassar i Kanhoji va capturar un vaixell enemic. Kanhoji va arribar a oferir la pau als britànics sobre la base de la renúncia d'aquests a dominar la costa de Konkan; fins i tot alguns consellers van recomanar atacar Bombai.
Els anglesos van buscar l'aliança amb els portuguesos; aquestos desconfiaven dels anglesos però s'hi van avenir. Kanhoji va demanar ajut a Shahu. El 29 de novembre de 1721 l'expedició va sortir de Bombai i es va reunir als portuguesos a Cheul formant en total 6000 homes. L'avanç per terra cap a Kolaba fou lent però van arribar davant Kolaba el 12 de desembre quan ja els marathes havien reforçat la cavalleria. Mathews, el comandant anglès, fou ferit en un combat menor amb la cavalleria maratha quan vigilava el camp. Baji Rao, que dirigia als marathes, va posar en fuita als portuguesos i encara que els anglesos sota el coronel Braithwaite van intentar atacar, es van veure forçats a retirar-se; els canons i municions van caure en mans dels marathes; portuguesos i anglesos es van enfrontar llavors. Per sort Baji Rao va oferir un tractat honorable que els portuguesos van acceptar el 9 de gener de 1722 i l'antiga aliança amb els anglesos es va trencar. La lluita entre britànics i Kanhoji va seguir un temps. El 1724 Kanhoji va proposar la pau al nou governador de Bombai Phipps, però les negociacions no va arribar a res. El mateix 1724 els holandesos amb set vaixells van atacar Vijayadurg però foren rebutjats. El 1727, Kanhoji va decidir atacar els vaixells anglesos i va començar a capturar vaixells de la Companyia Britànica de les Índies Orientals. El 1728 Kanhoji semblava inclinat a la pau però el 1729 va capturar una galera anglesa i va fer presoner al seu capità Mc Neale que va intentar escapar sense èxit. El 4 de juliol de 1729 va morir Kanhoji (la data és discutida).
Successors de Kanhoji: el principat de Kolaba
miniatura|Les muralles del Fort de Kolaba tocant al mar Va deixar sis fills, dos de legítims, Sekhoji i Sambhaji, i quatre il·legítims: Tulaji, Manaji, Dhondji, i Yesaji. Els dos primers van dividir les possessions paternes: Sekhoji es va establir a Kolaba i Sambhaji a Suvarnadurg. Aquesta divisió va reduir el poder de la família. El 1731, mentre Sekhoji ajudava al germà del peshwa Shimaji Appa en l'atac a Janjira, Ghazi Khan, un noble mogol, s'establí a l'Alt Cheul i va saquejar les terres de Kolaba. Deixant l'atac a Janjira, el peshwa i Sekhoji van marxar junts contra Ghazi Khan, el van derrotar i el van fer presoner destruint Rajkot la ciutadella dels musulmans de Cheul. Quan l'expedició contra Janjira es va reprendre va acabar en fracàs i Sidi Surul Khan no sols va defendre les seves possessions sinó que va passar a l'ofensiva i va fer molt de mal als territoris de Shahu. Però el Sidi, conscient de la necessitat de pau, va adoptar una política de compromís i encara que va adquirir el fort de Raigarh, va cedir al peshwa la meitat de Rajpuri, incloent les petites divisions de Tala, Ghosale, Nizampur, Ghodegahv, Birvadi, i la meitat de Govale.
Els marathes no obstant estaven disposats a imposar una posició subordinada als Sidis i el 1732 van fer un tractat secret amb Yakub Khan àlies Shaikji, un koli convers a l'islam que era un dels millors oficials del Sidi i era patel de Guhagar; a canvi de desertar de la causa del seu senyor, rebria el comandament de la flota maratha en els territoris del Sidi i 2% dels ingressos al Baix Konkan de Pen a Kolhapur; el seu germà seria nomenat lloctinent amb comandament a Raigarh; amb aquesta ajuda una tropa fou enviada a Janjira el 1733 però els plans van fallar i en la guerra que va seguir, encara que la flota del Sidi va ser capturada a Rajpuri pels esforços combinats del peshwa i Angria, no va tenir prou efecte i els marathes es van acabar retirant. No obstant el poder del Sidi declinava i la seva flota ja no era rival per la flota maratha.