miniatura|Territori apatxe en el segle XVIII: WA – Apatxes occidentals, N – Navahos, Ch – Chiricahua, M – Mescalero, J – Jicarilles, L – Lipan, Pl – Apatxe kiowa Els apatxe són una tribu índia de llengua atapascana o na-dené, el nom de la qual prové del zuni apachu, 'enemic', perquè eren hostils a les tribus dels voltants. Ells s'anomenen a si mateixos n'de, dĭnï o tindé, 'els humans'. Foren apatxes cèlebres Gerónimo, Cochise, Victorio, Mangas Coloradas, Naiche, Nana, Chatto, Taza o Anna Price.
Territori ocupat miniatura|Territori apatxe actual miniatura|Oficines tribals dels mescalero a Nou Mèxic Abans de l'arribada dels blancs, ocupaven el territori comprès entre Oklahoma, Nou Mèxic, Arizona, Kansas, Colorado, Utah i part de Mèxic. Actualment, ocupen les reserves Fort Apache, Fort MacDowell, San Carlos, Camp Verde i part de Gila River, a Arizona, i les de Jicarilla i Mescalero, a Nou Mèxic.
Població Els apatxe es divideixen en nombroses subtribus, sovint hostils entre si, agrupades en dos grups: Apatxes de l'est o querecho, que comprèn les subtribus: Jicarilla, que es dividien entre llaneros (situats a les fonts del Canadian i els muntanyes entre els rius Canadian i Grande) i olleros (als marges del Chama). Mescalero, entre el riu Pecos i Grande Lipan Chiricahua, a les fonts i al sud del riu Gila. Faraón Apatxes de l'oest, que comprèn els: White Mountain, que engloba els coyotero (anomenats així pel seu aspecte salvatge), entre els rius White i Salt, i pinaleño, així com els carrizo, cibecue, North Fork i White River. Arivaipa Gileño amb els mimbreño, que vivien a la vall del Mimbres, mogollon (el nom ve de mug-gy-own, 'gent de la muntanya'), i tonto als marges del riu Tonto, relacionats amb els yavapais. San Carlos, mazetzal i Fort Apache.
Es creu que el 1600 eren uns 15.000 individus. El 1945 eren uns 8.996 indis, que augmentaren a 11.000 el 1960. El 1990 eren uns 12.600 a la reserva índia de San Carlos, 9.800 a la de Fort Apatxe (on hi ha 13.000 residents), 2.687 a Mescalero, 2.800 a Jicarilla i uns 600 a Camp Verde, en total 28.487 a les reserves. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia uns 96.833 apatxes, dividits d'aquesta manera:
Fracció D'una tribu Dues tribusUna tribu més altres ètnies Dues tribus més altres ètnies Total Apatxe 24.582 7.611 21.200 6.754 60.146Chiricahua 1.13483 895 762.189Apatxe Fort Sill 253 10 45 3 311Jicarilles 3.132 56 304 8 3.500Lipans 1317 655208Mescalero 5.3741351.459 59 7.027Tribu apatxe d'Oklahoma454 351505644Tonto apatxe 131 1 523 187San Carlos 9.176 403221 10.079White Mountain 12.10733 440 24 12.604Total 57.0607.91724.9476.90996.833
Pel que fa a l'idioma, segons el cens dels Estats Units del 2000: Apatxe occidental, 13.199 parlants Jicarilla, 648 parlants Mescalero-chiricahua, 149 parlants Apatxe de les planures, extingit Lipan, potser extingit
Divisió actual Les següents tribus apatxes gaudeixen de reconeixement federal: Tribu apatxe d'Oklahoma"Tribal Governments by Area: Southern Plains." National Congress of American Indians. Retrieved 7 March 2012. Nació Yavapai Fort McDowell, Arizona"Tribal Governments by Area: Western." National Congress of American Indians. Retrieved 7 March 2012. Tribu apatxe Fort Sill d'Oklahoma Nació apatxe Jicarilla, Nou Mèxic"Tribal Governments by Area: Southwest." National Congress of American Indians. Retrieved 7 March 2012. Tribu apatxe Mescalero de la reserva Mescalero, Nou Mèxic Tribu apatxe San Carlos de la reserva San Carlos, Arizona Tribu Tonto apatxe d'Arizona Tribu apatxe White Mountain de la reserva Fort Apache, Arizona Nació Yavapai-apatxe de la reserva índia de Camp Verde, Arizona Jicarilla té la seu a Dulce (Nou Mèxic), mentre que els mescalero tenen la seu a Mescalero (Nou Mèxic). Els apatxes occidentals, situats a Arizona, es divideixen en nombroses reserves que no atenen a divisions culturals. Les reserves apatxes occidentals inclouen la reserva índia Fort Apache, la reserva índia de San Carlos, la Nació Yavapai-apatxe, la reserva Tonto-Apatxe, i la Nació Yavapai Fort McDowell.
miniatura|upright|Nen jicarilla apatxe, Nou Mèxic, 2009 Els chiricahua eren dividits en dos grups després que fossin alliberats com a presoners de guerra. La majoria es traslladaren a la reserva Mescalero, i amb el principal grup mescalero formaren la tribu apatxe mescalero de la reserva apatxe Mescalero, amb els apatxes lipan."Apache, Lipan." Ethnologue. Retrieved 7 March 2012. L'altre grup chiricahua estan registrats amb els Apatxe Fort Sill, amb seu a Apache (Oklahoma).
Els kiowa apatxe eren a Oklahoma, amb seu a Anadarko, i són reconeguts federalment com a tribu apatxe d'Oklahoma.
Costums Abans eren nòmades i practicaven molt poc l'agricultura, s'alimentaven de maguei, baies i dels animals que caçaven, llevat del peix i de l'os, que els era prohibit, i sobretot de carn de cavall.
Els jicarilla feien pots, cistells i terrissa amb forta influència dels navajo i pueblo. Els de l'est vivien en tipis o refugis de matolls en forma de tipi. Els de l'oest vivien en wikiaps de matolls o bé en un sostre de para-sol sostingut per pals, i la seva societat es dividia en un llarg nombre de clans; el nounat pertanyia al de la mare. Per la seva banda, els jicarilla es dividien en dues bandes o seccions.
Eren magnífics guerrers, poques vegades lluitaven muntats a cavall, i tenien una gran habilitat cercant amagatalls al desert. Atacaven només des d'un indret resguardat i per sorpresa, quan disposaven d'avantatges.
També tenien gran facilitat per a escampar-se per les rutes de muntanya, difícils de seguir per la cavalleria. No establien aliances tribals, sinó que, en bandes de 15, 20 o com a màxim 300 guerrers, atacaven i desfeien establiments i caravanes, alhora que burlaven les forces militars que els seguien.
Eren sotmesos a un dur entrenament guerrer (havien de recórrer alguns quilòmetres a peu amb un glop d'aigua a la boca i escopir-lo en arribar al final) i les úniques finalitats guerreres que perseguien eren el botí i fer esclaus, ja que, a diferència dels iroquesos o sioux, atrapar o matar l'enemic no tenia un valor especial.
Llurs costums i danses, així com les seves creences religioses, eren similars a les dels navahos i pueblo, dels quals van prendre molts trets culturals. El seu déu originari era Jastasinan-ne ('capità del cel') o Usen.
Història Orígens i primer contacte amb els europeus Cap al baixaren del Canadà, on vivien amb els altres denés, i es creu que cap al arribaren a Kansas i Colorado, o potser ja el 1400. S'ha trobat restes dels antics apatxes a Wupatki (800 ruïnes), els habitatges del canyó de Walnut (potser del ), Montezuma Castle, Tuzigoot, etc., a Arizona, pertanyents a la cultura Sinagua. També data del la cultura Salado (a Tonto National Monument, vora Phoenix), i adoptaren la irrigació de la cultura Hohokam.
Foren visitats per primer cop el 1541 per l'espanyol Francisco Vázquez de Coronado, que els anomenà querechos, tot i que es creu que fra Marcos de Niza ja els havia visitats el 1538, i el 1598 Oñate, que els definiren més o menys com ara, enemics d'indis i de blancs. Es mostraren hostils al cristianisme, tot i que els franciscans aconseguiren batejar el 1629 el seu cap Sanaba. Llurs incursions no trobaven gaire resistència organitzada, però acabaren oferint recompenses per cada cabellera apatxe capturada, ja que des del 1688 organitzaren raids contra les possessions espanyoles.
Es calcula que entre el 1748 i el 1770 les seves incursions provocaren la mort de més de 4.000 espanyols.
Així, el 1786 el governador Bernardo de Gálvez y Madrid va procurar que els venguessin alcohol i escopetes velles perquè es matessin entre ells, i amb la finalitat d'exterminar-los el 1789 Manuel Antonio Flores va organitzar una expedició contra ells, sense gaire èxit. Després del tractat de Guadalupe-Hidalgo, el 1850 el seu territori passà a formar part dels EUA. Fins aleshores, el mimbreño Mangas Coloradas/Red Sleeves, supervivent d'una matança feta pels minaires mexicans de Chihuahua el 1837, havia obligat a plegar les mines de Santa Rosa amb els seus atacs. El 1852 havia signat un tractat d'amistat amb els EUA, però com no el compliren, el 1861 s'uniria a Cochise contra la Unió en la Guerra civil americana; assolaren les muntanyes Chiricahua i Mogollon, i el 15 de juliol del 1862 van fer fugir una columna de 300 soldats a Apache Pass, tot i que moriren 73 apatxes; però Mangas Coloradas fou capturat a Apache Tejo i morí en captiveri el gener del 1863.
Guerres amb els Estats Units Per la tardor del 1862 es produí una matança de mescaleros, comandats per Chato, Cadette i Estrellas. Foren confinats a Bosque Redondo, però el 1863 fugiren a Mèxic. Cochise, que havia estat tancat a la presó acusat injustament d'haver raptat un nen i que havia vist exterminar la seva família pels "casaques blaves" el febrer del 1861, s'ajuntà amb Victorio, reuniren més de 300 guerrers i van saquejar la frontera de Rio Grande i El Paso; el 21 d'abril del 1865, Victorio i Nana intentaren signar la pau amb els EUA, però foren confinats en una reserva; Cochise es refugià a les muntanyes Dragó, i amb 200 guerrers chiricahua va atacar Tucson, Alburquerque i altres ciutats frontereres fins que va signar la pau el 1872. El 1868, però, els chiricahua i mescalero foren internats a la reserva de Bosque Redondo.
Pel febrer del 1871, Eskimizin i 150 aravaipa s'establiren a Camp Gran amb el tinent R. A. Whitman, i pel març s'hi establiren uns 100 més. Però foren atacats el 30 d'abril per una partida de sis nord-americans, 42 mexicans i 92 mercenaris pàpago, dirigits per William S. Oury des de Tucson: 144 apatxes moriren i 27 foren fets presoners. Encara que hi hagué judicis i Whitman fou destituït, no es va fer justícia. Pel juliol, hi enviaren el general Crook, que signaria la pau amb Eskiminzin, però no ho acceptaren ni Cochise ni Delshay, cap dels tonto. Tanmateix, pel setembre del 1872, obtingueren una pau honrosa a la reserva del seu territori mercè els oficis del general Otis Howard.
Així, l'abril del 1873, Crook rodejà Delshay i els tonto, que es rendiren i foren traslladats a la reserva de White Mountain amb els coyotero. Delshay, però, en fugí pel juliol cap a la reserva de Camp Verde, on fou assassinat per mercenaris apatxes. Alhora, el febrer del 1873, Eskiminzin i els arivaipa foren traslladats a la reserva de San Carlos, però en fugiren un altre cop entre gener i abril del 1874. Aquella mateixa primavera va morir Cochise, i fou substituït com a cap dels chiricahua pels seus fills Taza i Naiche.
El 1875, el Bureau of Indian Affairs va crear l'Agència San Carlos, on es pretenia traslladar als chiricahua el 3 de maig del 1876. Taza n'era partidari, però una part de la tribu no el va seguir i fugí amb el bruixot Goyathleh; uns 322 chiricahua foren duts a la Reserva índia de Warm Springs i poc després Taza moriria de pulmonia.
El 1877, Victorio i els apatxe de Warm Springs foren traslladats a la reserva de San Carlos, però el 2 de setembre s'escapà cap a Ojo Cliente amb 80 guerrers. Es lliuraria, però, el febrer del 1878, però l'estiu del 1879, quan intentaren novament arrestar-lo, fugí definitivament i passà a Mèxic, on declarà «guerra eterna» als EUA.
Cap al 1879, els caps chiricahua Nana i Victorio, que havien aplegat 200 guerrers mescalero i chiricahua, assolarien la frontera; van fer incursions cruels que provocaren l'oferta de 3.000 $ pel seu cap. Mexicans i nord-americans organitzaren el 14 d'octubre del 1880 una emboscada a Tres Castillos, i mataren Victorio i 77 guerrers, mentre que 68 dones i nens foren fets presoners. Uns 30 guerrers escaparen amb Nana i assolà la frontera durant tot el 1881.