Aquesta llista inclou tots els diputats i consellers que van formar part de la Diputació del General de Catalunya, des de la seva institució el 1359 fins a la seva dissolució definitiva, el 1714.
1 Presidència de Berenguer de Cruïlles (1359-1363) La Cort reunida a Cervera el 1359 nomena els següents diputats: Braç eclesiàstic: Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital, Romeu Sescomes, paborde de Tarragona, i Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona. Braç Militar: Bernat III de Cabrera, comte d'Osona, cavaller; Hug II de Cardona, vescomte de Cardona, donzell; Ponç d'Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell. Braç Reial: Pere Desplà, ciutadà de Barcelona; Pere de Carcassona, ciutadà de Lleida; Francesc Pavia, ciutadà de Girona, i Pere Borró, burgès de Perpinyà.
Es nomenaren també quatre Consellers dels diputats per braç: Braç eclesiàstic: Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona; Hug Desbac, bisbe d'Urgell; Guillem Arnau de Patau, degà d'Urgell, i Galceran de Montcorb, oficial de Girona. Braç Militar: Bernat II de Cabrera, cavaller, pare del Comte d'Osona; Ramon d'Anglesola, senyor de Bellpuig, cavaller; Berenguer Despujol, cavaller, i Ramon Arnau Sacinera, cavaller. Braç Reial: Romeu de Busquets, ciutadà de Barcelona; Pere de Muntanyana, ciutadà de Lleida; Arnau de Messina de la vila de Cervera, i Valentí Sapera, de Vilafranca del Penedès.
2 Presidència de Romeu Sescomes (1363-1365) En data desconeguda, sobre febrer del 1363, foren escollits pels braços vint diputats. Els residents a Barcelona i els oïdors foren els següents: Braç eclesiàstic: Romeu Sescomes, bisbe de Lleida. Braç Militar: Guillem de Togores, cavaller.
Braç Reial: Pere de Santcliment, ciutadà de Barcelona.
Oïdor eclesiàstic: Pere de Clasquerí, arquebisbe de Tarragona. Oïdor Militar: Berenguer de Pontons, cavaller. Oïdor Reial: Ramon de Senyecs, mercader de Vilafranca del Penedès.
3 Presidència de Bernat Vallès, (1365-1368) La Cort reunida a Tortosa a primers de març de 1365 designà els següents diputats i oïdors: Diputat pel Braç eclesiàstic: Bernat Vallès, canonge de Barcelona. Diputat pel Braç Militar: Bernat Sestorres, cavaller. Diputat pel Braç Reial, Pere Bussot, ciutadà de Barcelona. Oïdor eclesiàstic: Joan Calaf, infermer i canonge de la catedral de Tarragona. Oïdor Militar: Jaume de Meià, cavaller. Oïdor Militar adjunt: Berenguer Despujol, cavaller. Oïdor Reial: Pere Alanyà, burgès de Perpinyà. Oïdor Reial adjunt: Jaume de Besanta, ciutadà de Barcelona.
Ratificació a les Corts de Barcelona La Cort reunida a Barcelona, el 14 de desembre de 1365, nomenà els següents diputats i oïdors:
Diputat pel Braç eclesiàstic: Bernat Vallès, canonge de Barcelona. Diputat esclesiàstic adjunt: Berenguer Despujol, canonge de Vic. Diputat pel Braç Militar: Bernat Sestorres, cavaller. Diputat militar adjunt: Bernat Alemany d'Orriols, cavaller. Diputat pel Braç Reial, Pere Bussot, ciutadà de Barcelona. Diputat Reial adjunt: Pere Desplà, ciutadà de Barcelona. Diputat Reial adjunt: Ermengau Martí, burgès de Perpinyà.
La Generalitat governada per un regent (1368-1375) En 1367, la Cort reunida a Vilafranca nomenà regent de la Diputació i els oïdors següents: Regent de la Diputació de Catalunya: Pere Vicenç. Oïdor eclesiàstic. Ramon Gener, cabiscol d'Urgell. Oïdor militar: Hug II de Cardona, vescomte de Cardona. Oïdor reial: Joan Serra, ciutadà de Barcelona.
En la Cort de Barcelona de 1368-69 es nomenà a: Oïdor eclesiàstic. Arnau de Busquets, canonge de Barcelona. Oïdor militar: Bernat de Tagamanent, cavaller. Oïdor reial: Antoni de Massanet, ciutadà de Lleida.
En 1369-1370 mor el regent, i el càrrec l'ocupa Bernat Bussot, ciutadà de Barcelona. A la Cort de Tarragona-Montblanc-Tortosa de 1370-72, Bernat Bussot fou ratificat, però el Braç Militar nomenà a Ramon Alemany de Cervelló i a Guillem Sacinera per a administrar un donatiu complementari.
La Cort de Barcelona de 1372-73 renovà a Bernat Bussot, i nomenà diversos Diputats Consellers: el bisbe de Barcelona, l'abat de Sant Cugat, el comte d'Empúries, Ponç de Castlarí i dues persones més per la ciutat de Barcelona. A les primeries de 1375, Bussot deixà el càrrec i va ser nomenat Escrivà de Ració del rei.
5 Presidència de Romeu Sescomes (1375-1376) El 24 de juny de 1375, la Cort reunida a Lleida nomenà els següents Diputats i Oïdors: Diputat eclesiàstic: Romeu Sescomes, bisbe de Lleida. Diputat militar: Joan I d'Empúries. Diputat reial: Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona. Oïdor eclesiàstic: Pere Toló, comanador de Gardeny. Oïdor militar: Galceran de Vilarig, cavaller. Oïdor reial: Joan Serra, ciutadà de Barcelona. Diputats per a mostres de tropes: Guillem de Guimerà de l'orde de l'Hospital, Ramon de Peguera, cavaller, i Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida.
5 Joan I comte d'Empúries (1376-1376) Abans del 10 d'abril de 1376, Romeu Sescomes fou substituït per Ramon Gener, cabiscol d'Urgell, però com que Joan I d'Empúries era fill de l'infant Ramon Berenguer i net de Jaume II, ha d'ésser considerat President de la Generalitat.
6 Presidència de Guillem de Guimerà (1376-1377) L'any 1376, la Cort reunida a Montsó escollí els següents diputats i oïdors: Diputat eclesiàstic: Guillem de Guimerà i d'Abella, gran Prior de Catalunya de l'Orde de l'Hospital (1372-1396). Diputat militar: Joan Berenguer de Rajadell, cavaller. Diputat reial: Ramon de Carcassona, ciutadà de Lleida. Oïdor eclesiàstic: Galceran d'Anglesola, vicari general de l'arquebisbe de Tarragona. Oïdor militar: Hug de Santapau. Oïdor reial: Joan Serra, ciutadà de Barcelona. Diputats per a mostres de tropes: * Braç eclesiàstic: Galceran Satallada. * Braç militar: Ferrer de Llagostera. * Braç reial: Vidal Grimau.
7 Presidència de Galceran de Besora (1377-1379) El 16 d'octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors: Diputat eclesiàstic: Galceran de Besora, almoiner de Ripoll. Diputat militar: Pere Desplà, cavaller. Diputat reial: Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona. Oïdor eclesiàstic: Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona. Oïdor militar: Jaume Desfar, cavaller. Oïdor reial: Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà. Oïdors de comptes de Corts anteriors (des de 1365): * Braç eclesiàstic: Bernat Olives, ardiaca de Lleida. * Braç militar: Hug de Santapau. * Braç reial: Antoni de Naves, ciutadà de Lleida. Diputats per a mostres de tropes i estimes de cavalls: * Braç eclesiàstic: Galceran Satallada, de l'Orde de l'Hospital. * Braç militar: Jaume Marc, cavaller. * Braç reial: Ramon de Búixols, ciutadà de Girona.
8 Presidència de Ramon Gener (1379-1380) Abans del 7 de gener de 1379, la comissió reorganitzadora de la Diputació del General escolli nous diputats residents: Diputat eclesiàstic: Ramon Gener, cabiscol d'Urgell. Diputat militar: Pere de Merlès, donzell. Diputat reial: Francesc de Gualbes, ciutadà de Barcelona.
9 Presidència de Felip d'Anglesola (1380-1384) El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats: Diputat eclesiàstic: Felip d'Anglesola, sagristà de Tarragona. Diputat militar: Guillem Sanoguera, cavaller. Diputat reial: Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona.
Administració de Jaume Nicolau Entre les Corts Generals de Montsó, a l'octubre de 1383, on foren cessats els Diputats, i el següent nomenament al juliol de 1384, el notari Jaume Nicolau s'ocupà de l'administració de la Generalitat.
10 Presidència d'Arnau Descolomer (1384-1389) El 4 de juliol de 1384, les Corts Generals reunides a Fraga, nomenaren tres nous diputats, i confirmaren els poders d'administrador donats a Jaume Nicolau.
Diputat eclesiàstic: Arnau Descolomer, prevere del Capitol de Girona. Diputat militar: Guillem d'Argentona, cavaller. Diputat reial: Pere Terré, doctor en lleis, ciutadà de Barcelona. Administrador de la Generalitat: Jaume Nicolau.
11 Presidència de Miquel de Santjoan (1389-1396) L'11 de juny de 1389, la Cort de Catalunya, reunida en Corts Generals a Montsó, escollí els següents diputats, i diputats consellers:
Diputat eclesiàstic: Miquel de Santjoan, ardiaca de Girona. Diputat militar: Jaume Marc, cavaller. Diputat reial: Bernat Gralla, ciutadà de Lleida. Diputats consellers eclesiàstics: vicari de l'arquebisbe de Tarragona Pere Serra, canonge i ardiaca del Penedès de la Seu de Barcelona. Diputats consellers militars: Berenguer de Cruïlles, noble. Bartomeu de Vilafranca, donzell. Diputats consellers reials: Pere Pallarès, de Barcelona. Pere Vola, de Perpinyà.
12 Presidència d'Alfons de Tous (1396-1413) Miquel de Santjoan, s'absentà de Catalunya per causa de preparar una ambaixada en representació del papa al Rei Martí a l'illa de Sicília, i fou substituït per Alfons de Tous, doctor en decrets. Jaume Marc morí el juliol de 1410, i fou substituït per Guerau de Palou, cavaller i ciutadà de Barcelona. Bernat Gralla fou substituït per Ramon Desplà el 4 de desembre de 1397, qui va ser substituït pel seu nebot del mateix nom el 19 d'abril de 1408. El 9 de maig de 1411 el Parlament General de Catalunya nomenà sis persones per ajudar els Diputats. El Parlament General decidí també que els diputats comptessin amb doctors en lleis, nomenant Aimó Dalmau i Bernat de Gualbes, com advocats del General. El 1400 els diputats compraren l'edifici que fou el nucli inicial de l'actual Palau de la Generalitat. La Cort de Perpinyà-Sant Cugat-Barcelona de 1405-10 no es conclogué i no foren nomenats nous diputats. L'exercici del càrrec durant tants anys obligà a substituir les vacants per mort o renúncia per altres persones del mateix estament. Martí l'Humà morí el 31 de maig 1410, i el 28 de juny de 1412, al Compromís de Casp, fou nomenat rei Ferran I d'Antequera, nebot del rei, fill de la seva germana Elionor.
13 Presidència de Marc de Vilalba (1413 - 16) A partir de la Cort de 1413, al Convent de Santa Caterina (Barcelona), la Generalitat rebé una nova estructura i gaudí d'una major estabilitat i independència com a entitat pròpia. A les Corts Catalanes de Barcelona del 23 d'agost de 1413 s'elegiren els següents diputats i oïdors: Diputat eclesiàstic: Marc de Vilalba, abat de Santa Maria de Montserrat. Diputat militar: Gilabert VII de Centelles i de Perellós, cavaller, senyor de la baronia de Centelles. Diputat reial: Joan Ros, ciutadà de Barcelona.
Oïdor eclesiàstic: Joan de Prades, canonge i infermer de la Seu de Tortosa. Montserrat. Oïdor militar: Guillem de Rajadell, donzell de la vegueria de Manresa i senyor de Rajadell, Viver, Massana, Vallmanya i Vilallonga. Oïdor reial: Francesc de Santceloni, ciutadà de Girona.
El maig de 1413, Jaume II d'Urgell d'alça en armes contra el nou rei. Es rendí el 31 d'octubre. El 24 de gener de 1414, Ramon Berenguer de Llorac, donxell ede Montblanc, substituí temporalment el Diputat Militar i després a l'Oïdor Militar, durant les seves absències. Se celebra Cort a Tortosa-Montblanc el 1414, amb grans protestes pels nomenaments de castellans per a càrrecs al Principat. A mitjan febrer de 1415 els tres oïdors de comptes traslladaren les seves responsabilitats a Arnau Sabastida. Al febrer de 1416 té lloc l'enfrontament del vectigal. El Consell de Cent delega en Joan Fiveller per a exigir al rei el pagament. El rei morí el 2 d'abril de 1416.
14 Presidència d'Andreu Bertran (1416-1419) Els dies 1 i 10 de juliol de 1416 foren elegits els següents diputats i oïdors: Diputat eclesiàstic: Andreu Bertran, bisbe de Barcelona. De família jueva i partidari del papa Luna. Diputat militar: Ramon de Perellós, cavaller, vescomte de Roda. Diputat reial: Francesc Basset, ciutadà de Lleida.
Oïdor eclesiàstic: Narcís de Santdionís, canonge de la seu de Lleida i ardiaca de Ribagorça. Oïdor militar: Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès i castlà de Montblanc.