miniatura|Les armes de Provença, blasó obtingut per la simplificació de les armes dels Anjou-Sicília La llista de comtes de Provença ordena cronològicament els governants del territori del comtat de Provença, fins a la seva integració definitiva al Regne de França el 1481.

Rectors, patricis i ducs de la Provença merovíngia Abans de 561: rectors 534 o 536 - †548: Parteni, probablement un dels primers rectores Provinciae. Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 451. † abans de 559: Namaci (Namatius), anomenat rector, després bisbe de Viena Fèlix Ennodi, portà el títol de patrici, segurament descendent del procònsol Fèlix Ennodi. ???? - 561: El patrici burgundi Agrícola és assenyalat com a substituït per Cels després de la partició del 561George Florient Grégoire, bisbe de Tours (Traducció de J. Guadet i Taranne) - Histoire ecclésiastique des Francs, Volum 1, París, Jules Renouard, 1836 - pàg. 201 El rei Guntram va obtenir una part del regne de Borgonya i va destituir al patrici Agrécula (Agrícola) donant la seva dignitat a Cels, home d'alta estatura, llargues espatlles, braços vigorosos i llenguatge ferm, sempre disposat a replicar i hàbil en el coneixement del dret…

561-600: Provença Arlesiana i Provença marsellesa miniatura|Domini austrasià a Provença instaurat el 567. Després de la partició del regne entre els fills de Clotari el 561, la província d'Arle va quedar en conjunt agregada al regne de Guntram conegut com a regne de Borgonya. Però per raó de la importància de la finestra a la Mediterrània els reis d'Austràsia van obtenir un corredor anomenat corredor austrasià que sortia d'Alvèrnia, passava per Avinyó i arribava a Marsella. Édouard Baratier, Histoire de la Provence, pàgina 93 Així aquest període va tenir personatges que tenien responsabilitats de govern simultàniament a les ordres de Guntram o dels fills de Clotari.

Gregori de Tours informa que Guntram va nomenar en el seu regnat tres patricis per a la Provença, segons sembla els tres d'origen romà.Jean-Baptiste Dubos, s:Histoire critique de l'établissement de la monarchie françoise dans les Gaules/Livre 6/Chapitre 10 – 1734: Es fa menció en un sol capítol de Gregori de Tours, de tres romans creats patricis pel rei Guntram de Borgonya: Cels, Amat, i Euni Mòmmol (Eunius Mummolus). Els seus noms serveixen per mostrar que eren romans, però encara sabem per altres fonts que Cels era d'aquesta nació: tenim l'epitafi de Sílvia, la mare de Cels, i es diu en aquest epitafi que Sílvia tenia un nombre de cònsols entre els seus ancestres, i havia tingut un dels seus fills bisbes i un altre, Cels, revestit de la dignitat de patrici 561-570: Cels, enviat per Guntram per reprendre la vila d'Arle ocupada pel comte Firmini de Clarmont a les ordes de Sigebert; segon Antoine Étienne Mille, Cels no hauria estat nomenat patrici fins al 562.: (562) Aquest príncep, descontent d'Agrícola que Clotari I havia fet patrici de Borgonya, el va revocar i va posar a Cels al seu lloc. 569: patrici borgonyó Amat, assenyalat després del patrici Cels. 570-582: patrici borgonyó Euni també Mòmmol, successor d'Amat. Per la part austrasiana es poden identificar els següents: 561-569: Adouari 565: patrici Bodegisil, fill de Mundéric i germà de Gundulf, bisbe de Tongres.C. Settipani, L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes, a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Prosopographica et genealogica, Oxford, 2000, 310 pgs. , pàg. 229; i Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, 170 pgs , pàg. 63 565: Hecca, que va rebre de Sigibert I la missió de disposar de la Provença i de Marsella. 569-570: Llop 570-573: Joví; representant del poder austrasià, després bisbe d'Usès (581) 573-575: Albí; representant del poder austrasià, després bisbe d'Usès (581)

A la mort de Sigebert el 575, el seu fill Khildebert II va haver de cedir a Guntram la meitat de Marsella. En realitat la vila va esdevenir una mena d'indivís sota l'autoritat dels dos sobirans, representats per un sol funcionari anomenat rector i nomenat pel rei austrasià. Aquest corredor deixava enclavada la ciutat d'Arle i els seus territoris. La regió d'Arle, del seu costat, sembla que depenia de ducs amb poders territorials més grans. 575-587: Dinami, rector de Provença; el 582, a la majoria d'edat de Khildebert que reclamava la totalitat de la vila de Marsella, va seguir un conflicte que va durar fins al 587. A la ciutat Dinami s'oposava de manera violenta al bisbe Teodor, fidel al partit austrasià de Khildebert, i fou probablement substituït per Gundulf, que segueix. 581-583: Gundulf, patrici de Provença, nomenat per Khildebert II. 587-? : Niceti d'Alvèrnia, nomenat rector massiliensis Provincia per Khildebert II.Gregori de Tours - Histoire des Francs - Llibre VIII a: remacle.org on es llegeix: L'any dotze del rei Khildebert el 587, Nicet (o Niceti) d'Alvèrnia fou nomenat governador de la província de Marsella i d'altres viles de Khildebert en aquestes contrades.</ref> 587-? : Leudegisil, patrici de la Provença o duc de la Provença d'Arle per GuntramGregori de Tours a Histoire des Francs (llibre VIII) dona alguns detalls: El rei, assabentat d'aquestes notícies, va nomenar duc a Leudegisil al lloc de Calumniós (Calumniosus) de malnom Agilan, i li va sotmetre tota la província d'Arle (la Provença Arlesiana) i li dona més de quatre mil homes per guardar les fronteres. Niceti duc d'Alvèrnia va sortir igualment amb tropes i fou encarregat de les fronteres d'aquest país. La cronica de Fredegari diu : L'any 27è del mateix regnat (587), Leudegisil fou nomenat per Guntram patrici de Provença. S'anuncia que el rei Khildebert havia tingut un fill de nom Teodobert. Pel seu costat Ferdinand Lot, a la seva obra Naissance de la France () indica: Guntran va confiar 4.000 hommes al duc Leudegisil per defendre el país d'Arle i va enviar al duc d'Alvèrnia, Nizier (Nicet), per vigilar la frontera del costat de Septimània. c.596: Arigi, assenyalat com a governador de Provença per Louis MaimbourgLouis Maimbourg, Histoire Du Pontificat De St. Gregoire Le Grand – 1686 - pàg. 16 o com a patrici per Bruno Dumézil.Bruno Dumézil, Grégoire le Grand et les élites locales – pàg. 10 a:

Prefectes (segle VII) Al segle VII les llacunes són importants. La funció de rector del segle VI es substituïda per la de la proefectura amb un poder suplementari, el de batre moneda especialment amb emissions d'or reials ben representades entre 613 i 662.Paul-Albert Février (sota direction de), La Provence des origines à l'an mil, pàg. 461. Es coneixen com a prefectes de la prefectura de Marsella a: Babo (vers 600) Ègila (vers 602); per alguns hauria precedit a LeudegisilGregori de Tours a la seva Histoire des Francs (llibre III) dona alguns detalls: El rei assabentat d'aquestes notícies va nomenar duc a Leudegisil al lloc de Calumniós (Calumniosus) de malnom Agilan... Sigari. Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 461. Didier; successor del seu germà Sigari que havia mort. Després va ser nomenat bisbe de Cahors en lloc del seu germà gran assassinat. Badó (634 – 641) Willibad (641 – 643), de la Provença Borgonyona Eloi (abans de 662).

675-736: patricis Entre la fi del segle VII i el 736, el títol de rector va desaparèixer en profit del de patrici. A partir dels anys 673-675, segons Louis Stouff, un patrici va dirigir la Provença en nom dels reis francs, però no va tenir seu a Arle, sinó que va residir a Marsella esdevinguda capital de la Provença.Louis Stouff, Arles au Moyen Âge, pàg. 19; és possible però que la situació fou més complexa en relació als períodes de la Provença arlesiana. Les encunyacions d'or van desaparèixer el 675, substituïdes per emissions en plata amb les inicials dels patricis que han permès de reconstruir -sobretot mercès als treballs de F. Kiener i Georges de Manteyer<ref>Jean Lafaurie, Revue numismatique Année 1969, volum 6 Número 11 pgs. 98-219: Monnaies d'argent mérovingiennes des VIIe et VIIIe siècles: les trésors de Saint-Pierre-les-Étieux (Cher), Plassac (Gironde) et Nohanent (Puy-de-Dôme), pàg. 118 a: persee.fr Tal com pot ser establerta dels texts i dels estudis de F. Kiener i G. de Manteyer, la llista de patricis es concreta en: ? -abans de 675: Hèctor, executat per orde de Quilderic II ? -vers 680: Rocco vers 681-690/691: Bonit, Agnori vers 700: Nemfidi vers 711/714: Antenor, Metrà o Metran vers 726-vers 735: Abbó. la cronologia dels patricis. Diversos noms són igualment coneguts per altres fonts, en particular per un protocol redactat a Digne el 780 contingut al cartulari de Sant Víctor de Marsella.Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 462) Hèctor (? - Pasqua del 675); assassinat a Autun per no haver complagut a Quilderic.Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 461. Hèctor va morir abans del 20 de gener del 676, data de l'assassinat de sant Prix, bisbe d'Alvèrnia, assassinat en aquesta data en revenja per l'assassinat d'Hector Rocco (c.680) Bonet (vers 681 - vers 691) va succeir al seu germà Avit com a bisbe de Clarmont d'Alvèrnia. Agnori (vers 691) Antenor (primera sèrie: encunyacions amb el nom complet), Austrebert o Ansedert també Ansedertus, vers final del segle,Philip Grierson, Christopher Nugent Lawrence Brooke - Studies in numismatic method presented to Philip Grierson – 1983 – - pàg 114, a: Google Llibres on es diu: … Les varietats atribuïdes al patrici de Provença Ansedert o Austrebert (números 47-50), i que generalment han estat datades al final del segle VII ... vers 700-702: Nemfidi, vers 702-716: Antenor (segona sèrie: encunyacions amb monograma); Antenor hauria pogut estat dues vegades patrici o bé, com especulen alguns, el segon Antenor hauria estat un fill o parent del primer,Philip Grierson, Mark Blackburn - Medieval European Coinage: Volume 1, The Early Middle Ages (5th-10th Centuries) – pgs. 147,148, a : Google Llibres. vers 716-732: Metrà, vers 732-736: Abbó; En els anys 730 a 740, apareix igualment un personatge, Mauront anomenat duc (720-739), que es va revoltar contra els cambrers carolingis. vers 737: Arding l'Alamà, que hauria succeït a Abbó.Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166 - pàg. 143,144: Arding, l'alaman, succeí al darrer patrici Abbó que havia desposseït a l'Església de Marsella de tres dels seus dominis per donar-los al seu vassall Isembert. vers 737: Khildebrand I anomenat com a duc de Provença, germà de Carles Martell.

Després del 739: missi dominici El títol de patrici de Provença hauria estat suprimit o be el 736, any en què Carles Martell va envair la vall del Roine amb el seu germanastre Khildebrand i va devastar la regió, recuperant Arle i Avinyó, i restablint al duc Mauront a Marsella, o be el 739, data de la mort d'Abbó doncs els càrrec de duc i patrici feia ombra als carolingis i fou suprimit per Pipí el Breu, els successors del qual van instituir al lloc d'aquests governadors inamovibles uns inspectors generals divisionaris anomenats missi dominici, amb funcions temporals i revocables a voluntat del sobirà.Frederic Carles de Gingins la Sarra, Mémoires pour servir l'histoire des Royaumes de Provence et de Bourgogne-Jurane; 1ère partie: les Bosonides, pàg. 18 accessible a: Google Llibres

Comtes carolingis a Provença El títol de comte va reaparèixer vers el 780, en consonància probablement a la nova política imperial al sud-est de França. 780: Marcel·lí, comte vers 780.Paul-Albert Février La Provence des origines à l'an mil, pàg. 483

Inici del : Llop

abans de 824- després de 829: Leibulf, esmentat com a successor del comte Llop.Jean-Pierre Poly, La Provence et la société féodale 879-1166

835: Miló

841: Guerí o Garí.Paul-Albert Février, La Provence des origines à l'an mil, pàg. 483 : Un cert Garí, el 841, va portar el títol de duc de Provença (Chron. Aquit.), però el seu poder sembla que tenia com a base el Lionès.