miniatura|Hamburguesa de perfil mostrant els seus ingredients típics: pa, verdures i carn picada. miniatura|Hamburguesa oberta amb formatge fos i patates fregides servides en un American diner. Els orígens de lentrepà d'hamburguesa són incerts, però possiblement va ser elaborada per primera vegada en el període que va des de finals del fins a començaments del . L'hamburguesa moderna neix de les necessitats culinàries d'una societat que gaudeix dels beneficis d'una recent industrialització i que, a causa d'ella, viu més de pressa.

L'origen d'aquest aliment processat és poc clar principalment pel fet que són molts (tots nord-americans) qui es disputen l'honor d'haver estat el primer a posar dues llesques de pa a un filet de carn picada de boví («Hamburger steak»). Poc després de compondre l'hamburguesa amb els seus dos pans, va començar a amanir-se amb tots els seus acompanyaments característics: cebes, fulles d'enciam, llesques d'adobats, begudes, etc. Cal destacar que els ingredients bàsics emprats en la seva elaboració, és a dir, el pa i la carn de boví, es consumien per separat des de feia molt temps.

Durant el transcurs del , aquesta història va acompanyada de diverses polèmiques, com per exemple la controvèrsia nutricional de finals de la dècada de 1990. L'hamburguesa es va identificar amb un país, Estats Units, i amb un estil d'alimentació emergent: el fast food. L'hamburguesa, juntament amb el fried chicken i el pastís de poma, forma part del conjunt d'aliments icones de la gastronomia dels Estats Units.

La seva expansió a través de tots els continents palesa el procés de globalització de l'alimentació humana; cal pensar que molts altres aliments han seguit els seus passos globalitzadors: döner kebab turc, la pizza italiana, el sushi japonès, etc. L'hamburguesa s'ha propagat, potser per ser senzilla de comprendre en les diferents cultures culinàries de la Terra. Aquesta globalitat culinària s'ha produït, en part, per un nou concepte de vendre aliments processats que neix en la decàda de 1920 amb la cadena de restaurants White Castle (l'ideòleg del qual és Edgar Waldo Ingram) i que es perfecciona en la dècada de 1940 amb McDonald's (dirigida per l'executiu Ray Kroc). Aquesta expansió mundial ha proporcionat comparatives econòmiques com l'Índex Big Mac, que permet comparar el poder adquisitiu de diferents països on es ven l'hamburguesa Big Mac de la cadena de restaurants de menjar ràpid McDonald's.

L'hamburguesa és un aliment en el qual es reflecteix part de la història del segle XX i al que, per diversos motius, se li ha atribuït un cert simbolisme. L'hamburguesa ha complert en l'actualitat més d'un segle d'existència en l'alimentació humana i pot dir-se que la seva relativament curta història ha tingut més literatura que altres aliments similars i contemporanis com poden ser el dog nord-americà, el currywurst alemany, la pizza italiana, etc.

La vella hamburguesa miniatura|Un steak tartar mongol. miniatura|Tres Buletten alemanyes (Frikadellen, Fleischpflanzerl). Es pot dir que abans que es produís la disputada invenció de l'hamburguesa als Estats Units, existien al continent europeu (Vell Món) aliments similars. El , els mongols, una tribu nòmada, acostumava a portar durant les seves contínues travessies el seu propi menjar, composta per diverses varietats de làctics (airag) i carn d'animals (cavall o camell). En l'època del mongol Genguis Kan (1167-1227), el seu exèrcit de genets va arribar a ocupar cap a l'Oest parteix dels territoris actuals de Rússia, Ucraïna i Kazakhstan, formant la denominada Horda d'Or, que es movia ràpid, i no sent possible de vegades detenir-se per menjar, per la qual cosa estaven obligats a haver d'alimentar-se mentre cavalcaven. Per això posaven uns trossos de carn en forma de filets sota la sella de muntar i així la carn s'esmicolava amb el constant trotar i es cuinava amb la calor animal. Es diu que aquest aliment a força de carn picada es va propagar amb els mongols per un vast territori denominat Imperi Mongol fins a la seva escissió en la dècada de 1240.Morgan, David. «The Mongols» (Blackwell Publishers; Reprint edition, April 1990), Era habitual que seguissin als exèrcits agrupacions de diferents animals (ramats de cavalls, ovelles, bous, etc.) que proporcionaven la contribució proteica necessària per a la dieta dels guerrers. Marco Polo fa descripcions dels costums culinàries dels guerrers mongoles, indicant que la carn d'un poni podia donar el menjar diari a cent guerrers.

Quan el net de Genghis, Khubilai Khan (1215-1294), va envair Moscou, els genets van deixar l'empremta de la carn de cavall picada que posteriorment es va denominar steak tartar. La primera recepta en restaurants del steak tartar, és a dir amb la denominació coneguda en l'actualitat, no apareix fins a l'any 1938.Prosper Montagné (1938), «Larousse gastronomique» Encara que sense proporcionar un nom clar, la primera descripció del steak tartar la va fer l'escriptor Jules Verne en 1875 en la seva novel·la Miquel Strogoff. Existeixen entre steak tartar i l'alemany Labskaus certes similituds, igual que amb el Mett. Altres carns picades crues com el carpaccio italià van aparèixer al ; el carpaccio va ser inventat en 1930 en el Harry's Bar de Venècia. De la mateixa forma, una de les referències documentals més antigues a una «salsitxa d'Hamburg» («Hamburgh Sausage» en anglès) apareix en 1763 en el llibre de cuina titulat «Art of Cookery, Made Plain and Easy» de l'autora Hannah Glasse. La salsitxa d'Hamburg es realitza amb carn picada i una gran varietat d'espècies: nou moscada, clavell d'espècia, pebre negre, all, sal, etc. i s'aconsella que se serveixi acompanyada d'una torrada. Una àmplia varietat de plats tradicionals europeus s'elaboren amb carn picada, com el pastís de carn, el pljeskavica serbi, els kofta àrabs, les mandonguilles, etc.

Mentre la carn picada s'emprava en diverses cultures d'Europa i Àsia central, la història de l'altre ingredient de l'hamburguesa, el pa, havia transcorregut per lleres diferents. Entre les seves múltiples utilitzacions, és indubtable que tenia la de proporcionar suport a altres aliments, però la descripció d'aquest ús amb la paraula sandvitx no es fa fins al . Malgrat les múltiples versions sobre la invenció i de ser reclamat en moltes cultures com a propi, a l'entrepà se li va atorgar aquest nom al voltant de l'any 1765 en honor d'un aristòcrata anglès anomenat John Montagu, IV Comte de Sandwich, a qui li agradava menjar d'aquesta forma per poder jugar a les cartes sense tacar-se els dits. No obstant això, no va ser fins a l'any 1840 quan la cuinera Elizabeth Leslie va descriure en el seu llibre de cuina la recepta d'un entrepà per primera vegada en la gastronomia dels Estats Units. El pa sempre havia format part de l'elaboració de tota mena de processos alimentaris, fins i tot de salses, per exemple les descrites per Carème en la seva obra compendi titulada L'art de la cuisine française au XIXe siècle.

Hamburg i el seu port miniatura|El port d'Hamburg en la dècada de 1890. La carn picada era una delícia poc habitual en la cuina medieval. La carn mateixa era un ingredient reservat exclusivament a les classes més afavorides.Alan Beardsworth, Teresa Keil, (1997), «Sociology on the Menu: An Invitation to the Study of Food and Society», Ed. Routledge El fet de picar carn amb prou feines es realitzava en les carnisseries medievals i en els llibres de receptes de l'època no apareix aquesta operació culinària si no és com a part de l'elaboració d'embotits amb l'objecte de preservar la carn. Al els vaixells procedents de Rússia porten amb si les receptes i els costums del steak tartar al port d'Hamburg, pel que l'abundant presència allí de ciutadans russos va fer que en aquella època es denominés al port d'Hamburg (Hamburger Hafen en alemany) "el port rus". Les transaccions comercials que va dur a terme la Lliga Hanseàtica dels segles XIII a XVII van fer d'aquest port un dels més importants d'Europa i la seva transcendència comercial va ser acreixent-se a mesura que es van instaurar els viatges transatlàntics a vapor. Durant el període de la colonització europea d'Amèrica, el gran flux d'immigrants converteix a aquest port en una espècie de «pont» entre les velles receptes de cuina europees i les que en un futur s'elaboraran en els restaurants de les destinacions nord-americanes.

Durant la primera meitat del , Hamburg està establert com un dels ports més importants en la travessia transatlàntica cap a Amèrica. La majoria dels emigrants que viatjaven al Nou Món embarcaven allí. D'aquesta forma, la companyia alemanya Hamburg America Line es va convertir durant gairebé un segle en la companyia de transport de mercaderies i persones a través de l'oceà Atlàntic amb més volum de tràfic. La companyia va començar a operar en l'any 1847 i els immigrants alemanys van començar a utilitzar-la, molts d'ells fugint de la revolució de 1848. La gran majoria dels colons i immigrants procedents de diverses parts del Nord d'Europa van prendre aquest port per dirigir-se als Estats Units, introduint els seus costums culinàries al país d'acolliment.

La ciutat de Nova York era la destinació més habitual dels vaixells que viatjaven des de la ciutat hanseática. En els diversos restaurants de la Gran Poma s'oferien els filets a l'estil d'Hamburg amb l'objecte d'atreure als mariners alemanys. En els menús apareixia freqüentment steak cooked in the Hamburg style («filet americà a l'estil d'Hamburg»), o fins i tot Bifteck à Hambourgeoise. Aquesta situació va fer que, des dels Estats Units, qualsevol preparació elaborada amb carn picada evoqués en els immigrants europeus records del port i, per extensió, del món que van deixar enrere.

Proto-hamburguesa: «Hamburg steak» A finals del es popularitza en els menús dels restaurants del port de Nova York un plat que pot considerar-se precursor de l'hamburguesa: el «Hamburg steak». Es tracta d'una mena de filet de carn de boví picada a mà, lleugerament salat (de vegades fumat) i servit normalment cru en un plat juntament amb ceba i molla de pa.1802, «Oxford English Dictionary» És molt possible que els immigrants alemanys portessin els seus propis costums al nou món on anaven a viure.Prof. Giovanni Ballarini, «The Origin of Hamburgers and Ketchup» El document més antic que fa referència a lHamburg steak és un menú del Restaurant Delmonico's que en 1837 oferia a la seva clientela per 10 centaus un plat d'aquest estil elaborat pel xef nord-americà Charles Ranhofer (1836-1899). Aquest preu pot considerar-se elevat per a l'època, el doble del que es pagava per un simple filet de carn de boví (beef steak).Food in American History, Part 6 - Beef (Part 1): Reconstruction and Growth Into the 20th Century (1865-1910), by Louis I. Grivetti, PhD, Jan L. Corlett, PhD, Bertram M. Gordon, PhD, and Cassius T. Lockett, PhD Malgrat això, el Hamburg steak va ser cobrant popularitat gràcies a la seva facilitat de preparació i al fet que el seu preu va ser disminuint a mesura que s'apropava el final del segle. Prova d'aquesta popularitat és que en alguns llibres de cuina populars en l'època esmenten la seva elaboració detalladament. Hi ha documents que evidencien que aquesta preparació càrnia es donava en l'any 1887 en alguns restaurants dels Estats Units i que també s'emprava per alimentar malalts als hospitals. En aquests documents, la carn de lHamburg steak s'esmenta crua o lleugerament cuinada i acompanyada d'un ou cru.