Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya. És una de les capitals de comarca de la Catalunya interior. La seva població és de 49.530 habitants (2024), segons Idescat.
Toponímia El nom d'aquest municipi es va escriure durant segles amb la forma Vich, segons la grafia tradicional. D'ençà de la primeria dels anys 80, la forma oficial és "Vic", en aplicació de les Normes ortogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans. La grafia amb "h" final es manté en el cognom Vich, i també és la que té la població homònima d'Arpitània.
Història
miniatura|esquerra|Temple romà de Vic El nom original llatí de la població fou Ausa, com ho testimonien les monedes romanes i ibèriques que s'han conservat. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d'Iluro i d'Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC. A l'època visigòtica fou anomenada Ausona.
Ocupada pels àrabs vers el 715 va ésser restaurada pel comte Guifré el Pilós (879) el qual va aixecar un castell a la part alta, on hi havia el temple romà i segurament la primitiva catedral. La nova catedral es va edificar a la part baixa i entorn d'ella es creà un important raval, conegut pel Vicus ausonae, que ha donat el nom actual a la ciutat
Durant els segles i , Vic formà part de les marques que separaven les forces franques de les islàmiques. La ciutat fou destruïda el 788 durant una incursió musulmana i en la Revolta d'Aissó (825-826). Posteriorment, només un dels barris (Vicus, barri en llatí) seria reconstruït, amb el nom de Vicus Ausonensis. D'ací en derivaria el nom de Vic quan Guifré el Pilós repoblà la part alta de la ciutat el 878 i va cedir el control de la part baixa al bisbe perquè s'hi fes la seu. A partir d'aquell moment, la ciutat seria governada conjuntament pel comte de Barcelona i el bisbe de Vic. En el concili de Toluges del 1027, l'abat Oliba, bisbe de Vic, pactà amb els nobles i bisbes presents l'acord de Pau i Treva de Déu, que establia unes dates anuals en què la guerra era prohibida. La part superior o ciutat sobirana al va passar a la família dels Senescals, després refosa amb els Montcada, i el 1315 el bisbe la va cedir la part eclesiàstica a Jaume el Just
Durant el , la ciutat fou el primer focus de la rebel·lió contra la política centralista del rei Felip V, i va sorgir un grup molt actiu d'austriacistes, coneguts com els vigatans. Fins i tot es va arribar a despenjar el retrat del rei al consistori municipal. Aquest conflicte va desembocar en la Guerra de Successió Espanyola, que acabaria comportant que Catalunya perdés les seves llibertats. Al llarg de la guerra, però, per evitar problemes, canviarien de bàndol depenent de l'exèrcit que apareixia a la rodalia de la ciutat, que finalment va ser presa el 30 d'agost de 1713, després que el diputat militar Antoni de Berenguer i de Novell l'abandonà quan el general Feliciano de Bracamonte s'hi acostava amb tropes borbòniques. La ciutat de Vic, com tota la comarca d'Osona, especialment el Lluçanès i comarques veïnes, fou escenari preponderant i nucli de les carlinades a Catalunya, essent presa en diverses ocasions tant pel bàndol carlí com l'isabelí, n'és notòria la presa de Vic durant el transcurs de la Tercera Guerra Carlina pel comandant general carlí de Catalunya, el famós Comte d'Avinyó Rafael Tristany i Parera i els seus homes, l'any 1874, abans de jurar els furs a Olot quan es restablí oficialment la Diputació General de Catalunya l'1 d'octubre d'aquell mateix any, derogada de nou un cop els carlins perden la guerra. A primers del , Vic tenia 9.500 habitants.
Durant la Guerra Civil Vic va disposar d'un aeròdrom que fins al maig de 1938 va allotjar la 2a esquadrilla de bombarders Polikàrpov R-Z Natatxes. Per altra banda, la guerra també va afectar la indústria vigatana, que es va reconvertir cap a la fi de l'any 1937 quan diversos tallers van començar a muntar i reparar caces Polikàrpov I-15. Aquesta infraestructura va atreure l'atenció feixista, que acabaria bombardejant la ciutat tres cops i un altre els afores. Els bombardejos de Vic es van cobrar desenes víctimes civils, ja que la ciutat no tenia defenses antiaèries, només sirenes d'alarma i refugis antiaeris. La ciutat cauria a mans franquistes durant l'ofensiva contra Catalunya el vespre del dia 1 de febrer, després de durs enfrontaments amb les tropes republicanes.
El 29 de maig de 1991 ETA va fer explotar un cotxe bomba a la caserna de la guàrdia civil que va matar deu persones i ferir-ne 44. Durant els Jocs Olímpics d'Estiu 1992, Vic acollí les competicions d'hoquei sobre patins.
Història eclesiàstica miniatura|esquerra|Homenatge a la Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic El bisbat de Vic és sufragani de l'arquebisbat de Tarragona.
La introducció del cristianisme a la zona fou, de ben segur, molt primerenca, com ho proven els diversos màrtirs dAusa esmentats en l'època de l'emperador Deci, i el seu bisbe és un dels primers citats. De cap, tanmateix, se'n sap el nom fins al 516, quan Cinidius apareix com un dels assistents al concili provincial de Tarragona i Girona. Aquilinus (589-99) fou present al tercer concili de Toledo; Esteve, al quart i a un que tingué lloc a Ègara; Dominus, al sisè; Guericus, al vuitè, i Wisefredus envià el seu vicari al tretzè i assistí en persona al quinzè i al setzè. Aquest bisbe fou el darrer abans de la invasió musulmana.
La reconquesta de Vic començà en el temps de Lluís I el Pietós, que confià el govern de la ciutat al comte Borrell. Dels afers eclesiàstics, en tenia cura l'arquebisbat de Narbona. El 826, la ciutat caigué novament en mans dels moros, fins que la recuperà Guifré el Pelós, comte de Barcelona. Aquest aconseguí que l'arquebisbe de Narbona consagrés Gotmar com a bisbe de Vic.
El bisbe Ató (960-72) és digne de menció com a gran promotor d'estudis. Molts estudiosos aprofitaren els avantatges oferts per les seva reforma, entre els quals destaca el monjo Gerbert d'Aurillac, que més endavant seria el papa Silvestre II.
Segurament, el bisbe més famós de Vic fou l'Abat Oliba, fill del comte de Besalú, que amb l'ajut d'Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, construí i decorà ricament la catedral. La dedicació tingué lloc el 31 d'agost de 1038. En l'època del seu successor, Guillem de Balsareny, hom trobà a Vic les relíquies dels sants patrons Llucià i Marcià. Berenguer Sunifred de Lluçà reformà el capítol catedralici, en va expulsar els membres laxos i va restablir l'observança regular.
Més recentment, Josep Morgades i Gili mereix una atenció especial, perquè restaurà el monestir de Ripoll, en ruïnes per l'abandonament i el pillatge, i en consagrà novament l'església l'1 de juliol del 1893. També fundà el Museu Episcopal de Vic, on aplegà i conservà molts tresors medievals que s'havien guardat a les esglésies de la diòcesi. El succeí Josep Torras i Bages, bisbe i escriptor, i màxim representant del catalanisme conservador i catòlic.
D'entre els molts religiosos fills de la diòcesi destaca Sant Antoni Maria Claret.
Geografia i ubicació Llista de topònims de Vic (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
miniatura|Vic, ubicada al centre de la plana Vic està situat al nord-est de Catalunya. És la capital de la comarca d'Osona i està situada al centre de la plana de Vic. És a uns 70 quilòmetres al nord de Barcelona i a uns 65 quilòmetres de distància de Girona. Pel que fa a l'altitud gran part de la ciutat està a prop dels 500 metres sobre el nivell del mar. Vic té bones comunicacions amb la resta de Catalunya gràcies a la construcció de l'eix transversal (C-25) i l'autovia C-17. A més la ciutat té una estació de la línia de ferrocarril de Rodalies Barcelona - Puigcerdà (R3).
Clima La Plana de Vic és famosa per la boira a l'hivern, fenomen afavorit per la inversió tèrmica que pot arribar a temperatures fredes al voltant de -10 °C. El clima és continental amb influència mediterrània en les precipitacions. Les temperatures són extremes a l'hivern i a l'estiu, amb forta oscil·lació tèrmica. miniatura|La ciutat de Vic, febrer de 2018
Destaquen per exemple temperatures registrades de -20ºc l'any 1985 o els -17ºc del 25 de desembre del 2001, en canvi alguns estius les temperatures han fregat els 40ºc. La precipitació és abundant sobretot durant la primavera, tardor, i durant els estius gràcies a les intenses tempestes de tarda, la humitat és sempre elevada i durant els hiverns es poden formar denses boires i alguns dies nevar. Això es fa palès a la vegetació on predomina el roure martinenc al fons de la plana. Segons la classificació climàtica de Köppen, el clima de Vic seria oceànic (Cfb) per raó dels seus hiverns freds i estius plujosos amb abundants tempestes, però vorejant el clima Cfa (juliol, 21.9 °C) que l'acostarien als climes submediterranis de l'est de França, nord d'Itàlia, Balcans i nord d'Anatòlia.
Educació Centres públics Escola bressol Serra de Sanferm Escola bressol Caputxins Escola bressol Horta Vermella Escola La Sínia (educació infantil i primària) Escola Vic-Centre (educació infantil i primària) Escola Andersen (educació infantil i primària) Escola Doctor Joaquim Salarich (educació infantil i primària) Escola Guillem de Mont-rodon - Sant Miquel (educació infantil i primària) Escola Sentfores (educació infantil i primària) Institut Jaume Callís (educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) Institut La Plana (educació secundària obligatòria i batxillerat) Institut de Vic (educació secundària obligatòria, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic (batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior) Centre de Formació d'Adults Montseny
Centres concertats Centre Pedagogia Terapèutica Estel (educació especial) Escola Dominiques Vic (educació infantil i primària) Col·legi Escorial (educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i batxillerat) Col·legi Pare Coll (educació infantil i primària i educació secundària obligatòria) Col·legi Sagrat Cor (educació infantil i primària i educació secundària obligatòria) Col·legi Sant Miquel dels Sants (educació infantil i primària, educació secundària obligatòria i batxillerat)
Centres privats Centre de Perruqueria i Estètica Escola Taller (cicles formatius de grau mitjà i superior) Centre d'Estudis el Seminari (cicles formatius de grau mitjà i superior) Llar d'infants Sentfores Llar d'infants Cucut Llar d'infants El Meu Jardí Llar d'infants L'Esquitx Llar d'infants Vedruna
Altres Centres miniatura|Vista exterior de la Universitat de Vic Universitat de Vic, Universitat Central de Catalunya. (estudis universitaris) La Farinera, Centre d'Arts Visuals de Vic Aula de Formació Continuada Escola de Música i Conservatori de Vic (estudis musicals) Centre de Normalització Lingüística d'Osona Institut del Teatre Centre d'Osona Escola d'Educadors d'Osona Escola Oficial d'Idiomes d'Osona
També hi ha centres que ofereixen Programes de Qualificació Professional Inicial (PQPI).
Esports L'any 1992 va ser subseu olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona'92 en la modalitat d'hoquei patins. El Club Patí Vic és l'equip d'hoquei de la ciutat, que juga a l'OK Lliga, la màxima categoria estatal. El Club Bàsquet Vic és l'equip de bàsquet de la ciutat que va arribar en la LEB Or. La temporada 2017/18 participa a la Lliga EBA després d'ascendir de Copa Catalunya. Un dels esports més populars de Vic és l'atletisme, ja que disposa de les pistes d'atletisme del Club Atlètic Vic que es va crear l'any 1929. També disposa d'un equip de rugbi, els Crancs del Club Atlètic Vic, que actualment juga a la categoria de segona catalana.