Llucieta Canyà i Martí va ser escriptora (poetessa, narradora i dramaturga) i conferenciant, representant del feminisme catòlic més conservador. El seu llibre més conegut és L'etern femení, publicat l'any 1934.Xavier Cortadellas Llucieta Canyà, feminista i conservadora, Revista de Girona, Any: 2004 Núm.: 223
La crítica moderna la situa com una figura clau de les lletres femenines catalanes del segle XX, especialment per la seva capacitat d’abordar múltiples gèneres i per la seva presència pública en un moment de forta limitació per a les dones.
Biografia Va ser la filla gran del matrimoni format per Joaquim Canyà, que feia de pagès i treballava a un magatzem de grans, i Assumpció Martí. Vivien a la Bisbal d'Empordà i van tenir dues filles més, Maria del Remei, que va néixer el 1904 i la petita, Maria Soledat, el 1906.
Va estudiar Magisteri i Dret i de ben jove es va traslladar a viure a Barcelona, on el seu caràcter obert i modern encaixaria millor que al seu poble natal.
Es va casar en primeres noces l'1 de desembre de 1930 amb Miquel Poal i Aregall, de Sallent, amb qui va tenir un fill, Joaquim, que va néixer poc abans de començar la guerra civil. En Miquel Poal era periodista, crític i autor teatral, novel·lista i assagista. Fou autor de la lletra de la sarsuela Pel teu amor de Josep Ribas (de la que forma part la coneguda cançó Rosó) i va escriure diversos llibres relacionats amb el moviment feminista i probablement en aquest aspecte la influència de Llucieta Canyà va ser important. Poc després de la seva mort, l'any 1936, l'escriptora es va tornar a casar amb Santiago Manresa, un pediatre.
Obra Durant els primers anys a Barcelona, Llucieta Canyà va estar vinculada a la Lliga Regionalista i amb només 20 anys va començar a col·laborar en la seva publicació, La Veu de Catalunya, per fer-se càrrec de la secció diària "Món femení". També va col·laborar en altres revistes com Joventut Catalana o D'Ací i d'Allà.
La seva secció «Món femení» a La Veu de Catalunya, entre el 1929 i el 1930, és indispensable per conèixer el moviment feminista conservador d'abans de la guerra.Escriptores republicanes: CANYÀ I MARTÍ, LLUCIETAReal Mercadal, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1a edició, març 2006, Barcelona. . Disponible parcialment a Google Llibres D'altra banda, el seu tarannà obert i la seva simpatia, destacada sovint pels qui la van conèixer, la van convertir en un personatge popular, conegut per les seves conferències, on treia profit de la seva capacitat divulgadora.
La primera època de Llucieta Canyà com a escriptora va del 1929, any en què publica el recull poètic Mare, i el final de la guerra. Durant aquesta època també publica Reculls, i Caixa de núvia, el 1933, el darrer dels seus poemaris. I en narrativa/assaig publica la que seria la seva obra poètica més coneguda i de gran impacte social, L'etern femení, el 1934, amb pròleg de Josep Maria de Sagarra.
El 1936 publica la comèdia L'estudiant de Girona,Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d'Estudis Locals de Mataró - L'estudiant de Girona que dedica al seu marit Miquel Poal, qui havia mort feia poc. Llucieta Canyà acabava de ser mare del seu únic fill, i casada de nou amb Santiago Manresa, s'instal·laren a Reus cap al 1937. Hi viurien uns anys, i allí col·laboraria amb el Centre de Lectura, a la seva secció de lletres, al Diario Español de Tarragona (on signava articles amb el nom de Lucía Cañá) i al Setmanari Reus.Amorós, Xavier. "Temps estranys I". A: Obra completa III. Reus: l'Ajuntament, 2009. Pàg. 651. Durant aquests anys la seva producció literària s'aturà per anar-se recuperant a poc a poc a la dècada dels cinquanta.
L'any 1954 publica L'amor té cops amagats,Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d'Estudis Locals de Mataró - L'amor té cops amagats una comèdia sentimental que s'estrena al teatre Romea de Barcelona. El mateix any es reedita per sisena vegada L'etern femení. El 1957 publica la seva anunciada obra L'etern masculí, també amb pròleg de Josep Maria de Sagarra. Aquest llibre té una visió més conservadora i ajustada a la moral franquista, que no L'etern femení. El llibre es reedita l'any següent. En aquesta segona època escriu també poemes, la major part dels quals són inèdits.
Deixà diverses obres inacabades, com ara Un marit que no té preu (farsa còmica), o L’amor sap allà on va (comèdia).
Referències
Enllaços externs
"Llucieta Canyà Martí. Poetessa, assagista, comediògrafa", al Diccionari Biogràfic de Dones
Categoria:Escriptors bisbalencs Categoria:Escriptors baix-empordanesos contemporanis en català Categoria:Poetes baix-empordanesos en català Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Feministes catalans del sud contemporanis Categoria:Poetes catalans del sud contemporanis en català Categoria:Poetes catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XX Categoria:Dramaturgs catalans del sud contemporanis en català Categoria:Comediògrafs catalans del sud Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX