L'Epopeia de Guilgameix o Poema de Guilgameix, full 2/7, , pàg 238, , pàg 28. és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d'Uruk. És considerat l'obra literària mesopotàmica més important. El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys, per la qual cosa és considerat un dels més antics (de fet, els més antics foren escrits quasi dos-cents anys abans, per la poeta i sacerdotessa Enheduanna). Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d'argila, fet que n'afavorí la conservació.Oppenheim, 1964, pág. 257 La influència d'aquesta epopeia es pot detectar en certes narracions de l'Antic Testament, en lOdissea d'Homer, així com en els treballs d'Hèracles i en gran part de la literatura índia.
N'hi ha diverses versions, ja que el poema del Guilgameix va ser fixat a partir de diferents versions que circulaven en forma de literatura oral. La versió que es considera estàndard prové de les tauletes del rei Assurbanipal. La versió més completa que es preserva actualment consta de dotze taules d'argila.
Origen de la història esquerra|miniatura|Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre) L'epopeia fou transcrita per al rei Assurbanipal de Nínive, el qual tractà de col·leccionar còpies de tots els documents escrits del món que li era conegut. A voltants de l'any 612 aC, Nínive fou destruïda per invasors. La ciutat restà perduda fins a l'any 1845, quan fou descoberta per l'explorador britànic Austen Henry Layard, prop de Mossul, a l'actual Iraq.
Del contingut de la biblioteca rei Assurbanipal, se'n conserva una petita fracció: 25.000 taules d'argila que contenen diferents tipus de documents, i que actualment formen part de la col·lecció del Museu Britànic. Les taules recuperades començaren a ser traduïdes a l'anglès per George Smith a partir del 1872.The Chaldean Account of the Deluge Més tard, l'any 1984, es traduí el poema amb la participació de l'escriptor John Gardner.
L'epopeia narra les aventures del rei Guilgameix d'Uruk, que hauria governat pels volts del 2500 aC. Fou escrit molt posteriorment al seu regnat, prenent com a base les tradicions orals i la mitologia sumèria. De les dotze taules de l'epopeia de Guilgameix, onze conformen el poema, probablement escrit vora la meitat del II mil·lenni aC, mentre que a l'última hi ha escrita una narració d'origen independent, que versa, també, sobre Guilgameix i que és més recent que les anteriors, datada cap a finals del I mil·lenni aC.
Versió estàndard El text sumeri original es coneix per la sèrie de tauletes trobades a Nippur i altres ciutats de la Baixa Mesopotàmia. L'epopeia de Gilgamesh es compon de 12 tauletes d'argila, amb les 11 primeres formant la narració principal i la 12a que es considera una incorporació posterior. Les tauletes varien de mida. Per exemple, la tauleta XI, coneguda com a "Tauleta del diluvi", mesura aproximadament 15,24 cm d'alçada, 13,33 cm d'amplada i 3,17 cm de gruix. Una altra tauleta, la tauleta VI, fa 13 cm d'alçada, 14 cm d'amplada i 2,54 cm de gruix.
La versió anomenada estàndard fou trobada a la biblioteca d'Assurbanipal. Aquesta versió està escrita en babilònic estàndard, un dialecte de la llengua accàdia que era emprat únicament amb fins literaris. Aquesta versió de l'Epopeia fou estandarditzada per un copista anomenat Xinleqiunini (Sîn-lēqi-unninni) entre el i el , prenent com a base una versió més antiga que l'oficial. Aquest procés de complementació, mitjançant el canvi o afegidura de fragments, era força comú en l'època i l'''Epopeia de Guilgameix no en fou una excepció.Mason, 1970, pag. 98.
La versió estàndard i l'accàdia prèvia es diferencien en la introducció. La versió més antiga comença amb les paraules «Sobrepassant tots els altres reis», mentre que la versió estàndard diu: «Ell que venia del profund» (ša nagbu amāru). La paraula accàdia nagbu, "profund", probablement fa referència a certs "misteris", en aquest cas. No obstant això, Andrew George considera que es refereix a algun coneixement específic amb què Guilgameix tornà de la seva reunió amb Uta-Napixtim (l'Atrahasis accadi); ell portà el coneixement al regne de Ea (l'Enki sumeri), el regne còsmic que és la font de la saviesa.George, 1999, pag. 50 de la introducció En general, es considera que Guilgameix adquirí el coneixement de com s'havia d'adorar els déus, de per què era necessària la mort per als humans, de què fa que un rei sigui bo i de la veritable naturalesa de com viure una bona vida.
La taula número XI conté una narració del mite del diluvi. Aquest fragment fou copiat, en gran part, de l'èpica d'Atrahasis.Tigay, 1982.
Així mateix, la taula XII és un apèndix del poema èpic, una seqüela de la XI que, probablement, fou afegida en data posterior, motiu pel qual fou omesa durant molts anys. El relat d'aquesta taula presenta la inconsistència narrativa de presentar Enkidu encara viu, i té poca relació amb la ben argumentada taula XI.
De fet, l'Epopeia té una estructura circular en la qual les línies inicials se citen en la taula XI per tal de donar, junt amb el final, la idea d'un cicle. La taula XII és, més aviat, una còpia d'un conte anterior en el qual Guilgameix envia Enkidu a recuperar alguns dels seus béns a l'inframon, Enkidu mor i retorna en forma d'esperit per a explicar al rei la naturalesa de l'inframon. Aquest esdeveniment sembla superflu, ja que en la taula número VII, Enkidu té un somni on se li revela com és l'inframon.Gilgamesh the 12th Tablet
Contingut narratiu Recerca de glòria Si caic, hauré conquerit la fama.La gent dirà: 'Guilgameix caigué lluitant contra el ferotge Humbaba!...Estic decidit a penetrar en el bosc dels cedres, Fins ara és feliç el meu cor:escolta aquest cant, veig una flor vull fundar la meva glòria. Taula III, columna 4 </center>
Taula I. L'epopeia comença amb la presentació de Guilgameix d'Uruk, el rei més gran de la Terra, dues terceres parts de déu i una d'humà, el més fort Rei-déu que mai hagi existit. La introducció descriu la seva glòria i triomfs, així com els murs de totxo de la ciutat. Amb tot, la gent no és feliç, es queixen que Guilgameix és massa sever i que abusa del seu poder dormint amb les mullers abans que els seus esposos (dret de cuixa). La deessa, Ninhursag, deessa de la creació, dona vida a l'home semisalvatge Enkidu, qui comença a molestar els pastors. Un d'aquests es queixa a Guilgameix, qui envia a una dona anomenada Xamhat, una prostituta sagrada (anomenada nadītua sumèria o hieròdula a Grècia). El contacte amb Xamhat civilitza a Enkidu de tal forma que després de diverses nits Enkidu deixa d'ésser una bèstia més entre els animals. Paral·lelament, Guilgameix té estranys somnis, els quals seran interpretats per la seva mare, Ninsun, qui els explica argumentant que vindrà a Guilgameix un gran amic.
Taula II. Enkidu i Xamhat surten de l'erm per a casar-se a Uruk. Guilgameix acudeix al festeig per tal de jeure amb Xamhat, però troba les seves intencions frustrades per Enkidu. Ambdós lluiten i, després d'una gran batalla, Guilgameix presenta a Enkidu a la seva mare i el fa part de la seva família, perquè aquest no en té de pròpia. Llavors Guilgameix proposa a Enkidu de viatjar al bosc per tal d'adquirir la glòria talant alguns arbres i matant al dimoni Humbaba, i malgrat les reticències inicials d'Enkidu, Guilgameix l'acaba convencent.
Taula III. Guilgameix i Enkidu es preparen per a l'aventura. Guilgameix n'informa a la seva mare, la qual es queixa, amb tot demana ajuda al déu-sol Xamaix i dona consell a Enkidu.
Taula IV. (Aquesta taula està mal conservada i el seu contingut és difícil de reconstruir) En el camí cap al bosc Guilgameix té cinc malsons. Enkidu els interpreta tots cinc com a bons presagis. Però quan arriben al bosc Enkidu torna a acovardir-se i Guilgameix ha d'animar-lo.
Taula V. Els herois arriben, finalment, davant d'Humbaba, el guarda dels arbres, i el monstre comença a ofendre'ls. Aquest cop és Guilgameix qui està espantat, però després d'unes paraules de valentia d'Enkidu s'inicia la batalla, la còlera de la qual separa les muntanyes de Síria del Líban. Finalment Xamaix envia l'ajuda dels seus tretze vents als herois. Humbaba és vençut i prega a Guilgameix per salvar la vida. Guilgameix es compadeix d'ell, enfurismant a Enkidu qui li demana que el mati. Humbaba es torna cap a Enkidu tot demanant que convenci a Guilgameix de perdonar-li la vida. Enkidu, tanmateix, insisteix a Guilgameix, fet que provoca que Humbaba els maleeixi. Els herois talen un enorme arbre amb el qual Enkidu fa una gran porta per als déus i la deixa surant al riu.
Taula VI. Guilgameix rebutja les insinuacions sexuals de la deessa de l'amor i de la guerra Ixtar perquè aquesta havia tingut altres amants anteriorment, com Dumuzi. Ixtar demana al seu pare, Anu, que enviï a Guilgameix el "Brau del cel" per tal de venjar el rebuig. Inicialment Anu refusa enviar el brau, però quan Ixtar amenaça d'aixecar als morts, Anu cedeix. El Brau del cel és una plaga per a les terres (aparentment la criatura té alguna relació amb la sequera). L'arribada del Brau fa desaparèixer l'aigua i la vegetació s'asseca. Guilgameix i Enkidu, aquest cop sense ajuda divina, derroten i maten la bèstia i ofereixen el cor d'aquesta a Xamaix. Quan senten el plor d'Ixtar, Enkidu separa el quart posterior del brau i li llença a la cara per tal d'esporuguir-la. La ciutat d'Uruk celebra la victòria.
La Cerca de la immortalitat {| class="toccolours" style="float: right; margin-left: 1em; margin-right:1em; font-size: 90%; background:#FFEFDB; color:black; width:25em; max-width:35%;" cellspacing="5" | style="text-align: justify;"|<center>¿A on vas, Guilgameix? La vida que cerquesmai la trobaràs. Taula X, columna 1
Taula VII. Enkidu té un malson en el qual els déus pensen que algú ha d'ésser castigat per la mort del "Brau del cel" i de "Humbaba", decidint que el càstig recaurà sobre Enkidu. Aquest va contra els desitjos de Xamaix. Enkidu ho explica a Guilgameix tot maleint la porta que feu per als déus. Guilgameix consternat va al temple a resar a Xamaix per la salut del seu amic. Enkidu comença a lamentar-se de Xamhat perquè ara es penedeix del dia en què es convertí en humà. Xamaix parla als herois des del cel i els fa veure com és d'injust el raonament d'Enkidu, i els comunica que Guilgameix es convertirà en una ombra d'allò que havia estat a causa de la mort del seu amic. Enkidu es retracta d'allò que digué i beneeix a Xamhat. No obstant això, emmalalteix cada cop més i moribund ens descriu l'inframon.
Taula VIII. Guilgameix es lamenta per Enkidu i ofereix presents als déus perquè caminin al costat del seu amic en el més enllà.
Taula IX. Guilgameix procura evitar el destí d'Enkidu i emprèn un perillós viatge per tal de visitar a Uta-Napixtim i la seva muller, els únics humans que varen sobreviure a "la gran inundació (el diluvi) i als quals els déus els concediren la immortalitat, amb l'esperança de poder obtenir-la també. En el transcurs del camí Guilgameix ha de travessar les dues muntanyes des d'on el Sol s'alça, les quals són custodiades per dues figures d'home escorpí, els quals permeten el pas de Guilgameix. La travessia de Guilgameix segueix per la foscor per on viatja el Sol cada nit i, just abans que el Sol se'l trobi, arriba al final. La terra que es troba al final del túnel és un lloc meravellós, ple d'arbres les fulles dels quals són joies.