Jack London, probablement nascut com a John Griffith Chaney (12 de gener del 1876 - 22 de novembre del 1916),Dates del naixement i mort tal com apareixen en el Dictionary of American Biography Base Set. American Council of Learned Societies, 1928-1936. Reproduït en el Centre de Recerca de Biografies. Farmington Hills, Mich.: Thomson Gale. 2006.Joan London (1939) p. 12, dates de naixement."Jack London Mort sobtadament en un ranxo; El novel·lista és trobat inconscient a causa d'urèmia, morint onze hores més tard. Escriure la seva vida de treball dur La seva experiència com a mariner es reflectir en la seva ficció- La crida de la selva li va donar la fama. "The New York Times, història amb dates i llocs definides, Santa Rosa, Cal, 22 de novembre; aparegut el 23 de novembre de 1916, p. 13. Declara que va morir "a les 7:45 d'aquesta nit", i diu que "va néixer a San Francisco el 12 gener 1876". va ser un escriptor estatunidenc autor d'Ullal Blanc, de La crida del boscJack London, La crida del bosc, trad. Núria Martí, Col. Clàssics universals juvenils, Ed. Cruïlla, Barcelona 1996, i uns altres cinquanta llibres.
Antecedents personals Clarice Stasz i altres biògrafs creuen que el pare biològic de Jack London va ser l'astròleg William Chaney.Stasz (2001), p. 14: "El que dona suport a Flora al nomenar a Chaney com el pare del seu fill és, primer, el fet indiscutible d'haver viscut junts en la data de la concepció, i segon, l'absència de qualsevol suggestió des de la part dels seus associats que un altre home va poder haver estat el responsable... però a manca de proves d'ADN que puguin ser valorades, no es pot decidir si William Chaney va ser el pare biològic de Jack London... No obstant això, Chaney pot ser considerat pel seu fill com el seu pare". Chaney va ser un personatge distingit de l'astrologia, segons Stasz: "Des del punt de vista dels astròlegs més seriosos d'avui, Chaney és una gran figura que ha canviat la pràctica de la xerrameca cap a un mètode més rigorós".
Jack London no va saber de la suposada paternitat de Chaney fins a la maduresa. El 1897 va escriure a Chaney i va rebre una carta d'ell on indicava: "Mai no em vaig casar amb Flora Wellman", i que era "impotent" durant el període en què van viure junts, per tant, "no puc ser el teu pare".
Es desconeix si el matrimoni fou legalitzat. La majoria dels documents civils de San Francisco van ser destruïts en el terratrèmol de 1906. Per la mateixa raó, no se sap amb certesa el nom que apareixia en el certificat de naixement. Stasz aclareix que, en les seves memòries, Chaney es refereix a la mare de Jack London, Flora Wellman, com a "esposa". Stasz també posa l'accent en un anunci en el qual Flora s'anomena a si mateixa com "Florence Wellman Chaney".
Primers anys Jack London va néixer a San Francisco (Califòrnia). Essencialment es va autoeducar, procés que va portar a terme a la biblioteca pública de la ciutat, llegint llibres. El 1883 va trobar i va llegir la novel·la Signa de l'escriptora Ouida, que relata com un jove camperol italià sense estudis escolars arriba a la fama com a compositor d'òpera. London va acreditar el llibre com la seva inspiració per a començar la seva tasca literària.London, Jack (1917) "Vuit Factors de l'Èxit de la Literatura" a Labor (1994), p. 512. "Com a resposta a la teva pregunta sobre els grans factors del meu èxit literari, considero que van ser els següents: Molta bona sort. Bona salut; bon cervell, bona correlació mental i muscular. Pobresa. Llegir Signa d'Ouida a l'edat de vuit anys. La influència de Philosophy of Style de Herbert Spencer. Perquè em vaig iniciar vint anys abans que companys els quals estan intentant començar ara".
El 1893, es va apuntar a la tripulació de la goleta Sophia Sutherland, que partia a la costa del Japó. Quan en va tornar, el país estava immers en el pànic de 1893 i Oakland estava castigat pel malestar laboral. Després de treballs esgotadors en un molí de jute i en una central elèctrica del ferrocarril, es va unir a la Kelly's industrial army, que va fer una marxa de protesta duta a terme a Washington l'any 1894 per fer campanya a favor del treball, i va començar la seva vida de vagabund.
El 1894, va passar trenta dies al centre penitenciari d'Erie County a Buffalo (Nova York) per vagabunderia. En The Road, va escriure:
Després de diverses experiències com a vagabund i mariner, London va tornar a Oakland, on va anar a l'Oakland High School; contribuí amb diversos articles per a la revista de secundària The Aegis. La seva primera publicació va ser Typhoon off the coast of Japan, en què va relatar les seves experiències com a marí.
Jack London desitjava entrar desesperadament a la Universitat de Califòrnia i, el 1896, després d'un estiu d'estudi intens, ho va fer, però els problemes financers el van obligar a anar-se'n el 1897 i mai es va graduar. Kingman diu que "no hi ha cap antecedent que escrigués per a publicacions estudiantils" aquí.Kingman (1979) p. 67. miniatura|esquerra|Mary Austin, Jack London, George Sterling, i Jimmie Hooper a la platja de Carmel-by-the-Sea, Califòrnia En el 1889, London va començar a treballar de dotze a divuit hores al dia en l'envasadora Hickmott. Buscant una sortida al seu penós treball, va demanar un préstec a la seva mare adoptiva, Jennie Prentiss, i va comprar la goleta Razzle-Dazzle a un pirata d'ostres anomenat French Frank, esdevingué un recol·lector d'ostres al seu torn. En la cançó folk John Barleycorn declara haver robat a Mamie, la senyora de French Frank.((Gutenberg | no = 318 | name = John Barleycorn per Jack London)) Capítols VII, VIII descriuen el robatori de Mamie, la "Reina dels Pirates d'ostres: la Reina em va incitar a remar cap a la costa en el meu petit bot... No vaig comprendre l'àmplia somriure que l'Aranya em va dedicar: Gee! No hi ha res lent en TU. Com va poder entrar en el meu cap de noi que un home canós de cinquanta anys podria estar gelós de mi? I com podia haver endevinat que la història de com la Reina l'havia tret del seu propi bot, el moment en què em vaig posar a la vista, va ser de fet l'alegre xafardeig en els mollsJoan London (1939) dona crèdit a aquesta història, op. cit. p. 41Kingman (1979) expressa el seu escepticisme, p. 37, "Es deia en els molls que Jack, va contractar una senyora... Evidentment, Jack creia algunes vegades en el seu propi mite... Jack es va trobar Mamie a bord del Razzle-Dazzle quan va proposar per primera vegada a French Frank comprar la goleta. Mamie es va embarcar en una visita amb la seva germana Tess i el seu fusell, la senyoreta Hadley. Sembla difícil que algú que requereixi carrabina un dissabte va poder haver-se embarcat com senyora un dilluns." Després d'alguns mesos la seva goleta es va fer malbé sense possibilitat de reparació. Es va passar al costat de la llei i es va fer membre de la patrulla pesquera de Califòrnia.
Mentre vivia a la casa de camp arrendada al llac Merritt (Oakland), London va conèixer el poeta George Sterling i es van convertir en bons amics. El 1902 Sterling va ajudar London a trobar-ne una casa prop de la seva a Piedmont (Califòrnia). En les seves cartes, London es referia a Sterling com a "grec" a causa del seu nas i perfil clàssic, i les signava amb el pseudònim "Lobo". London es va referir a Sterling com a Russ Brissenden en la seva novel·la autobiogràfica Martin Eden (1909) i com a Mark Hall en La vall de la lluna (1913).
Temps després, Jack London es va distingir en diversos camps, amb diversos interessos; tenia una biblioteca personal de 15.000 volums.Hamilton (1986) (com se cita per altres fonts)
Carrera literària primerenca (1898-1900) miniatura|La cabana de Jack London a la ciutat de Dawson City, Yukon El 25 de juliol de 1897, London i el seu cunyat James Shepard van salpar per unir-se a la febre d'or de Klondike, on ambientaria les seves primeres històries importants. No obstant això, el temps que va passar a Klondike va ser perjudicial per a la seva salut. Com molts altres que estaven involucrats en la febre d'or, va desenvolupar escorbut. Se li van inflar les genives, i va perdre quatre dents frontals. Els dolors constants li van afectar l'abdomen i els músculs de les cames, i la cara se li va cobrir de nafres. Afortunadament per a ell i d'altres que estaven patint malestars, el pare William Judge, "el sant de Dawson", tenia contactes a Dawson que els va donar abric, menjar i algunes medicines. La salut de London es va recuperar, però va ser un caprici del destí que la seva vida fos salvada per un sacerdot jesuïta, ja que ell era agnòstic.
London va sobreviure a les dures condicions de Klondike, i aquesta lluita contra la mort va inspirar la que sovint és catalogada com la seva millor història curta: To Build a Fire. La famosa versió d'aquesta història va ser publicada el 1908, però abans se n'havia publicat una totalment diferent el 1902. Labor, en una antologia, diu que "comparar les dues versions és, al seu torn, una lliçó instructiva en què distingeix un treball artístic literari fantàstic d'una bona història per a nens".Labor (1994) p xxix; 1.902 versió, p.56; versió famosa de 1908, p. 136 La història tracta sobre un tossut i inútil cercador d'or que, ignorant els perills de la natura, al final mor congelat per no ser capaç de fer una simple foguera. London podria haver-se identificat amb el personatge, i va haver de presenciar actes semblants en la vida real mentre estava a Klondike.
Els seus terratinents a Dawson van ser dos enginyers en mines anomenats Marshall i Louis Bond, els quals van estudiar a Yale i Stanford. El seu pare (jutge federal) "Judge" Hiram Bond, va ser un ric inversionista de la mineria. Els Bond, especialment Hiram, eren republicans actius. En el diari de Marshall Bond s'esmenten les amistoses lluites verbals sobre temes polítics com un passatemps.
Jack va deixar Oakland com un creient del treball ètic amb consciència social i coneixements socialistes i va esdevenir un partidari actiu del socialisme. També va concloure que només la seva fe d'escapar de la trampa del treball era aconseguir una educació i "vendre els seus pensaments". Durant tota la seva vida va veure l'escriptura com un negoci, el seu passaport de sortida de la pobresa, i esperava una forma de portar la riquesa al seu propi joc.
Quan va tornar a Oakland el 1898, va començar a lluitar seriosament per entrar a la impressió, una lluita memorable descrita en la seva novel·la Martin Eden. La seva primera història publicada va ser To the Man On Trail. Quan The Overland Monthly li va oferir únicament 5 dòlars per aquesta, i va trigar a pagar-li, Jack London es va apropar a un punt en què es va plantejar abandonar la seva carrera literària. En les seves pròpies paraules, "literalment i literàriament vaig ser salvat" quan The Black Cat (en català El Gat Negre) va acceptar la seva novel·la Un miler de morts i li'n pagà 40 dòlars, "els primers diners que vaig rebre per una història".
Jack London va ser afortunat durant la seva carrera literària. Va començar simplement amb noves tecnologies d'impressió que permetien la producció de revistes de baix cost. Això va resultar ser una revolució per a les revistes populars dirigides a un públic ampli, i un mercat fort per a les històries curtes de ficció. L'any 1900, va guanyar aproximadament 2.500 dòlars amb les seves històries, l'equivalent a uns 75.000 dòlars actualment. La seva carrera estava encaminada cap a l'èxit.
Entre les obres que va vendre a les revistes, es trobava la història curta coneguda indistintament com a Batarde i Diable, en dues edicions de la mateixa història, un cruel francocanadenc que maltracta el seu gos. El gos com a venjança li provoca la mort. London va ser criticat per representar un gos com a encarnació del mal. Contaria d'algunes de les seves crítiques que les accions humanes són la causa principal del comportament dels seus animals i que ho mostraria en la seva pròxima història curta.