Capra és un gènere de mamífers artiodàctils de la família Bovidae que solen conèixer-se comunament com a cabres o cabres salvatges. Està compost de fins a 9 espècies, incloent-hi la cabra salvatge, el marjor i l'íbex. No obstant això, existeixen animals d'altres gèneres (que no són Capra) de la subfamília Caprinae i que a vegades s'anomenen «cabres», com els del gènere Oreamnos, al qual pertany la «cabra» de les Muntanyes Rocoses (Oreamnos americanus). Les cabres salvatges són originàries del centre-oest de l'Àsia, on encara viuen la majoria de les espècies actuals, i des d'on van colonitzar parts d'Europa i Àfrica.
La cabra domèstica (Capra aegagrus hircus) és una subespècie domesticada de la cabra salvatge (Capra aegagrus). Fa uns 9.000 anys, durant el Neolític, van aparèixer a Mesopotàmia les primeres cabres domèstiques, la distribució actual de les quals, tant en forma domèstica com salvatjada, és pràcticament cosmopolita. Les cabres són avui dia un dels principals animals domèstics a l'Orient Pròxim, nord i est de l'Àfrica i l'Europa Mediterrània.
Aspectes generals La cabra té un cos compacte i ferm que se sosté sobre potes fortes i no gaire altes. El coll és massís. El cap és relativament curt, ample al front. La cua, que la cabra sol portar dreta, és triangular i nua a la part superior. Els ulls són grans i vius, sense sacs lacrimals. Les orelles són erectes, estretes, puntegudes i molt mòbils. Les banyes les tenen tots dos sexes en les races que en posseeixen. Estan clarament desglossades per anys. Sovint estan simplement torçades, com una mitja lluna cap enrere, o separades a la punta. El pelatge és doble. La llana fina està coberta per la llana gruixuda. En algunes espècies, la cabellera està força enganxada al cos, i en d'altres, la cabellera s'estén en alguns llocs, com a la mandíbula inferior en forma de barba rígida. El color del pelatge és sempre fosc, similar al color de la terra o de les roques, majoritàriament marró o gris. També cal esmentar l'olor natural, perquè és una de les característiques d'aquest animal, especialment l'olor del mascle, que sempre resulta forta i desagradable per al nostre olfacte durant l'aparellament.
Les espècies salvatges presenten un marcat dimorfisme sexual, manifestant-se grans diferències de talla, color i cornamenta entre mascles i femelles; tanmateix, les diferents races domèstiques tendeixen a suavitzar aquestes diferències.
Una cabra és capaç de reproduir-se ja a l'edat de mig any. El zel de l'aparellament se sol manifestar en els mesos de setembre a novembre i, a vegades, en una altra època al maig; ho notem en les cabres mitjançant bels forts i moviments de la cua. Si no satisfem el seu desig, la cabra pot emmalaltir. La cabra és capaç d'aparellar-se durant tot l'any. Després de l'aparellament, en 21 o 22 setmanes, la cabra dona a llum a les cries. El nombre de cries varia entre una i quatre. Totes les espècies que viuen en estat salvatge donen a llum un màxim de dos cabridets, i les domesticades rarament en tenen quatre. Els cabrits arriben al món completament desenvolupats i amb els ulls oberts, de manera que al cap d'uns minuts poden seguir la seva mare. En les espècies que viuen en estat salvatge, saben des del primer dia de vida que poden saltar amb audàcia i seguretat sobre turons i roques igual que la seva mare.
Totes les cabres pertanyen a la família dels bòvids i a la subfamília dels caprins. També són remugants, cosa que vol dir que masteguen el bol alimentari i tenen un estómac de quatre cambres que té un paper vital en la digestió, regurgitació i redigestió de l'aliment.
Són animals gregaris que viuen en ramats, però, al contrari que els seus parents pròxims, les ovelles (gènere Ovis), les cabres són animals adaptats a menjar arbustos i mates corretjoses pròpies de medis secs o muntanyosos. Solen ser animals àgils, capaços d'enfilar-se amb facilitat per pendents summament escarpats i saltar d'un cingle allunyat a un altre.
Són caprins (Caprinae), com els del gènere Ovis (que inclou les ovelles), però es distingeixen d'aquests per la presència de glàndules d'olor prop dels peus, a l'engonal i davant dels ulls, per l'absència d'altres glàndules facials i per la presència de barba en els mascles i de calls sense pèl als genolls de les potes davanteres.
Sistemàtica La classificació interna del gènere Capra és complexa i hi ha força discussions sobre quantes espècies i subespècies es poden reconèixer. Actualment es tendeixen a acceptar 9 espècies, seguint sobretot criteris geogràfics, més que no pas biològics.
La majoria de les cabres d'espècies diferents segurament es podrien creuar entre elles sense major problema si compartissin l'espai on viuen, i donarien una descendència híbrida fèrtil (i això pot passar quan estan en captivitat).V. G. Heptner: Mammals of the Sowjetunion Vol. I UNGULATES(en anglès). Leiden, New York, 1989
Moltes d'aquestes espècies salvatges es poden creuar també amb cabres domèstiques o assilvestrades creant una problemàtica greu de cara a la conservació de les característiques genètiques de cadascuna d'aquestes espècies, quan coincideixen amb ramats domèstics.
Domesticació i usos
miniatura|Cabres utilitzades per al control natural de males herbes miniatura|Íbex escalant amb seguretat un pendent rocós Juntament amb les ovelles, les cabres van estar entre els primers animals domèstics. El procés de domesticació va començar fa almenys 10.000 anys en el que ara és el nord de l'Iran.Melinda A. Zeder, Brian Hesse: The Initial Domestication of Goats (Capra hircus) in the Zagros Mountains 10,000 Years Ago. Science 24 March 2000: Vol. 287. no. 5461, p. 2254–2257 online abstract El fàcil accés humà al pèl de cabra, la carn i la llet en van ser les principals motivacions. Les pells de cabra es van usar popularment fins a l'edat mitjana per a contenir aigua i vi en viatjar i acampar, i en certes regions com a pergamí per a escriure.
Llet de cabra La llet de cabra és un dels productes lactis més consumits al món. De fet, gairebé tres quartes parts de la població mundial consumeix llet de cabra. Això es deu en part a la facilitat de cria de cabres enfront de la de vaques als països en desenvolupament, on la llet de cabra és una font important de calories, proteïnes i greixos. En molts països, la gent expressa la seva preferència per la llet de cabra enfront de la de vaca.ALKaisy QH, Al-Saadi JS, Al-Rikabi AKJ, Altemimi AB, Hesarinejad MA, Abedelmaksoud TG. Exploring the health benefits and functional properties of goat milk proteins. Food Sci Nutr. 2023 Jun 27;11(10):5641-5656. doi: 10.1002/fsn3.3531. PMID 37823128; PMCID: PMC10563692. La llet de cabra és més espessa i cremosa que la de vaca o les llets vegetals, i té més nutrients que poden ser beneficiosos per a la salut. Per exemple: Més fàcil de digerir Menys risc d'al·lèrgies a la llet Millor salut cardíaca
Entre els avantatges que posseeix es destaquen: Alt contingut en proteïnes digeribles En comparació amb la llet de vaca, de soja o de fruita seca, la llet de cabra conté més proteïnes per ració. A més, la proteïna de la llet de cabra sembla ser més digerible, cosa que significa que el cos la pot utilitzar més fàcilment. La llet de cabra també conté moltes més proteïnes que la llet d'atmetlla o d'arròs.Chilliard, Y. , Ferlay, A. , Rouel, J. , & Lamberet, G. (2003). A review of nutritional and physiological factors affecting goat milk lipid synthesis and lipolysis. Journal of Dairy Science, 86(5), 1751–1770 Pot no provocar al·lèrgies a la llet Algunes persones al·lèrgiques a la llet de vaca poden descobrir que la llet de cabra no els provoca al·lèrgia. Un estudi va revelar que aproximadament un de cada quatre nadons al·lèrgics a la llet de vaca no era al·lèrgic a la llet de cabra.Clark, S. , & García, M. B. M. (2017). A 100‐year review: Advances in goat milk research. Journal of Dairy Science, 100(12), 10026–10044. Control dels nivells de colesterol La llet de cabra pot ajudar a reduir els nivells de colesterol en persones amb colesterol alt en sang. Els estudis han demostrat que la llet de cabra pot ajudar a reduir el colesterol a les artèries i la vesícula biliar. Això pot ajudar les persones amb nivells alts de colesterol a controlar-lo més fàcilment.
Taxonomia NomNom científicImatgeAutoritatAnyLocalitzacióIUCN statuspoblaciósubespeciesÍbex de SibèriaCapra sibirica180px Pallas 1776 Àsia central i nord d'Àsia, Afganistan, Nord i Oest de la Xina), Nord i Oest de l'Índia, Kazakhstan, Kirguizstan, Mongòlia, Nord del Pakistan, Sud de Rússia, Tadjikistan, Est de l'Uzbekistan180px NT MarjorCapra falconeri180px Wagner1839 Sud d'Àsia; el Karakoram i l'Himalaia180px NT Cabra domèsticaCapra hircus180pxLinnaeus 1758 Distribució cosmopolita; domesticada. LC Cabra salvatge asiàtica Capra aegagrus180pxErxleben1777 Turquia, el Caucas, Turkmenistan, Afganistan i el Pakistan NT Cabra del Caucas orientalCapra cylindricornis180pxBlyth 1841 Muntanyes del Gran Caucas NT Cabra del Caucas occidentalCapra caucasica180pxGüldenstädt i Pallas 1783 Muntanyes del Gran Caucas EN Cabra dels AlpsCapra ibex180pxLinnaeus1758 Àustria, Bavaria, França, Itàlia, Liechtenstein, Eslovènia i Suissa180px LC Cabra salvatge ibèricaCapra pyrenaica180px Schinz 1838 Península Ibèrica: Andorra, Pirineus, Espanya i Portugal LC Íbex de Núbia Capra nubiana180pxF. Cuvier1825 Egipte, Eritrea, Etiòpia, Israel, Jordània, Líban, Oman, Palestina, Aràbia Saudí, Sudan, Emirats Àrabs Units i Iemen. VU 4,500 Íbex d'EtiòpiaCapra walie180pxRüppell1835 Altiplà d'Etiòpia & Muntanyes Simien180px VU
Presència als Països Catalans Dins del territori dels Països Catalans, el gènere Capra està representat principalment per la cabra salvatge ibèrica (Capra pyrenaica), una espècie endèmica de la península Ibèrica, i per la cabra domèstica (Capra hircus), que presenta poblacions ferals significatives a les Illes Balears.
A Catalunya, la població natural més estable i nombrosa es localitza al Massís dels Ports, al Parc Natural de Montserrat i al Massís del Montgrí. Després de l'extinció de l'herc pirinenc (C. p. pyrenaica) l'any 2000, s'han dut a terme diversos projectes de reintroducció al Pirineu central (Pallars Sobirà i Val d'Aran) amb exemplars procedents de la Serra de Gredos, els quals han permès una ràpida recolonització de l'alta muntanya.
Al País Valencià, l'espècie ha experimentat una gran expansió en les darreres dècades, ocupant bona part de les serralades de l'interior, amb nuclis destacats a la Muela de Cortes, l'Alt Maestrat i la Serra d'Irta . Aquesta distribució forma part del continu poblacional de l'Arc Mediterrani peninsular
.Pel que fa a les Illes Balears, no existeixen poblacions de cabres salvatges autòctones. La denominada cabra salvatge mallorquina (o de l'espigol), present a la Serra de Tramuntana, prové de poblacions de cabra domèstica (Capra hircus) introduïdes pels primers pobladors de l'illa i que han viscut en estat feral durant mil·lennis, desenvolupant trets morfològics propis.
Referències