Corn és un nom genèric que s'usa tradicionalment en gastronomia per a designar certes espècies de cargols marins que es mengen, com per exemple el Trunculariopsis trunculus o el corn amb pues. No es tracta d'un terme amb rang taxonòmic sinó popular i, de fet, també existeixen altres cargols marins que no es mengen i que tenen noms propis vulgars que inclouen la paraula corn, com per exemple el de vinya o el de fel. Altres cargols tenen noms vulgars com caragol, caragolí, baldufa, sabateta, etc.

Els cargols marins vulgarment anomenats corns solen ser gastròpodes prosobranquis. Alguns d'ells són els següents: Corn amb pues (Murex brandaris), espècie de la família dels murícids que antigament s'usava per a obtenir el colorant porpra de Tir i encara hi ha tradició de menjar-lo cuit,Enciclopèdia de Menorca, Tom III, pàg. 98-112 és molt preuat tot sol o, per exemple, a Menorca, amb cranca, que ha esdevingut un plat de luxe. Corn blau (Trunculariopsis trunculus), espècie de la família dels murícids gastronòmicament molt preuada, per exemple, a Menorca, i més abundant a l'illa que el corn amb pues. El seu nom fa referència al color propra de la seva closca, que s'usava per a obtenir el tint d'aquest color, molt apreciat a l'època clàssica. Purpura haemostoma espècie de la família dels murícids que també s'usava -com el seu nom llatí indica- per a obtenir la porpra. És una espècie carnívora. Ceratostoma erinaceum, espècie de la família dels murícids que es caracteritza per tenir una closca molt rugosa, en forma de plecs profunds i paral·lels. Charonia nodifera, espècie de la família dels tritònids que es considera el més gros dels gastròpodes de la Mediterrània, ja que pot arribar a mesurar més de 30 cm de longitud. Ranella gigantea, espècie de la família dels tritònids que viu a grans profunditats, superiors a 50 m, a les zones de coralls. La closca presenta rugositats en forma de petits punts en relleu, que formen línies concèntriques perpendiculars a l'eix longitudinal del cargol. Semicassis undulata, espècie de la família dels càssids la closca del qual s'ha utilitzat per a fer camafeus. Astraea rugosa l'opercle del qual, anomenat ull de santa Llúcia, pot recordar la forma d'un ull i alguns atribueixen "rares virtuts" a l'opercle calcari que presenta. A diferència dels anteriors és diotocardi, i no monotocardi.

Referències

Bibliografia

Enciclopèdia de Menorca, Tom III: Invertebrats no artròpodes. Bernat Mateo i Álvarez. Edita Obra Cultural de Menorca, 1993, Maó. Categoria:Marisc