miniatura|El DAB, el DAB+ i el DMB globalment. (WorldDMBForum country profile ) El Digital Audio Broadcasting (DAB) és una tecnologia en desenvolupament per a la difusió d'àudio en format digital. Es tracta d'un sistema bastant robust dissenyat per a receptors tant d'ús domèstic com portàtils i, especialment, per a la recepció en mòbils; per a la difusió per satèl·lit i per a la difusió terrestre i que, a més de l'àudio, ens permet introduir dades.
Història Naixement DAB (Digital Audio Broadcasting) va aparèixer el 1994 i va ser creat per la Unió Europea de Radiodifusió i la Unió Europea a través del projecte Eureka 147. Per tant, és un projecte europeu, tot i que d'altres països van estudiar el tema però amb les seves adaptacions del sistema. Per exemple, el cas dels EUA: van començar a crear el seu propi sistema, l'IBOC.
Primers moments a Europa L'NRK va llançar el primer canal de DAB del món l'1 de juny de 1995 (NRK Klassisk). El setembre s'inicien els primers serveis al Regne Unit per la BBC i a Suècia per Sveriges Radio. Posteriorment han estat diversos estats federals alemanys els que han realitzat experiències de DAB.
Pel que fa a l'Estat Espanyol, la primera recepció en DAB es va fer a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, a la seva seu de Santander, l'estiu de 1996 i fruit de la cooperació entre l'empresa alemanya Blaupunkt i Radio Nacional de España.
El desembre del mateix any Catalunya Ràdio promovia la primera experiència en DAB a Catalunya.
En aquests moments hi ha a l'Estat Espanyol un fòrum de discussió destinat a reflexionar entorn la implantació del DAB en les diferents comunitats ibèriques.
Noruega fou el primer país que començà a substituir la transmissió per Freqüència Modulada per DAB començant l'11 de gener de 2017 i acabant segons la planificació al desembre.
Característiques Eficiència. Es caracteritza per l'eficiència en la utilització de l'espectre i la potència. S'utilitza un únic bloc per a una xarxa nacional, territorial o local terrestre, amb transmissors de baixa potència. Per això no cal canviar de freqüència. Fins ara, quan s'escolta la ràdio analògica en l'automòbil i es vol seguir un determinat programa, l'emissora s'ha de tornar a sintonitzar (manual o automàticament) diverses vegades al llarg d'un recorregut. Hi ha zones d'Espanya on els sistemes automàtics de seguiment d'una ràdio (RDS) fallen perquè se superposen dues freqüències de la mateixa emissora, embogint al cercador automàtic. Amb la Ràdio Digital les estacions emeten en una freqüència que pot ser sintonitzada amb un toc de botó i de la qual no cal moure's ja s'estigui a Cadis, Ciudad Real o Bilbao.
Millores en la recepció. Mitjançant el sistema DAB se superen els efectes que la propagació multitrajecte, deguda a les reflexions en edificis, muntanyes, etc., produeix en els receptors estacionaris, portàtils i mòbils i es protegeix la informació davant d'interferències i pertorbacions. Aquestes millores s'aconsegueixen mitjançant la transmissió COFDM que utilitza un sistema de codificació per distribuir la informació entre un elevat nombre de freqüències.
Rang de freqüències de transmissió. El sistema DAB està dissenyat per poder funcionar en l'espectre de freqüències de 30 MHz a 3.000 MHz. A Espanya s'ha assignat per donar cobertura DAB les freqüències 195-223 MHz, en BIII, que corresponen als canals 8 a 11 de la banda VHF.
Distribució. Es pot realitzar per satèl·lit o transmissions terrestres o de cable utilitzant diferents modes que el receptor detectarà automàticament.
Qualitat del so. És equivalent a la del Disc Compacte (CD). En el sistema DAB s'aprofita l'efecte d'emmascarament que es produeix a causa de les característiques psicoacústiques de l'oïda humana, ja que no és capaç de percebre tots els sons presents en un moment donat i, per tant, no és necessari transmetre els sons que no són audibles. El sistema DAB utilitza un sistema de compressió de so anomenat MUSICAM per tal d'eliminar la informació no audible, aconseguint així reduir la quantitat d'informació a transmetre. La qualitat de so de la Ràdio Digital és notablement superior a la de la ràdio tradicional: la Ràdio Digital és a la ràdio analògica el que els CD han estat per al disc de vinil. La Ràdio Digital no pateix els efectes de les interferències causades per les condicions atmosfèriques adverses o per altres equips elèctrics que deterioren les emissions analògiques. Amb la Ràdio Digital s'obté un so pur i clar en tot moment, i no importa, fins i tot, que un es traslladi d'un lloc a un altre.
Multiplexat. De manera anàloga a com s'entra en un multicine on s'exhibeixen diverses pel·lícules i se'n selecciona una, és possible entrar en un múltiplex DAB i seleccionar entre diversos programes d'àudio o serveis de dades. El sistema DAB permet multiplexar diversos programes i serveis de dades per formar un bloc i ser emesos junts, obtenint-se idèntica àrea de servei per a tots.
Capacitat. Cada bloc (múltiplex) té una capacitat útil d'aproximadament 1,5 Mbit/s, el que, per exemple, permet transportar sis programes en estèreo de 192 kbit/s cadascun, amb la corresponent protecció, i diversos serveis addicionals. Amb la FM, l'Ona Mitjana i l'Ona Llarga s'utilitza la compressió d'àudio en gairebé totes les radioemissores per raons tècniques. Encara que té molts avantatges, els amants de la música d'alta fidelitat poden sentir-se irritats per la compressió del so. En el cas de la ràdio digital no és imprescindible comprimir el senyal amb la finalitat de proporcionar un so més nítid.
Flexibilitat. Els serveis poden estructurar-se i configurar-se dinàmicament. El sistema pot acceptar velocitats de transmissió entre 8 i 380 kbit/s, inclosa la protecció adequada.
Serveis de dades. A més del senyal d'àudio digitalitzat, en el múltiplex es transmeten altres informacions.
El canal d'informació. Transporta la configuració del múltiplex, informació dels serveis, data i hora, serveis de dades generals com ràdio-recerca, sistema d'avís d'emergència, sistema de posicionament global, etc. Destaca la informació de trànsit. Les dades associades al programa es dediquen a la informació directament relacionada amb els programes d'àudio: títols musicals, autor, text de les cançons en diversos idiomes, etc.
Serveis addicionals. Són serveis que van dirigits a un grup reduït d'usuaris com, per exemple, cancel·lació de targetes de crèdit robades, enviament d'imatges i textos a taulers d'anuncis electrònics, etc. Totes aquestes dades es reben a través d'una pantalla incorporada al receptor. Els nous aparells de Ràdio Digital tenen pantalles de cristall líquid (LCD) que mostren informació textual complementària del que s'està escoltant. Es poden conèixer així, simultàniament, els resultats esportius, les cotitzacions borsàries, el nom del grup musical que està tocant o detalls sobre el títol i l'artista. Alguns aparells tenen pantalles amb la capacitat de fer "scroll" (la informació va passant al llarg de la pantalla: de dalt a baix, o d'esquerra a dreta) el que permet mostrar fins a 128 caràcters d'una sola vegada.
Cobertura. La cobertura pot ser local, regional nacional i supranacional. El sistema és capaç d'afegir constructivament els senyals procedents de diferents transmissors en el mateix canal, el que permet establir xarxes de freqüència única per a cobrir una àrea geogràfica determinada en la qual és possible utilitzar petits transmissors per tal de cobrir les zones d'ombra deixades per aquests. En Espanya, cada bloc de freqüències de cobertura nacional, autonòmica o, si escau, local integrarà, inicialment, sis programes diferents, susceptibles de ser explotats les vint-i-quatre hores del dia. La capacitat que s'usa per als serveis addicionals de transmissió de dades no sobrepassarà el 20% de la capacitat total de cada bloc de freqüències del servei de radiodifusió sonora digital terrenal. En el nostre país, la durada acumulada de les desconnexions territorials en el cas de programes d'àmbit nacional serà com a màxim el 30% del temps total de programació diària i no podrà superar el 25% del total de la programació setmanal.
Com funciona? El sistema de transmissió de la ràdio digital funciona combinat dues tecnologies digitals per tal de produir un sistema de transmissió radial eficient i molt solvent.
Primer hi ha el sistema de compressió MUSICAM,que després es va normalitzar denominant-se MPEG2 o MP2, un sistema de codificació que funciona descartant sons que no seran percebuts per l'oïda humana. Quan hi ha dos senyals molt pròxims en freqüència i un d'ells és més fort que l'altra, el senyal que té nivell inferior normalment queda emmascarat i no és possible escoltar-lo. A més, l'oïda té un llindar de so per sota del qual no pot percebre els sons. El que fem amb aquest sistema és eliminar tot allò que l'oïda no podrà percebre. D'aquesta forma s'aconsegueix disminuir l'amplada de banda que es necessita per transmetre. És un sistema molt semblant a l'MP3 però necessita menor capacitat de processament que aquest. En realitat es transmet de forma contínua "un contenidor" d'informació, on d'una banda s'envia la informació del seu contingut i la seva configuració, per a permetre al receptor conèixer de forma molt ràpida el que es mana i seleccionar qualsevol dels continguts (programes). D'altra banda, en el contenidor s'envien els programes d'àudio i altres serveis addicionals, i dintre de cada programa d'àudio podem introduir dades associades a aquest programa, com pot ser, per exemple, un mapa meteorològic quan s'estigui informant sobre el temps. La capacitat bruta d'informació del múltiplex és de 2,3 Mbit/s, però en realitat el que tenim és un contenidor amb 864 calaixos, que es van emplenant amb els programes i dades i s'emeten de forma contínua.
La segona tecnologia és COFDM (Coded Orthogonal Frequency Division Multiplex). És un múltiplex per divisió de freqüències ortogonals en el qual realitzem una codificació. D'una banda, la codificació introdueix redundància per a poder detectar els errors de transmissió i corregir-los i, a més, el sistema utilitza diversitat en el temps, diversitat en l'espai i diversitat en freqüència. La diversitat en el temps s'aconsegueix mitjançant un entrellaçat en el temps de tota la informació, de manera que si hi ha alguna pertorbació, al tenir la informació distribuïda és possible recuperar-la millor. Amb la diversitat en freqüència, utilitzant una relació matemàtica exacta, el senyal MUSICAM és dividida entre 1536 freqüències portadores. Així la informació es distribueix de manera discontínua en tot l'espectre del canal i és menys afectada per les pertorbacions. Per la diversitat en l'espai, es pot enviar des de diferents centres emissors i que tots contribueixin positivament creant una xarxa de freqüència única i, així mateix, que les reflexions del senyal contribueixin positivament en el receptor. Les interferències que pertorben la recepció de senyal FM, causades normalment per edificis o muntanyes, són eliminades per mitjà de la tecnologia COFDM. Això significa que una mateixa freqüència pot ser utilitzada en tot un país sense que calgui tornar a sintonitzar el receptor durant un viatge (xarxa de freqüència única).
Un multiplexat de ràdio digital és format per 2.300.000 bits, els quals són utilitzats per a transportar àudio, dades i un sistema de protecció contra errors de transmissió. D'aquests, al voltant d'1.200.000 bits s'utilitzen per al servei d'àudio i dades. Durant un dia, un nombre de bits pot ser assignat per a cobrir cada servei.
Cada multiplexat pot transportar una barreja d'emissions estèreo o mono, així com serveis de dades. El nom de programes depèn de la qualitat exigida per a cadascun. Els serveis varien al llarg del dia depenent de la programació.
Analògic o Digital