Amphiarius rugispinis és una espècie de peix de la família dels àrids i de l'ordre dels siluriformes.
Morfologia Els mascles poden assolir 45 cm de longitud total.FishBase Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000. Atlas des poissons d'eau douce de Guyane (tom 2, fascicle II). Publications scientifiques du Muséum national d'Histoire naturelle, París: 307 p.
Reproducció Té lloc entre setembre i novembre: la femella pon 30-35 ous (els quals mesuren 14-15 mm de diàmetre) que el mascle s'encarregarà de covar a la seua boca.Le Bail, P.-Y., P. Keith i P. Planquette, 2000.
Depredadors A la Guaiana Francesa és depredat per Arius parkeri i Hexanematichthys proops.FishBase
Hàbitat És un peix demersal i de clima tropical.
Distribució geogràfica Es troba a Sud-amèrica: des de la Guaiana fins a la desembocadura del riu Amazones.Lasso, C.A., O.M. Lasso-Alcalá, A. Pombo i M. Smith, 2004. Distribution of fish species among localities during the AquaRAP survey of the Gulf of Paria and Orinoco delta, Venezuela. p. 315-319. A: Rapid assessment of the biodiversity and social aspects of the aquatic ecosystems of the Orinoco delta and the Gulf of Paria, Venezuela. RAP Bulletin of Biological Assessment 37. Conservation International. Washington DC, Estats Units. 360p.Lowe-McConnell, R.H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (Londres) 44(301):667-700.Ramjohn, D.D. 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinidad i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
Ús comercial Es comercialitza fresc, salat i congelat (aquest darrer només per a ser exportat).Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A.J. Lemus, R. Márquez, J.M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodríguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Preparado con el financiamiento de la Comisión de Comunidades Europeas y de NORAD.
Referències
Bibliografia . Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
Kailola, P.J. i W.A. Bussing, 1995. Ariidae. Bagres marinos. p. 860-886. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.) Guía FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma, Itàlia. Marceniuk, A.P. i C.J. Ferraris, Jr., 2003. Ariidae (Sea catfishes). p. 447-455. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (eds.) Checklist of the freshwater fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, Brasil. Marceniuk, A.P. i N.A. Menezes, 2007. Systematics of the family Ariidae (Ostariophysi, Siluriformes), with a redefinition of the genera. Zootaxa 1416:1-126.
Rojas-Beltrán, R., 1989. Quelques aspects de l'ecologie alimentaire de trois mâchoirans (Teleostei, Siluriformes, Ariidae) de la Guyane. Cybium 13(2):181-187. Taylor, W.R. i N.A. Menezes, 1978. Ariidae. A: W. Fischer (ed.) FAO species identification sheets for fishery purposes. West Atlantic (Fishing Area 31). volum 1. (pag. var.). FAO, Roma.
Enllaços externs AQUATAB
Categoria:Àrids