Alí ibn Yahya al-Armaní () fou ostikan d'Armènia del 862 fins vers el 863 o 864. Fou nomenat pel califa al-Mustaín i va succeir Muhàmmad ibn Khàlid. Vers el 862 va conferir a Asoci I el Gran de Bagaran el títol de «príncep dels prínceps» que donava a Asoci una preeminència protocol·lària i administrativa sobre els altres prínceps armenis. El 863 el cap dels paulicians de Tefricia, Karbeas, fou derrotat i mort pels romans d'Orient després de la batalla del Lalacaont, i els romans també van lluitar contra l'ostikan. Vers el 863 o 864 Alí va morir en lluita amb els romans d'Orient prop de Mayyafariquin. Dvin, seu dels ostikans, fou ocupada per Djahap II ben Sevada, emir de Manazkert.
Bibliografia Canard, M.; Cahen, Cl.; Deny, J.. «Armīniya.» Encyclopaedia of Islam, segona edició. Editada per: P. Bearman, Th. Bianquis, C.E. Bosworth, E. van Donzel, W.P. Heinrichs. Brill Online, 2016. 23 de maig de 2016 <http://referenceworks.brillonline.com/entries/encyclopaedia-of-islam-2/arminiya-COM_0064>
Categoria:Governadors abbàssides d'Egipte Categoria:Emirs d'Armènia Categoria:Abbàssides