fou un militar estatunidenc.
Graduat a l'Acadèmia Militar dels Estats Units, va ser oficial d'enginyeria militar durant més de trenta anys a les Forces Armades dels Estats Units d'Amèrica abans de l'esclat de la Guerra Civil durant la qual es va distingir com a comandant de l'Exèrcit de Virgínia del Nord. Després va obtenir el comandament dels exèrcits confederats.
Destacà especialment a la campanya de Mèxic (1846-48). Tot i que considerava que la secessió dels Estats del Sud era inconstitucional, i que personalment s'oposava a l'esclavatge perquè anava contra les lleis de Déu, quan Virgínia es va unir a la Confederació va oferir els seus serveis al govern de Jefferson Davis. Durant la Guerra de Secessió (1861-65) fou general en cap de l'exèrcit sudista. Malgrat aconseguir victòries notables, a la batalla de Gettysburg (1863) s'iniciaren una sèrie de derrotes que acabaren amb la capitulació de l'exèrcit confederat a Appomattox. El 1865 fou elegit president del Washington College fins a la seva mort.
Biografia Robert Edward Lee va néixer el 19 de gener de 1807 a Stratford Hall, al comtat de Westmoreland, Virgínia. Era fill del major general Henry Lee III (Light Horse Harry) i la seva segona esposa Anne Hill Carter. La mare de Lee va créixer a Shirley Plantation, una de les cases més elegants de Virgínia. El pare de Lee, un plantador de tabac, va patir greus problemes financers a causa d'inversions fallides.
No es coneixen gaires detalls de la infantesa de Lee, ja que rarament en va parlar d'adult. No se sap res de la seva relació amb el seu pare que, després de deixar la seva família, va esmentar a Robert una sola vegada en una carta. Quan se li va donar l'oportunitat de visitar la tomba del seu pare a Geòrgia, hi va romandre només breument; no obstant això, durant la seva etapa com a president del Washington College, va defensar el seu pare en un esbós biogràfic mentre n'editava les memòries.
El 1809, Harry Lee va ser empresonat per un deute; poc després del seu alliberament l'any següent, Harry i Anne Lee i els seus cinc fills es van traslladar a una petita casa al carrer Cameron a Alexandria, Virgínia, perquè hi havia escoles locals de gran qualitat i també perquè diversos membres de la seva família vivien a prop. El 1811, la família es va traslladar a una casa al carrer Oronoco, encara a prop del centre de la ciutat i a prop de les cases de diversos parents.
Lee va entrar a West Point l'estiu de 1825. En aquell moment, el focus del currículum era l'enginyeria; el cap del Cos d'Enginyers de l'exèrcit supervisava l'escola i el superintendent era un oficial d'enginyeria. No se'ls va permetre els cadets fins que haguessin acabat dos anys d'estudi i poques vegades se'ls va permetre sortir del recinte de l'Acadèmia. Lee es va graduar segon de la seva promoció, darrere de només Charles Mason (que va deixar l'exèrcit un any després de graduar-se). Lee no va incórrer en demèrits durant els seus quatre anys, una distinció compartida per cinc dels seus 45 companys de classe. El juny de 1829, Lee va ser ascendit a tinent del Cos d'Enginyers. Després de graduar-se, mentre esperava la seva destinació, va tornar a Virgínia per veure la seva mare, que va morir a Ravensworth el 26 de juliol de 1829.
Fidel cristià, a Lee li agradava filosofar en particular sobre la guerra. Quan Virgínia es va separar de la Unió l'abril de 1861, Lee va optar per lluitar pel seu estat d'origen, malgrat el seu desig de veure que el país romangués intacte i malgrat l'oferta d'un comandament a la Unió. Quan l'administració de Lincoln li va fer aquesta oferta en silenci, va respondre:
El 14 de juny va ser nomenat un dels cinc generals de l'exèrcit de la Confederació. Durant el primer any de la guerra, va servir com a assessor militar del president confederat Jefferson Davis.
Un cop va prendre el comandament de l'Exèrcit de Virgínia del Nord (un gran exèrcit del Sud que operava al Teatre de l'Est) el 1862, aviat va emergir com un hàbil tàctic i un excel·lent comandant del camp de batalla, guanyant la majoria de les seves batalles contra exèrcits de la Unió numèricament molt superiors, en particular. a la batalla de Chancellorsville (també anomenada la batalla perfecta de Lee pel seu lideratge heroic davant un enemic el doble de nombrós). Ràpidament es va convertir en una "llegenda del sud" i alguns el van batejar com La guineu grisa.
Les estratègies a llarg termini de Lee són més qüestionables, i les seves dues principals ofensives al nord van acabar amb derrotes a la batalla d'Antietam i la batalla de Gettysburg. Les seves tàctiques agressives, que es tradueixen en nombroses baixes en un moment en què la Confederació està escassa, han estat objecte de crítiques en els últims anys. Les campanyes del general de la Unió Ulysses S. Grant (futur president dels Estats Units el 1868) van soscavar la Confederació el 1864 i el 1865. El 31 de gener de 1865, va ser nomenat general en cap de l'exèrcit confederat Malgrat les greus baixes infligides a l'enemic, Lee és incapaç de canviar el rumb de la guerra. Va trobar-se amb Grant a Appomattox el 9 d'abril de 1865 afectant greument la moral dels sudistes. L'exèrcit de Virgínia del Nord es va rendir, altres forces confederades van capitular ràpidament després de la seva rendició. Lee demana posteriorment la reconciliació entre unionistes i exconfederats.
Després de la guerra, va esdevenir president de la Universitat de Washington, que va ser rebatejada com a Universitat Washington i Lee després de la seva mort. Va donar suport al programa de reconstrucció del president Andrew Johnson, alhora que s'oposava a les propostes dels republicans radicals per donar als esclaus alliberats el dret de vot i treure'l als exconfederats. Insta a la reintegració dels antics confederats a la vida política de la nació. Lee es va convertir en el gran heroi de Guerra del Sud i una icona de la postguerra de la "causa perduda dels Estats Confederats d'Amèrica" per a algunes persones. Però la seva popularitat va créixer sobretot després de la seva mort el 1870, fins i tot entre els nord-americans que van acabar admetent el talent del general virginià.
Abans de la guerra
Joventut i formació Robert E. Lee va néixer el dia 19 de gener de 1807 a la plantació de Stratford Hall al comtat de Westmoreland, al nord-est de Virgínia. És el cinquè fill del general Henry Lee III ( 1756-1818), que va ser governador de Virgínia, i de la seva segona esposa, Anne Hill Carter. (1773 - 1829) Grace McLean Moses, , , 2002.
La família Lee prové d'una de les famílies més antigues de Virgínia. Henry Lee III era un amic i un dels generals de la Guerra d'Independència de George Washington-Portrait de Lee dans The Civil War, film documentaire de Ken Burns, épisode 6 La vallée de l'ombre de la mort (1864). Anne Hill Carter és descendent de Robert "King" Carter i va créixer a la finca de la plantació de Shirley, Virgínia. Henry Lee III va malgastar la fortuna de les seves dues esposes successives abans d'abandonar la seva família i marxar cap a les Índies Occidentals. Va morir quan el seu fill Robert només tenia 11 anys, deixant la família paralitzada pels deutes. La família Lee es va traslladar llavors a Alexandria, deixant la plantació, heretada, al fill gran de Henry Lee.
Molt bon estudiant de l'Acadèmia d'Alexandria, Robert Lee va ingressar a l'Acadèmia Militar de West Point el 1825. Sergent després d'un any d'escolaritat, destaca en tàctiques militars i artilleria. Juntament amb cinc cadets més, es va distingir per no rebre cap avís durant els seus quatre anys d'entrenament. El 1829, es va graduar segon de la seva promoció (de 46 oficials).És de la mateixa promoció que els futurs generals James Barnes, Benjamin William Brice, Catharinus Putnam Buckingham, Thomas Alfred Davies, William Hoffman, Lewis C. Hunt, Ormsby MacNight Mitchell, Thomas H. Neill i Albert Gallatin Blanchard, Theophilus Hunter Holmes, Joseph. Eggleston Johnston. Els vuit primers van lluitar a les files de la Unió i els tres últims a les de la Confederació
Carrera militar a l'exèrcit dels Estats Units
Oficial d'enginyeria (1829-1855) Graduat a West Point, Robert Lee va començar una carrera com a oficial d'enginyer (US Engineer Corps) amb el grau de segon tinent. Primer va ser assignat set mesos a Fort Pulaski a Geòrgia i després va ser traslladat a Fort Monroe, a la península de Virgínia, on va participar activament en la construcció de Fort Calhoun. Va ser durant la seva assignació a Fort Monroe que es va casar el 1831.
De 1834 a 1837, Lee va ser assistent a l'oficina de l'enginyer en cap a Washington (Districte de Columbia). Va ser ascendit al grau de primer tinent el 1836. El 1837, supervisa els treballs d'enginyeria del port de Saint-Louis (Missouri) i les obres d'art sobre el Mississipi i el Missouri. El 1838 va ser ascendit a capità i el 1842 va ser assignat com a enginyer en cap a Fort Hamilton.
Guerra de Mèxic (1846-1848) miniatura|Robert Edward Lee amb l'uniforme d'un coronel de la Unió. El capità Robert Lee va participar en la Guerra de Mèxic (1846-1848) durant la qual va contribuir a diverses victòries americanes en saber explotar el terreny com a oficial d'estat major. Aidant de camp de Winfield Scott durant la marxa de Veracruz a Ciutat de Mèxic, Lee va participar en les batalles de Contreras, Churubusco i Chapultepec on va resultar ferit a més. És citat tres vegades per valentia. És distingit honorablement amb el grau de coronel. Durant aquest conflicte, coneixerà el capità Ulysses S. Grant, futur líder de les forces del nord.
Després de la Guerra de Mèxic, va passar tres anys a Fort Carroll a Baltimore, Maryland. En particular, en aquest moment va rebutjar una oferta del Secretari de Guerra, Jefferson Davis, d'ordenar un atac a l'illa espanyola de Cuba.
El setembre de 1852, Lee esdevingué superintendent de l'Acadèmia Militar de West Point. Hi va passar tres anys mentre el seu fill Custis Lee era un jove allà. Deixarà el primer de la seva promoció el 1854.
Oficial de cavalleria (1855-1860) El 1855 Lee va ser ascendit a tinent coronel del nou 2 regiment de cavalleria. Després va deixar el Cos d'Enginyers, on havia servit durant 25 anys, i va prendre el comandament a Camp Cooper a Texas. En particular, va protegir els pioners d'allà dels atacs dels apatxes i dels comanxes. Aleshores viu lluny de la seva família mentre la seva dona està malalta permanentment.
El llegat de la plantació d'Arlington El 1857, Robert Lee es va convertir en l'executor del seu sogre, George Washington Parke Custis., i hereu de la seva plantació d'Arlington i 196 esclaus, tots destinats a ser emancipats dins dels cinc anys següents a la mort del seu antic propietari segons el seu testament Però Lee no vol abandonar l'exèrcit i decideix contractar un capataz encarregat de gestionar la plantació. Incapaç de trobar la persona adequada, Lee ha de decidir prendre un permís de dos anys per dirigir la plantació. Aleshores es troba amb dificultats amb mitja dotzena d'esclaus que pensaven que serien lliures immediatament després de la mort del seu antic amo. Tres d'ells van fugir al nord el 1859, però van ser capturats i portats de tornada a Virgínia. Lee va ser atacat personalment pel per haver assotat als tres esclaus al seu retorn, cosa que Lee negaria. En 1862, al final dels cinc anys previstos en el testament de Custis, Lee va fer alliberar tots els esclaus de la plantació.