miniatura|El president de Polònia Lech Kaczyński i el seleccionador nacional de futbol Leo Beenhakker jugant al futbolí|200px El futbolí és un joc de taula que reprodueix un camp de futbol amb les seves porteries, els seus marcadors, els seus 22 futbolistes fixats a 8 barres movibles (4 per banda, amb els corresponents mànecs) i un nombre variable de pilotes (boles). En la modalitat més coneguda, de joc de bar, la taula disposa d'un mecanisme que allibera totes les pilotes en un calaix obert al principi de la partida, després d'introduir una moneda, i que les va retenint una per una a mesura que els jugadors aconsegueixen anar-les introduint a una porteria o l'altra. Els advesaris, individuals o per parelles, accionen les diverses barres amb les figuretes dels futbolistes organitzats en les línies clàssiques de porter, defenses, mitjos i davanters, a l'efecte de disputar-se la bola amb el contrari i obtenir el nombre més gran de gols possible. La partida, que no té una durada prefixada, acaba quan s'han consumit totes les boles dispensades per la màquina i guanya el jugador (o parella de jugadors) que ha anotat més punts al seu marcador.
També hi ha futbolins domèstics, sense mecanisme de pagament, i futbolins per a competicions oficials, regulades per la federació esportiva corresponent.
Denominacions El futbolí té diverses denominacions a cada país on es juga. Als diversos països hispanoparlants rep noms diversos: a Espanya i part d'Amèrica Llatina, futbolín; a l'Argentina, metegol; a Bolívia, canchitas; a Xile, taca-taca; a Guatemala, futío; a Mèxic, fuchín o futbolito; a Uruguai, també futbolito. Els noms més comuns en anglès són table football (però també table soccer), footzy, bar football i foosball (i aquesta darrera forma amb grafies molt diverses). En francès es coneix generalment per baby-foot.Pàgina de la Federació francesa, on es pot observar que el nom oficial és, tanmateix, "football de table". Als països de llengua alemanya (i també a Bèlgica) és kicker, entre altres noms. En portuguès es diu matraquilhos (a Portugal i també a Galícia), o pebolim, futebol totó, etc (al Brasil). En serbocroata, s'anomena karambol. A Itàlia, es coneix per calcio balilla, calcetto o biliardino. A Suècia, és bordsfotboll.
En tot cas, no s'ha de confondre amb el futbol de taula o subbúteo, encara que algunes de les denominacions esmentades es prestin a aquesta confusió.
Orígens miniatura|Futbolí nord-americà patentat el 1933 amb solament tres barres per banda i amb el porter propi a la dreta. La invenció del futbolí no és un fet fàcil d'establir. Semblaria que fou inventat simultàniament a França i Alemanya entre els anys 1880 i 1890. De fet, hi ha patents de jocs semblants d'ençà de la fi del i, per exemple, al Museu de Joguets i Autòmats (Col·lecció Manel Mayoral), a Verdú, s'exposa una "màquina recreativa de futbol" amb les figures fixades al tauler per la cama esquerra i amb la dreta mòbil per a poder xutar, fabricada als Estats Units d'Amèrica cap al 1920.
Però, el joc del futbolí, tal com el coneixem avui, sembla que fou inventat el 1922 i patentat el 19231923 Patent abstract per l'anglès Harold S. Thornton (1895-1951). Thornton en va tenir la idea després de veure una partida de futbol del Tottenham Hotspur F.C., del qual era molt afeccionat. Volia crear un joc de futbol que es pogués jugar a casa. La inspiració li va venir d'una capsa de llumins: creuant els llumins dins de la capsa, va dissenyar la base del seu nou joc.
L'oncle de Harold, Louis P. Thornton, que vivia a Portland (Oregon), el va visitar i va tornar als Estats Units amb la idea, que va patentar pel seu compte el 1927.
miniatura|esquerra|Una figureta de Baby-foot al Senegal. Alguns historiadors atribueixen la invenció a l'industrial i inventor francès Lucien Rosengart (1881-1976) o bé al poeta i també inventor gallec Alexandre de Fisterra (1919-2007), el 1937, però, el fet cert és que hi ha nombroses patents i dissenys força anteriors a aquesta data.Historique du baby-foot sur foozball.org Història del baby-foot al web del fabricant de billars Suprême.
Almenys és veritat que el futbolí espanyol és diferent de l'europeu. Mentre que els futbolins europeus (i de la resta del món) tenen els futbolistes amb les dues cames juntes, la variant espanyola té les cames separades (però, curiosament, a Madrid és molt més freqüent el model internacional). El futbolí de cames separades sí que el va inventar Alexandre de Fisterra. L'inventor gallec havia estat ferit en un bombardeig a Madrid, durant la Guerra Civil espanyola. Quan va veure molts nens, ferits com ell a l'hospital militar de la Colònia Puig (Montserrat), que no podien jugar al futbol, en va tenir la pensada. Inspirant-se en el tennis de taula, va demanar a Francisco Javier Altuna, un fuster basc amic seu i també refugiat, la fabricació del primer futbolí seguint les seves instruccions. Fisterra va patentar la seva creació el 1937 a Barcelona, i per aquest motiu el seu model és conegut com a "futbolí català". Fisterra va cercar debades a trobar qui li fabriqués la nova joguina, però la indústria de la joguina, radicada principalment al sud del País Valencià, era totalment dedicada a la indústria de guerra. Finalment, quan Fisterra va haver d'exiliar-se a França, després de la victòria franquista a la guerra, va perdre els papers de la patent en una tempesta, quan passava el Pirineu a peu, de manera que no hi ha manera de saber com era aquest disseny original. Amb l'adveniment del franquisme, i amb la posterior ocupació alemanya de França, Alexandre de Fisterra es va haver d'exiliar a Amèrica Llatina, a causa de les seves idees d'esquerra, i allí va introduir alguns canvis en el futbolí, com ara les barres d'acer, i va divulgar el joc per tot el continent. Entretant, els fabricants valencians van desenvolupar la idea pel seu compte i el joc es va expandir ràpidament pels bars i altres establiments públics de tota la península Ibèrica sense el concurs de Fisterra, que ho va poder comprovar personalment els anys seixanta, quan va tornar de l'exili.
Estratègies i modalitats de joc L'estratègia en el futbolí és enormement variable. Jugant una sola persona per banda, és impossible controlar les quatre barres simultàniament. Alguns jugadors, partidaris de jugar més a la defensiva, mantenen la mà esquerra sempre al mànec de la barra del porter o de la defensa i es mouen amb la mà dreta entre les altres files més avançades. En canvi, els jugadors més agressius poden jugar permanentment a l'atac, amb les mans al centre del camp i als davanters, deixant el porter i la defensa sense tocar. Però, també és possible una tercera via, movent-se ràpidament d'unes files a les altres, segons com es vagi movent la bola pel tauler i, també, en funció dels moviments que faci l'adversari.
Amb pràctica, és possible aprendre ràpidament algunes jugades.
Les regles oficials espanyoles es poden consultar a la pàgina oficial de la Federación Española de Fútbol de Mesa (FEFM)Federación Española de Fútbol Mesa (F.E.F.M.) i les internacionals a la pàgina de la International Table Soccer Federation (ITSF).ITSF
A Espanya, hi ha dues modalitats de joc, segons si les figuretes tenen les cames juntes o separades i, també, segons com es passa la bola: "en moviment" o "aturada". Ambdues modalitats es juguen per tot el territori de l'estat, tot i que a Catalunya, al País Valencià i a una part de Galícia és més popular la modalitat amb canvis (o de bola aturada).
En la modalitat aturada, els jugadors poden retenir la bola a la línia davantera i passar la bola d'un davanter a l'altre fins que el jugador considera que té una bona ocasió per xutar. En canvi, en la modalitat de la bola en moviment, la pilota no es pot retenir a cap de les barres i només es pot tocar la bola un sol cop amb la línia davantera en tota la jugada. Si la bola entrés a la porteria després d'haver-la tocat dos cops amb la línia davantera, el gol seria anul·lat per fora de joc. Ambdues modalitats requereixen molta habilitat per realitzar les jugades i totes dues, així mateix, es practiquen amb futbolins de fusta.
A poc a poc, es van introduint els models forans, els quals incorporen notables millores tècniques respecte de les taules tradicionals d'aquí, tot i que, probablement, molts aficionats prefereixen seguir jugant amb els futbolins de fusta i les figuretes de dues cames de tota la vida. Aquest model tradicional sol ser anomenat "futbolí català" (segurament, perquè Fisterra, que l'havia creat durant la seva estada a Montserrat, el va patentar a Barcelona). En canvi, el model de cames juntes es coneix com el "futbolí francès".
Detalls tècnics i variants Les variants internacionals miniatura|Futbolí d'estil Bonzini. Existeixen diversos tipus de taules per a les competicions de futbolí: Bonzini per al baby-foot francès, Tornado per al table soccer nord-americà, Roberto-Sport, italià, Garlando, també italià, Tecball per al Fußball alemany, o Eurosoccer, belga. Els fabricants més importants són: Kicker, Garlando, Löwen-Soccer, Warrior, Lehmacher, Leonheart, però n'hi ha molts més.
Actualment, el futbolí incorpora barres de titani, figuretes metàl·liques i, fins i tot, marcador electrònic. Una novetat que no afecta el joc en si mateix, però que és fonamental per a la prevenció d'accidents entre els jugadors i els espectadors (especialment nens petits que es poden apropar a la taula enmig d'una partida), és la incorporació d'unes beines metàl·liques adossades als laterals de la taula per l'interior de les quals es mou l'extrem de cada barra, de manera que el moviment sobtat d'aquestes esdevé absolutament innocu.
La taula de joc pot variar de mides, essent les més típiques 1,22 metres de llarg per 0,61 metres d'ample. Les figures poden ser de plàstic, metall, fusta o fibra de carboni, muntades en vuit barres metàl·liques horitzontals. Cada equip, constituït per un o dos jugadors humans, controla quatre barres. Les figures tenen sempre les dues cames juntes i no tenen braços.
El desplegament dels petits futbolistes sobre el taulell no és estàndard i té diverses variants, talment com fan els entrenadors de futbol de veritat. En la distribució internacional més generalitzada, d'esquerra a dreta, és a dir, defensa-mig camp-devantera, s'observa l'alineació 2-5-3.
Actualment, el jugador se situa invariablement a la banda dreta del seu equip, amb el porter propi, per tant, a la seva esquerra, però, antigament, hi havia hagut dissenys en sentit invers i també amb un nombre diferent de barres.
miniatura|esquerra|Partida de Table soccer a Nova York amb un model que incorpora tres porters per equip. Les diferències tècniques de les taules determinen en gran manera l'estil de joc. La majoria de taules només tenen un porter per equip, que té els moviments restringits a l'àrea de la porteria. En aquestes taules, per tant, el porter no arriba a tocar mai la bola quan aquesta se'n va cap a la zona de córner i el problema es resol amb una lleugera inclinació cap al mig del camp des de les cantonades. Als Estats Units, alguns models incorporen tres porters, un al centre i un a cada cantonada, de manera que no queda cap zona del camp fora de control i no cal aixecar les cantonades, però tenen l'inconvenient d'apartar-se del model de futbol real, ja que sumen 13 jugadors. Una altra diferència important es troba a les boles, les quals poden ser de suro, plàstic o, fins i tot, marbre o metall, de manera que canvia molt la velocitat de xut, així com les possibilitats d'interacció entre el jugador i la bola.
El futbolí anomenat català miniatura|Futbolí model català. El futbolí hispànic o català, usual a la península Ibèrica (excepte a Madrid) i a Llatinoamèrica, que deriva directament del que va dissenyar Alexandre de Fisterra, no es fa servir en competicions internacionals, tot i que la Federación Española de Fútbol de Mesa (FEFM) té previst proposar-ho oficialment el 2012.