LEsglésia Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451. També ha estat anomenada l'església Jacobita, per la figura del monjo Jacob Baradeu, impulsor de l'Església el . Hore, A.H. Eighteen Centuries of the Orthodox Greek Church, Gorgias Press LLC, 2003, p.255-256, , 9781593330514 És una de les esglésies que reclama el títol de Patriarca d'Antioquia. El primat de l'església és el Patriarca Ortodox Siríac d'Antioquia, amb seu a Damasc. L'Església té al voltant de 26 diòcesis i 11 vicariats. El siríac, una branca oriental de l'arameu, n'és la llengua principal, i la versió de la Bíblia que utilitza aquesta església, la Peshitta, n'és una traducció directa de l'hebreu (Antic Testament) i el grec (Nou Testament). També s'utilitzen les diferents llengües locals de cada comunitat. A banda de Síria, té fidels al Líban, Palestina, Turquia, Jordània, l'Iraq, Kuwait, Iran, els Estats del Golf Pèrsic i l'Índia. Van mantenir la seva tradició litúrgica en siríac.
Història Segons la tradició, l'Església siríaca és hereva d'una de les comunitats cristianes més antigues, establerta a Antioquia per l'apòstol Sant Pere, que és considerat el primer bisbe del Patriarcat d'Antioquia. Segons els Fets dels Apòstols (11,26), fou a Antioquia on els deixebles de Crist foren anomenats cristians per primer cop.Bada, Joan. Història del cristianisme', Centre de Pastoral Litúrgica, 2000, p.9, ,9788474676334 Eudias i IgnasiEstradé, Miquel (Traductor, Introducció i notes). Sant Ignasi d'Antioquia. Cartes, El Gra de blat, Vol.69, L'Abadia de Montserrat, 1988, p.16, , 9788472029118 succeïren Sant Pere com a bisbes, morint ambdós durant les persecucions romanes. Des d'aleshores, gairebé tots els patriarques siríacs accedeixen al títol amb el primer nom d'Ignasi. Chaillot, Christine. The Syrian Orthodox Church of Antioch and All the East, Inter-Orthodox Dialogue, Ginebra, 1988 Fins que rebutjà les conclusions de Concili de Calcedònia, el 451, l'Església Siríaca havia format part de la pentarquia d'esglésies cristianes, participant decisivament en els consicilis de Nicea, Constantinoble i Efes. Les autoritats romanes d'Orient imposaren les decisions de Calcedònia, i els monofisites dissidents es van refugiar a zones desèrtiques sirianes i àrabs, així com a territoris del veí Imperi Sassànida.
A mitjans del apareix la figura del bisbe monofisita Jacob Baradeu (després bisbe d'Edesa), qui, enviat a Síria en secret per l'emperadriu Teodora (que afavoria la seva causa), va reorganitzar i donar impuls a una església que ja es pot considerar l'Església Ortodoxa Siríaca. Va ser Baradeu qui nomenà Sergi com a primer patriarca ortodox siríac el 544, fent així definitiu el cisma amb el patriarca grec ortodox. Des d'aleshores també s'ha conegut l'església com a jacobita.
Durant el , la conquesta àrab va acabar amb la persecució romana d'Orient i va afavorir el creixement de l'església. A l'edat mitjana va posseir escoles de teologia, filosofia, història i ciències. Disposava de 20 seus metropolitanes, i 103 diòcesi que s'estenien fins a l'Afganistan, així com comunitats sense bisbes al Turquestan i a l'actual província xinesa de Xinjiang. Les invasions mongoles de Síria a partir del , i especialment l'atac de Tamerlà el 1399, van suposar la destrucció de temples i monestirs, i la dispersió de les comunitats existents va reduir el nombre de fidels.
Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial s'inicià la persecució de l'Imperi Otomà. El 1924 el Patriarcat es traslladà des del monestir de Der ez-Za´(que n'era la seu des de l'any 1293) fins a Homs, i l'any 1959 a Damasc.
Patriarques Sever I (512-538) (deposat per l'emperador Justí el 518; exiliat a Egipte, reconegut per molts siríacs com el patriarca legítim fins a la seva mort el 538) vacant (538-544) Sergi de Tella (544-546) vacant (546-550) Pau II (550-575) vacant (575-581) Pere III (581-591) Julià I (591-595) Atanasi I Gammolo (595-631) Joan II (631-648) Teodor (649-667) Sever II bar Masqeh (667-681) Atanasi II (683-686) Julià II (686-708) Elies I (709-723) Atanasi III (724-740) Iwanis I (740-754) Euwanis I (754-?) Atanasi al-Sandali (?-758) Jordi I (758-790) Josep (790-792) Quirze de Takrit (793-817) Dionisi I de Tellmahreh (817-845) Joan III (846-873) Ignasi I (5 de juny 878- 26 de març 883) Teodosi Romanos de Takrit (887-896) Dionisi II (897-909) Joan IV Qurzahli (910-922) Basili I (Baselius) (923-935) Joan V (936-953) Iwanis II (954-957) Dionisi III (958-961) Abraham I (962-963) Joan VI Sarigta (965-985) Atanasi IV de Salah (986-1002) Joan VII bar Abdun (1004-1033) Dionisi IV Yahya (1034-1044) vacant (1044-1049) Joan VIII 1049 - 1057 Atanasi V 1058 - 1063 Joan IX bar Shushan 1063 - 1073 Basili II 1074 - 1075 Joan Abdun 1075 - 1077 Dionisi V Lazaros 1077 - 1078 Iwanis III 1080 - 1082 Dionisi VI 1088 - 1090 Atanasi VI bar Khamoro 1091 - 1129 Joan X bar Mawdyono 1129 - 1137 Atanasi VII bar Qutreh 1138 - 1166 Miquel I el Gran 1166 - 1199 Atanasi VIII 1200 - 1207 Joan XI 1208 - 1220 Ignasi II David (22 de maig de 1222 - 14 de juny de 1252) Joan XII bar Madani 1252 - 1263 Ignasi III Yeshu (6 de febrer de 1264 -17 de novembre de 1282) Ignasi IV Philoxenos I Nemrud 1283 - 1292
Jacobites Occidentals (Armènia i Síria) Constantí, metropolità de Melitene (novembre 1292-novembre 1293) Miquel II Barsumas, arximandrita de Gavicatha (novembre 1292 - 7 de desembre de 1312) Miquel III Yeshu Barsusan 1312 - 1349 Basili III Gabriel 1349 - 1387 Filoxen II l'Escrivà 1387 - 1421 Basili IV Shemun Manaamita 1421 - 1445
Jacobites Orientals (a Mardin) Ignasi V/I Bar-Vahib (1 de gener de 1293-15 d'abril de 1332) Ignasi VI/II Ismaïl Almaged (1332-4 juin 1365) Ignasi VII/III Schahab (1365-gener de 1381) Ignasi VIII/III Abraham Bar-Garib 1381-1412 Ignasi IX/V Behnam al-Hadli (1412-1455) Ignasi X/VI Khalaf (25 de maig de 1455-1484) Ignasi XI/VII Joan XIII Bar Sila (1483-setembre 1493) Ignasi Jesús, pretendent 1484- ? Ignasi XII/VIII Nuh du Liban (1493 - 28 de juliol de 1509)
Jacobites Orientals (a Tur Abdin) Ignasi I Saba de Salacha (6 d'agost de 1364-1390) Ignasi II Josué Bar-Muta (1390 - 1412) mort el 1421 Ignasi III Masud (1412 - 1420) Ignasi IV Henoch (1421 - 1446) Ignasi V Coumas Philoxenus (1446 - 1455) Ignasi VI Josué Basile (1455 - 1466) Ignasi VII Aziz Bar-Sabta (1456 - 1489) Joan Bar-Couphar (1489- 22 de febrer de 1493) Schaba, pretendent (1489 - ?) Ignasi VIII Masud (1493- abdica el 1495)
Reunificació Ignasi Yeshu Ier 1509 - 1512 Ignasi Jacob I 1512 - 1517 Ignasi David I 1517 - 1520 Ignasi Abd-Al·lah I 1520 - 1557 Ignasi Nimat-Al·lah I 1557 - 1576 Ignasi David II Shah 1576 - 1591 Ignasi Pilats I 1591 - 1597 Ignasi Hadayat Allah (1597-1639) Ignasi Simó I (1640-1659) Ignasi Yeshu II Qamsheh (1659-1662) Ignasi Abd-al-Massih I (1662-1686) Ignasi Jordi II (1687-1708) Ignasi Isaac Azar (1709-1722) Ignasi Xukr-Al·lah II (1722-1745) Ignasi Jordi III (1745-1768) Ignasi Jordi IV (1768-1781) Ignasi Mateu (1782-1817) Ignasi Yunan (1817-1818) Ignasi Jordi V (1819-1837) Ignasi Elies II (1838-1847) Ignasi Jaume II (1847-1871) Ignasi Pere IV (1872-1894) Ignasi XXXV Abd-al-Massih II (1895-1905) Ignasi XXXVI Abd-Al·lah II (1906-1915) Ignasi XXXVII Elies III (1917-1932) Ignasi XXXVIII Efrem I (1933-1957) Ignasi XXXIX Jaume III (1957-1980) Ignasi XL Zakka I Iwas (1980-2014) Ignasi Aphrem II (2014-present)
Vegeu també Monofisisme Bar Hebraeus
Referències
Enllaços externs
Web oficial de l'Església Siríaca Web amb recursos de l'Església Siríaca
Categoria:Esglésies ortodoxes orientals Categoria:Cristianisme a Àsia Categoria:Organitzacions de Síria