miniatura|Catalunya-Euskadi (2006) Lesport té una important incidència a Catalunya, des dels seus inicis a finals del . Avui dia els esports amb més seguidors i practicants a Catalunya són el futbol, el basquetbol, l'handbol, l'hoquei sobre patins, el tennis, el rugbi (principalment a la Catalunya del Nord) o els esports de motor, tot i que hi ha molts altres esports, que tot i ser més minoritaris, tenen o han tingut força importància, i on Catalunya ha estat pionera a la península Ibèrica, com ara l'atletisme, la boxa, el ciclisme, l'hoquei sobre herba, la natació o el waterpolo, entre d'altres.
El principal esdeveniment esportiu celebrat a Catalunya han estat els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, a Barcelona.
Al voltant d'un 46% de la població catalana major de 16 anys manifesta que fa una pràctica esportiva, que està per sobre de la mitjana europea, que és d'un 41%. Les activitats esportives més practicades són de caràcter recreatiu, i es realitzen tant en espais convencionals com en els públics urbans o el medi natural. Hi ha diferències segons diverses variables sociodemogràfiques, com l'edat, els sexe i els nivells educatius. Els homes practiquen esport més que les dones, els joves més que les persones de més edat, i les persones amb nivells educatius superiors més que les persones sense estudis.
Organització L'esport català s'organitza en clubs esportius, els quals formen les federacions esportives catalanes, les quals depenen de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya (a la Catalunya del Sud), que és l'ens responsable de l'esport al territori i l'encarregada de dirigir-lo i gestionar-lo, mitjançant el Consell Català de l'Esport.
La majoria de federacions esportives catalanes foren pioneres a la península Ibèrica en els seus respectius esports, i algunes d'elles, com la Federació Catalana de Rugbi, fundadores dels propis organismes internacionals. http://www.fira-aer-rugby.com/article_detail.php?article=33
La majoria d'esportistes catalans competeixen internacionalment adscrits a les federacions espanyoles i franceses, tot i que algunes federacions catalanes, d'esports minoritaris, són reconegudes internacionalment competint en els seus esports de ple dret.
Futbol miniatura|Estadi del Camp Nou miniatura|Estadi de Cornellà-el Prat
El futbol és l'esport més important a Catalunya pel que fa a seguidors i nombre de practicants. Es va introduir a finals del , principalment per l'entusiasme de treballadors britànics residents al país o estudiants catalans que havien estat a Gran Bretanya.
El primer club de futbol que es creà a Catalunya fou el Palamós Foot-Ball Club fundat el 1898, però el lloc on més es desenvolupà fou a la ciutat de Barcelona on ràpidament nasqueren gran quantitat de clubs destacant el Català SC, el Foot-Ball Club Barcelona, ambdós del 1899, l'Hispània Football Club i la Societat Espanyola de Football del 1900, el FC Internacional i l'Universitari SC del 1901, l'X Sporting Club del 1902, el Centre de Sports Sabadell del 1903, el FC Espanya del 1905 i el CE Europa del 1907.
El primer campionat fou la Copa Macaya, creada el desembre de 1900, i que més tard es convertí en el Campionat de Catalunya de futbol, competició que assolí gran prestigi fins a la seva desaparició el 1940. Actualment, la competició catalana més important és la Copa Catalunya, que es disputa, tant en modalitat masculina com femenina.
El futbol català és dirigit per la Federació Catalana de Futbol, que té les seves arrels l'any 1900. Els principals clubs de l'actualitat, segons la seva classificació esportiva a data de 2009, són Futbol Club Barcelona, Reial Club Deportiu Espanyol, Club Gimnàstic, Girona Futbol Club, Centre d'Esports Sabadell, Unió Esportiva Sant Andreu, Unió Esportiva Lleida, Club de Futbol Badalona, Unió Deportiva Atlètica Gramenet, Terrassa Futbol Club, Club de Futbol Gavà, Club de Futbol Reus Deportiu i Centre d'Esports L'Hospitalet.
El futbol català ha proporcionat importants figures d'aquest esport com Paulí Alcàntara, Ricard Zamora, Josep Samitier, Josep Escolà, Antoni Ramallets, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, Joan Segarra, Daniel Solsona, Carles Rexach, Josep Guardiola, Carles Puyol, Xavi Hernàndez o Jordi Alba.
Basquetbol miniatura|CB Girona
El basquetbol es practicà per primer cop a Catalunya l'any 1913 a l'escola Vallparadís de Terrassa, per iniciativa d'Alexandre Galí i Artur Martorell. Després de la Primera Guerra Mundial, el belga resident a Barcelona i propietari d'un gimnàs a la ciutat, Emile Tiberghien, incorporà el bàsquet al seu centre. L'impuls definitiu el donà, però, l'any 1922 el pare Eusebi Millan, que organitzà el primer equip a les Escoles Pies de Sant Antoni de Barcelona.
L'any 1922 nasqué el primer club de basquetbol de Catalunya, el Laietà Basket-Ball Club. A més del Laietà, els clubs que dominaren el bàsquet català durant aquests anys foren el CE Europa, la Société Patrie, el FC Martinenc, el RCD Espanyol, la UE Sants, la Juventus Athlètic Club de Sabadell o l'Iluro BC de Mataró. Després del 1940 prenen el relleu el CB L'Hospitalet, el FC Barcelona, el Club Joventut de Badalona, l'Aismalibar de Montcada o el Picadero JC. Des del naixement de l'ACB, els clubs catalans més importants han estat, a més de Barça i Joventut, el Bàsquet Manresa, el CB Girona o el Lleida Basquetbol.
Des dels seus inicis, el basquetbol és un dels esports més practicat per les dones. A Catalunya destacaren clubs com el CE Mataró, el Picadero (que més tard es convertí en Club Comansi), el CB Tortosa, el CB Masnou, o més recentment l'UB-FC Barcelona, el Cadí La Seu o el CB Olesa-Espanyol.
El Campionat de Catalunya de bàsquet, tant en categoria masculina, com femenina, fou la competició més important en els primers anys del bàsquet. El campionat masculí desaparegué el 1957, coincidint amb el naixement de la lliga espanyola. Catalunya ha estat, a més, seu de dos campionats d'Europa de bàsquet, els anys 1973 i 1997, per celebrar el 50è i 75è aniversari de la Federació Catalana de Bàsquet.
Catalunya ha donat grans figures d'aquest esport, a esmentar: Jordi Bonareu, Francesc Buscató, Eduard Kucharski, Joan Creus, Ferran Martínez i Garriga, Nacho Solozábal, Jordi Villacampa, Pau Gasol, Raül López, Juan Carlos Navarro o Marc Gasol.
Handbol miniatura|FC Barcelona
El 1941 l'handbol pren forma definitiva a Catalunya. Un any més tard es creà la Federació Catalana. Aquest esport va créixer fortament al país en aquests anys (ja hi havia 80 clubs el 1958), en la modalitat d'onze jugadors. A finals dels 50 l'handbol a onze desapareix, essent substituït per l'handbol a set, que es disputa en pavellons tancats.
La principal competició catalana fou el Campionat de Catalunya d'handbol a onze durant els anys 40 i 50. Des dels anys 80 es creà la lliga catalana d'handbol, organitzada per la FCH, que més tard fou substituïda per la Lliga dels Pirineus i que la federació catalana coorganitzà amb la Lliga del Llenguadoc-Rosselló.
Pel que fa a clubs, els dos grans representants d'aquest esport han estat el FC Barcelona i el BM Granollers, ambdós amb un brillant palmarès, tant a nivell català, com espanyol i europeu. Pel que fa als esportistes podem destacar jugadors com Quico López Balcells, Eugeni Serrano, Joan Sagalés, Enric Masip i David Barrufet o entrenadors com Valero Rivera (un dels entrenadors amb millor palmarès de la història de l'esport).
Hoquei sobre patins
L'hoquei sobre patins és un dels esports més arrelats a Catalunya. La primera notícia d'un partit d'hoquei sobre rodes data del 1915, tot i que no fou fins a mitjan des anys vint quan l'esport començà a arrelar de forma definitiva. La Federació Catalana de Patinatge es fundà el 1928 i el primer campionat de Catalunya es disputà el 1930.
El primer gran dominador de l'hoquei patins català fou el RCD Espanyol, que fou 11 cops campió d'Espanya entre els anys 1944 i 1962. Quan l'Espanyol desaparegué, la majoria dels seus jugadors ingressaren al CP Voltregà, que juntament amb el FC Barcelona, el Reus Deportiu i, més tard, l'Igualada HC es convertiren en els principals clubs del país. Altres club també força reeixits han estat el CP Vilanova, el CE Noia o el CP Vic.
L'any 1992 l'hoquei patins fou esport de demostració als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, amb subseus a Reus, Vic i Sant Sadurní d'Anoia. L'any 2004, la Federació Catalana de Patinatge fou admesa a la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) com a membre provisional i participà en el Campionat del Món B d'hoquei patins a Macau on es proclamà campiona, però, en una assemblea plena d'irregularitats celebrada a Fresno fou revocada la decisió anterior i, per tant, exclosa de la FIRS. http://www.inf.fh-dortmund.de/rollhockey/forms/CIRHC4_20_02_05WCH_A_English.pdf
Des del 2004, la selecció catalana competeix a la Golden Cup de Blanes (competició amistosa reconeguda pel Comitè Internacional d'Hoquei sobre patins) i des del 2006 pertany a la Confederació Sud-americana del Patí amb el dret a participar en la Copa Amèrica.
Catalunya pot ser considerada per palmarès esportiu, a nivell de clubs i a nivell de selecció (la majoria de jugadors que són seleccionats per jugar amb Espanya són catalans) com la primera potència mundial en aquest esport. Catalunya ha donat grans figures mundials d'hoquei patins com Tito Mas, Jordi Trias, Humbert Ferrer, Enric Carbonell, Enric Roca, Joan Sabater, Joan Brasal, Jordi Villacorta, Sergi Centell, Quico Alabart, Carles Trullols, Joaquim Paüls, Carles Folguera o Alberto Borregán.
Tennis miniatura|Club Tennis La Salut miniatura|Andreu Gimeno
El tennis començà a practicar-se a Catalunya a finals de a ciutats com Barcelona o Reus per britànics establerts a Catalunya i membres de la burgesia catalana.
El primer club fou el Barcelona Lawn Tennis (1899, format majoritàriament per anglesos), seguit per l'Sportverein (dels alemanys), el Club Tennis La Salut (1902), el Polo Jockey Club (1904), el Reial Club de Tennis del Turó (1905), la Reial Societat Esportiva Pompeia (1905), el Catalunya Lawn Tennis Club (1906), el Reial Sport Tennis Club de Reus (1910) o el Club Tennis Barcino (1917, com a secció del CADCI)
El 1904 es funda l'Associació de Lawn Tennis de Barcelona (primera de l'estat), que ingressà com a membre de ple dret a la Lawn Tennis Association (la federació internacional del moment). El 1913, es transformà en Associació de Lawn Tennis de Catalunya. Les primeres competicions esportives també es disputaren a Catalunya. El 1917 es diputa el primer Campionat de Catalunya de Tennis. També, el 1923 es disputà a Barcelona el primer Campionat de Món en pista coberta. Actualment, el principal torneig disputat a Catalunya és el Torneig Comte de Godó, a les pistes del RC de Tennis Barcelona. Des de l'any 2009 la Reial Federació Espanyola de Tennis té la seu a la Font del Gat de Barcelona.
Molts han estat els grans tennistes que ha donat Catalunya, campions internacionals. Podem destacar (amb els principals triomfs): Andreu Gimeno, Roland Garros (1972) Manuel Orantes, US Open (1975), Masters (1976) Sergi Bruguera, Roland Garros (1993, 1994), Plata Olímpica (1996) Albert Costa, Roland Garros (2002) Arantxa Sánchez Vicario, Roland Garros (1989, 1994, 1998), US Open (1994), Plata Olímpica (1996), Bronze Olímpic (1992) Alex Corretja, Masters (1998) Jordi Arrese, Plata Olímpica (1992)
Rugbi miniatura|Afeccionats de la USAP
El rugbi fou introduït a la Catalunya del Nord per Albert Lincou a finals del mentre que a la del Sud no arribà fins al 1921, introduït per Baldiri Aleu i Torres.
A la Catalunya Nord és l'esport més important. Els principals clubs són la USAP de Perpinyà (1902) en la modalitat de rugbi a 15 i els Catalans Dragons (1934) en la modalitat de rugbi a 13. Ambdós clubs han estat diversos cops campions de França.