El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal. Les seves arrels estan fonamentades en l'humanisme renaixentista i en els canvis de la Il·lustració.
Els termes laic i laica (del grec antic λαϊκός, laikós - algú del poble de l'arrel λαός, laós - poble) poden tenir dos sentits: Quan van dirigides a persones, és una paraula que apareix primerament en un context cristià. Sobretot el Concili Vaticà II va impulsar el redescobriment d'aquesta paraula per a indicar als fidels que no són membres del clergat, pertanyen al laïcat. Quan van dirigides a institucions, indiquen que no estan subjectes a cap religió, i no imposen les seves normes o valors morals. Així, per exemple, es parla d'Estats laics o d'escola laica.
Laïcitat i laïcisme La laïcitat és la independència de la política i de l'ensenyament respecte de les diverses confessions religioses.Termcat La laïcitat és una concepció moderna de l'organització política de la societat, segons la qual l'Estat, com a encarnació de la sobirania popular dins d'un territori i com a institucionalització jurídica que regula la convivència en aquella comunitat, està per sobre de qualsevol poder social i, de manera particular, de totes les institucions que gestionen les tradicions religioses, les tradicions simbòliques i les filosofies de vida.
S'ha de distingir del laïcisme, que implica l'expulsió de la realitat religiosa de l'esfera pública, defensant una societat laica. El laïcisme, que no sempre la laïcitat, ha estat durament rebutjat per algunes religions. S'argumenta que el laïcisme és l'intent d'imposar la força d'una voluntat per sobre de moltes voluntats, perquè la societat és evidentment plural, no laica, i és aquest pluralisme el que cal reconèixer, en lloc de voler-lo censurar.
En conseqüència, la gestió de la diversitat religiosa ha d'enquadrar-se en un model de laïcitat que doni cabuda, principalment des de les seves institucions, a la pluralitat d'expressions religioses a partir del reconeixement mutu. Aquesta perspectiva s'emmarca en una societat dialògica que respecta les diferències i les posa en contacte comunicatiu per tal de democratitzar i enfortir l'espai públic.
Principis de la laïcitat La laïcitat és una forma de governança que es basa en dos grans principis. Primer, la igualtat de tracte i la llibertat de consciència. I segon, en dos procediments: la separació de les esglésies i l'Estat, i la neutralitat de l'Estat respecte de les religions i els moviments seculars. L'article 16.3 de la Constitució espanyola prescriu que “cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l'Església catòlica i les altres confessions”.
El principi de laïcitat implica, per tant, reconèixer el pluralisme religiós de la nostra societat i afavorir la seva acomodació; la separació i la no confusió entre els fins propis de l'Estat i tradicions religioses, i la neutralitat dels poders públics, per sobre del confessionalisme i del laïcisme excloents.
Aplicació de la laïcitat L'aplicació d'un concepte de laïcitat porosa implica la necessària cooperació de les administracions amb les confessions religioses en la recerca compartida d'uns fonaments acceptats de raons imparcials. Igualment, aquesta laïcitat suposa, per part de les tradicions religioses, el respecte cap a la legítima autonomia de l'àmbit polític, sense que això impliqui que els membres de les confessions es vegin privats d'intervenir de manera activa en la vida social, cultural, política i econòmica del país del qual formen part. El principi jurídic de l'aconfessionalitat obliga l'Estat a respectar i a fer respectar el pluralisme de creences que existeix en la societat civil. El principi d'igualtat prohibeix que qualsevol persona pugui ser discriminada per les seves creences, garanteix al ciutadà el dret a l'exercici privat i públic d'aquestes i reconeix a cada confessió o bé organització social el dret a organitzar-se d'acord amb els seus principis. El límit que estableix la laïcitat és, bàsicament, el principi d'ordre públic i que l'exercici d'aquests drets no lesioni la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), actualment tutelats en els sistemes jurídics de les societats obertes.
El laïcisme, en canvi, és aquella actitud que exclou o pretén excloure la presència del fenomen religiós de qualsevol àmbit polític, social, cultural, econòmic, educatiu o sanitari de la societat. Pretén impedir l'expressió de la vivència religiosa més enllà dels límits de la privacitat. La laïcitat incloent es defineix contrària a tot intent de negar i reduir el fet religiós i, per extensió, espiritual, al marc de l'estricta privacitat. Aquesta reducció comporta una substancial pèrdua per a la societat i per a l'estat democràtic des de moltes perspectives i un risc de fractura de la societat. El poder religiós, com a institució, pot estar representat en el concert europeu i de les nacions al servei del bé comú i dels interessos superiors de la consciència humana, dins del marc del reconeixement dels drets humans. Aquest marc suposa una nova forma d'existència: descentrada, expropiada, que condueix a existir per als altres; que suposa també adoptar una actitud fonamental de servei.
El concepte modern i tradicional del laïcisme El laïcisme modern miniatura|Protesta en Ankara a favor del laïcisme de l'estat turc front al mausoleu de Mustafa Kemal Atatürk, fundador de l'estat aconfessional de la moderna Turquia. Aquest terme va prendre aquest significat a partir de l'arrel llatina original per designar l'impuls modern (sorgit durant el segle de les llums) dels estats, organitzacions i persones per a la independència de les institucions respecte al poder eclesiàstic, el desig de limitar la religió a l'àmbit privat, particular o col·lectiu, de les persones i permetre millors condicions per a la convivència de la diversitat religiosa, posant a l'Estat d'àrbitre i fonamentant-se en els drets humans). Crítics creients i agnòstics, han criticat això dient que s'elimina la religió o les diferents creences dels ciutadans per imposar una religió única d'Estat.
Un estat laic, d'aquesta forma pretén assolir una millor convivència en ordenar les activitats de les diferents creences, assegurant la igualtat de totes davant de la llei, i en molts casos servint com a eina per sotmetre el sentiment religiós, pretenent així anteposar els interessos generals de la societat civil sobre els interessos particulars.
En altres camps més específics, per exemple l'educació, s'usa el terme d'educació laica quan defensa l'ensenyament públic o privat però mantenint la independència de qualsevol religió o creença. Al francès la paraula laïcització va significar sobretot l'esforç de l'estat per sostreure l'educació al control dels ordes religiosos, oferint una escola pública controlada exclusivament per l'estat igual per a tots.
A Occident, l'Església Catòlica ha estat la major crítica d'aquesta visió del laïcisme, el qual va acusar que no garanteix la llibertat religiosa i de culte dels catòlics. Va ser un dels temes majors de l'encíclica Quanta Cura (1864) de Pius IX i un dels vuitanta errors de pensament condemnats al seu Syllabus Errorum, hi afegit a com apèndix a la mateixa encíclica.
L'Església es va apropar a les posicions polítiques més modernes i es va aproximar a una renúncia a l'estat confessional, durant el Concili Vaticà II, tot i que després va retrocedir a les seves posicions inicials. S'accepta un règim de separació entre l'Església i l'Estat, però l'Església proclama que aquesta separació no implica la renúncia a exigir que les lleis s'emmotllin a les seves posicions doctrinals als països que considera catòlics, allà on els batejats són majoria, en els quals exigeix una posició especial. L'Església Catòlica distingeix actualment entre un estat laic, que reconeix l'autonomia mútua de l'Església i l'estat en les seves respectives esferes, i l'estat laicista, que es resisteix a la tutela espiritual de l'estat per part de l'Església.
El laïcisme tradicional, concepte religiós El terme laic ha tingut diferents significats segons la religió: Per als catòlics: és un dels estats en els quals el cristià pot exercir la seva missió dins de l'església, a més del clerical i del religiós. El laic doncs, és aquella persona batejada, pertanyent a l'Església que no ha rebut el sagrament de l'Ordre Sacerdotal ni ha fet vots dins d'alguna comunitat religiosa. La constitució dogmàtica Lumen gentium aprovada al Vaticà II estableix que "els laics els correspon, per pròpia vocació, tractar d'obtenir el Regne de Déu gestionant els assumptes temporals i ordenant-los segons Déu". El Compendi de Doctrina Social de l'Església assenyala també que "és tasca pròpia del fidel laic anunciar l'Evangeli amb el testimoni d'una vida exemplar, arrelada en Crist i viscuda en les realitats temporals... " (Comp DSI, 543); "Els fidels laics estan dits a conrear una autèntica espiritualitat laical, que els regeneri com a home i dones nous, immersos en el misteri de Déu i incorporats en la societat, sants i santificadores" (Comp DSI, 545). Per als budistes: un budista laic és aquell que no necessita clergat o temple.
Laïcisme a l'educació Laïcisme a l'escola és fomentar l'estructura de valors que han de permetre la llibertat individual per optar i actuar en cadascuna de les inflexions importants de l'existència humana, segons les prioritats que considera cadascú a la seva pròpia vida, a les relacions personals, a les creences, a l'afectivitat, a les voluntats, i canviar-les si així ho considera convenientment. És suprimir tota ingerència externa que suposi una barrera a l'autorrealització.
Per tant, s'entén la laïcitat com a mètode que afavoreixi la persona lliure i en faciliti la pràctica. Aquesta pràctica dels drets de llibertat que sovint es veu impedida per les diverses situacions sociopolítiques (i no cal per això que pensem exclusivament en règims dictatorials, que és el que hom sol fer, sinó que es comenci a reconèixer les nombroses limitacions que també estableixen les polítiques anomenades "democràtiques") les quals són capaces d'elaborar uns redactats meravellosos sobre els drets, però que no possibiliten (tot al contrari, neguen) el seu real exercici.
Es parteix també de l'antidogmatisme com a plantejament per tal d'eliminar les veritats absolutes i les manipulacions que es duen a terme en nom d'aquestes. Des de la laïcitat es pot parlar de relativisme com a conjunt de veritats provisionals pel desenvolupament del pensament independent i racionalista.
Opta també per la tolerància, acceptant el pluralisme i la diversitat d'ideologies, el que no significa que totes siguin vàlides, naturalment se'n poden excloure aquelles que es basen en la supressió de la mateixa tolerància o de les llibertats personals i/o socials.
Antecedents històrics del laïcisme a l'educació miniatura|Pintura de Marie Jean Antoine Nicolas Caritat de Condorcet (17 de setembre 1743 - 28 de març del 1794), filòsof, matemàtic i polític francès. miniatura|Retrat d'en Charles-Maurice de Talleyrand-Périgord (1754-1838), diplomàtic francès.