El General Sir Richard Nugent O'Connor KT GCB DSO amb Barra MC (21 d'agost de 1889 – 17 de juny de 1981 va ser un general de l'Exèrcit Britànic, que comandà la Força del Desert Occidental a l'inici de la Segona Guerra Mundial. Va ser el comandant de camp de l'Operació Compàs, en la que les seves tropes van destruir un exèrcit italià molt major, victòria que pràcticament expulsà a l'Eix d'Àfrica i que provocà que Adolf Hitler hi enviés al Deutsches Afrika Korps per redreçar la situació. O'Connor va ser capturat per una patrulla de reconeixement alemanya la nit del 7 d'abril de 1941, i passà gairebé dos anys en un camp de presoners de guerra italià. Va aconseguir escapar al desembre de 1943, i el 1944 comandà el VIII Cos britànic a Normandia i després durant l'Operació Horta. El 1945 va ser Oficial en Cap del Comandament Oriental a l'Índia i, durant els darrers dies del comandament britànic al sub-continent, encapçalà el Comandament Nord. La seva darrera tasca a l'exèrcit va ser Adjunt General a les Forces a Londres, a càrrec de l'administració, el personal i l'organització de l'exèrcit britànic.
En honor del seu servei de guerra, O'Connor va ser reconegut amb el màxim grau en dos ordes de cavalleria diferents (l'Orde del Card i l'Orde del Bany). A més, va ser condecorat en dues ocasions amb l'Orde del Servei Distingit, amb la Creu Militar, la Creu de Guerra francesa i amb la Legió d'Honor; i serví com a del Rei Jordi VI. A més, va ser mencionat als Despatxos en nou ocasions durant la I Guerra Mundial, una a Palestina el 1939 i tres més durant la Segona Guerra Mundial.
Biografia Inicis i Primera Guerra Mundial O'Connor va néixer a Srinagar, Kashmir, Índia, el 21 d'agost de 1889. El seu pare era major als Reials Fusellers Escocesos, i la seva mare era filla d'un anterior Governador de les províncies centrals de l'Índia.Keegan (2005), p.185 Assistí a l'Escola del Castell de Tonbridge el 1899 i a la The Towers School a Crowthorne el 1902. El 1903, després de la mort del seu pare en un accident, passà a la Wellington School a Somerset. El 1908 assistí a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst; rebent el nomenament de tinent de 2a a l'octubre i enviat al 2n Batalló dels Cameronians. A partir d'aquest moment i durant tota la seva via mantindria un estret lligam amb aquesta unitat. El gener de 1910, el batalló va ser transferit a Colchester, on va rebre preparació de senyals i fusellers. Entre 1911 i 1912 va ser destinat a Malta, on O'Connor serví com a oficial de senyals del regiment.
Durant la I Guerra Mundial, O'Connor serví com a oficial de senyals de la 22a Brigada a la 7a Divisió i capità al comandament de la 7a Companyia de Senyals de la divisió i major en funcions a la 91a Brigada. Va ser condecorat amb la Creu Militar al febrer de 1915. Al març d'aquell mateix any va combatre a Arràs i a Bullecourt. O'Connor va rebre l'Orde del Servei Distingit i nomenat tinent coronel en funcions al comandament del 2n batalló d'infanteria de la Honourable Artillery Company, que formava part de la 7a Divisió, al juny de 1917. al novembre, la divisió rebé ordres per donar suport als italians contra les tropes austro-hongareses al riu Piave. A finals d'octubre de 1918, el 2n Batalló capturà l'illa de Grave di Papadopoli, al riu Piave, per la qual O'Connor rebria la Medalla de Plata al Valor Militar italiana i afegiria una barra a la seva Orde del Servei Distingit.Papers of General Sir Richard O'Connor.
Al final de la guerra, O'Connor tornaria al seu rang de capità.
Anys d'entreguerres O'Connor assistí a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley el 1920.Smart (2005), p.239 Entre els altres destins d'O'Connor durant el període entre ambdues guerres mundials està un nomenament com a brigada major de la Brigada Experimental (ó 5a Brigada) sota el comandament de J.F.C. Fuller, que va formar-se per provar mètodes i procediments per usar els tancs i els avions coordinadament amb la infanteria i l'artilleria.
Tornà a la seva antiga unitat, The Cameronians, com a adjunt entre 1924 i 1925. Entre 1925 i 1927 serví com a comandant de companyia a Sandhurst.Keegan (2005), p.199 Tornà a l'Acadèmia d'Estat Major de Camberley com a instructor entre 1927 i 1929. El 1930, O'Connor serví de nou amb el 1r Batalló dels Cameronians a Egipte i, entre 1931 i 1932 a Lucknow, Índia. Entre 1932 i 1934 va ser oficial de l'estat major general, grau 2 a l'Oficina de Guerra. Assistí a l'Acadèmia de Defensa Imperial a Londres el 1935. A l'octubre d'aquell mateix any, havent estat promogut a brigadier, assumí el comandament de la Brigada Peshawar al nord-oest de l'Índia. El setembre del 1938, O'Connor va ser promogut a major general i nomenat comandant de la 7a Divisió d'Infanteria a Palestina, amb la responsabilitat afegida de Governador Militar de Jerusalem.
L'agost de 1939, la 7a Divisió va ser enviada a la fortalesa de Mersa Matruh, Egipte, on O'Connor preparà les defenses de la zona contra un atac potencial del Desè Exèrcit italià, que es trobava a la frontera de Libia.
Segona Guerra Mundial L'ofensiva italiana i l'Operació Compàs miniatura|esquerra|L'ofensiva italiana I l'Operació Compas, del 13 de setembre de 1940 al 7 de febrer de 1941.
El 10 de juny de 1940, Itàlia declarà la guerra a Gran Bretanya i França i, poc després, O'Connor va ser nomenat Comandant de la Força del Desert Occidental. El Tinent-General Maitland Wilson, comandant de les tropes britàniques a Egipte, li encarregà que expulsés als italians d'Egipte, que protegís el Canal de Suez i els interessos britànics abans no fossin atacats.Mead (2007), p.331
El 13 de setembre, Graziani atacà: les seves divisions d'avançada van aconseguir penetrar 60km a Egipte, fins que arribaren a Sidi Barrani i, curts de subministraments, començaren a fortificar-se.Keegan (2005), p187 Llavors, O'Connor preparà el contraatac. Tenia la 7a Divisió Blindada i la 4a Divisió d'Infanteria Índia, a més de dues brigades.Keegan (2005), pp.187/8 Les tropes britàniques i de la Commonwealth a Egipte ascendies fins a 36.000 homes. Els italians tenien gairebé 5 vegades més aquest nombre, a més de centenars de tancs més i de peces d'artilleria, així com el suport d'una força aèria molt superior. Mentrestant, van sortir petites columnes d'exploradors de la 7a Blindada i del recentment creat Grup de Llarg Abast del Desert per provar i assetjar els italians (això marcà l'inici del que es considerà el Servei Aeri Especial. La Royal Navy i la Royal Air Force donarien suport a l'atac bombardejant els punts forts de l'enemic, els camps d'aviació i les zones de rereguarda.Keegan (2005), p189 miniatura|Un tanc Matilda avança per Egipte durant l'Operació Compàs
La contraofensiva, amb nom clau Compàs, s'inicià el 8 de desembre de 1940. Les forces relativament petites d'O'Connor, de només 31.000 homes, 275 tancs i 120 peces d'artilleria, hàbilment ajudades per una ala de la RAF i per la Royal Navy, penetraren per les defenses italianes a Sidi Barrani, prop de la costa. La Força del Desert atacà les zones de rereguarda italianes, barrant-los el pas entre el desert i la costa, i capturant un punt fort rere l'altre aïllant-los. Els canons italians demostraren que no eren cap amenaça pels tancs Matilda britànics, i els seus projectils rebotaven contra el blindatge. A mitjans de desembre, els italians havien estat expulsats d'Egipte, deixant 38.000 presoners i una gran quantitat d'equipament.Keegan (2005), p190
La Força del Desert s'aturà per descansar breument abans de seguir l'assalt cap a la Libia italiana, per enfrontar-se a les restes desorganitzades de l'exèrcit de Graziani. En aquell moment, el comandant en cap de l'Orient Mitjà, General Sir Archibald Wavell, ordenà a la 4a Divisió Índia que es retirés per servir de punta de llança de la invasió de l'Àfrica Oriental Italiana.Keegan (2005), p.191 Aquesta divisió veterana havia de ser reemplaçada per la inexperta 6a Divisió Australiana que, a més, no estava preparada per a la guerra al desert. Malgrat aquest contratemps, l'ofensiva continuà amb un retard mínim, i a finals de mes, la 6a Australiana assetjà i conquerí Bardia, on capturà 40.000 presoners més i 400 canons.Keegan (2005), p192
A inicis de gener de 1941, la Força del Desert Occidental va passar a anomenar-se XIII Corps. El 9 de gener, l'ofensiva tornà a arrencar. Pel 12, l'estratègic port de Tobruk quedava envoltat; i el 22, es rendia amb 27.000 presoners, a més de grans quantitats de subministraments, menjar i armament.Keegan (2005), p193 Com que Tobruk havia caigut, es decidí que el XIII Cos respongués directament a Wavel al Quarter General del Comandament de l'Orient Mitjà i retirant el Quarter General de les Tropes Britàniques a Egipte de la cadena de comandament.Mead (2007), p.490 El 26 de gener, la resta de tropes italianes a la Líbia oriental començaren a retirar-se cap al nord-oest a través de la cost. O'Connor es mogué de pressa per perseguir-los, enviant els seus blindats cap al sud-oest a través del desert en un ampli moviment de flanqueig, mentre que la infanteria els perseguia per la costa cap al nord.Keegan (2005), p194 L'avanç de les unitats lleugerament blindades de la 4a Brigada Mecanitzada arribaren a Beda Fomm el 5 de febrer, abans que els italians en retirada, tallant-los així la carretera de la costa i la via d'escapament. Dos dies després d'un costós i fracassat intent per trencar el bloqueig, i amb el cos principal britànic arribant des de Bengasi, els italians, desmoralitzats i exhausts, es rendien incondicionalment.Keegan (2005), p196 O'Connor i van enviar un telegrama a Wavell, "Guineu morta a camp obert..."Barnett (1999), p.58
En dos mesos, el XIII Cos/Força del Desert Occidental, havia avançat uns 1.300km, destruït tot un exèrcit italià de 10 divisions, capturant 130.000 presoners, 400 tancs i 1.292 canons a un cost de 500 morts i 1.373 ferits.Dupuy (1986) En reconeixement, O'Connor va ser nomenat Cavaller Comandant de l'Orde del Bany, la primera dels seus dos ordes de cavalleria.
Captura Tot i l'èxit, l'Operació Compàs no estava complerta en un sentit estratègic: els italians encara controlaven la major part de Líbia i posseïen tropes amb les que s'hauria de combatre. La presència de l'Eix al nord d'Àfrica seguia sent una amenaça potencial per Egipte i el Canal de Suez mentre que continués aquesta situació. O'Connor tenia això present i urgí a Wavell que li permetés continuar fins a Trípoli amb tot fins a acabar amb els italians. Wavell es mostrà d'acord, així com el Tinent General Henry Maitland Wilson, llavors governador general de la Cirenaica,Mead (2007), p.333 i el XIII Cos tornà a l'atac. Però la nova ofensiva d'O'Connor duraria poc. Quan el Cos arribà a El Agheila, just al sud-oest de Beda Fomm, Churchill ordenà que l'atac s'aturés allà. L'Eix havia envaït Grècia i Wavell havia ordenat que s'enviessin allà totes les forces disponibles. Wavell va prendre la 6a Divisió Australiana, a més de part de la 7a Divisió Blindada i la major part del suport aeri per cobrir l'operació. El Quarter General del XIII Cos quedà malmès, i O'Connor va ser nomenat comandant de les tropes britàniques egípcies al Cairo.