Els sampsigeràmides foren els membres de la casa reial d'Èmesa, una dinastia àrab de reis sacerdots que governaren un regne client de Roma a Síria, amb la capital a Èmesa. Remunten els seus orígens a Sampsigeram I, primer rei d'Èmesa, el . Mentre que el darrer rei fou Gai Juli Alexió (73-78 dC), com a sacerdots la dinastia s'estengué fins al , quan descendents de Juli Bassià entroncaren amb Septimi Sever i arribaren a esdevenir emperadors de Roma: Caracal·la, Geta, Heliogàbal i Alexandre Sever.
Orígens Per bé que les llengües més comunes a Èmesa durant el Principat eren el grec i l'arameu, sembla que la família era d'ètnia aràbiga, car així ho afirmen les fontsCiceró, Ad Familiares XV 1Cassi Dió, Història Romana L 13.7 i encara ho ratifiquen les etimologies dels seus antropònims: mentre que Sampsigeram i Iàmblic poden ser considerats tant àrabs com arameus, altres noms com Aziz i Sohem són netament aràbics.
Llista de reis-sacerdots Sampsigeram I: 69- Iàmblic I: 64- Alexandre I: 31- vacant 29- Iàmblic II: 20- Sampsigeram II: -42 dC Aziz I: 42-54 Juli Sohem: 54-73 Gai Juli Alexió: ca. 75 Juli Sampsigeram III: ca. 79 Juli Bassià: ca. 187 (iniciador dels bassiànides) Heliogàbal: ca. 200-222 Desconeguts () Sulpici Urani Antoní: ca. 250
Referències
Bibliografia