miniatura|August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 14 d'agost, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.
Política exterior Pel que fa a la política exterior, va guanyar parts de l'Alta Geldern en la pau d'Utrecht el 1713 i parts de la Pomerània Occidental amb els Tractats d'Estocolm el 1720. Va constituir exèrcit fort, amb el qual només va anar a la guerra una vegada, però li va valer el sobrenom de Rei Soldat. Pel que fa a la política interior, Friedrich Wilhelm I assegurava una cort frugal i una administració estricta. Va fer una política econòmica mercantilista i religiosa tolerant. Va emetre la patent d'immigració el 1732, amb la qual va admetre uns 15.000 protestants de Salzburg perseguits a Prússia, va rebre atenció a tot Europa.
Elector i príncep hereu Friedrich Wilhelm (1688–1713) miniatura|esquerra|Frederic el Gran quan era un infant Fill del primer rei de Prússia el monarca Frederic I de Prússia i de la princesa Sofia Carlota de Hannover. Era net per via paterna de l'elector Frederic Guillem de Brandenburg i de la princesa Lluïsa Enriqueta de Nassau i per via materna de la princesa Sofia del Palatinat, neta del rei Jaume I d'Anglaterra i del duc Ernest August I de Brunsvic-Lüneburg, serà precisament aquesta la línia hannoveriana per la qual els electors de Hannover es convertiran en reis d'Anglaterra el 1713.
A la cort de Hannover Friedrich Wilhelm va ser l'anhelat hereu del tron després que el seu germà gran, el príncep elector Friedrich August, morís el 1686. El nen, en total contrast amb el pare, tenia una constitució forta. Poc després del naixement, hi va haver tensions entre l'elector i la seva dona pel que fa als principis educatius. En els primers anys de la seva vida, de 1689 a 1692, Friedrich Wilhelm es va criar a la cort de Hannover de la seva àvia, la posterior electora Sofia de Braunschweig-Lüneburg. Fins i tot de petit, va destacar pel seu caràcter tossut i impulsiu i també va mostrar un comportament molt rebel, gairebé desafiant. Es va portar malament amb el seu cosí i company de jocs, Jordi, que més tard es va convertir en rei de Gran Bretanya i elector de Hannover i era cinc anys més gran que ell. Com a resultat, els dos van desenvolupar una enemistat personal durant tota la vida.Peter Baumgart: Friedrich Wilhelm I. (1713–1740). In: Frank-Lothar Kroll (Hrsg.): Preußens Herrscher. Von den ersten Hohenzollern bis Wilhelm II. 2., ergänzte und erweiterte Auflage. Verlag C.H. Beck, München 2009, S. 135.Karl Eduard Vehse: Preussens Könige Privat. Berliner Hofgeschichten. Anaconda Verlag, Köln 2006, S. 57.
Escola i educació Després del seu retorn de Hannover, Friedrich Wilhelm va ser cuidat com a institutriu per l'hugonota Marthe de Montbail, més tard Madame de Roucoulle, que més tard també va criar el seu fill Friedrich i no va aprendre alemany al llarg de la seva vida. Com la majoria dels seus companys, Friedrich Wilhelm parlava un alemany més aviat pobre i senzill, intercalat amb moltes paraules franceses.Heinz Kathe, S. 2. Chamberlain Eversmann va ser la seva subgobernadora. Friedrich Wilhelm va oprimir les dues dones d'una manera torturadora. Per exemple, una vegada es va empassar una sivella de sabates platejada i daurada, que afortunadament es va poder excretar amb un laxant. Una altra vegada, per evitar el càstig, es va enfilar a l'ampit d'una finestra i va deixar clar a les dues dones espantades que si no li perdonaven el càstig, es tiraria a terra.Karl Eduard Vehse: Preussens Könige Privat. Berliner Hofgeschichten. Anaconda Verlag, Köln 2006, S. 58
La mare va malcriar el seu fill.S. Fischer-Fabian: Preußens Gloria: Der Aufstieg eines Staates. S.? Es va desenvolupar en total contrast amb les opinions corteses i representatives del seu pare, i va desenvolupar una aversió a qualsevol tipus de pompa que veiés a la cort del seu pare:– Peter Baumgart – Karl Eduard VehseS. 58. Tampoc no li agradava l'estil de vida artístic i filosòfic de la seva mare:– Peter Baumgart Així que va rebutjar l'estil de vida dels seus pares des del principi.
El 1694 va rebre el comandament d'una cavalleria i un regiment d'infanteria, fet que el va familiaritzar amb el món militar des de la infància.
El febrer de 1695, es va nomenar el tinent general Alexander von Dohna, com a governador responsable de la seva formació. Les instruccions educatives preveien una combinació de diferents elements de les idees d'August Hermann Francke i Gottfried Wilhelm Leibniz. Com que el príncep electoral no sabia llegir ni escriure als nou anys, el 1697 la seva mare va assegurar que l'anterior mestre inadequat Cramer, nomenat per Eberhard von Danckelman, fos substituït per l'hugonot Jean Philippe Rebeur. Tots dos asseguraven que el príncep elector rebé una educació estrictament calvinista.Frank-Lothar Kroll: Preußens Herrscher: von den ersten Hohenzollern bis Wilhelm II. 2., erg. und erw. Auflage. Beck, München 2009, ISBN 978-3-406-54129-2, S. 137. Les classes van tractar de llatí, francès, història, geografia, genealogia, matemàtiques, estudis militars i retòrica. Tanmateix, el Príncep Electoral va desenvolupar una gran antipatia per una gran part de les ciències, que va expressar, entre altres coses, en atacs físics al professor,Heinz Kathe, S. 3. però d'altra banda va desenvolupar una comprensió dels afers de l'estat. Davant el malbaratament quasi incontrolat a la cort, quan tenia deu anys, va començar el seu propi llibre de despeses. A més del sentit de l'estalvi, el sentit dels afers militars es va desenvolupar cada cop més. En lloc de jugar al parc del castell, va comprovar la roba i l'armament dels sentinelles.Heinz Kathe, S. 4.
El Nadal de 1698, el seu pare li va regalar la finca de Wusterhausen pel seu desè aniversari perquè pogués gestionar-la de manera independent com a propietari. Aquí va aprendre els principis econòmics bàsics d'una gestió reeixida, que després va transferir amb èxit a l'estat prussià. A partir d'aleshores, el pavelló de caça va ser el centre de la vida de l'elector i posteriorment príncep i rei hereu, que li va servir de refugi de la magnífica cort de Berlín. A Wusterhausen, Friedrich Wilhelm tenia una petita guàrdia privada, format pels fills pressionats dels súbdits de la finca. Aquesta unitat va formar el nucli per al posterior (1710) "Langen Kerls". El batalló de granaders de Wusterhausen aviat va comptar amb més de 600 homes.
En el seu primer viatge educatiu al nord dels Països Baixos l'any 1700, va conèixer Guillem III, governador dels Països Baixos i rei d'Anglaterra. En aquest viatge va obtenir impressions duradores de la cultura protestant burgesa tolerant.Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia
Friedrich Wilhelm, que va rebutjar constantment les aspiracions del seu pare com a malbaratament de diners, va rebre el títol de príncep d'Orange quan va ser coronat rei de Prússia el 1701, com a nou príncep hereu de Prússia, al qual podia reclamar a través de la seva àvia Lluïsa Enriqueta de Nassau i d'Orange, i el pressupost personal va augmentar de 26.000 tàlers a 36.000 tàlers. A finals de 1702, l'educació de Friedrich Wilhelm va ser assumida pel major major Albert Konrad von Finckenstein.
Durant l'auto coronació de Frederic III. Per al rei Frederic I, les lliçons per a Frederic Guillem es van cancel·lar fins al maig de 1701, ja que, per descomptat, va haver de participar en la magnífica processó de coronació a Königsberg.Frank-Lothar Kroll: Preußens Herrscher: von den ersten Hohenzollern bis Wilhelm II. 2., erg. und erw. Auflage. Beck, München 2009, ISBN 978-3-406-54129-2, S. 138.
El 1702 el príncep hereu de catorze anys esdevingué membre del Consell Privat d'Estat, i un any més tard membre del Consell de Guerra. Fins a la seva presa de possessió, el príncep hereu va participar en moltes reunions, adquirint un gran coneixement detallat de les qüestions internes del govern i de l'exèrcit. La mala gestió del "Gabinet dels Tres Comtes" sota el lideratge de Johann Kasimir Kolb von Wartenberg no li va passar desapercebuda. Encara que Friedrich Wilhelm es va fer cada cop més crític amb el govern del seu pare, no hi va haver cap conflicte entre pares i fills perquè la importància pròpia del príncep hereu va prohibir la resistència oberta al monarca.Heinz Kathe, S. 18.
La majoria d'edat miniatura|180px|Friedrich Wilhelm sobre un cavall Schlobitten, 1706 Friedrich Wilhelm com a príncep hereu, 1705 El 1704 el príncep hereu de setze anys va ser declarat major d'edat. El mateix any va fer ampliar el seu castell de Wusterhausen per a 23.000 tàlers i s'hi va traslladar com a residència judicial cada any des de finals d'agost fins a principis de novembre. En deu anys va convertir l'abandonada finca de Wusterhausen en un model de negoci autosuficient. Va veure la ciutat de Wusterhausen com un estat en miniatura. Aquí va provar a petita escala el que després va fer a gran escala. Aquí es va plasmar la seva manera de governar, administrar i manar.S. Fischer-Fabian, S. 85.
Un any més tard, Friedrich Wilhelm va ser nomenat alcalde de Charlottenburg el 1705. El seu segon viatge educatiu l'hivern de 1704/1705, que el va portar de tornada a Holanda, va ampliar els seus horitzons. Els dos viatges van reforçar la seva perspectiva puritana i burgesa i van tenir un impacte durador en el seu gust arquitectònic. Els edificis posteriors del rei, com el barri holandès de Potsdam, estan influenciats pel seu temps a Holanda. En el segon viatge va ser sorprès per la notícia de la mort de la seva mare, i va tornar el febrer de 1705. El 14 de juny de 1706 es va comprometre amb la seva cosina Sophie Dorothea, amb qui es va casar el 14 de novembre de 1706 a "Cölln an der Spree". El príncep hereu, que sovint demanava permís al seu pare per anat al front, va poder participar per primera vegada en la campanya de Flandes a la Guerra de Successió el juliol de 1706. Aquí va provar a la pràctica allò que havia practicat a casa seva a la seva finca amb el seu regiment privat. Durant les seves visites de camp, Friedrich Wilhelm va passar, segons les seves pròpies paraules, els dies més feliços del seu temps com a príncep hereu.S. Fischer-Fabian, S. 99. De maig a juliol de 1708, quan el seu pare, el rei Frederic I, es trobava a Karlsbad per a una cura, Friedrich Wilhelm va assumir la primera governació. Els poders es limitaven només a assumptes judicials i estatals en curs.
A finals d'abril de 1709, el príncep hereu va iniciar una altra campanya, aquesta vegada durant diversos mesos. Durant aquest temps va assegurar exercicis intensius per als regiments prussians, que els comandants de les tropes aliades presents van notar amb sorpresa i ridiculització incomprensibles. La participació de Friedrich Wilhelm a la batalla de Malplaquet, la batalla més sagnant de la Guerra de Successió de l'11 de setembre de 1709, va ser per a ell la coincidència més feliç de la seva vida, que va celebrar cada any a partir d'aleshores.Heinz Kathe, S. 23. Les campanyes van establir una amistat de per vida amb Leopold I d'Anhalt, el Vell Dessauer, que des d'aleshores havia format part del cercle d'assessors de Friedrich Wilhelm.
Quan el sofriment de Prússia es va fer insuportable el 1710 a causa de la Gran Pesta a Prússia Oriental i la mala gestió del Gabinet dels Tres Comtes, el jove de 22 anys Friedrich Wilhelm va persuadir el seu pare perquè creés una comissió d'investigació que finalment va descobrir tota la corrupció. Aquesta va ser la primera vegada que Friedrich Wilhelm va intervenir activament en l'alta política.