Les eleccions legislatives georgianes de 1995 foren dutes a terme el 5 i el 19 de novembre de 1995 per a renovar els 325 membres del Parlament de Geòrgia.

Antecedents Les eleccions de 1995 foren les segones eleccions des de la independència de Geòrgia el 1991. Es va entendre que el parlament sorgit de les eleccions legislatives georgianes de 1992 era provisional i va ser elegit per servir només durant tres anys abans de redactar una nova constitució per al país. El 6 de novembre de 1992, el nou parlament va aprovar la Llei del Poder Estatal, que va convertir Eduard Xevardnadze en el Cap d'Estat convertint-se en el cap del poder legislatiu i de l'executiu alhora. Se li va concedir el dret de nomenar el Consell de Ministres i va nomenar Tengiz Sigua com a Primer Ministre després de l'aprovació parlamentària. Xevardnadze va presentar el "gabinet equilibrat" format per antics membres del Partit Comunista de Geòrgia i no comunistes del moviment d'alliberament nacional com Irakli Batiashvili, un delegat al Congrés Nacional, i Roman Gotsiridze, un membre del Front Popular. El gabinet també incloïa els líders paramilitars, com ara Tengiz Kitovani com a Ministre de Defensa i el membre de Mkhedrioni Temur Khachishvili com a Ministre de l'Interior.

Tant el gabinet com el parlament van resultar en gran part ineficaços, perquè cap partit o coalició va aconseguir assegurar la majoria al parlament. A més de la pròpia fragmentació del parlament, els blocs de Pau i Unitat també es van desintegrar poc després de les eleccions. Això es va combinar amb la manca de professionalitat, l'apatia i l'absentisme. El gabinet dividit també es va veure marcat pels conflictes sobre política econòmica entre els "reformistes econòmics" i els seus oponents. L'agost de 1993, el gabinet va dimitir després que el parlament rebutgés dues vegades el seu projecte de pressupost. Els diputats van rebutjar la següent elecció de Xevardnadze, Zurab Kervalishvili, després de la qual cosa van aprovar la seva següent nominació, Otar Patsatsia, el 20 d'agost. El segon gabinet també va ser "equilibrat", però el principal "reformista" Roman Gotsiridze va ser substituït per Irina Xarishvili del Partit Nacional Democràtic (PND) com a viceprimer ministre. Xevardnadze també va substituir Khachishvili pel seu lleial Shota Kviraia, un exgeneral del KGB, cosa que s'ha descrit com un revés per als paramilitars.

El parlament va quedar especialment dividit durant la votació sobre la decisió de Xevardnadze d'unir-se a la Comunitat d'Estats Independents l'1 de març de 1994, amb els grups més pro-Xevardnadze votant a favor, però el PND es va posicionar PND en contra i els seus membres van deixar el govern. Malgrat les divisions dins de la legislatura que impedien la majoria activa, Xevardnadze sovint va aconseguir obtenir el seu suport per promulgar mesures d'emergència. En particular, Xevardnadze va aconseguir convèncer el Parlament perquè li concedís els poders d'emergència i suspengués temporalment les seves activitats el 14 de setembre de 1993, durant l'escalada de la Guerra Civil de Geòrgia i la Guerra d'Abkhàzia. L'estat d'emergència va ser finalment abolit el 24 de febrer de 1994, després que el parlament rebutgés la sol·licitud de Xevardnadze per a una pròrroga addicional.

A finals de 1993 Xevardnadze va crear el seu propi partit polític, la Unió de Ciutadans de Geòrgia. Diversos petits grups i associacions es van unir al partit, impulsat per la intel·lectualitat liberal i l'elit econòmica a l'ombra. Al Parlament, va rebre 40 escons gairebé immediatament després de la seva creació quan el Partit Verd Georgià i els Liberals van acceptar unir-s'hi.

L'agost de 1995, es va adoptar una nova Llei Electoral i una Constitució que, entre altres coses, preveien una presidència. El 30 d'agost el president georgià va resultar ferit en un atemptat amb cotxe-bomba atribuït a conspiradors prorussos, i el llavors cap del Servei de Seguretat de l'Estat, Igor Giorgadze, principal sospitós d'aquella trama, va fugir a Rússia.

Dels 85 escons escollits per majoria, 10 no es van cobrir a les regions independitzades, on les eleccions es van suspendre indefinidament i es van requerir dues voltes per a 36 més el 19 de novembre.

Resultats +center|300pxEleccions legislatives georgianes de 1995CandidaturaVots%DiputatsTotals Govern proporcionals per majoriaUnió de Ciutadans de Geòrgia (Sakartvelos Mokalaketa Kavshiri,საქართველოს მოქალაქეთა კავშირი)504.58623,719017NouAliança Democràtica Nacional(Erovnul Demokratiuli Aliansi)169.2187,95313Unió Democràtica pel Reviscolament(Demokratiuli Aghordzinebis Kavshiri, დემოკრატიული აღორძინების პავშირი) 145.6256,84 25 6Partit Socialista Georgià(Sak'art'velos Sotsialisturi Partia, განყოფილება მზადების პროცესშია)80.7473,79 -4 Bloc Progressista (Bloki Progresi)29.1891,37 -4 Bloc Solidaritat (Bloki Tanadgoma თანადგომა)45.7472,15 -3 Unió de Tradicionalistes Georgians (Kartvel Traditsionalistta Kavshiri , ქართველ ტრადიციონალისტთა კავშირი) 89.7524,22 -2 Unió de Reformistes de Geòrgia-Concòrdia Nacional (Sakartvelos Reformatorta Kavshiri-Erovnuli Tankhmoba) 61.4242,89 -2Partit d'Unitat Republicana(Gaertianebuli Respublikuri Partia)35.0511,65-1Unió de la Justícia Estatal(Sakhelmtsipoebriv Samartlebrivi Gaertianeba)22.1901,65-1Lemi8.7720,41-1Independents -29membres representants als desplaçats d'Abkhàzia  412Vots vàlids94,63%15085235Vots en blanc i Vots nuls5,37% Votants100% Cens

Conseqüències Només tres partits van aconseguir el llindar del 5% necessari per a la representació parlamentària segons el sistema proporcional. Les eleccions van suposar la victòria de la Unió de Ciutadans de Geòrgia del president Eduard Xevardnadze, qui governà el país fins a la Revolució Rosada de 2003.

Referències

Bibliografia

legislatives georgianes de 1995 legislatives georgianes de 1995 georgianes de 1995