miniatura|Les Províncies del Nord-oest en la seva creació el 1836 des de la Presidència d'Agra. Províncies del Nord-oest (North- Western Provinces) fou una divisió administrativa o província de l'Índia Britànica, a la que des de 1877 va estar agregada administrativament el comissionat d'Oudh i el 1901 va agafar el nom de Províncies Unides d'Agra i Oudh. La superfície era de 212.012 km² (més 62.797 km² d'Oudh) i la població de 30.781.947 el 1872, i 32.720.128 el 1881 (Oudh tenia 11.220.950 el 1869 i 11.387.741 el 1881). En formaven part també els estats de Rampur i Garhwal (13.274 km² i 741.750 habitants el 1881). Per tant, la superfície total era de 288.083 km² i la població total de 44.849.619 habitants. La capital fou Agra fins al 1858 i després Allahabad.
Administració Administrativament la formaven:
Províncies del Nord-oest Divisió de Meerut Districte de Meerut Districte de Dehra Dun Districte de Saharanpur Districte de Muzaffarnagar Districte de Bulandshahr Districte d'Aligarh Divisió de Rohilkhand Districte de Bijnaur (Bijnor) Districte de Moradabad Districte de Budaun Districte de Bareilly Districte de Shahjahanpur Districte de Pilibhit Divisió d'Agra Districte de Muttra (Mathura) Districte d'Agra Districte de Farrukhabad Districte de Mainpuri Districte d'Etawah Districte d'Etah Divisió de Jhansi Districte de Jalaun Districte de Jhansi Districte de Lalitpur Divisió d'Allahabad Districte de Cawnpur (Cawnpore) Districte de Fatehpur Districte de Banda Districte d'Allahabad Districte d'Hamirpur Districte de Jaunpur Divisió de Benarés Districte d'Azamgarh Districte de Mirzapur Districte de Benarés Districte de Ghazipur Districte de Gorakhpur Districte de Basti Districte de Ballia Divisió de Kumaun Districte d'Almora Districte de Garhwal Districte de Tarai Comissionat d'Oudh Divisió de Sitapur Districte de Sitapur Districte d'Hardoi Districte de Kheri Divisió de Lucknow Districte de Lucknow Districte d'Unao Districte de Bara Banki Divisió de Faizabad Districte de Faizabad Districte de Bahraich Districte de Gonda Divisió de Rae Bareli (Rai Bareli) Districte de Rae Bareli Districte de Sultanpur Districte de Partabgarh Estat de Rampur Estat de Garhwal
Religió (per orde d'importància) hindús 86,5% musulmans 13,5% jainistes cristians sikhs parsis budistes jueus brahmos
Castes Brahmans Rajputs Baniyes Ahirs Chamars Kahars Kurmis Lodhs Basis Telis Sonars Malis Ahars Barhais Bhangis Bhars Bhats Bhuinhars Bhurjis Dhanuks Dhobis Doms Gadàries Gosains Gujars Jats Kachhis Kalwars Kathiks Kayasths Koris Kumbhars Lobars Lonies Mallehs Nais Tages Tambulis
Rius Ganges Jumna Chamba Ramganga Gumti Gogra.
Ciutats Lucknow Benarés Agra Allahabad Cawnpur o Cawnpore Bareli o Bareilly Meerut (Merath) Farukhabad Shahjahanpur Mirzapur Moradabad Saharanpur Aligarh, Gorakhpur
En total hi havia 109 ciutats que eren municipis amb una població total de 3.087.719 habitants el 1881.
Llocs importants Naini Tal Landaur Mussooree (Masuri) Hardwar Kanauj Hastinapur Fatehpur Sikri Mahoba Kalinjar
Història El territori fou la terra dels aris. La primera tradició està relaciona amb Hastinapur, al Ganges (al districte de Meerut), que fou la capital dels pandaves. La gran guerra esmentada pel Mahabharata va tenir lloc en aquesta regió, i fou el conflicte entre els cinc pandaves, fills de Pandu, i els kauraves que van dominar Hastinapur. Aquestos fets s'haurien de situar vers el segle XV aC.
El primer imperi amb notícies certes és el de Magadha, associat al creixement del budisme que es va estendre a partir del . Quan Alexandre el Gran va envair el Panjab el 327 aC, va tenir notícies de l'imperi amb capital a Palibothra (Pataliputra), que correspon a la moderna Patna a Bihar, quan Magadha estava sota la dinastia Naga (dinastia Serp) i el seu sobirà es deia Nanda. El seu ministre Chandra Gupta, el Sandrokottos dels grecs, va assassinar al rei i va usurpar el tron.
Seleuc I Nicàtor, que després de la guerra civil va acabar com a successor d'Alexandre en la part oriental dels seus dominis, va reunir un exèrcit que es va dirigir a la vall del Ganges, i va intentar annexionar el que fou la regió de les Províncies del Nord-oest. Chandra Gupta no obstant va aconseguir aturar-lo. Segons les cròniques gregues el rei hindú hauria estat derrotat però el cert és que va conservar el seu territori; el filòsof Megastenes fou enviat a la seva cort a Pataliputra com ambaixador. El net de Chandra Gurpta, Aixoca (vers 260 aC) va portar a l'estat al seu màxim desenvolupament; va establir els seus cèlebres edictes (dels que se'n troben a Peshawar, Allahabad, Delhi, Kalsi, Tirhut, la badia de Bengala i altres llocs) i va eixamplar els dominis arreu; a causa de la guerra a Kalinga on va veure tota mena de crueltats, va instaurar el budisme com a religió i filosofia de vida, si bé va tolerar les altres religions.
Amb la decadència de la dinastia gupta al les notícies sobre la regió desapareixen gairebé. Es creu que la reacció bramànica dirigida pels rajputs, es va oposar al budisme i finalment les dues religions van arribar a l'enfrontament directe. Al segle VII el pelegrí budista xinès Hiuen Tsiang, va visitar els llocs sagrats de l'Índia i en molts llocs va trobar l'hinduisme restablert si bé Magadha i Kanauj encara romanien fidels al budisme. El budisme fou extirpat pràcticament durant el i els seus restes mostren que la reacció dels rivals fou violenta i en molts casos aquestos monuments foren destruïts o damnats. En aquest temps van sorgir diversos principats a les valls del Jumna i el Ganges, i a part de Magadha i Kanauj els principals foren Benarés, Delhi i Mithila.
Les invasions musulmanes van començar el 1017 amb Mahmud de Gazni, el primer que va sobrepasar el Panjab cap a les planes de l'Hindustan. Va entrar a Kanauj, que va quedar en ruïnes, va saquejar Mathura (lloc de naixement de Krixna) i va atacar i destruir altres llocs, però no va aconseguir una conquesta permanent a la conca del Ganges, i només les províncies de Lahore i Multan van ser incorporades als seus dominis.
El gúrida Muizz al-Din Muhammad (Shihab al-Din Muhammad, que va regnar del 1203-1206) fou el verdader fundador del poder musulmà a l'Hindustan, abans de pujar al tron. La seva primera invasió fou el 1176 i aleshores el raja tomar de Delhi Prithwi Raj Chauhan estava en lluita contra el raja rathor de Kanauj per la supremacia al nord de l'Índia. Aquesta lluita va afavorir els musulmans. Muhammad fou derrotat per Prithwi Raj a Tirouri (1191) però finalment va aconseguir establir el seu poder i el raja de Delhi fou fet presoner i mort. Muhammad va retornar a Gazni i va deixar al seu lloctinent turc Qutb-ad-Din Àybak com a virrei-governador per acabar la conquesta. Àybak va conquerir Koil (Aligarh) el 1193 i tot seguit Meerut i va establir la seu del govern a Delhi (on en general va romandre fins a l'establiment del poder britànic excepte un segle durant l'Imperi Mogol). El 1194 Muhammad va tornar a l'Índia i va derrotar a Jai Chand, Raja de Kanauj, al territori que després fou el districte d'Etawah, afegint l'Oudh als seus dominis, arribant el seu poder fins a Bihar i obrint la via a Bengala. També va conquerir la ciutat sagrada de Benarés on hauria destruït mil temples (mil és un número simbòlic equivalent a molts) i va entrar a Kanauj; moltes ciutats hindús foren saquejades i els ídols trencats. El mateix Jai Chand identificat entre els morts per les dents, va morir com un rajput. Els rathors van emigrar cap al desert a Rajputana on van fundar l'estat de Marwar.
Muhammad va morir a mans de les tribus ghakkar el 1206 quan ja dominava tot el nord de l'Índia de les muntanyes Himàlaia al Narmada i de l'Indus a la badia de Bengala; el seu cos fou portat a Gazni i el seu nebot Ghiyath al-Din Mahmud el va succeir (1206-1212) però el sultanat gúrida es va enfonsar al cap de poc i Qutb-ad-Din Àybak, el virrei de l'Índia va esdevenir de fet sobirà i va fundar la primera dinastia esclava o mameluca de Delhi (1206-1290) a la que va succeir una segona dinastia esclava anomenada khalgita o khilji (1290-1320) fins a l'establiment de la dinastia tughlúquida (1320-1399/1414) sota la que el sultanat es va desintegrar amb la invasió de Tamerlà; aquest va creuar l'Indus a Attock i es va dirigir pel Panjab cap a Delhi, sota les muralles de la qual va derrotar el sultà Mahmud Shah III Tughluk (1395-1399) que va haver de fugir al Gujarat. Tamerlà va entrar a Delhi que fou saquejada aparentment contra la seva voluntat; de la capital va marxar al Doab i cap a Rohilkhand; va recreuar el Ganges a Hardwar i finalment va abandonar la zona que foren les Províncies del Nord-oest per Saharanpur; el seu pas fou marcat per matances i saquejos i la recuperació de la zona va trigar una mica. Mahmud Shhah III Tughluk va poder tornar a Delhi (1401-1413) on va exercir una precària autoritat fins que va agafar el poder Dawlat Khan Lodi (1413-1414) i finalment el governador del Panjab Sayyid Khidr Khan va assolir la corona (1414-1421) i va fundar una nova dinastia.
En aquestos anys es va fundar el sultanat de Jaunpur, un nou estat musulmà que s'afegia als estats també musulmans de Malwa i Gujarat. L'estat de Jaunpur va ocupar el que foren les Províncies del Nord-oest. Inicialment els sultans de Jaunpur foren més poderosos que els de Delhi i sota Shams al-Din Ibrahim Shah Sharki (1401-1440) fou l'estat hegemònic de la vall del Ganges. Els sultans de Jaunpur van governar durant 84 anys i van disputar a la dinastia dels Sayyids de Delhi (1414-1452) i després a la dinastia Lodi (1452-1526) el domini de Kanauj, Kalpi i altres districtes fronterers i van envair Orissa. El 1452 Bahlul Shah Lodi, de família afganesa, va enderrocar al darrer emperador Sayyid i va fundar la dinastia Lodi (1452-1526). El sultà de Juanpur va assetjar Delhi però Bahlul el va rebutjar i després de 28 anys de lluita finalment el sultà de Delhi es va erigir en triomfador el 1478 i va annexionar el que foren les Províncies del Nord-oest.
El 1517 Ibrahim Lodi va pujar al tron i va regnar 9 anys en mig de diverses revoltes; finalment el 1526 el mogol Baber de Fergana va envair l'Índia el va derrotar en la primera batalla de Panipat i va conquerir Delhi establint l'imperi dels Gran Mogols o Imperi Mogol. Baber va morir a Agra el 1530 i el seu fill Humayun va romandre a aquesta ciutat com a capital que ja havia estat residència preferida dels sultans lodis. Per uns anys Agra fou la nova capital de l'Índia (llavors Agra era a la riba esquerra del Yamuna, a diferència d'ara en què està a la dreta). A causa de la revolta del seu germà, Humayun no dominava Kabul i el Panjab; el 1539 Humayun fou expulsat de les províncies orientals i el 1540 d'Agra per Sher Shah Suri, cap dels afganesos de Bengala. Humayun, derrotat a Kanauj, va fugir a Delhi, després a Lahore i finalment a Sind, des d'on va marxar a Pèrsia. Mentre Sher Shah es va fer emperador i va fundar la dinastia Suri (1540-1555). Mort Sher Shah en l'explosió d'un arsenal durant el setge de Kalinjar (al Bundelkhand) el van succeir els seus dos fills successivament però la dinastia no es va poder consolidar i el 1555, amb ajut persa, Humayun va retornar des de Kabul i va recuperar el poder establint la capital a Delhi.