La Conquesta finlandesa de la Carèlia Oriental (1941) es refereix a la campanya militar portada per Finlàndia el 1941, dins de la Guerra de Continuació contra la Unió Soviètica. Les tropes finlandeses van ocupar la Carèlia Oriental soviètica, mantenint-la fins al 1944.
Inici de l'ofensiva Durant el mes següent a l'esclat de la Guerra de Continuació, l'Exèrcit de Carèlia havia restat al lloc, replegant les seves forces i preparant-se per la continuació de l'ofensiva quan els finlandesos haguessin reconquerit l'istme de Carèlia. Els soviètics havien preparat noves fortificacions, així com desplaçat noves tropes al front. Quan es resolgueren els encerclaments a la riba occidental del llac Ladoga, la 7a divisió finlandesa va ser enviada com a nexe entre el VI i el VII Cossos, on els podria donar suport a tots dos.
L'ofensiva finlandesa s'inicià durant les primeres hores del 4 de setembre a Tuulos, des d'on es llançà la major barrera d'artilleria llançada en la història finlandesa. Aquesta acció, la seva eficàcia, les pràctiques principals i l'ús de la munició va ser curosament inspeccionat just després de la batalla, fent que es millorés fins a arribar a la perfecció a la batalla de Tali-Ihantala. Després de la barrera, la 5a Divisió travessà el riu Tuulos a 7 km de la desembocadura de riu a les 5 del matí. La travessa del riu va ser senzilla, però ben aviat la defensa soviètica s'enfortí. El batalló blindat finlandès seguí la punta de llança i ajudà a destruir els punts forts soviètics, fins que finalment es tallà la carretera de la costa a les 11 del matí. El contraatac soviètic s'inicià a les 13:00, i aconseguí encerclar als soviètics que havien avançat per la costa. A les dues, quan la situació semblava perillosa pels finlandesos, el coronel Karhu llançà la divisió de reserva, el 4t destacament lleuger, i juntament amb els tancs aconseguiren trencar l'encerclament a les 17:30, dispersant als defensors i arribant a la costa del llac Ladoga, reduint la ruta de les tropes entre ells i el riu Tuulos. Durant la nit, les tropes encerclades van ser destruïdes (la 3a brigada de Marina Soviètica i els regiments d'infanteria 452 i 419); i la ruta cap a Olonets estava oberta.
Tan aviat com s'havia assegurat l'avanç, el Destacament Lagus va córrer per la 5a Divisió cap a Olonets, que conquerí el 5 de setembre després d'un breu intercanvi de foc. Des d'allà avançaren cap al riu Svir durant la nit, on les primeres unitats hi arribaren a les 5 de la matinada del 7 de setembre. El Destacament Marttinen va ser separat del Destacament Lagus i del batalló blindat, avançant cap a l'est des d'Olonets, capturant el costat nord del pont ferroviari del riu Svir, tallant la branca occidental del ferrocarril de Murmansk el matí del 8 de setembre.
Al costat esquerre de la 5a Divisió, la 17a Divisió no va tenir tant d'èxit, amb la 3a Divisió Soviètica capaç de mantenir les seves posicions a Säntämä. Més al nord, les coses van anar millor per a la 17a, amb el seu 13è Regiment arribant fins a la carretera Olonets-Petrozavodsk al vespre el 5 de setembre, on el 34è Regiment seguí el seu avanç cap al sud per la carretera. Des d'Olonets, el 44è Regiment, que formava part del Destacament Lagus, començà a avançar per la carretera cap a Nurmoila el 6 de setembre, capturant-la l'endemà al matí. Això significà que s'havien tallat totes les connexions per carretera de la 3a Divisió Soviètica, que es va veure obligada a marxar de Säntämä per intentar reconquerir Nurmolia, temptativa que fracassà. Durant el 7 de setembre, els finlandesos aconseguiren capturar tota la carretera entre Nurmolia i la posició del 34è Regiment, però la 3a Divisió soviètica va aconseguir trencar les línies finlandeses abandonant tots els seus vehicles el 8 de setembre, i travessaren la carretera fugint a través del bosc.
La 17a Divisió marxà cap al riu Svir i començà a netejar ambdues ribes, des del pont on el ferrocarril de Murmansk travessa el riu. Els soviètics havien reforçat la zona amb la recentment arribada 314a Divisió, i l'avanç soviètic va alentir-se. Pel 22 de setembre, els finlandesos havien consolidat una font de 40 km d'ample i d'entre 5 i 10 km de fondària a la riba sud del riu Svir.
Petrozavodsk miniatura|esquerra|Soldats finlandesos travessant el riu Olonets Al nord de la 7a Divisió, les divisions 1 i 11 es preparaven per atacar a través de la carretera Olonets-Petrozavodsk. Conseqüentment, començaren a capturar ponts al riu Säpsänjoki el 31 d'agost. Aquí els soviètics també havien preparat defenses a través de la carretera, de manera que els finlandesos decidiren avançar pels boscos per tal d'encerclar als soviètics. El 7 de desembre van aconseguir tallar la carretera Aunus-Petrozavodsk al nord del nus de carreteres de Prääsä, que capturaren l'endemà, tallant les línies de subministrament de la 272a Divisió soviètica i dels regiments 9a i 24è. La 1a Divisió finlandesa atacà les seves posicions i el 7 de setembre arribà a la carretera principal.
Els soviètics llançaren un contraatac per obrir la carretera de des d'ambdós costats contra les barricades de Petrozavodsk entre l'11 i el 13 de setembre, però no aconseguiren obrir la carretera. Això els forçà a abandonar el seu equipament pesant i retirar-se pels boscos cap a l'est, en una marxa de 3 dies. Després que la zona fos netejada de tropes soviètiques, l'11a Divisió continuà l'atac el 20 de setembre avançant cap a la carretera principal, forçant als seus defensors a abandonar les seves posicions. El 24 de setembre, l'11a Divisió arribà fins a Puoliväli, a 20 km de Petrozavodsk.
Mentrestant, el coronel Lagus havia reunit les seves tropes al pont ferroviari del Svir. El 18 de setembre va reprendre l'ofensiva atacant cap a l'est al llarg del riu fins al poble d'Ostretstina, on va tombar cap al nord cap a Latva. Entre el 15 i el 20 de setembre la 7a Divisió havia avançat uns 30 km a través de pantants i boscos espessos cap a l'estació de Latva, a la línia fèrria de Murmansk. La intenció d'aquestes maniobres era encerclar en un doble encerclament als defensors soviètics, que havien preparat defenses a través de la línia fèrria i que tenien el suport d'un tren blindat, impenetrable per a les armes anti-tant finseses. L'atac finlandès aconseguí sorprendre els defensors, i la línia fèrria va ser tallada i el poble de Latva conquerit el 21 de setembre. Les tropes soviètiques encerclades començaren una retirada immediata cap al nord a través del ferrocarril, i amb l'ajut del tren blindat van aconseguir trencar l'encerclament i retirar-se cap al nord el 22.
Lagus no va esperar-se a que finalitzessin els combats a l'estació de Latva, ordenant que 2 batallons comandats pel tinent coronel Björkman ataquessin pel nord de Latva, arribant el 24 de setembre a la riba del llac Onega al poble de Derevjannoje, tallant la darrera connexió terrestre al sud de Petrozavodsk.
El dia 25 Lagus ordenà a Björkman que tallés el pas del tren prop de Petrozavodsk, i el 27 de setembre ho feu a Orsega. L'endemà, estava a només 4 km de Petrozavodsk, quan el seu atac va ser aturat a causa del fet que les tropes eren necessàries a Orsega, on els soviètics estaven intentant trencar l'encerclament. El 29, els soviètics aconseguiren obrir-se pas a través del front finlandès a Orsega, aconseguint avançar 5 km al nord abans que els finlandesos els aturessin. La 7a Divisió seguia les passes dels soviètics i el 30 de setembre s'inicià una lluita ferotge a Orsega. El 9è Regiment de la 7a Divisió atacà al sud per la carretera de la costa del llac Onega, arribant al riu Svir el 2 d'octubre. Estava previst travessar el riu immediatament, però es va haver d'ajornar davant la negativa de les tropes esgotades a travessar el riu de nit. La travessa tingué lloc el 6 d'octubre a les 14:00, i durant la setmana següent la 7a Divisió creà un cap de pont de 10 km de fondària a la riba sud del riu Svir, fins que l'arribada de la 114a Divisió aturà l'avanç i els finlandesos començaren a preparar posicions defensives.
El 26 de setembre, les divisions 1a i 11a continuaren el seu atac cap a Petrozavodsk. Les tropes soviètiques van advertir la situació d'amenaça i van començar a evacuar tropes de Petrozavodsk, de manera que quan els finlandesos tallaren la carretera principal i la línia ferroviària de Petrozavodsk el 30 de setembre, la major part de les tropes soviètiques ja havien abandonat la ciutat. Els darrers defensors van ser evacuats pel llac i els finlandesos van capturar la ciutat al matí de l'1 d'octubre.
La 3a Divisió soviètica va adonar-se que la carretera del nord estava bloquejada, i després de destruir el seu equipament pesant (incloent el tren blindat) es retirà cap al bosc i començà una llarga retirada cap al sud. El 30è Regiment d'Infanteria finlandès inicià la persecució, i després de dues setmanes, els darrers centenars d'homes restants aconseguiren escapar pel riu Svir.
Al costat esquerre de l'11a Divisió, la 4a Divisió avançà a través de la línia del ferrocarril Sortavala-Petrozavodsk. Abans de la Guerra d'Hivern aquella zona havia estat molt fortificada, i l'avanç va ser molt més lent, fent que la 4a Divisió estigués a 128 km de Petrozavodsk quan la ciutat va ser conquerida pels finlandesos. A l'extrem nord es trobava el Grup Oinonem, amb la 2a Brigada i la Brigada de Cavalleria, avançant cap al nord-est. Allà hi havia dues carreteres, amb l'ample bosc al mig, que el Grup Oinonen havia d'usar; per la qual cosa, la 71 Divisió de Fusellers decidí concentrar les seves tropes en una d'elles, per tal de forçar la 2a Brigada en un contraatac llançat entre el 16 i el 21 de setembre que els va fer retrocedir gairebé 10 km abans que ells mateixos es veiessin obligats a retrocedir davant l'atac de la brigada de cavalleria amenacés en encerclar-los. El Grup Oinonen continuà presionant la 71a Divisió, arribant al llac Vatselänjärvi el 29 de setembre i obrint la carretera de l'est.
Després de la conquesta de Petrozavodsk, s'ordenà a l'Exèrcit de Carèlia que continués l'ofensiva al nord a través del ferrocarril i capturés la cadena d'istmes del llac fins al riu Suununjoki. La 1a Divisió travessà la badia de Petrozavodsk fins al Cap Gromovskoje el 2 d'octubre i el 7 d'octubre havia netejat la part sud del cap. El primer istme va ser atacat per la 4a Divisió el 5 d'octubre, però l'avanç va ser lent a causa del 1072è Regiment d'Infanteria soviètic. Així doncs, la 1a Divisió va haver de prendre la responsabilitat de l'atac i el 5è Regiment va ser traspassat de la 4a Divisió a la 1a. També s'envià al 29è Regiment de refresc des de Petrozavodsk per donar suport a la 1a Divisió, i finalment, el 18 d'octubre s'arribà al riu Suununjoki. La 4a Divisió continuà l'atac cap al nord a la riba oest dels llacs, deixant només petits destacaments per assegurar els dos istmes següents fins que va arribar el Grup Oinonen, que avançava cap a l'est cap a l'istme situat entre els llacs Sunjärvi i Pälläjärvi el 13 d'octubre. L'atac continuà cap al nord a través de la riba oest del llac Pälläjärvi, i el 19 d'octubre, la 4a Divisió capturà el nus de carreteres de Juustjärvi, obrint la carretera cap a Karhumäki abans que el 126è Regiment soviètic aconseguís travessar la cruïlla, forçant-los a abandonar el seu equipament pesant i retirar-se cap al nord pels boscos.
Aproximació a Mäntyselkä miniatura|El poble de Porajärvi, totalment destruït després que fos capturat pels finlandesos el 12 d'octubre de 1941.