El Grup d'Acció Valencianista és una organització blavera nascuda el 1977, que s'autoproclama com el braç juvenil i combatent del "veritable" valencianisme.pg. 151-152 - Noves Glòries a Espanya, Vicent Flor, editorial Afers 2011 Ha estat considerada una organització feixistaExpojove permite la presencia del GAV pese a las quejas del Movimiento contra la Intolerancia . Article a Levante-EMV del 18 de desembre de 2008 o ultradretanapg. 321-322 - Noves Glòries a Espanya, Vicent Flor, editorial Afers 2011Mapping the Extreme Right in Contemporary Europe: From Local to Transnational de Andrea Mammone,Emmanuel Godin,Brian Jenkins. . Pg. 121 pel perfil de les seues accions.La izquierda valenciana, acosada por los ultras . Article a Público el 10 de novembre de 2008
Històricament han protagonitzat diversos episodis d'ús de violència amb finalitats polítiques i d'intimidació, fent-se'ls responsables de la gran majoria d'atemptats anticatalanistes a terres valencianes.
Algunes de les seues accions amenaçadores contra centres educatius i militants, associacions i partits democràtics les han realitzat mitjançant noms tapadora com Maulets 1707L'Avanç destapa la trama del grup feixista neoblaver ‘Maulets 1707' notícia a Vilaweb del 5 de juliol de 2002 o Colectiu Vinatea (sic).
Context històric miniatura|Manolo Latorre, actual president, insultant a la comitiva de Compromís durant la Processó Cívica del 9 d'octubre de 2012.El valencianisme majoritari de postguerra (el "nou valencianisme", segons Fuster), generalment d'ideologia progressista, no sols es va caracteritzar per la seua ruptura anti-franquista, sinó també amb els plantejaments del valencianisme tradicional de preguerra. Com a reacció d'estos canvis de plantejament sorgí el blaverisme, i el GAV, suposadament, es creà per tal de reunir als regionalistes que defensaven Espanya com a marc nacional, i atorgar-se el paper del "valencianisme tradicional".
Els plantejaments del nou valencianisme es consideraven per part del GAV com "l'essència i representació del pancatalanisme imperialista que volia annexionar-se el Regne de València dins uns Països Catalans il·legítims". Amb esta justificació, durant la transició, el GAV va intentar crear un clima contraproduent per al procés d'aprovació de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. Segons els crítics del blaverisme, el GAV fou el lloc on hi hagué la principal infiltració de destacats elements de la dreta franquista en el valencianisme tradicional i, fins i tot, alguns ho consideren com un grup terrorista. De fet, el diputat de l'UCD, Emilio Attard, va incorporar com a militants del seu partit a membres del GAV.
Es considera que el naixement del GAV té lloc el 18 de juny de 1977, arran d'un acte en homenatge a Antonio Ubieto al jardí de vivers de València. Una de les seues primeres aparicions públiques data del 22 d'octubre de 1977, en un intent de boicot a un poc concorregut Aplec del Puig. Entre els seus militants històrics hi trobem a gent com Manuel Zarzo.
A partir del 20 de maig de 1978, i arran d'un programa emés per Televisió Espanyola, el GAV va iniciar una sèrie d'accions amb l'objectiu d'obtenir ressò mediàtic. Les mobilitzacions començaren com a reacció a un programa on s'havia dit que Ausiàs March escrivia en català. Així, l'endemà nou membres del GAV protagonitzaren un tancament en el Palau de la Generalitat (aleshores, seu de la Diputació de València encara franquista) a manera de protesta. Ignacio Carrau i el periòdic Las Provincias van fer una crida a solidaritzar-se amb els concentrats, i prompte un centenar de persones van sumar-se a les protestes, entre ells el mateix Carrau i Juan Ferrando Badía. L'acte acabà davant el domicili de Manuel Sanchis Guarner, i es van llançar petards contra l'immoble, a més de deixar-hi pintades de caràcter calumniós.
Durant la celebració del 9 d'octubre del 1979, un grup de gent vinculada al GAV cremaren la Senyera del Consell Preautonòmic del País Valencià, que estava penjada al balcó de l'ajuntament de València, amb una metxa ideada pel regidor per la UCD de València, Rafael Orellana,«Yo di todos los medios e ideé la mecha» que quemó las banderas . Entrevista a Rafael Orellana pel diari El Mundo el 9 d'octubre de 2010 qui havia estat un dels fundadors del GAV. Alhora, succeïren agressions als membres del Consell del País Valencià pre-autonòmic. Des d'aquell moment, el GAV prengué protagonisme dins del blaverisme, reivindicant les seues idees mitjançant diverses accions violentes.Història de la senyera coronada on, entre molta altra informació es relata els fets del 9 d'octubre de 1979.
Als seus inicis, va ser finançat per la Unión de Centro Democrático i empresaris afins. El primer president de l'organització, Rafael Orellano, va ser regidor a l'Ajuntament de València pel partit centrista.
El seu període de màxima activitat fon entre 1978 i 1982. A partir d'eixe període l'organització va entrar en declivi, si bé reactivaria les seues activitats d'extorsió a partir de la segona meitat de la dècada de 2000.
Accions violentes
miniatura|Adhesiu de les Joventuts del GAV rebutjant la unitat de la llengua. miniatura|Adhesiu de les Joventuts del GAV donant suport al boicot als productes catalans. miniatura|Pintada de les Joventuts del GAV a Burjassot (2010). Dos atemptats contra la vida de Manuel Sanchis i Guarner i a Joan Fuster amb artefactes explosius de considerable potència varen ser protagonitzats per persones properes al grup. D'estes accions ningú o cap grup no es va responsabilitzar, ni cap persona va ser imputada en la causa judicial que el va investigar. No obstant això, segons la causa judicial, es tractava d'un acte vandàlic. El fet que el GAV mai els haja reivindicat com a accions seues, però en canvi sí que ha reivindicat l'atemptat contra Sanchis-Guarner com una "reacció del poble valencià contra l'agressió catalanista" i com una "acció incruenta" evidencien la proximitat ideològica entre els agressors i aquesta organització.Article del 2002 on el GAV reivindica (algunes seues, en altres era, segons les seues paraules un "mer espectador") diverses accions violentes entre les quals destaca l'atemptat a Guarner. El text fou publicat a SOM, òrgan intern de l'organització, una vegada el delicte ja havia prescrit i per tant, ningú podia ser condemnat pels fets.
De fet, el 8 de desembre de 1977, només quatre dies després de l'atemptat, el president del GAV Pascual Martín Villalba va escriure un article al diari Las Provincias on acusava a Manuel Sanchis-Guarner i a Joan Fuster d'haver fingit ells mateixos l'atemptat en un acte de victimisme. Açò va provocar que Sanchis-Guarner el denunciara per injúries,El presidente del GAV, en el banquillo. Article al número 69 de Valencia Semanal, on s'inclou un extracte de l'article de Martín Villalba a Las Provincias: "[…] som els primers en demanar a les autoritats que corresponga l'aclariment total, aixina com les circunstancies, per haver arribat als nostres oits remors de que han pogut ser autorealisats a fi de fer-se victimes i reivindicar els seus noms caiguts en desgrácia, desde el moment en què públicament demanaren l'oficialitat de la llengua catalana per als valencians" [sic] fet que va suposar per a Martín Villalba un arrest domiciliari durant 3 mesos.L'anticatalanisme al País Valencià: Identitat i reproducció social del discurs del blaverisme pg. 614 Tanmateix, els tribunals van considerar posteriorment que l'activitat de Martín Villalba no incorria en cap delicte.Según el Supremo, no hay delito de calumnias e injurias por imprudencia temeraria notícia al Diari ABC del 16 de gener de 1982
Poc després d'estos esdeveniments "vandàlics", Sanchis-Guarner morí a causa d'un infart en 1981, i Joan Fuster reconegué en una entrevista televisiva del 1992 que va decidir abandonar l'escena pública perquè aquell atemptat l'havia desactivat moralment. No obstant això, el GAV no es declara com un grup de lluita armada ni terrorista.
A la seua revista, SOM, el GAV va fer apologia a l'atemptat de Sanchis-Guarner en el mes d'octubre de 2002, tot just després que el delicte ja va prescriure, per la qual cosa ja no era possible condemnar els culpables.
Així entre les seues accions més sonades tenim, entre d'altres, el Boicot a l'acte de David Rosenthal a la Llotja de València amb motiu de la seua traducció del Tirant lo Blanc a l'anglès, en gener de 1985. http://www.elpais.com/articulo/cultura/COMUNIDAD_VALENCIANA/traductor/Tirant/Blanc/ingles/sufre/Valencia/efectos/polemica/catalanistas/valencianistas/elpepicul/19850126elpepicul_5/Tes/ elpaís.com Militants del GAV, entre ells, Carles Recio, varen soltar ratolins per la Llotja per impedir que es realitzara la conferència.
Juan García Sentandreu va reconèixer davant un jutge haver atacat amb ous un cotxe de la Televisió de Catalunya en el marc d'una manifestació il·legal contra el Consell Valencià de Cultura en la qual també es va atacar als membres d'aquesta institució oficial.
L'1 de desembre de 2007, membres del GAV repartien pamflets als voltants de l'institut d'ensenyament secundari La Garrigosa, en Meliana, en els quals constaven fotografies i dades personals de professors de l'institut (com la seua adreça personal), als quals s'acusava de "catalanistes". En aquests pamflets s'animava als veïns a "plantar-los cara". Aquestes accions han estat comparades amb la realització de "llistes negres" polítiques.
El gener de 2008, membres del GAV van realitzar pintades amenaçadors i xenòfobes en el local de l'associació cultural Ca Revolta i del Centre Social-Bar Terra, vinculats al món progressista i nacionalista i a l'Esquerra Independentista respectivament.
Eixe mateix mes, el Casal Jaume I d'Acció Cultural del País Valencià a Catarroja, va ser atacat per uns desconeguts amb una bomba de salfumant mentre se celebrava una reunió de la Plataforma Salvem Catarroja en el seu interior. Les víctimes van fer públiques les seues sospites de la implicació en els fets del GAV. Recentment, membres de la plataforma havien rebut amenaces de mort telefòniques, i els barracons que utilitzaven per a emmagatzemar el seu material havien estat atacades mentre la plataforma celebrava una cercavila contra l'especulació. Diversos objectes havien estat sostrets i altres trencats o pintats. Els autors havien signat amb les sigles "JJGAV" als barracons.La tensió creix en Catarroja
Al febrer de 2008, la seu del Bloc Nacionalista Valencià va ser atacada per un grup de persones, que van realitzar en la seua porta pintades i van inutilitzar el pany. El BLOC va vincular a aquestes persones amb el GAV.
El novembre de 2010 el Grup d'Acció Valencianista va enviar una carta denuncia a la UNESCO criticant la candidatura dels castells per entrar a formar part del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, amb l'argument del perill per la participació de menors en la cultura castellera de Catalunya. Amb la intenció de fer veure que també des de València "poden tenir intromissions en la cultura catalana" La denuncia fou desestimada.Avui, 16/11/2010, Castells Universals
Condemnes judicials i detencions miniatura|Estat del domicili del president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, després de l'atac patit a mans del Grup d'Acció Valencianista la matinada del 23 de maig de 2013.Ataque vandálico contra la casa del presidente de la Acadèmia de la Llengua notícia a El País del 23 de maig de 2013 Durant la campanya electoral de les eleccions generals espanyoles de 1996, tres militants de la UPV-Bloc Nacionalista són víctimes d'amenaces i lesions per part de membres del GAV. L'històric militant i actual president de l'organització, Manolo Latorre, va ser condemnat pels fets.Una juez investiga la relación del GAV con sabotajes impunes, El País, 27 de desembre de 2002: