miniatura|Mapa del regne Pàndia sota Jatavarman Sundara Pàndia (1251 - 1283) miniatura|Escultura Pàndia miniatura|Inscripció Pàndia a Koneswaram La dinastia PàndiaCriteris sobre la denominació catalana de termes de ioga, TERMCAT, 2019: «Si totes les síl·labes d’una paraula sànscrita tenen la mateixa llargada, en l’adaptació al català l’accent es fa recaure sobre la penúltima síl·laba en els mots de dues síl·labes o en l’antepenúltima en els mots de tres o més síl·labes.», Imperi Pàndia o Regne dels Pàndies (tàmil பாண்டியர்; en sànscrit पाण्ड्या Pāṇḍyā) fou un antic estat dràvida del sud de l'Índia.
Fou un dels tres estats del sud junt amb els Txoles i Txeres. És esmentat al llarg dels segles, entre altres per Ptolemeu i Marco Polo. En tàmil Pàndia vol dir Antic País en contrast amb Txola que vol dir "Nou País" i Txera que vol dir "País Alt"; Pallava vol dir "Branca" en sànscrit. No obstant Pàndia no era nom del país sinó més aviat de la dinastia. Els seus enemics més destacats foren els Txoles, hoysales i finalment els musulmans. Amb l'establiment del sultanat de Madurai el regne Pàndia es va extingir al . Els Pàndies controlaven la pesca de perles al sud de l'Índia. Alguns reis van ser protectors de la literatura i fins i tot alguns foren poetes.
Primers Pàndies La dinastia hauria sorgit vers el segle VI aC (s'han trobat indicacions de vers 550 aC). L'emperador August va rebre un ambaixador d'aquest regne, ambaixada descrita per Estrabó. El Periplus l'esmenta com Pandi Mandala i Claudi Ptolemeu com Pandionis Mediterranea i Modura Regia Pandionis. La seva primera capital fou Korkai.
El primer rei pandya esmentat als Sangam (documents dels antics sabis tàmils) és Nedunj Txeliyan I, que governava a la ciutat costanera de Korkai, a la boca del riu Tamraparni. Aleshores el país estava format per diversos petits regnes. Nedunj Txeliyan I va envair el regne de Kudal (després rebatejat Madurai), governat per un rei independent de nom Akutai, que fou derrotat. Llavors la capital s'hauria traslladat a Madurai. El conqueridor va rebutjar un exèrcit procedent del Dècan i fou anomenat Aariyap Padaikadantha Pàndia o el rei que va derrotar l'exèrcit ari. El va succeir el seu fill Pudappandiyan, que va estendre el regne amb la conquesta de Ollaiyur (prop de la moderna Pudukkottai) i fou anomenat Ollaiyur Thantha Pudappandian. Els dos reis foren poetes.
El successor de Pudappandiyan fou Nedunj Txeliyan II conegut com a Pasumpun Pàndian. Només pujar al tron va marxar amb les seves forces cap al nord de Vaigai i va derrotar un rei de nom Evvi II. Llavors va anar a l'oesti va ocupar el territori d'Aayi controlat per un altre rei de nom Atiyan. Evvi II i Atiyan van rebre alts comandaments a l'exèrcit pandya i van combatre al país de Kongu Nadu més a l'oest; després va seguir expandint-se cap a la costa occidental i va rebre el títol de Vidambalamba Ninra Pàndian (el Pàndian que regannava a dos mars). Va annexionar diversos regnes menors i per això fou anomenat Pannadu Thantha Pàndia (el Pàndia que va conquerir moltes terres).
El seu successor fou Mudukudumi Peruvaludhi fou també un gran guerrer que va devastar territoris enemics.
El següent rei fou Nedunj Txeliyan III, considerat el més gran de tots els reis Pàndies; com que el seu regne era gran, es va haver de defensar de molts enemics i va reeixir i encara va envair territoris enemics cap a les províncies meridionals dels Txoles i les orientals dels Txeres. La coalició enemiga l'haurien format Txeres, Txoles i cinc altres regnes als que va enfrontar en la gran batalla de Talaialanganam, al modern districte de Tanjore, i els va derrotar annexionant diversos territoris; fou conegut com a Talaialanganathu Seruvendra Pàndian.
Després la successió de reis és poc clara. Hi hauria hagut altres quatre reis successius entre els quals Musiri Mutriya Txeliyan (conqueridor de la població de Musiri a la costa de la mar d'Aràbia) i Ukkirap Peruvaludi (que va teni a la seva cort al poeta Tiruvalluvar que li va presentar la seva obra Tirukkural).
La primera dinastia pandya va caure a la foscor després de la invasió dels kalabhres vers la meitat del . Els historiador xinès Yu Huan, al en la seva obra Weilüe, esmenta el regne de Panyue del que diu era anomenat també Hanyuewang i diu que els seus habitants eren petits, de la mateixa altura que els xinesos. Vers el 361 l'emperador Julià l'Apòstata va rebre una ambaixada del rei pandya i se sap que hi va haver un establiment comercial romà a la boca del riu Vaigai al sud-est de Madurai.
Llista de reis coneguts Nedunj Txeliyan I (Aariyap Padai Kadantha Nedunj Txeliyan) Pudappandiyan Nedunj Txeliyan II Mudukudumi Paruvaludhi Nedunj Txeliyan III (Talaiyaalanganathu Seruvendra Nedunj Txeliyan) Nan Maran Maran Valudi Musiri Mutriya Txeliyan Ukkirap Peruvaludi
Segona dinastia Pàndia La dinastia va reviure amb Kadungon al segle VI que va expulsar els kalabhres i va tenir capital a Madurai. Aviat van recuperar molts territoris i aprofitant l'eclipse Txola el territori tàmil fou dividit entre pallaves i Pàndies amb el riu Kaveri com a frontera. Quan Vijayalaya Txola va conquerir Thanjavur derrotant els caps Muttarayars vers 850, els Pàndies van entrar en un període de decadència i foren atacats constantment pels Txoles que els van imposar la seva sobirania feudal. Parantaka I va envair el país pandya i va derrotar a Rajasimha III, però els Pàndies mai foren totalment sotmesos, tot i la pèrdua de poder, territori i prestigi, i van organitzar aliances amb els txeres i els reis de Lanka o Ceilan i van fer la guerra als Txoles per alliberar-se del seu domini feudal. Els Txoles no obstant van ser superiors en tot el període entre 850 i 1210 i especialment entre els regnats de Parantaka II al començar el fins al temps de Kulottunga I.K.A.Nilakanta Sastry, "Advanced History of India" (1970), Allied Publishers Pvt. Ltd., Nova Delhi L'exèrcit de Parantaka II dirigit pel seu fill Aditya Karikala, va derrotar a Vira Pàndia en batalla tot i l'ajut dels singalesos del rei Mahinda IV als Pàndies. La dinastia va perdre els seus territoris i es va refugiar a Ceilan. Una sèrie de virreis Txoles (amb títol de Txola Pàndia) els van substituir vers 1020.
Llista de reis (segona dinastia pandya) Kadungon 560 - 590 Maravarman Avani Culamani 590 - 620 Cezhiyan Cendan 620 - 640 Arikesari Maravarman Nindraseer Nedumaaran 670 - 710 Kochadaiyan Ranadhiran 710 - 735 A.D. Arikesari Parankusa Maravarman Rajasimha I 735 - 765 Parantaka Nedunjadaiyan 765 - 790 Rasasingan II 790 - 800 Varagunan I 800 - 830 Sirmara Srivallabha 830 - 862 Varagunavarman II 862 - 880 Parantaka Viranarayana 880 - 900 Maravarman Rajasimha II 900 - 920 Sundara Pàndia I Vira Pàndia I Vira Pàndia II Amarabhujanga Tivrakopa
Virreis Txoles Jatavarman Sundara Txola Pàndia Maravarman Vikrama Txola Pàndia Maravarman Parakrama Txola Pàndia Jatavarman Txola Pàndia
Llista de reis (tercera dinastia pandya) Srivallabha Manakulachala (1101 - 1124) Maaravaramban Seervallaban (1132 - 1161) Parakrama Pandiyan (1161 - 1162) Kulasekara Pàndian III Vira Pàndian III Jatavarman Srivallaban (1175 - 1180) Jatavarman Kulasekaran I (1190 - 1216)
Quarta dinastia pandya Els Pàndies es van recuperar altre cop al i fins al XIV (1150-1350) sota Maravman Sundara Pàndia i el seu germà petit o fill Jatavarman Sundara Pàndia (vers 1251), que van expandir el domini cap al país telugu i van conquerir Kalinga (Orissa) i Ceilan; van comerciar amb Sri Vijaya. El 1288 i altre cop el 1292, el viatger venecià Marco Polo va visitar el regne Pàndia i va deixar una descripció de la terra i el poble.
L'expansió pandya va coincidir amb una decadència Txola progressiva augmentada pel renaixement pandya però també pel dels pallaves Kadava a Kanchi sota Kopperinchunga I i dels telugu Txola, els renanti i els Txoles Irungola del país telugu; aquestos tres poders havien estat aliats dels Txoles fins a Kulothunga III, i l'havien ajudat a conquerir Kalinga. L'aliança matrimonial de Kulothunga III i d'un dels seus successors, Raja Raja III, amb els hoysales, no li va donar cap avantatge decisiu sinó al contrari; inicialment Kulothunga III va demanar ajut als hoysales contra els Pàndies i va conquerir Karur, Txeranadu, Madurai, Ilam i Kalinga. No obstant la seva força li va restar el suport dels hoysales el rei dels quals, Veera Ballala II era el seu gendre, que d'altra banda va perdre molts territoris entre 1208 i 1212 davant altres enemics al país canarès, com els Kalachuris, Seunas, etc. Els renascuts Pàndies sota Maravarman Sundara Pandiya van fer llavors la guerra a Kulothunga i primer a Kandai i després prop de Manaparai (als afores de la moderna Tiruchirappalli, els van derrotar ocupant Tiruchy, Srirangam i Thanjavur. Els Txoles no obstant van poder exercir el control sobre Tiruchy i Srirangam, potser amb l'ajut dels hoysales sota Vira Someswara, encara que més tard els hoysales es van aliar als Pàndies als darrers anys de Maravarman Sundara Pàndia o als primers dels seus successor Jatavarman Sundara Pàndia.
Jatavarman Sundara Pàndia fou un gran guerrer que volia subjugar totalment als Txoles. Inicialment va tolerar la presència dels hoysales sota Vira Someshwara amb el seu fill Visvanatha o Ramanatha governant a Kuppam prop de Samayapuram als afores de Srirangam. Això fou perquè altres feudataris dels hoysales augmentaven el seu poder i amenaçaven el mateix regne hoysala. Llavors es va iniciar l'atac musulma de Malik Kafur. Els amenaçats hoysales van mantenir la seva presència a Tiruchy i Srirangam per uns anys i sembla que van construir alguns temples. Però Jatavarman Sundara Pandiya, que va sotmetre a Rajendra Txola III vers 1258-1260, es va enfrontar també als hoysales als que volia expulsar del territori tàmil. Primer va derrotar els kadava pallaves sota el rei Kopperinchungan II, que ja s'havia enfrontat als hoysales a la regió de Kanchi i va matar alguns dels seus generals. Rajendra III va patir una altra derrota a mans de Vira Someshwara; l'augment del poder dels Pàndies preocupava igualment a Txoles i hoysales i hi havia les aliances matrimonials. Els kadaves pallaves, hoysales i els telugu Choda Timma van envair Kanchi però foren derrotats per Jatavarman Sundara Pandiya.
Jatavarman Sundara Pandiya va aprofitar l'oportunitat ambs els hoysales a Tiruchy, sense aliats, i ràpidament va debilitar als Txoles fent aliança amb els kadaves pallaves que estaven amenaçats pels telugu Txola. Vers 1254 o 1260 Jatavarman va conduir una guerra contra els hoysales derrotant el príncep Ramanatha a Tiruchy. Vira Someshwara Hoysala, que havia donat el control de l'imperi als seus fills va reassolir el control i va enfrontar a Jatavarman. Els exèrcits es van trobar entre Samayapuram i Tiruchy, i Vira Someshwara fou derrotat i mort. Això fou el final de la presència hoysala al país tàmil. Jatavarman va seguir al país canarès, va conquerir Tiruchy i va ocupar parts del territori hoysala perdamunt del Konkan i va establir al seu fill Vira Pandiya com a rei d'aquestos territoris. Temporalment almenys els hoysales van perdre el mateix territori.