miniatura|Mapa de Monte Albán La civilització zapoteca es va desenvolupar al territori que avui dia comprèn l'estat d'Oaxaca a Mèxic. L'evidència arqueològica que ha sobreviscut data de més de 2500 anys, i inclou la ciutat antiga de Monte Albán, on es troben diversos edificis, pistes de joc de pilota, necròpolis magnificents decorades amb frescs, terrasses escalonades, grans places per a les processons i actes de culte i observatoris astronòmics.
Els zapoteques van desenvolupar un calendari i un sistema d'escriptura logo-fonètic que utilitzava un símbol per a representar cadascuna de les síl·labes de la llengua. Aquest sistema d'escriptura és considerat la base d'altres sistemes mesoamericans desenvolupats pels maies, mixteques i asteques. A la capital asteca, la ciutat de Tenochtitlan, habitaven artesans zapoteques i mixteques l'ocupació dels quals era la producció de joieria pels tlatoanis o emperadors. També s'han trobat restes de barris zapoteques a les ruïnes de la ciutat de Teotihuacan, cosa que suggereix que hi havia contactes entre els zapoteques i els pobles del centre de Mèxic, molt abans de l'arribada dels asteques a aquesta regió.
En l'època de la conquesta de Mèxic els zapoteques eren independents dels asteques. Van derrotar els espanyols durant les primeres campanyes el 1522 i 1527, i no serien subjugats sinó fins al 1551. Eren un poble sedentari amb una civilització avançada que vivia en grans pobles i ciutats. Van registrar els esdeveniments principals de llur història amb jeroglífics. miniatura|Cartell de Monte Albán Avui dia viuen més de 700.000 zapoteques a Mèxic. La majoria encara parla la seva llengua nadiua zapoteca. Encara que van convertir-se a la religió catòlica dels conquistadors, algunes costums i creences antigues sobreviuen. Els primers missioners a treballar amb els zapoteques foren Bartolomé de Olmeda i Juan Díaz. El president més famós de la història de Mèxic, Benito Juárez era un indígena zapoteca.
Història esquerra|miniatura|Palau de les Columnes, Mitla, Oaxaca La civilització zapoteca es va originar a les valls centrals d'Oaxaca, en forma de Y, a finals del segle VI aC. Les tres valls estaven dividides entre tres societats de diferents mides, separades per 80 km² de terra de ningú al mig. La ciutat d'Oaxaca es va desenvolupar molt més tard en aquesta zona. L'evidència arqueològica, com ara temples cremats i captius de guerra sacrificats, suggereix que les tres societats van competir entre si. Al final de la fase Rosario (700-500 aC), l'assentament més gran de la vall, San José Mogote, i un assentament proper a la vall d'Etla, van perdre la major part de la seva població.
Durant el mateix període, es va desenvolupar un nou gran assentament a la terra de ningú al cim d'una muntanya amb vistes a les tres valls; més tard es va anomenar Monte Albán. La ceràmica primitiva de Monte Albán és similar a la ceràmica de San José Mogote, cosa que suggereix que la ciutat més nova estava poblada per persones que havien abandonat San José Mogote. Tot i que no hi ha proves directes de les primeres fases de la història de Monte Albán, les muralles i fortificacions al voltant del lloc durant la fase arqueològica Monte Albán 2 (ca. 100 aC-200 dC) suggereixen que la ciutat es va construir en resposta a una amenaça militar. Els arqueòlegs nord-americans Joyce Marcus i Kent V. Flannery comparen aquest procés amb el que va passar a l'antiga Grècia: el Sinecisme: una centralització de poblacions disperses més petites congregades en una ciutat central per fer front a una amenaça externa.
L'estat zapoteca format a Monte Albán va començar a expandir-se durant la fase final de Monte Alban 1 (400–100 aC) i per tota la fase Monte Albán 2 (100 aC – 200 dC). Durant el Monte Albán c. (aproximadament 200 aC) i el Monte Albán 2 (200 aC – 100 dC), els governants zapoteques van prendre el control de les províncies fora de la vall d'Oaxaca, perquè cap de les províncies circumdants podia competir amb elles políticament i militarment. L'any 200 dC, els zapoteques havien estès la seva influència, des de Quiotepec al nord fins a Ocelotepec i Chiltepec al sud. Monte Albán s'havia convertit en la ciutat més gran del que avui són les terres altes del sud de Mèxic, i va mantenir aquest estatus fins aproximadament l'any 700 dC.
miniatura|Una urna funerària amb forma de déu ratpenat, d'Oaxaca, datada entre els anys 300 i 650 dC. Alçada: 23 cm.
L'expansió de l'Imperi zapoteca va arribar al seu punt àlgid durant la fase 2 de la Revolta de Monte Albán. Els zapoteques van conquerir o colonitzar assentaments molt més enllà de la Vall d'Oaxaca. La seva influència és visible en el canvi sobtat d'estil de la ceràmica feta a les regions fora de la vall. Els estils únics d'aquestes regions van ser substituïts sobtadament per ceràmica d'estil zapoteca, cosa que indica la seva integració a l'Imperi zapoteca.
L'arqueòleg Alfonso Caso, un dels primers a dur a terme excavacions a Monte Albán a la dècada del 1930, va argumentar que un edifici a la plaça principal de Monte Albán és una prova més de la dramàtica expansió de l'estat zapoteca: el que avui s'anomena construcció J té forma de punta de fletxa, a diferència d'altres edificis monumentals. Mostra més de 40 pedres tallades amb escriptura jeroglífica. Els arqueòlegs van interpretar els glifs com a representants de les províncies controlades pels zapoteques. Cada grup de glifs també representa un cap, amb un elaborat tocat, gravat a les lloses. Se suposa que aquests representen els governants de les províncies. Es creu que els caps girats representen els governants assassinats i les províncies dels quals van ser preses per la força, mentre que els que estan drets poden representar aquells que no van resistir l'annexió i van tenir la vida salvada. Per aquesta raó, la construcció Els arqueòlegs també coneixen la J com La llosa de la conquesta.
Marcus i Flannery escriuen sobre la posterior i espectacular expansió de l'estat de Monte Albán, assenyalant quan hi ha
Guerra i resistència A la dècada de 1450, les forces asteques van envair la Vall d'Oaxaca en un intent d'estendre l'hegemonia sobre la zona. La zona va ser conquerida pels asteques el 1458. El 1486, els asteques van establir un fort al turó de Huaxyácac (ara anomenat El Fortín), que van utilitzar per imposar el cobrament de tributs a Oaxaca. L'última batalla entre els asteques i els zapoteques va tenir lloc entre 1497 i 1502, sota el governant asteca Ahuitzotl a la batalla de Guiengola, una ciutat fortificada a l'istme de Tehuantepec. Quan van arribar les notícies que els asteques havien estat derrotats pels espanyols, el rei Cosijoeza va ordenar al seu poble que no s'enfrontés als espanyols per evitar el mateix destí. Els zapoteques van enviar una delegació per buscar una aliança amb els espanyols.
El 25 de novembre de 1521, Francisco de Orozco va arribar a la Vall d'Oaxaca, i tant els zapoteques com els mixteques de la zona es van sotmetre aviat al govern d'Hernán Cortés. Segons l'historiador William B. Taylor, la conquesta pacífica va estalviar a la Vall d'Oaxaca la pèrdua de vides i les greus dislocacions socials i psicològiques experimentades pels asteques a la Vall de Mèxic. Tanmateix, de Orozco va trobar certa resistència a Antequera, que va ser sotmesa a finals de 1521.
Virregnat Després de 1526, el territori zapoteca va passar a formar part del Marquesat de la Vall d'Oaxaca del Virregnat de Nova Espanya, sota el control d'Hernán Cortés.
A partir de 1528, els frares dominics van establir la seva residència permanent a Antequera. Després que el bisbat d'Oaxaca s'establís formalment el 1535, els sacerdots catòlics van arribar en nombre cada cop més gran. Els colons que arribaven d'Espanya van portar amb ells animals domèstics que mai s'havien vist fins aleshores a Oaxaca: cavalls, vaques, cabres, ovelles, gallines, mules i bous.
Durant el virregnat, hi va haver un procés de mestissatge entre la població nativa i els colons espanyols, que continuaria durant segles després de la formació de l'estat de Mèxic. Molts d'aquests descendents conservarien la llengua mixteca com a recordatori dels seus avantpassats fins a l'actualitat.
En les dècades posteriors a la trobada espanyola, una sèrie d'epidèmies devastadores van causar estralls a la població nativa d'Oaxaca i altres parts de Mèxic. Abans que acabés el segle, ja s'havien succeït unes dinou epidèmies importants.
L'exposició dels indis oaxaquenys a la verola, la varicel·la, la diftèria, la grip, l'escarlatina, el xarampió, la febre tifoide, les galteres, la grip i el cocoliztli (una malaltia hemorràgica) va tenir un gran impacte. Com a resultat, la Sra. Romero ha escrit que la població nativa va disminuir d'1,5 milions el 1520 a 150.000 persones el 1650. Però, amb el temps, la població d'Oaxaca es va recuperar.
Època moderna En el cens del 2000, els indis mixtecs d'Oaxaca eren 241.383, el 55,19% dels 437.373 mixtecs de tota la República Mexicana. Si comptem les diverses llengües mixteques subsidiàries, la població total de parlants mixteques de la República Mexicana l'any 2000 incloïa 444.498 individus. Avui dia, els mixteques estan repartits per tot el país, en gran part a causa de la seva bona reputació en la indústria agrícola. Els parlants indígenes d'Oaxaca també han arribat als Estats Units en gran nombre.
Etimologia El nom zapoteca és un exònim; els parlants nàhuatl els anomenaven tzapotēcah (singular tzapotēcatl), que significa habitants del lloc de sapote. Els zapoteques es referien a si mateixos amb alguna variant del terme Be'ena'a., que significa La gent dels núvols.
Llengua +Fases arqueològiques de la història de Monte Albán Fase Període Monte Albán 1 ca. 400–100 aC Monte Albán 2 ca. 100 aC – 100 dC Monte Albán 3 ca 200-900 dC Monte Albán 4 ca. 900–1350 Monte Albán 5 ca. 1350–1521
esquerra|miniatura|150x150px|el sistema tonal del zapoteca texmelucan. Les llengües zapoteques pertanyen a una família lingüística anomenada otomang, una antiga família de llengües mesoamericanes. S'estima que les llengües oto-mangueanes actuals es van ramificar a partir d'una arrel comuna al voltant de l'any 1500 aC. Les llengües mangueanes probablement es van separar primer, seguides de la branca oto-pameana, mentre que la divergència de les llengües mixtecanes i zapotecanes va tenir lloc encara més tard. El grup zapoteca inclou les llengües zapoteques i el chatino, estretament relacionat. Les llengües zapoteques es parlen en parts de la Sierra Nord, les Valls Centrals, així com en parts de la Sierra Sud, a l'istme de Tehuantepec i al llarg de parts de la costa del Pacífic. A causa de dècades d'emigració, el zapoteca també es parla en parts de la Ciutat de Mèxic i Los Angeles, Califòrnia. Hi ha 7 llengües zapoteques diferents i més de 100 dialectes.
El zapotec és una llengua tonal, la qual cosa significa que el significat d'una paraula sovint es determina pel to de la veu (tonemes), essencial per entendre el significat de les diferents paraules. Les llengües zapoteques presenten fins a 4 tonemes diferents: agut, greu, ascendent i descendent.
Societat miniatura|Poble zapoteca contemporani. Entre les fases 1 i 2 de Monte Albán hi va haver una expansió considerable de la població de la Vall d'Oaxaca. A mesura que la població creixia, també ho feien el grau de diferenciació social, la centralització del poder polític i l'activitat cerimonial. Durant Monte Albán 1-2, la vall sembla haver estat fragmentada en diversos estats independents, tal com es manifesta en els centres regionals de poder. A la fase 3 de Monte Albán, la fragmentació entre la ciutat i les valls va provocar un augment de la població i del desenvolupament urbà del mateix Monte Albán.
Geografia miniatura|Vista del jaciment de Monte Albán. Situat al cim d'una muntanya, Monte Albán domina gran part de la vall d'Oaxaca.