LAlta Àustria (en alemany Oberösterreich, en txec Horní Rakousko i en austro-bavarès Obaöstarreich) és un estat d'Àustria. La capital és Linz. Altres ciutats importants són Wels i Steyr. Té fronteres amb Alemanya, la República Txeca i les províncies austríaques Baixa Àustria, Estíria i Salzburg. Amb els seus 11.980 km² i més d'1,3 milions d'habitants és la tercera província d'Àustria.
Geografia Tradicionalment, es divideix la província en quatre parts, el Mühlviertel al nord, el Innviertel a l'oest, el Traunviertel en al sud i l'est i el Hausruckviertel. Mentre la part al nord del Danubi és terreny muntanyenc, la zona central és favorable per a l'agricultura. El sud forma part dels Alps. Aquí, es pot veure també una sèrie de llacs, encara molt importants per al turisme.
Divisió administrativa Administrativament es divideix en 18 districtes, 3 dels quals corresponen a ciutats estatutàries (en alemany, Statutarstädte): BR BraunauEF EferdingFR FreistadtGM GmundenGR GrieskirchenKI Kirchdorf/KremsL Linz (districte urbà) LL Linz-LandPE PergRI Ried im InnkreisRO RohrbachSD SchärdingSR Steyr (districte urbà) SE Steyr-LandUU UrfahrVB VöcklabruckWE Wels (districte urbà) WL Wels-Land
Població Com a la resta d'Àustria, la religió predominant és el catolicisme. Aproximadament un 7,2% de la població és estrangera, d'ells el 53% procedents de l'antiga Iugoslàvia, i altres més d'origen grec i turc.
Política La participació en les eleccions del 27 de setembre de 2009 va ser del 80,34%. L'ÖVP va revalidar la seva majoria a l'Alta Àustria i va formar coalició amb Die Grünen, SPÖ i FPÖ.
partit vots % vots escons (var) ÖVP 400.365 46,7% (+3,3%) 28 (+3) SPÖ 213.555 24,9% (-13,3%) 14 (-8) FPÖ 130.937 15,2% (+6,8%) 9 (+5) Die Grünen 78.569 9,1% (+0,1%) 4 (=) BZÖ 24.268 2,8% (+2,8%) 0 (+0) KPÖ 4.812 0,5% (-0,2%) 0 (=) DC 3.721 0,4% (+0,4%) 0 (+0)total872.796 100% 56
Demografia Any Població ca. 1527 335.000 ca. 1600 380.000 ca. 1700 450.000 1754 526.000 1780 601.000 1790 623.000 1800 626.000 1810 630.000 1821 651.911 1830 682.140 1840 699.324 1850 706.316 1857 707.450 1869 736.856 1880 760.091 1890 786.496 1900 810.854 1910 853.595 1923 876.698 1934 902.965 1939 927.583 1951 1.108.720 1961 1.131.623 1971 1.229.972 1981 1.269.540 1991 1.320.567 2001 1.376.700 2004 1.392.965