Sureda (, oficialment en francès, Sorède), és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 3.107 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, que s'estén sobre la serra de l'Albera i una part del seu piemont. La dita Sureda la saca es refereix al costum dels surellencs d'abrigar-se amb saques de jute durant els ruixats bo i essent als horts, saques que també servien per a traginar les collites.
Etimologia El nom del poble prové del fet que és envoltat de boscs d'alzines sureres ("suredes"). El nom francès, «Sorède», és una francesització fonètica del nom català, amb l'antiga confusió O - U del rossellonès.Basseda (Lluís), Toponymie Historique de Catalunya Nord, Ed. Terra Nostra, Prada de Conflent, 1991, p. 693
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Sureda en el Rosselló La comuna de Sureda, de 345.400 hectàrees d'extensió (el setè en territori del Rosselló), és a la zona sud-est del Rosselló, a prop del seu extrem. El territori de Sureda té uns 34,60 km², dels quals 8,5 es troben a la plana del Rosselló, i la resta (26,1 km²) sobre el vessant nord de la Serra de l'Albera, entre 45 i 1257 m sobre el nivell del mar (al Puig Neulós). La muntanya de Sureda té tres cadenes separades per dues valls: la Vall de Montbran (a l'est) i la Vall de la Farga (a l'oest), també coneguda pel nom arbitrari francès imposat de Vallée Heureuse (Vall Feliç, denominació comercial de la urbanització que hi existeix). El territori de Sureda conté dos rius: la Ribera de Sureda i la Maçana. El poble és construït sobre el piemont, de banda i altra de la Ribera de Sureda.Margail (Francesc i Geroni), Sureda, fa temps..., Ed. Terra Nostra, Prada de Conflent, 1986, p. 10.
En el terme comunal, a més del nucli urbà de Sureda, hi ha dos nuclis més: un d'històric, la Vall de Montbran (Lavail, en francès), que havia tingut terme comunal propi, i un de modern, la Vall de la Farga (Vallée Heureuse). Prop d'aquest nucli la Ribera de Sureda forma les Gorges de la Farga de Sureda, just abans d'entrar a la plana rossellonesa. Igualment l'altra vall, la de la Maçana, també té les anomenades Gorges de la Vall.
El nom del poble es deu a una realitat: la major part dels boscos del terme comunal són suredes, en part devastades pels freqüents incendis. Per això hi ha guanyat molt d'espai el matoll, la màquia i el broll. Les suredes es conserven en els boscos de la part més profunda de les valls, muntanya amunt. També hi tenen molt presència els roures i els faigs, a partir dels 500 m alt, els darrers.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Sureda miniatura|esquerra|Porta de la cellera de Sureda El poble vell de Sureda es formà a partir d'una cruïlla de camins, per la qual cosa té una forma allargassada, resseguint els camins que es troben en el nucli vell. Centra el nucli primigeni, que tenia forma de cellera, l'església parroquial de Sant Aciscle i Santa Victòria i el Castell de Sureda.
miniatura|El poble, lleugerament aturonat El creixement de Sureda va tenir lloc amb l'aparició de diversos barris, com el Campet, la Caserna, el Castell, la Coscolleda, el Formiguer, Sant Jaume, el Veïnat de la Patana, o Mas d'en Fèlix, i la Vendeia. Més modernament aparegué la urbanització dels Roures. La denominada amb el nom artificial de la Vallée Heureuse arribà encara més tardanament. Així, el nucli urbà ha crescut fins a fregar els límits comunals a est i a oest.
La Vall de Montbran, o de Sant Martí Situat a la vall de la Maçana, l'antic poble i terme comunal de la Vall de Montbran, sovint anomenat només la Vall, conté l'església de Sant Martí de la Vall, o de Montbran, que és l'origen del monestir de Sant Andreu de Sureda. El veïnat de la Vall de Montbran està format per les cases d'en Cadena, d'en Deltrull, d'en Lavall, d'en Llinars, d'en Mare, d'en Massina i d'en Xena. Damunt d'un esperó rocós, de molt difícil accés, hi ha les restes del Castell de Montbran.
La Vall de la Farga L'emplaçament de l'antiga Farga d'en Delcròs, després simplement la Farga, ha donat lloc modernament a una urbanització a la qual s'ha donat el nom artificial, si més no, de la Vallée Heureuse. És situada a migdia del poble de Sureda, a la vall de la Ribera de Sureda. Està a 186 m.
La Mare de Déu del Castell A la zona sud-est del terme, molt a prop del termenal amb Argelers de la Marenda i del Castell d'Ultrera, hi ha el santuari de la Mare de Déu del Castell, construït per Joana de Bearn i de Vilaplana, senyora de Sureda, entre el 1675 i el 1686. Ho feu per la ruïna que presentava l'església de Santa Maria del Castell, amb la pretensió d'acollir-hi la imatge de la Mare de Déu d'Ultrera. Fruit d'un llarg litigi, la imatge quedà molt malmesa. El santuari, a més, reaprofità diversos elements de l'església del castell, com la portalada de marbre. A la zona on s'aixeca aquest santuari hi havia hagut les cabanes de Noves, lloc documentat el 981 (Nobellis el 1091 i recum de Novella el 1188.
Els masos del terme Sureda era un territori ric en masos. Se'n conserven, a part de diverses cabanes sense nom, la Cabana de Peire Alba, o de Peralba, la Casa de Jubilats, la Casa dels Caçaires, el Casot, el Casot, o Mas, d'en Costella, els Casots, el Celler d'en Vassalls (a tocar del poble pel nord-oest), la Farga, abans Farga d'en Delcròs, el Mas Cordovès, el Mas de l'Elionora, el Mas de la Lloca, el Mas del Ca, el Mas del Rost, o Mas Molinier, el Mas del -o d'en- Solà, el Mas del Tarter, el Mas d'en Denís, o Mas d'en Denís Pouater, el Mas d'en Julià, o Mas Verdeguer, el Mas d'en Miquel, el Mas d'en Pisserra, el Mas d'en Rencura, el Mas Fontès, abans Mas d'en Carrera, i ara Château Fontès, el Mas Soler, o de l'Ós, i el Mas d'en Verdeguer. Hi ha uns quants noms antics, de masos desapareguts: la Casa d'en Bosc, la Casa d'en Xena, el Cortal de l'Alort, el Cortal d'en Guimesanes, el Martinet (en ruïnes), el Mas de l'Auguet, el Mas de l'Esteve, el Mas d'en Bonnemaison, el Mas d'en Comenges, el Mas d'en Cadena, el Mas d'en Cargolina, el Mas d'en Guimesanes, el Mas d'en Ponç i el Mas d'en Senyaric. A part, hi ha els antics molins, conservats només com a noms antics: el Molí del Gordo, el Molí de l'Oli d'en Cassanyes, el Molí dels Frares (a la Veda; del tot desaparegut), el Molí d'en Cassanyes, amb la seva bassa, i el Molí d'en Fèlix.
Llocs destacats del terme amb elements específics En el vessant oriental del Puig Neulós es troben les Antenes del Puig Neulós; la Passarel·la, a la Maçana, al sud-est de la Vall de Montbran i el Pont de la Vall, aigües avall del mateix riu, al límit del terme; la Resclosa, amb el Pont de la Resclosa, a migdia del poble; el Refugi CAF de la Tanyareda, en el vessant nord-est del Puig Pregon, al límit sud-oest del terme, i diversos oratoris (uns cinc) i capelles, com la Capella del Crist o la capella de la Mare de Déu del Castell d'Ultrera, una de les quals, la de Santa Maria Magdalena de Veda (antigament, de Vesa) i la de Santa Maria de Coberta, totes dues actualment desaparegudes.També és desaparegut el lloc de Begó, documentat el 1017 i posteriorment.
El relleu Pel fet de posseir la major part de terme en zona de muntanya, el nombre de topònims que denoten elements orogràfics és gran. Així, s'hi troben el Bac de Prats de Llis, el Bosc de la Vall, el Bosc Estatal de l'Albera, el Clot dels Trèmols, la Collada de l'Àliga, la Collada de l'Espinàs a 346,2 m, la Collada del Monall a 520,8 m, la Collada de l'Orri a 974,3 m, la Collada de l'Osca, la Collada del Perer, la Collada dels Pomers a 650,3 m, la Collada d'en Blancart, el Coll de la Balma Corba a 860,6 m, el Coll de la Miquelassa, el Coll de l'Aranyó, el Coll de l'Artiguet a 1.045,5 metres, el Coll de la Vaca Vella a 931 m, el Coll de la Vena, el Coll del Boc, el Coll de les Mosqueres a 1045,5 m, el Coll de l'Estaca a 1024,6 m, el Coll del Faig a 1000,4 m, el Coll del Pomer a 555 m, el Coll dels Emigrants a 1136,8 m, el Coll dels Tres Faigs, el Collet de l'Alzina, o Collada del Gírbol, el Collet del Teuler a 572,4 m, el Coll Pregon, la Coma dels Pomers, la Costa de l'Argenteria, la Cova de la Merla, la Cova de la Tortuga, el Pas de Begó, a la Ribera de Sureda, el Pas de la Creu, el Pas de la Molina, el Pic del Castanyer, el Pla de la Tanyareda, el Pla del Fum a 1.009,7 m, els Pradets, el Prat de la Mola, els Prats de Llis, el Puig de la Martina, el Puig de l'Aranyó a 930 metres, el Puig de la Ribera, el Puig de la Tanyareda, el Puig de la Torreta, el Puig de les Basses, el Puig del Fum, o del Talaiador a 1037,5 m, el Puig del Raig, el Puig dels Fornets, el Puig dels Oms, el Puig dels Quatre Termes a 1156,0, o de les Basses, el Puig de Pradets, o dels Pastors, el Puig Nalt, el Puig Neulós, el Puig Pregon a 1047,8 m, el Raig Petit, els Rasos de la Menta, o Puig dels Rasos, la Roca de les Llises, el Roc Blanc, el Roc de la Canal Grossa, el Roc de la Dona Morta, el Roc de la Passi, el Roc de la Vaca, el Roc del Casal d'en Planes, el Roc del Cementiri, el Roc del Corb, el Roc de les Cabres, el Roc de les Medes, el Roc de les Mosqueres, el Roc de les Planes, el Roc del Migdia, el Roc del Perer, el Roc de Montbran, el Roc Punxut, el Roc Vesper, el Serrat del Mig, el Solà del Perer, el Solà dels Forrers, el Solà del Taure, la Solana, la Vall i la Vall Bella.
Els cursos d'aigua Al terme de Sureda cal distingir clarament entre el sector pla, al marge dret del Tet, on hi ha uns quants canals de drenatge i d'irrigació, i el sector dels vessants de la Serra de l'Albera, on hi ha els torrents característics de la zona de muntanya. A la zona plana hi ha l'Agulla del Camí d'Ortafà, de drenatge, i el Rec del Molí i el del Molí d'en Fèlix, ambdós de reg.
A la resta del terme, es poden considerar com a cursos d'aigua principals del terme de Sureda fins a quatre: la Maçana, la Ribera del Tallat del Bac, la Ribera de Sureda i la Ribera Grossa. La Maçana, que ve del terme veí de Sant Andreu de Sureda i després de fer un tomb pel de Sureda hi retorna, té com a subsidiaris el Còrrec de la Font dels Alemanys, el del Solà de la Torre, el del Solà, el d'en Saücar, el del Rodet, el de les Corrasses, el del Brosser, el de l'Era d'en Fabre, el del Roc Punxut, el de Xanteria, el de Maritxó, el de la Figuera, el del Tronc, el de la Millera, el dels Cortalassos, el de la Tisa, el de la Teuleria, el de Montbran, el de la Maçaneta, el dels Oms, el de la Martina, el del Trepassador, el del Canalet, dos anomenats de la Rudera, el de la Bàlada, el dels Hortets, el de l'Hortàs i el de la Trilla.
La Ribera Grossa és l'eix vertebrador de la major part del sector sud-occidental del terme, fins que s'ajunta amb la Ribera del Tallat d'en Bac per formar la Ribera de Sureda. Rep, des dels seus orígens, els còrrecs de l'Orri, de la Font de l'Orri (abans Aigua de Vesa), del Bac, de les Mosqueres, de Llis, de la Tanyareda, dels Forrers, de Peira Alba, Fosc, del Fangàs, de la Tassió, de les Escuderes, de la Font Freda, del Taure, del Bell Roure, del Cortal de Maig, del Puig de la Ribera, el del Roc del Perer i de la Collada del Perer.
La Ribera del Tallat d'en Bac, que vertebra la zona central de la meitat sud del terme, els còrrecs de les Moixoses Altes, el de les Moixoses, el de l'Aranyó, el Blanc, el del Tinyós, el dels Fornets, el dels Pradets, les Canals del Menuisier, el Còrrec del Menuisier, el de les Medes, i els del Puig de la Ribera (dos més amb el mateix nom).