Patiala fou un estat tributari protegit, el principal dels estats phulkians al Panjab. El seu territori estava barrejat amb enclavaments de Nabha, Jhind i Maler Kotla (alguns formats només per un poble) i també pels districtes britànics de Ludhiana, Ferozepore i Karnal, i d'altra banda diversos exclavaments (pobles o grups de pobles) quedaven fora dels seus límits naturals enclavats en territoris veïns. El territori estava format per tres parts i els petits enclavaments: la part principal estava formada per la plana a l'oest del Jumna i sud del Sutlej, formant el nizamat de Karmgarh; un altre tros estava a les muntanyes Siwalik formant el nizamant de Pinjaur; i el tercer tros a les muntanyes Simla i taluka de Narnaul que formava el nizamat de Mohindargarh, a l'extrem sud-est al límit amb Jaipur i Alwar.
Geografia El riu principal de l'estat era el Ghaggar i la resta eren torrents estacionals com el Sirhind, el Jhambowali Choi i el Patialewali Nadi (que passa per la ciutat de Patiala). La capital Patiala fou afectada per inundacions greus el 1852, 1887 i 1888, però després s'hi van fer obres que van arranjar la situació.
Població L'estat incloïa 14 ciutats i 3.580 pobles. la població era:
1881: 1.467.433 1891: 1.583.521 1901: 1.596.692 1931: 1.625.000
Les ciutats principals eren Patiala (la capital), Narnaul, Basi, Govindgarh o Bhatinda, Samana, Sunam, Mohindargarh o Kanaud, Sanaur, Bhadaur, Barnala, Banur, Pail, Sirhind i Hadiava. Patiala fou constituïda en municipalitat el 1904 i Narnaul el 1906. Patiala era la capital de l'estat i també d'un tahsil (també anomenat Chaurasi) al nizamat de Karmgarh amb 707 km² i població el 1901 de 121.224 habitants, format per les ciutats de Patiala i Sanaur i 197 pobles.
El 55% de la població era hindú, els sikhs eren el 22%, i la resta musulmans (3000 jains). La llengua general era el panjabi (88%). La casta més important eren els jats, seguits de rajputs, ahirs, gujars, arains, kambohs, bramans, faquirs, chamars, chuhres, tarkhans i altres.
Administració Administrativament estava format per cinc nizamats:
Karmgarh (capital Bhawanigarh) Pinjaur (capital Basi) Amargarh (capital Barnala) Anahadgarh (capital Rajpura) Mohindargarh (capital Kanaud)
Història L'establiment del misl (confereació) sikh a la zona data de 1627. Un cap rural local, Mohan Singh, lluitava contra els seus veïns bhullars i dhaliwals que volien evitar l'establiment de Mohan que era un seguidor del guru Har Gobind, a la zona. Però bhullars i dhaliwals foren derrotats amb el suport del guru i Mohan es va establir al poble de Meharaj el 1627. El 1631 va lluitar contra els mogols a la batalla de Mehraj sempre al costat de Guru Hargobind. Mohan i el seu fill gran Rup Chand foren finalment morts en lluita contra els rajputs bhattis. Kala, segon fill de Moham el va succeir com a regent dels fills de Rup Chand, Phul i Sandali. Quan Kala va morir, Phul va crear el seu propi poble (anomenat Phul) a uns 8 km de Meharaj, beneït pels gurus sikhs (1663). Nabha i Jhind foren creats per descendents de Phul i per això foren anomenats estats phulkians. L'estat dels phulkians fou un dels primers regnes sikhs a formar-se i la dinastia va agafar el nom de l'ancestre. Un fill de Phul, de nom Chota Ram Singh fou beneït pel guru Gobind Singh. El seu fill Ala Singh va assolir el poder el 1714 quan Banda Bahadur estava ocupat en una ferotge lluita contra elss mogols. Mercès a l'ajut del seu general Gurbaksh Singh Kaleka, Ala Singh, es va crear un principat independent basat en un zamindar de 30 pobles a Barnala, i aquest principat sota els seus successors es va convertir en un gran estat. El 1761 va combatre els marathes a la tercera batalla de Panipat aliat dels afganesos.
La història pròpia comença el 29 de març 1761 quan Ahmad Shah Durrani de l'Afganistan va confiar el títol de raja a Ala Singh, el senyor local de Barnala. El 1763 els sikhs van conquerir Sirhind a Ahmad Shah i es van repartir l'antiga província mogol de Sirhind. En aquest repartiment Sirhind (ciutat) i rodalia van anar a mans de Raja Ala Singh. Ala Singh va fundar el fort de Kila Mubarak a Patiala, entorn del qual va créixer la ciutat.
Ala Singh va morir el 7 d'agost de 1765. Tenia tres fills mascles: Rajkumar Bhumla Singh (que havia mort vers 1743 deixant una sola filla (Bibi Rajindar Kaur), Rajkumar Sardul Singh, mort el 1753, i Rajkumar Lal Singh (mort sense fills). Sardul Singh va deixar dos fills: Amar Singh i Himmat Singh i el primer d'aquestos fou el successor. Himmat Sing, també reclamava el tron i després d'un temps de conflicte va ser reconegut amb la possessió de la pargana de Bhawanigarh que va conservar fins a la seva mort el 1774.
L'any següent Raja Amar Singh va conquerir Pail i Isru de Maler Kotla, encara que la segona plaça fou entregada a Jassa Singh Ahluwalia. El 1767 Amar Singh es va trobar a Ahmad Shah Durrani en la seva darrera invasió de l'Índia a Karabawana i va rebre el títol de Raja-i-Rajgan. Després de la sortida d'Ahmad Shah, el raja Amar Singh va ocupar Tibba a Maler Kotla, i va obligar els fills de Jamal Khan a signar la pau que va ser respectada durant molts anys.
Llavors va enviar un exèrcit sota el seu general Bakhshi Lakhna per ocupar Pinjaur, que havia estat ocupada per Gharib Das de Mani Majra, i la va conquerir amb l'ajut dels rages d'Hindur, Kahlur i Sirmoor. Llavors va envair el territori de Kot Kapura, però havent mort el seu cap, Jodh, en una emboscada, es va retirar sense posteriors atacs. La següent expedició fou contra els bhattis, amb poc èxit i la direcció de la campanya fou encomanada al sobirà de Nabha, mentre Amar Singh girava les seves armes contra la fortalesa de Govindgarh, que dominava la ciutat de Bhatinda. Després d'una llarga lluita fou ocupada el 1771 i poc després Himmat Singh va aprofitar una oportunitat i es va apoderar de Patiala, però després la va haver de rendir i va morir el 1774.
En aquest any va esclatar un conflicte entre Jhind i Nabha, que va acabar amb l'adquisició de Sangrur per Jhind (que la va arrabassar a Nabha). Amar Singh va intervenir per evitar que Jhind conservés també Aniloh i Bhadson. Amar Singh va procedir contra Saifabad, una fortalesa a només 6 km de Patiala, que va conquerir amb ajut de Sirmoor; a canvi d'aquest ajut Amar Singh va visitar el principat i va ajudar al seu sobirà Jagat Parkash a reprimir una revolta local. En una nova campanya contra els bhattis va derrotar els seus caps a Begran, va conquerir Fatehabad i Sirsa, i va atacar Rania, però fou cridat a repel·lir un atac a Jhind del governador musulmà d'Hansi; amb aquest propòsit va enviar al seu ministre Nanu Mai, amb una força important que després de derrotar el governador d'Hansi va assaltar Hansi i Hissar; Rania va caure poc després. El govern mogol sota el ministre Najaf Khan, va fer un darrer intent de recuperar aquestos districtes i al front de les tropes imperials va ocupar Karnal i part del Rohtak; el raja de Patiala, tot i que ajudat per Zabita Khan Rohilla, va trobar a Najaf Khan a Jhind, i amigablement va entregar Hansi, Hissar i Rohtak, conservant Fatehabad, Rania i Sirsa com a feus imperials.
El 1777 Amar Singh va atacar les regions de Faridkot i Kot Kapura però sense intentar annexionar-les i en els seus nous territoris va apujar les taxes al màxim. El 1778 va assolar el territori de Mani Majra i va sotmetre a Gharib Das. Llavors va marxar a Sialba on fou derrotat greument pel cap local i una coalició sikh; per recuperar-se d'aquest desastre Amar Singh va formar una poderosa aliança, va subornar les tropes de Sialba a les que va prometre una gran paga, i finalment es va assegurar la submissió del cap sense lluita. El 1779 les forces mogols van marxar contra Karnal, aliades a Desu Singh, Bhai de Kaithal, que esperava ajut mogol per derrotar a Patiala; però el cap mogol va trobar més profitós i segur saquejar el Bhai i llavors els sikhs es van unir per oposar-se a la seva progressió; els mogols van arribar a Kuhram, però després es van retirar per temor a la unió de forces més poderoses en la seva contra.
Amar Sing va morir d'hidropesia el 5 de febrer de 1781 i el va succeir el seu fill Sahib Singh, encara infant (6 anys). El ministre Nuni Mai, un agarwal bània de Sunam, va assolir la direcció dels afers amb títol de wazir i va fer front a tres rebel·lions dirigides per parents del sobirà. El 1783 hi va haver una gran fam que va desorganitzar l'estat. Nanu Mai es va veure obligar a cridar als marathes que el van ajudar a recuperar Banur i altres llocs, però el 1788 el van fer xantatge i el 1790, encara que Nanu havia estat efectiu en la lluita contra diversos enemics no va poder evitar la marxa maratha a Suhlar, a 3 km de Patiala; Saifabad va quedar en mans marathes i Nanu Mai va caure del poder, i amb ell Rani Rajindar, cosina d'Amar Singh, una dona de gran habilitat i principal suport de Nanu (Rani Rajindar va morir el 1791) que havia aconseguit la retirada dels marathes i havia visitat Muttra per negociar la pau amb el mateix Madhav Rao I Scindia.
Sahib Singh, ara amb 14 anys, va agafar les regnes del poder nomenant la seva germana Sahib Kaur com a ministre en cap. Els 1794 els maraathes van avançar cap a Patiala però Sahib Kaur la va defensar i els va expulsar cap a Karnal. El mateix any Bedi Sahib Singh va atacar Maler Kotla i la seva retirada va haver de ser comprada. El 1798 Bedi Sahib Singh va atacar Raikot, i encara que oposat pels caps phulkians va obligar al seu cap a demanar ajut a George Thomas d'Haryana que va avançar per Ludhiana on Bedi havia assetjat el fort i el va obligar a aixecar el setge. Thomas es va retirarr a Hansi, però aprofitant l'absència dels caps sikhs a Lahore, on s'havien concentrat per oposar-se a la invasió de Shah Zaman, va avançar de nou i va assetjar Jhind. Els altres caps phulkians van accelerar l'ajut a Jhind i van obligar a Thomas a aixecar el setge, però finalment foren derrotats per l'irlandès. Llavors van fer les paus amb aquest que d'altra banda volia posar als phulkians al seu costat per lluitar contra els marathes. Llavors Sahib Singh es va enfrontar a la seva germana que fou separada del poder i va morir poc després (1801) ja sense cap influència. Thomas va renovar els seus atacs a Jhind i els caps phulkians es van unir contra ell; Thomas va enviar Patiala i va saquejar Bhawanigarh, però finalment es va acordar la pau el 1801 i altre cop l'irlandès es va retirar a Hansi; els caps del Cis-Sutlej van enviar una ambaixada al general Perron a Delhi, demanant ajut i Thomas fou finalment derrotat pels marathes.
Llavors van aparèixer en escena els britànics; els caps phulkians que s'havien salvat de Thomas amb l'ajut maratha, no estaven disposats ara a separar-se de la seva aliança i van romandre neutrals en les operacions que es van fer a l'entorn de Delhi el 1803 i 1804. Jaswant I Rao Holkar fou rebut amistosament a Patiala però després de la derrota maratha a Dig no va poder obtenir assistència de Sahib Singh. Jaswant I va fugir a Amritsar el 1805 i el conflicte entre Sahib Singh i la seva dona, latent durant un temps, van arribar al punt més alt i la rani va atacar Nabha i Jhind. Aquestos estats llavors van demanar la intervenció de Ranjit Singh de Lahore, que va creuar el Sutlej el 1806. Ranjit Singh va fer poc per arranjar les diferències domèstiques a Patiala però va privar a les vídues del cap de Raikot de molts pobles; Patiala no obstant no va rebre res d'aquests despulles i a la sortida de Ranjit del país el conflicte entre Sahib Singh i la seva dona es va renovar; el 1807 Ranjit va retornar a Patiala i va concedir a aquest estat Banur i altres districtes a la rani amb una renda de 50.000 rúpies a l'any, i després va anar a Naraingarh.