Els lloros menuts (Micropsitta) són els membres més petits de la família dels psitàcids i habiten els boscos de Nova Guinea i illes properes.
Morfologia Aus petites de moviments ràpids, normalment verds amb reflexos brillants. Un lloro pigmeu passa una bona part del temps movent-se a través del fullatge, usant els seus grans peus, el bec i la seva cua amb plomes rígides. Són els lloros més petits, fent 8 – 10 cm de llargària Tenen dits llargs i urpes corbes. Les plomes de la cua són rígides. La cera del bec és prominent. En algunes espècies hi ha cert grau de diferències de color entre els sexes. Els joves tenen colors menys brillants.
Hàbitat i distribució Són nadius dels boscos de Nova Guinea i les illes properes.
Hàbits Són un dels pocs grups d'espècies del seu ordre (altres exemples serien els gèneres Pyrilia i Nannopsittaca) que mai s'han aconseguit mantenir, i molt menys criar, en captivitat. Tots els intents de fer-ho han provocat la mort ràpida dels ocellets. L'estrès i les deficiències alimentàries són probablement les causes.
Alimentació Són dels pocs ocells que s'alimenten de fongs i líquens, els quals tenen un paper important en la seva dieta. Les seves necessitats dietètiques concretes però, són poc coneguts.
Taxonomia El gènere va ser descrit pel naturalista francès René-Primevère Lesson el 1831. L'etimologia del nom científic correspon a la rail grega Mikro (petit) i Psitt (lloro).
Hi ha sis espècies, totes elles del gènere Micropsitta, l'únic de la tribu Micropsittini que pertany a la subfamília dels psitacins (Psittacinae). Alguns autors consideren que en realitat formen la seva pròpia subfamília: els micropsitins (Micropsittinae).
El gènere Micropsitta conté sis espècies: lloro menut carabrú (Micropsitta keiensis). lloro menut de cara taronja (Micropsitta pusio). lloro menut de Finsch (Micropsitta finschii). lloro menut de Geelvink (Micropsitta geelvinkiana) lloro menut de Meek (Micropsitta meeki). lloro menut pit-roig (Micropsitta bruijnii).
Referències