The History of the Decline and Fall of the Roman Empire (La història del declivi i caiguda de l'Imperi Romà) és l'obra més famosa d'Edward Gibbon i és considerat un dels llibres més influents en el pensament historiogràfic contemporani per l'ús de les fonts originàries, la barreja d'estil narratiu i fets que facilita la seva lectura i la interpretació racional de determinats fenòmens fins aleshores explicats per intervenció sobrenatural o l'atzar. És també una obra fortament controvertida per les opinions que l'autor barreja amb els fets analitzats. Publicada en sis volums a partir del 1776, ha acumulat reedicions i estudis, a més de ser inclosa en cites populars.
Els fets narrats L'obra cobreix el període que va des de l'any 180 fins al 1590; per tant, inclou el destí de la part occidental i oriental de l'imperi i no solament la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, i és un dels primers historiadors a adoptar aquest enfocament. Entre el text narratiu, s'intercalen fragments extensos de documents originals o citacions exactes quan són fonts secundàries, metodologia innovadora per a la seva època i influïda per les idees il·lustrades sobre el mètode científic, el progrés de la història i el paper de la raó.
Capítols L'obra, en la seva versió final, està dividida en 71 capítols i sis volums (va tenir diverses reedicions i modificacions en vida de l'autor). Aquesta llista resumeix els temes principals de cada capítol:
Exèrcit imperial Prosperitat sota els cinc bons emperadors Líders La crueltat de Còmmode Guerres civils Relaxació moral i estat financer Revoltes internes Pèrsia Els germànics Irrupcions bàrbares Claudi II el Gòtic i Lluci Domici Aurelià Conducta de l'exèrcit i el senat La pau i l'ordre Sis emperadors alhora fins a la victòria de Constantí I el Gran El cristianisme primitiu Persecucions cristianes Fundació de Constantinoble Divisió de l'imperi Els gals Cristianisme com a religió oficial L'heretgia Julià l'Apòstata Actitud de Julià enfront del paganisme i les religions Triomfs sobre els perses Jovià i divisió de l'imperi Huns i gots Ambròs de Milà i guerres civils Destrucció del paganisme Divisió final de l'imperi Auge dels gots Invasió d'Itàlia Arcadi i els perses Els vàndals conquereixen Àfrica Àtila La ruïna interna Saqueig de Roma i fi de l'imperi occidental Conversions dels bàrbars, els jueus a Espanya Els estats bàrbars Regne gòtic a Itàlia, Anastasi I Dicor Govern de l'imperi oriental Belisari Els bàrbars a Europa i Àfrica Derrota dels grans regnes, el cometa i les plagues Les lleis romanes Gregori I i la seva època Revoltes perses La doctrina de l'encarnació, controvèrsies cristianes Emperadors orientals La persecució de les imatges Mahoma Auge dels àrabs o sarraïns Conquestes àrabs El Les llavors de la reforma protestant: els paulicians Búlgars i russos Els normands Els turcs seljúcides La Primera croada Les croades Cisma Conseqüències de les croades Els catalans, els emperadors grecs La ruïna de l'imperi oriental Els mongols Tamerlà Relacions entre est i oest Hongria, Constantí XI Paleòleg, el darrer emperador Caiguda de Constantinoble Roma al Cisma d'Occident Conclusions
Les teories d'Edward Gibbon Edward Gibbon comenta de manera subjectiva els fets narrats i els compara amb el seu present, especialment en les notes a peu de pàgina. La teoria principal que explica la caiguda de l'Imperi Romà per a ell és el relaxament dels costums morals,J.G.A. Pocock, "Between Machiavelli and Hume: Gibbon as Civic Humanist and Philosophical Historian," Daedulus 105,3(1976), 153-169; una tesi que va ser compartida per molts historiadors fins al i que es troba també en Montesquieu. Aquests costums van afeblir l'exèrcit, fet que van aprofitar els bàrbars per fer-se forts i anar conquerint els romans. A la desídia militar va contribuir també el cristianisme, una religió que predicava en favor dels febles i de la vida després de la mort, que va desembocar en una edat mitjana dominada per la foscor i la superstició.
També va estimar que els màrtirs cristians eren molt menys que el que havia volgut fer creure l'Església (especialment Eusebi de Cesarea), afirmació que li va portar problemes al seu temps perquè el van acusar de pagà. Molts lectors han criticat la imatge que presenta dels cristians com a intolerants, enfront dels antics pagans.Drake, H.A., "Lambs into Lions: explaining early Christian intolerance," Past and Present 153(1996), 3-36. A la seva època, s'acostumava a contraposar l'exemple cristià a la decadència moral i, en canvi, ell inclou l'auge de la religió dins el clima de relaxació en els costums. Alguns predicadors coetanis el van titllar d'immoral i antisemita, una reacció que ell esperava però no tan violenta, com va escriure als seus amics (aquesta reacció va fer, fins i tot, que en determinats països es prohibís el llibre, com a Irlanda fins al 1970). Modernament, es tendeix a adoptar un punt de vista intermedi, tot i que alguns historiadors relativitzen el pes del cristianisme en algunes decisions imperialsVayne, Quand notre monde est devenu chrétien?, Albin-Michel, 2007 que Gibbon esmenta.
Els historiadors moderns solen sostenir que la visió de l'Imperi Romà d'Orient és menys atenta que la de l'imperi occidental, per un etnocentrisme comú al seu temps,John Julius Norwich, Byzantium (Nova York: Knopf, 1989); Byzantium: the apogee (Londres and Nova York: Viking Press, 1991). extrem que va ser admès pel mateix autor en els escrits que va fer per defensar-se dels atacs que va rebre. Els líders orientals apareixen retratats d'una manera negativa en més ocasions que els occidentals.Steven Runciman, Byzantine Civilization (1933), o también 1453: La caída de Constantinopla.
En els paralel·lismes amb la situació britànica (immersa en el procés d'independència dels Estats Units), Gibbon hi veia una pèrdua de les virtuts tradicionals, una disminució de les llibertats i l'augment de la corrupció i el mal govern (com destaca Peter Burke), situació que la Il·lustració volia solucionar amb la introducció dels seus principis. La visió pessimista de la política té arrels en Plutarc i l'estil irònic i elegant amb què s'hi vol distanciar vindria de Samuel Johnson.Boswell, James (1986), Hibbert, Christopher, ed., The Life of Samuel Johnson, Nova York: Penguin Classics
Llegat L'obra de Gibbon apareix en Our Mutual Friend, de Dickens, en la saga de la Fundació d'Isaac Asimov i en diverses obres que juguen amb el seu títol, entre les quals destaca Decline and Fall d'Evelyn Waugh. Hegel o Winston Churchill van elogiar públicament l'obra,Winston Churchill, My Early Life: A Roving Commission (Nova York: Charles Scribner's Sons, 1958), i diferents historiadors van adoptar l'enfocament de narrar el declivi de grans civilitzacions, com William Shirer amb el Tercer Reich, John Toland amb els japonesos o Lawrence James amb l'Imperi britànic. Totes aquestes mencions demostren la influència de l'obra en el pensament europeu, especialment en el de parla anglesa.
Referències
Enllaços externs
History Of The Decline And Fall Of The Roman Empire by Edward Gibbon.
Categoria:Llibres en anglès Categoria:Obres literàries del segle XVIII Categoria:Estudis romans d'Orient