El Tresor de Villena és un tresor arqueològic trobat l'any 1963 i una de les troballes àuries més impressionants de l'edat del bronze europea. Està conformat per 59 peces d'or, argent, ferro i ambre que pesen en total quasi 10 kg. Eixa magnitud el converteix en el tresor de vaixella àuria més important d'Espanya i el segon de tot Europa, només superat pel de les Tombes Reials de Micenes (Grècia). A més, destaquen les peces de ferro, ja que són les més antigues descobertes a la península Ibèrica i corresponen a una fase en la qual el ferro es considerava metall preciós i, per tant, atresorable.

El va trobar el 1963 l'arqueòleg villener José María Soler prop de Villena, i des d'aleshores ha sigut la peça clau del Museu Arqueològic de Villena. El seu descobriment va ser publicat en la majoria dels mitjans espanyols i alguns de l'estranger, principalment a França, Alemanya i els Estats Units. L'original ha estat exposat a Madrid, Alacant, Tòquio i Kyoto, i existeixen dues còpies de tot el conjunt que són usades per exposar-lo sense posar-lo en perill, mentre que el tresor es conserva permanentment en una vitrina blindada del Museu Arqueològic de Villena.

La matinada del dijous 27 d'agost de 2026 es va produir un robatori de pràcticament tot el conjunt. Es calcula que el només el metall robat valia més d'un milió d'euros.

Peces miniatura|Conjunt complet de les peces que integren el tresor de Villena. El tresor està format per 66 peces, 56 de les quals s'agrupen clarament per a formar 49 objectes diferenciats. Les altres 10 peces degueren pertànyer a objectes complexos dels quals foren arrancades i és difícil determinar-les, pel que cal considerar-les com a objectes individuals. Açò ens dona un total de 59 objectes la quantitat i pes dels quals es distribueix de la següent manera: </p>

Objecte Quantitat Pes (grams)Braçalets d'or

Braçalets de ferro

Bols d'or

Flascons d'or

Flascons de plata

Rematada o fermall de ferro i or

Botó d'or i ambre

Diversos

Totals28

1

11

2

3

1

1

12

59 5.170,35

31,85

3.508,141

380,97

556,83

50,49

5,84

49,81

9.754,31

Els braçalets són la peça predominant: representen gairebé la meitat dels objectes i el 54% del pes. Els segueixen els bols, que en representen el 36% del pes. Els flascons d'or i argent sumen el 6% dels objectes, i els 15 restants, només el 4%.

La taula següent relaciona els materials de les peces del tresor amb el seu pes. L'or és clarament el material predominant: representa el 91% de les peces i el 93% del pes. La plata hi té un paper molt secundari, amb un 4,5% de les peces i un 5,7% del pes. El ferro i l'ambre hi són pràcticament testimonials. OrArgentFerroFerro i orAmbreTotalNombre60311166Pes en grams9.112,1252556,837031,857450,495839.754,3154

L'or del tresor miniatura|Braçalet número 28, un dels més interessants del conjunt. miniatura|Braçalets llisos número 2, 3, 4 i 5. miniatura|Braçalet amb calat doble i sense puntes número 23. miniatura|Braçalet número 29, la peça més complexa del conjunt. miniatura|Bols d'or (peces 37, 36 i 38). miniatura|Els dos flascons d'or i un dels de plata (peces 41, 43 i 42). miniatura|Fragments. Suposadament restes d'un ceptre o una espasa (objectes, de dreta a esquerra i de dalt a baix, 51, 48/50, 53, 61, 59, 60, 56/57, 55, 62, 63, 64, 65, 46/47, 58 i 52/54). Entre les 66 peces del tresor n'hi ha tres d'argent, dues de ferro i una d'ambre. Les restants són d'or, i d'elles se n'analitzaren 54 a càrrec del doctor Hartmann, del Württemberg-Landesmuseum de Stuttgart (Alemanya) el setembre de 1969. A la taula següent es mostra la composició d'aquestes peces (la proporció d'argent es refereix al pes total de la peça, mentre que els restants metalls s'expressen en percentatges sobre l'or que conté):

PeçanúmeroargentcoureestanyníquelmercuriBraçalet2aprox. 60,260,26——"3" 60,120,14——" 4" 40,280,14——"5" 130,340,15——"6" 80,370,34——"7" 6 0,170,15——"8" 5 0,220,17——"9" 70,170,18——"10" 50,240,28——"11" 60,220,17——"12" 40,300,11——"13" 70,290,29——"14" 50,190,12——"15" 70,170,074——"16" 70,360,12——"17" 40,040,013——"18" 80,370,062——"19" 50,160,28——"20" 90,270,21——"21" 110,620,17aprox. 0,02—"22" 50,200,35——"23" 90,640,30——"24" 60,180,10——"25" 90,250,18——"26" 80,130,20——"27" 90,180,23——"28" 60,100,031——"295-100,240,11——Bol305-10 0,300,22——"3110-150,700,18——"325-100,180,12——"335-100,240,12——"345-10 0,200,086——"35* 100,260,14——"36aprox. 40,150,068——"37" 60,250,087—Sp. (?)"38" 40,150,12——"39" 70,160,14——"40" 70,170,12——Flascó41" 60,320,16——"42" 40,160,11——Fermall46" 50,920,280,30—Passador47" 30,200,17——Montura48" 60,110,18——Fermall51" 70,280,064——Peça calada52" 110,020,12——Contera53" 70,020,16——"55" 60,580,17——Peça calada56" 80,590,14——"58" 80,250,22——Virolla incisa59" 41,200,31——"60" 50,220,20——"61" 60,250,20——Lamineta65" 40,050,22——

D'acord amb Hartmann, la quantitat de plata que contenen totes les joies és d'origen natural i la seua proporció de coure la que existeix en l'or extret d'arenes fluvials. Ni el riu Segura ni el Vinalopó han sigut mai considerats aurífers, però no es pot descartar que ho hagen estat en altres temps. Francesc Figueras va parlar d'unes denúncies mineres al terme de Guardamar del Segura, mentre que Juan Bautista Carrasco adduu el testimoni de l'Estadística oficial per afirmar l'existència de mines d'or a Sant Fulgenci, i l'explicació del Mapa Geológico de España de 1951 afirma sobre el criador de coure de Santomera que és «una massa de prou consideració de pintes de coure, coures rojos, carbonats verd i blau i, no poques vegades or nadiu, precisament al contacte d'una erupció hipogènica».

També en època antiga s'ha parlat de la riquesa aurífera d'aquesta àrea. Francisco Diago, per exemple, comenta que a la serra de Mariola (el límit meridional de la qual és la Peña Rubia de Villena), tenia Sext Mari les mines d'or que el van fer l'home més ric d'Hispania. Ibarra, per la seua part, comenta d'Elx que «en les entranyes de la seua terra el metall més preciós, que des dels primers temps ambicionà l'home i el que havia de despertar la seua cobdícia en explotar-lo en llunyanes edats, com ens donen eloqüent testimoni nombrosos treballs portats a terme a la Serra del Molar, en època desconeguda per tan remota». Per tant, per a Soler resulta cert que el Cabezo Redondo durant l'edat del bronze va ser un «riquíssim focus cultural capaç d'irradiar la seua influència fins a regions molt llunyanes».

Les peces de ferro Els dos objectes de ferro (46/47 i 67) posseeixen gran interès, ja que es tracta dels objectes d'aquest material més antics apareguts a la península Ibèrica i corresponen a un estadi arcaic de l'ús d'aquest metall, quan hom el considerava un metall noble i, per tant, s'empra en elements d'orfebreria ornamental, una tesi que ja apuntà José María Soler.

Robatori de 2026 La matinada del 27 d'agost de 2026, el Tresor de Villena fou sostret del Museu de Villena. Segons les imatges de les càmeres de seguretat citades per la notícia, en l'assalt hi haurien intervingut almenys tres persones encaputxades, que haurien accedit a l'edifici després de trencar els vidres d'un finestral. Es van endur pràcticament totes les peces del tresor, així com tres de les quatre corones de la Mare de Déu de les Virtuts, patrona de Villena. En canvi no es van endur una col·lecció de 35 peces, també d'or i del mateix període, del poblat de Cabezo Redondo.

L'alarma del museu es disparà a les 5.23 h i la policia hi arribà a les 5.30 h; en arribar-hi, hi constatà el trencament dels vidres de la façana del carrer Madrid i la sostracció del tresor, així com d'almenys una corona original. La investigació fou encarregada a la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil d'Alacant.

Referències

Bibliografia

M.I. Ayuntamiento de Villena, Villena ¡Un tesoro!, Guía turística de Villena. referit al Tresor de Villena.

Vegeu també Prehistòria als Països Catalans Tresoret del Cabezo Redondo

Enllaços externs Museu Arqueològic José María Soler (en castellà)

Categoria:Arqueologia a Villena Categoria:Objectes arqueològics del País Valencià Categoria:Objectes arqueològics prehistòrics Categoria:Art de la prehistòria Categoria:Edat del bronze Categoria:Prehistòria al País Valencià Categoria:Joies arqueològiques