Aquella temporada, Yrjö Vesterinen guanyà el primer dels seus tres títols consecutius. Els tres primers classificats van ser els mateixos que l'any anterior, tot i que en ordre diferent: Vesterinen, Malcolm Rathmell i Martin Lampkin (cadascun del tres amb un total de tres victòries durant la temporada); Mick Andrews va tornar a ser quart per darrere de tots tres.
D'altra banda, per primera vegada un català se situava entre els 10 millors a la classificació final del campionat: Fou Manuel Soler, en setena posició. Pel que fa a les novetats tècniques, Nick Jefferies, que havia fitxat el 1975 per l'equip oficial d'Honda que dirigia Sammy Miller al Regne Unit, obtingué el primer bon resultat de la moto japonesa de quatre temps al mundial, concretament, la sisena posició al trial de Gran Bretanya.
Sistema de puntuació
Calendari Ronda Data ProvaLloc Guanyador1 14 de febrer Newtownards Yrjö Vesterinen2 29 de febrer Bilstain Malcolm Rathmell3 7 de març Matadepera Martin Lampkin4 13 de març Gran Bretanya Buckfastleigh Malcolm Rathmell5 21 de març Sommières Malcolm Rathmell6 16 de maig Gefrees Yrjö Vesterinen7 13 de juny Passo della Presolana Mick Andrews8 25 de juliol Gold Bar Martin Lampkin9 29 d'agost Älvängen Ulf Karlson10 5 de setembre Ekenäs Yrjö Vesterinen11 12 de setembre Roggenburg Martin Lampkin12 19 de setembre Ricany Ulf Karlson Notes
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Yrjö Vesterinen Bultaco 93 (126)2 Malcolm Rathmell Montesa 87 (112)3 Martin Lampkin Bultaco 85 (110)4 Mick Andrews Yamaha 69 (82)5 Ulf Karlson Montesa 67 (71)6 Charles Coutard Bultaco 54 (62)7 Manuel Soler Bultaco 52 (61)8 Nigel Birkett Suzuki 30 (34)9 Jean Marie Lejeune Montesa 25 (26)10 Rob Edwards Montesa 2414 Jaume Subirà Montesa 820 Quico Payà 322 Xavier Cucurella Bultaco 2
Referències
Bibliografia
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1976