miniatura|Jean-Maurice-Émile Baudot. En telecomunicacions, informàtica i electrònica, un baud és una unitat que expressa la velocitat a la qual és modula la informació que es transmet a través d'un canal de comunicació. El seu símbol és Bd i equival al nombre d'impulsos transmesos per segon. És una unitat altament especialitzada no inclosa en el Sistema Internacional d'Unitats (SI), però acceptada per l'Organització Internacional per a l'Estandardització (ISO) o la Comissió Electrotècnica Internacional (IEC).
+ Exemples de codi ASCII Caràcter Representació binària ASCII ! 00100001%00100101 A 01000001 ç 11000111
Tanmateix, hom no ha de confondre la velocitat en bauds, amb la taxa de bits, ja que cada esdeveniment de senyalització transmès pot transportar un o més bits. Només quan l'impuls està format per dos valors possibles, 0 i 1, de manera que cada esdeveniment de senyalització transporta un sol bit, coincideixen la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió en bits per segon. Un altre cas és si els símbols es representen emprant més bits. És el cas del codi ASCII on els símbols es representen emprant vuit bits. En aquest cas la velocitat de transmissió de 100 bauds equival a la transmissió de 800 bits/s, això és, cada baud transporta 8 bits, per la qual cosa cal multiplicar els bauds per 8 per obtenir la taxa de bits.
El baud s'utilitzà originàriament per a mesurar la velocitat de les transmissions telegràfiques, prenent el seu nom de l'enginyer francès Jean Maurice Émile Baudot (1845-1903) inventor del codi Baudot, que fou el primer a realitzar aquest tipus de mesures. És una unitat de mesura que fou aprovada el 1926 a la Primera Reunió del Comitè Consultiu Internacional de Comunicacions Telegràfiques que tengué lloc a Berlín el novembre de 1926 amb l'objectiu d'unificar les diferents maneres que s'empraven per a expressar la velocitat de transmissió d'informació amb els telègrafs.
El baud no és una unitat del Sistema Internacional d'Unitats (SI), però segueix les seves normes de nomenclatura: la primera lletra del seu símbol és una majúscula perquè té l'origen en un nom propi, el nom sencer s'escriu en minúscula, i els múltiples empren els mateixos prefixos que en el SI: miniatura|Mòdem ADSL. 1 kBd (kilobaud) = 1 000 Bd 1 MBd (megabaud) = 1 000 kBd 1 GBd (gigabaud) = 1 000 MBd La velocitat de comunicació en bauds del port sèrie dels ordinadors no es pot ajustar arbitràriament, però s'ha de seleccionar entre alguns valors. La velocitat en bauds habitual és 9 600 o 115 200. Les dues parts comunicants han de fixar per endavant la mateixa velocitat en bauds per poder comunicar-se amb èxit. Si l'emissor i el receptor es comuniquen a diferents velocitats, no rebran el missatge. Després d'un llarg període de desenvolupament, la velocitat en bauds d'ús comú ha assolit un consens. Les velocitats més utilitzades són 9 600 o 115 200, que són múltiples de 300 perquè el primer mòdem que podia enviar i rebre informació, el Bell 193A fabricat per AT&T, funcionava a 300 bauds i establí l'estàndard per a la comunicació a 300 bauds, i altres proveïdors van fer que els seus mòdems fossin compatibles amb l'estàndard Bell 103A. Així 9 600 = 32 × 300, 115 200 = 384 × 300. miniatura|Encaminador. Les diferents velocitats en bauds serveixen per a diferents propòsits:
1 200 Bd: Es va fer servir en els primers ordinadors i mòdems de baixa velocitat. 2 400 Bd: Adequat per a transferències de dades de baixa velocitat, com a impressores. 4 800 Bd: Comú en algunes aplicacions d'automatització industrial. 9 600 Bd: Una velocitat en bauds estàndard per a les comunicacions sèrie generals actuals. 19 200 Bd i més: Necessari per a transmissions de dades d'alta velocitat.
Història En 1926, a causa de l'existència de dos tipus de sistemes de telegrafia (els caracteritzats per elements de transmissió d'igual durada i els diferencials), la velocitat de transmissió es va definir pel nombre d'intervals elementals transmesos per segon.Journal télégraphique Éditeur : [s.n.] (Berne) Date d'édition : 1934-05 gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5660237t/f16.item
Aquesta definició es dona en 1929 en el periòdic telegràfic de juliol de 1929, sota el nom de velocitat de transmissió que reemplaça el terme velocitat de transferència; el mateix any, es va proposar el terme bauds en homenatge a Émile Baudot.Journal télégraphique Éditeur : [s.n.] (Berne) Date d'édition : 1929-07 gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5573015h/f6.item
El propòsit d'això va ser comparar dispositius les diferències dels quals en les característiques tècniques van portar a diferents unitats de comptatge: nombre de revolucions per minut, nombre de forats, longitud de les tires perforades per minut, nombre de paraules per minut (independentment del nombre de lletres), nombre de lletres per minut.Journal télégraphique Éditeur : [s.n.] (Berne) Date d'édition : 1930-10 gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5573081h/f3.item
Així, en 1929, per a una teleimpressora que funcionava a una velocitat de rotació de 210 revolucions per minut, les velocitats en bauds eren les següents: + Flux (bauds) per a una velocitat de rotació de 210 voltes per minut, en 1929Aparell ContactesBauds Baudot-Picard quàdruple 20 70 Baudot quàdruple dúplex 22 77 Baudot quàdruple a 23 23 80,5 Baudot quàdruple a 24 24 84 En 1931, es van dur a terme transmissions a 50 bauds a través de xarxes fantasmes i xarxes superfantasmes a distàncies de diversos centenars de quilòmetres.
En 1933, es van aconseguir transmissions a 25 bauds sobre 58.000 km.
En 1934, es va reorganitzar el sistema de mesurament de la velocitat de transmissió per a tenir una velocitat de transmissió vàlida per a tots els sistemes de telègraf, tant Hugues com Baudot. En aquest moment, per a una rotació de 120 revolucions per minut (dues revolucions per segon), la velocitat del sistema Hugues es comptava a 56 bauds (2 × 28 perns), però el nou sistema de mesurament comptava llavors només 22,4 bauds (a causa d'una proporció de 2,5). Al mateix temps, per a una velocitat de 180 revolucions per minut (tres revolucions per segon), el sistema Baudot quàdruple de 25 contactes es va mesurar a 75 bauds (3 × 25) i el sistema Baudot doble, a la meitat.
En 1958, als Estats Units, el primer mòdem informàtic comercial va ser el Bell 101 que funcionava a una velocitat de 110 bauds.
En 1960, a França, una velocitat de 50 bauds continuava sent la velocitat de referència normal per a un servei de telègraf.
En 1962, Electronic Industries Alliance va estandarditzar el port RS-232 utilitzat per a enllaços serials locals.
En 1962, als Estats Units, el Bell 103 va ser el segon mòdem informàtic comercial lliurat per AT&T Corporation. Operava a través de línies telefòniques regulars a una velocitat de 300 bauds.
En 1976 apareixen els estàndards V10 i V11 operant a 100 kbauds i 10 Mbauds.
En 1976, el protocol V.29 va ser validat / estandarditzat, proporcionant mòdems que transmeten a una velocitat de 9.600 bauds en circuits arrendats de tipus telefònic punt a punt amb quatre cables.
En 1979, a França, determinats sistemes industrials funcionaven a una velocitat de 600 bauds.
En 1980, el Bell 212A (protocol V.22) transmetia a 1.200 bauds (o 600 bauds).
En 1988, la UIT va aprovar un dels primers estàndards de mòdem telefònic de consum, l'estàndard V.23 (utilitzat en Minitels) que permet transferències a 1.200 bauds i 600 bauds i un canal de retorn a 75 bauds.
En 1998 van aparèixer mòdems de 56 kb / s (8.000/3.429 bauds) (protocol V.90).
Posteriorment, els enllaços serials de modulació de banda basi i portadora única més o menys van caure en desús en favor d'altres tecnologies i protocols més complexos que no transfereixen cada bit en un temps fix (tecnologies de xarxes sense fils, DSL, OFDM, etc.).
Relació amb la taxa de bits bruta La velocitat de símbol està relacionada amb la velocitat de bits bruta expressada en bit/s.
El terme baud a vegades s'ha utilitzat incorrectament per a referir-se a la velocitat de bits, ja que aquestes velocitats són les mateixes en els mòdems antics i en els enllaços de comunicació digital més simples que utilitzen només un bit per símbol, de manera que es representa el dígit binari "0" per un símbol i el dígit binari "1" per un altre símbol. En mòdems i tècniques de transmissió de dades més avançats, un símbol pot tenir més de dos estats, per la qual cosa pot representar més d'un bit. Un bit (dígit binari) sempre representa un de dos estats.
Si es transporten bits per símbol, i la taxa de bits bruta és , inclosa la sobrecàrrega de codificació de canal, la taxa de símbols es pot calcular com
En prendre la informació per pols N en bit/pols com el logaritme en base 2 del nombre de missatges diferents M que podrien enviar-se, Hartley va construir una mesura de la taxa de bits bruta R com on
Aquí el denota la funció de sostre de . On es pren com qualsevol nombre real major que zero, llavors la funció de sostre s'arrodoneix al nombre natural més pròxim (p. ex. ).
En aquest cas , s'utilitzen diferents símbols. En un mòdem, aquests poden ser tons d'ona sinusoidal de temps limitat amb combinacions úniques d'amplitud, fase i/o freqüència. Per exemple, en un mòdem 64QAM, M = 64 , per la qual cosa la velocitat de bits és vegades la velocitat en bauds. En un codi de línia, aquests poden ser M anivellis de voltatge diferents.
La raó no és necessàriament un nombre enter; en la codificació 4B3T, la taxa de bits és de la velocitat en bauds. (Una interfície de velocitat bàsica típica amb una velocitat de dades sense processar de 160 kbit / s funciona a 120 kBd).
Els codis amb molts símbols i, per tant, amb una taxa de bits superior a la taxa de símbols, són més útils en canals com les línies telefòniques amb una amplada de banda limitada però una alta relació senyal/soroll dins d'aquesta amplada de banda. En altres aplicacions, la taxa de bits és menor que la taxa de símbols. La modulació de vuit a catorze com s'usa en els CD d'àudio té una taxa de bits de la velocitat en bauds.
Mòdem per cable Un mòdem per cable es connecta a un sistema de televisió per cable en les instal·lacions de l'abonat i permet la transmissió bidireccional de dades a través del sistema de cable, generalment a un proveïdor de serveis d'Internet. El cablemòdem sol estar connectat a un ordinador personal o a un rúter mitjançant una connexió Ethernet que funciona a velocitats de línia de 10 o 100 Mbps. En la "capçalera", o punt central de distribució del sistema de cable, un sistema de terminació de mòdem per cable connecta la xarxa de televisió per cable a Internet. Atès que els sistemes de mòdem per cable funcionen simultàniament amb els sistemes de televisió per cable, les freqüències de pujada (de l'abonat al CMTS) i de baixada (del CMTS a l'abonat) han de seleccionar-se per a evitar interferències amb els senyals de televisió.