Ferran Rañé i Blasco, més conegut com a Ferran Rañé (Barcelona, 13 de maig de 1950), és un actor de cinema, teatre i televisió, director de teatre, professor d'art dramàtic i productor català. És pare de la també actriu i ballarina Joana Rañé.Dades biogràfiques a IMDb
Trajectòria professional Després de cursar estudis a l'Institut del Teatre de Barcelona, l'any 1970 inicia la seva carrera professional incorporant-se al grup Els Joglars. Participa activament dins aquesta companyia en cinc espectacles consecutius (1970-77). A aquella època el signe d'identitat d'Els Joglars era la creació col·lectiva dels seus treballs, no partint d'un guió previ, sinó de propostes per anar construint els espectacles a través d'improvisacions i de les decisions de tot el grup. La direcció escènica d'aquelles obres correspon a Albert Boadella. L'any 1977 tots els membres d'Els Joglars són imputats per un delicte d'injúries a les Forces Armades i condemnats en Consell de Guerra com a autors de l'espectacle La Torna. Ferran Rañé, de la mateixa manera que Albert Boadella, decideix traslladar-se a França i no tornar fins al cap d'un any, quan els quatre joglars empresonats són indultats i surten de la presó.
Durant la seva estança a França, va fundar amb Elisa Crehuet i altres companys la companyia Tossal-teatre i va estrenar a Barcelona, utilitzant un altre nom artístic (Joan Dupont), l'espectacle D'aquí a cent anys tots "calvos" (1979). Més tard s'incorporaria a Dagoll Dagom, companyia especialitzada en espectacles musicals. Primer ho va fer com a membre de l'equip de direcció i com a actor, per crear Glups! (1983), musical elaborat a partir dels còmics de Gerard Lauzier. A continuació va protagonitzar El Mikado (1986). La seva interpretació de Ko-Ko en aquell espectacle constitueix un primer èxit personal després de quinze anys de treballs grupals. A partir d'aquí, desenvolupa una carrera en solitari alternant teatre, cinema i televisió. Al seu historial han destacat personatges com Makinavaja a Makinavaja, el último choriso (1989). Per aquell treball al teatre, va rebre l'any 1990 el Premi de la Crítica de Barcelona, com a millor actor de la temporada.
A la Televisió de Catalunya (TV3) va protagonitzar durant tres temporades Quico el progre (1992-95), que també tenia el seu origen en un còmic homònim de J.L. Martín. Per aquesta interpretació va rebre l'any 1993 el Premi de l'AADPC.
Ha encarnat personatges de Shakespeare, interpretant a Falstaff (Les alegres casades de Windsor, 1994), Lucio (Mesura per mesura, 1998), o Esbarzer (Molt soroll per no res, 1999). Per aquests dos últims treballs, va rebre el Premi de la Crítica de Barcelona l'any 2000. S'ha ficat a la pell de personatges de Txékhov; Txebutykin (Les tres germanes, 2004) i Gaev (L'hort dels cirerers, 2010). Va ser especialment destacada la seva interpretació del pallasso català Charlie Rivel, primer pel teatre (Uhhh!, Teatre Nacional de Catalunya, 2005) i més tard pel cinema (El pallasso i el Führer, d'Eduard Cortés, 2007). Va ser cofundador i director del trio Las Veneno a quatre espectacles (1989-94). Ha treballat per a TV3 (Quico el progre 1992-5, La Riera (sèrie) 2013-15, Merlí (sèrie) 2016…) i per a la majoria de cadenes televisives de l'estat espanyol en un bon nombre de sèries i telefilms (Locos por la tele, 1990-91; El comisario, 2002; Doctor Mateo, 2011, Buscando el Norte, 2016; Tiempos de Guerra, 2017; etc.) Per altra banda, Gatos en el tejado (TV1, 1988), Tocat de l'ala (TV1, 1997-8), o Majoria absoluta (TV3, 2002-4) són algunes de les seves col·laboracions per a la televisió amb l'autor i director Joaquim Oristrell.
Ha alternat els treballs d'encàrrec amb els seus projectes propis, mitjançant la seva companyia Esfera Espectacles, entre els quals destaquen els dos espectacles de Jean Claude Carrière, Busco el senyor Ferran (L'Aide memoire, 1996) i La controversia de Valladolid (2005).
Al cinema ha treballat amb directors com Fernando Trueba, Javier Ruiz Caldera, Enrique Urbizu, Laura Mañá, Vicente Aranda, Antonio Chavarrías, José Luis Cuerda, David Trueba, Dani de la Orden, Sílvia Quer, Francesc Bellmunt o Judith Colell, i ha alternat el drama amb l'humor, sent aquest darrer el gènere que més ha desenvolupat. També ha impartit classes de gag a Barcelona (Institut del Teatre, 1986), Madrid (Proyecto Piamonte, 1991) i Buenos Aires (Universitat, 1983).
Obra Al llarg de la seva extensa carrera professional, Ferran Rañé ha fet d'actor de teatre, de cinema i de televisió, així com de director i productor.
Actor Teatre {| class="wikitable sortable" |- ! Any || Obra || Direcció || Notes |- | 1970 || El joc || Albert Boadella || Creació col·lectiva "Els Joglars" |- | 1971 || Cruel Ubris || Albert Boadella || Creació col·lectiva "Els Joglars" |- | 1972 || Mary d'Ous || Albert Boadella || Creació col·lectiva "Els Joglars" |- | 1974 || Alias Serrallonga || Albert Boadella || Creació col·lectiva "Els Joglars" |- | 1977 || La Torna || Albert Boadella || Creació col·lectiva "Els Joglars" |- | 1979 || D'aquí a cent anys tots calvos || Ferran Rañé || Creació col·lectiva "Tossal teatre" |- | 1981 || Penultimátum || Ferran Rañé || Creació col·lectiva "Tossal teatre" |- | 1982 || Xampú de sang || Al Víctor || |- | 1983 || Glups! || J.L. Bozzo, A.R. Cisquella, M. Periel i F. Rañé || Producció "Dagoll Dagom" |- | 1986 || El Mikado || J.L. Bozzo|| En el paper de Ko-Ko. Producció "Dagoll Dagom" |- | 1989 || Makinavaja, el último choriso || Al Víctor i Pepe Miravete || En el paper de Makinavaja |- | 1989 || Y yo con estos nervios || Fermín Cabal || |- | 1989 || Taxi al Rialto || Antonio Díaz Zamora || |- | 1994 || Las alegres casadas de Windsor || Carme Portaceli || De William Shakespeare. En el paper de Falstaff. |- | 1996 || Busco al senyor Ferran || Pere Planella || A l'original "L'Aide memoire" |- | 1997 || Janfry, un alias de cine || Ángel Alonso || |- | 1998 || Mesura per mesura || Calixto Bieito || De William Shakespeare. En el paper de Lucio. |- | 1999 || Molt soroll per no res || Ferran Madico || De William Shakespeare. En el paper de l'Esbarzer. |- | 2000 || Cacao || Joan Lluís Bozzo || Producció "Dagoll Dagom" |- | 2000 || Penjats || Tamzin Townsend || |- | 2004 || Les tres germanes || Ariel García Valdés || D'Anton Txékhov. En el paper de Txebutykin. |- | 2005 || La controversia de Valladolid || Carles Alfaro || De Jean-Claude Carrière |- | 2005-2006 || Uuuuh! || Joan Font || En el paper de Charlie Rivel |- | 2008 || Cancún || Josep Maria Mestres || |- | 2008 || Singapur || Pau Miró || |- | 2010 || L'hort dels cirerers || Julio Manrique || D'Anton Txékhov. En el paper de Gaev. |- | 2011 || Em dic Pere i dos cognoms més || Ferran Rañé || De Pere Calders |- | 2012 || Violines y trompetas || Miguel Gorriz || |- |2013 |Sí, Primer ministre |Abel Folk
| 2013 || Tots fem comèdia || Joaquim Oristrell || |- | 2013-2014 || Estúpids || Blanca Bardagil || De Ferran Rañé i Blanca Bardagil |- | 2015 || No feu bromes amb l'amor || Natalia Menéndez || Alfred de Musset |- | 2015 || Frank V || Josep Maria Mestres || Friedrich Dürrenmatt |- | 2016 || Abans de l'estrena || Jaume Villanueva
| 2018 || La Resposta || Sílvia Munt || Brian Friel |- | 2019 || La tienda de los horrores<ref>[https://beteve.cat/cultura/manu-guix-angel-llacer-tienda-horrores/ Manu Guix i Àngel Llàcer tornen a ‘La tienda de los horrores'''], a Betevé, 20/9/2019</ref> || Àngel Llàcer i Manu Guix || Howard Ashman i Alan Menken
Cinema Any Pel·lícula Personatge Direcció Notes 1972 Aullidos Jordi Lladó Curtmetratge 1977 La festa dels bojos Lluís Racionero Curtmetratge 1978 La torna Francesc Bellmunt Els Joglars 1982 Victòria! La gran aventura d'un poble Antoni Ribas 1983 Interior roig Eugeni Anglada i Arboix 1983 L'home ronyó Raúl Contel 1984 Pa d'àngel Guàrdia civil Francesc Bellmunt 1984 La noticia d'ahir Joan Guitart Curtmetratge 1987 Una nit a Casablanca Antoni Martí 1987 Qui t'estima, Babel? Doctor Roig Ignasi P. Ferré 1987 La veritat oculta Carles Benpar 1987 L'escot Lluís Antoni Verdaguer 1989 Si te dicen que caí Taylor Vicente Aranda 1989 Amanece, que no es poco Mariano José Luis Cuerda 1989 El rey del mambo Carles Mira 1990 El pont de Varsòvia Pere Portabella 1992 El llarg hivern Mestre Jaime Camino 1992 Un plaer indescriptible Romà Ignasi P. Ferré 1994 Cómo ser infeliz y disfrutarlo Felipe Enrique Urbizu 1997 Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí Miguel Félix Sabroso i Dunia Ayaso 2002 El embrujo de Shanghai Feixista Fernando Trueba 2004 Inconscients Joaquim Oristrell 2005 Morir a San Hilario Teodoro Laura Mañá 2006 La invasión de los padres mutantes Joaquim Oristrell Curtmetratge 2007 El pallasso i el Führer Charlie Rivel Eduard Cortés 2010 La vida empieza hoy Metge Laura Mañá 2010 Estar aquí Avi Silvia González Laá Curtmetratge 2010 Candela Elias Cata Pulido Curtmetratge 2011 Yo contigo Paco Javier Coll Curtmetratge 2012 Grieta en la oscuridad Ángel Millán Xavi Rull Curtmetratge2014EnllocRamonLídia PujolCurtmetratge2014El señor de la limpiezaRamonJose SoldevilaCurtmetratge2017What about loveKlaus MenzelPost-producció2017Formentera LadyJoanPau Durà2017Súper LópezSkorbaJavier Ruiz Caldera2022Canción PalentinaSinesioDante SchmitzCurtmetratrge2023Saben aquellBenitoDavid Trueba
Televisió