Eddy Lejeune va guanyar el segon dels tres títols consecutius que va encadenar amb Honda, per davant dels dos pilots de SWM Bernie Schreiber i el nouvingut Thierry Michaud, que havia debutat al campionat tot just l'any anterior.
Pel que fa als catalans, el mes ben classificat va ser Toni Gorgot, cinquè amb la . Manuel Soler, que havia canviat de Montesa a , va acabar la temporada en dotzena posició després de puntuar en només dues proves (setè al Trial de Sant Llorenç i vuitè a Àustria). Aquella fou la darrera temporada al mundial de Soler, un dels grans protagonistes del campionat des del seu debut al .
Relleu generacional La temporada de 1983 va ser la darrera en actiu al mundial de molts dels grans noms del trial de la dècada del 1970. Durant la temporada, o un cop acabada, es van anar retirant antics campions del món com ara Martin Lampkin, Ulf Karlson i Yrjö Vesterinen, a més de pilots de primera línia com ara Charles Coutard, Jaume Subirà i el ja esmentat Soler. Altres noms mítics com ara Malcolm Rathmell () i Mick Andrews () s'havien retirat també recentment.
Simultàniament, alguns dels futurs dominadors del campionat van debutar-hi aquell any: Pascal Couturier, Philippe Berlatier i, especialment, Steve Saunders, que s'estrenava al mundial a 19 anys després d'haver deixat Bultaco per a col·laborar en el desenvolupament de l'. L'anglès, tot i no haver aconseguit mai guanyar el mundial, en fou un dels protagonistes durant anys i va arribar a quedar-hi subcampió amb Honda el . Cal afegir a aquests debuts el ja esmentat de Michaud i el de John Lampkin (ambdós el 1982), el de Diego Bosis () i el de Jordi Tarrés ().
Novetats miniatura|La Beta TR-32 de 1981, creada per Pere Ollé i Antonio Trueba Un fet destacat de la temporada va ser la primera aparició a la taula de resultats de , gràcies al vint-i-tresè lloc final obtingut amb aquesta moto per Pere Ollé. El català havia canviat a finals de de Montesa a la marca italiana, el primer model del trial de la qual, la Beta TR32, va desenvolupar ell mateix en col·laboració amb Antonio Trueba. Pocs anys després, especialment gràcies a Jordi Tarrés, la Beta esdevingué una de les principals marques de trial i en guanyà nombrosos títols mundials amb Tarrés i Dougie Lampkin.
Una altra nova moto que aconseguí els seus primers punts al mundial aquell any va ser la francesa JCM, que pilotà Charles Coutard en la seva darrera temporada en actiu. El francès va puntuar-hi només a Gran Bretanya, on fou setè.
Sistema de puntuació
Calendari Ronda Data ProvaLloc Guanyador1 20 de febrer Olot Bernie Schreiber2 27 de febrer Bilstain Eddy Lejeune3 5 de març Gran Bretanya Bainbridge Eddy Lejeune4 13 de març Newtownards Eddy Lejeune5 17 d'abril Munster John Lampkin6 29 de maig La Gaude Thierry Michaud7 5 de juny Spital am Semmering Eddy Lejeune8 26 de juliol Clusone Eddy Lejeune9 8 d'agost Fully Eddy Lejeune10 18 de setembre Korpilampi Eddy Lejeune11 24 de setembre Huddinge Bernie Schreiber12 2 d'octubre Gefrees Eddy Lejeune
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Eddy Lejeune Honda 1562 Bernie Schreiber SWM 1233 Thierry Michaud SWM 954 Gilles Burgat Fantic 835 Toni Gorgot Montesa 786 Philippe Berlatier Italjet 577 Bernard Cordonnier SWM 508 John Lampkin Fantic 439 Lluís Gallach Montesa 2410 Danilo Galeazzi SWM 1311 Fred Michaud Montesa 1212 Manuel Soler 713 Pascal Couturier Fantic 714 Jaume Subirà Fantic 615 Adrien Prato Montesa 616 Gabino Renales Merlin 623 Pere Ollé 2
Referències
Bibliografia
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1983