La història militar de Catalunya comença al , amb les primeres gestes dels exèrcits sota ordres de governants catalans i dura fins a l'actualitat, on els soldats catalans s'integren dins forces internacionals.
Orígens Els orígens de la força militar a Catalunya es remunten al , amb el Sagramental, la germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament, i, per això, anomenada així.
S'estima que en temps d'hegemonia així com els segles i , Catalunya tenia el poder econòmic per aguantar d'entre 35.000 i 40.000 tropes annualment. En temps de crisis com va ser l'edat moderna per Catalunya, el Principat podia aguantar un exèrcit de 25.000 homes anuals. A part d'aquestes despeses també hi havia les de infraestructures, manteniment de fortaleses i construccions.
La història del Mediterrani ha tastat sovint les armes catalanes, des de Múrcia a Atenes i Neopàtria, però també a la Catalunya vella, abans i després dels Decrets de Nova Planta (1716). Els catalans a part de tenir exèrcit de tropes regulars ha tingut organitzacions paramilitars, des del Sagramental, les croades dels Almogàvers als maulets, el sometent, o els maquis. Fins als Decrets de Nova planta, a les llars catalanes sempre hi havia armes i municions per defensar-se, ja sigui dels sarraïns, dels pirates o dels francesos. No és per tant fins després de la derrota a la Guerra de Successió, que el poder central limita i controla el dret d'armes, i sota el pretext de pacificar el país, amaga el desig d'evitar que els ciutadans s'aixequin en armes contra ell, com tants cops havia passat els temps anteriors.Vegeu Guerra de Successió Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya i els fets anteriors, en aquest mateix article.
A més les constitucions catalanes, abolides de fet pels Decrets, obligaven la corona a negociar el suport popular,Vegeu Constitucions_catalanes#Dret_paccionat representat pels braços de les Corts, suport que aquestes concedien sovint a canvi de privilegis, que limitaven l'autoritat real.Jurisdicció catalana: «Com que les Constitucions i demés Lleis perque's regeix la terra catalana, són elaborades única i solament per les Corts de Catalunya, sols aquestes tenen poder i forsa per derogar ó esmenar les dites ordenances de modo qué les ordres contràries als Usos, Privilegis generals ó especials, Capitols de Corts, Constitucions, no deuen obehirse ni acatarse ancar que fossin ó haguessin sigut dictades pel Rei ó el primogenit seu.» (Corts de Barcelona, any 1422) Aquest equilibri de podersSobirania de la llei: «Ni el Rei ni els seus Oficials poden despullar á algú de quelcuna cosa que posseeixi sense coneixement de causa i ferma sentencia donada.» (Cort de Barcelona, any 1283) desapareix després de la derrota, i la humiliació es fa patent de moltes formes, com ara l'enderrocament del barri de la Ribera, on s'havia trobat més resistència,El 3 d'octubre de 1714, el Mariscal Duc de Berwick publica un ban on prohibeix l'ús de les armes als catalans, sota pena de mort. El juny de 1715, el "Consejo de Castilla" recomana a Felip V la supressió de tots els gremis catalans que fabriquin armes. la construcció de la fortalesa de la Ciutadella al mateix lloc, la imposició del Cadastre,Vegeu Cadastre a la Gran Enciclopèdia Catalana. o el tancament de totes les universitats catalanes.Vegeu Universitat de Cervera.
Per això, veient a venir la diferència del concepte d'autoritat reial de Castella, els catalans es posaren al costat de l'Arxiduc Carles d'Àustria, repartiren fulls de propagandaCal cita. i negociaren amb els anglesos.Vegeu el Pacte de Gènova o Pacte dels Vigatans, signat el 17 de maig de 1705.
Cronologia Sota la presidència de l'abat Oliba, té lloc a Toluges (Rosselló), la primera Pau i Treva de Deu - 1027. Sagramental - 1257, germandat entre diversos pobles per a garantir llur pròpia seguretat, feta per mitjà de jurament. Jaume I institucionalitza el Sometent - La Guerra dels Trenta Anys - 1618 al 1648 assetja bona part del continent, esclata el conflicte bèl·lic entre la corona espanyola i França. Aquest és aprofitat per Felip III per tal exigir l'ajuda i la implicació del Principat amb Castella. Felip III des del començament del seu regnat, l'any 1621, deixa el govern en mans del comte-duc d'Olivares, que intentarà imposar de les lleis de Castella, els quints (impost a pagar que equivalia a una cinquena part de les rendes dels municipis catalans) i el que més tard es coneixeria com la Unió d'armes, és a dir, la creació d'un únic exèrcit distribuït per tots els regnes.
Guerra dels Segadors Revolució popular coneguda com el Corpus de Sang - 1640. Amb el crit "Visca la terra i morin los traïdors" s'inicia la Guerra dels Segadors. Els representants de França i Catalunya signen el pacte de Ceret (a Ceret, el Vallespir) una aliança en contra Felip III - 1640. Pau Claris 94é President de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana - 1641 Lluís XIII de França és proclamat comte de Barcelona - 1641 Tractat dels Pirineus - 1659 en què Castella i França acorden a l'esquena de la Generalitat el repartiment de Catalunya Revolta dels Barretines - 1687, reacció popular contra els allotjaments de les tropes de l'exèrcit reial
Guerra de Successió Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya 1700: Mort de Carles II. Catalunya pren partit per la successió de l'Arxiduc Carles d'Àustria. 1701: Creació de la Gran Aliança de la Haia. 1701-1702: Felip V convoca Corts i jura les constitucions. 1705: Acceptació de la candidatura de l'arxiduc Carles d'Àustria com a Carles III. Representants dels austriacistes catalans signen amb Anglaterra el Pacte de Gènova. Setge de Barcelona. l'Arxiduc, coronat rei a Barcelona. 1706: Les Corts catalanes, a la constitució, aproven que els Borbons no podran ser mai reis de Catalunya. Setge de Barcelona. Catalunya, definitivament en mans austríaques. 1707: El 25 d'abril Derrota d'Almansa: progressiva caiguda de l'Aragó i el País Valencià. 1711-1713: Abandó dels anglesos i els holandesos i, en menor grau, de l'Arxiduc. 1713: Tractat d'Utrecht, no va ser acceptat per els estats de la Corona d'Aragó. 1714: L'11 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Barcelona El 18 de setembre, entrada de les tropes filipistes a Cardona, darrer reducte de l'exèrcit català. 1715: L'11 de juliol, entrada de les tropes filipistes a la ciutat de Mallorca i el 5 de juliol les Pitiüses juren fidelitat a Felip V. 1716: Publicació dels Decrets de Nova Planta a Barcelona. A València i Mallorca s'havien començat a publicar l'any 1714. El general Moragues és executat i esquarterat; el seu cap penja dins d'una gàbia, dalt del Portal de Mar de Barcelona, durant dotze anys. Enderrocament del barri de la Ribera de Barcelona i s'hi construeix una gran fortalesa, la Ciutadella, per controlar la ciutat.
Unitats Militars Catalanes durant el regnat de Felip II Terç de Lluís de Queralt. Aquest terç serví a Flandes i es conegué també despectivament com a terç de los papagayos per part de les tropes de parla castellana presents als Països Baixos.
Exèrcit del Principat sota Felip IV (1635-1640)
Unitats catalanes en l'empresa de Leucata (1637) Companyia de Galcerán de Cartellà. Aixecada per la Ciutat de Girona l'any 1637 amb 90 homes Companyia de la Vila d'Olot i Comte de Peralada amb 400 homes Terç de 500 homes pagat durant 3 mesos pel Consell de Cent a Barcelona
Exèrcit de Socors per Salses (1639-1640) Terços d'infanteria Terç de la Diputació Terç Ciutat de Barcelona Terç del Duc de Cardona Terç del Marquès d'Aytona 1r Terç provincial (Mestre de Camp Lluís de Peguera) 2n Terç provincial (Mestre de Camp Josep de Rocabertí) 3r Terç provincial (Mestre de Camp Gabriel de Llupià) 4t Terç provincial (Mestre de Camp Ramón Xammar) 5è Terç provincial (Mestre de Camp Agustí de Guilla)
Companyies de cavalleria Companyia de cavalleria del Virrei (o de Feudataris de Catalunya) Companyia de cavalleria de Bernard Oms Companyia de cavalleria de Melcior Gallart Companyia de cavalleria d'Alfons Gastany Companyia de cavalleria de Joan de Pelaynich Companyia de cavalleria de Lluís Sitjà
Exèrcit del Principat de Catalunya (1640-1652)
El Batalló del PrincipatAntoni Passola i Tejedor, Oligarquía, municipio y corona en la Lleida de los Austrias s'havia de formar una força pagada amb l'impost del batalló de 5.000 soldats d'infanteria, composta per 4 terços de 1.250 homes en 10 companyies de 125 homes cadascuna dirigits per Josep Sacosta, i 500 de cavalleria en 8 companyies comandades per Josep d'Ardena. Aquest exèrcit no es va poder fer més gran per al moment, ja que des de 1639 i 1640 el Principat va gastar moltes tropes, en especial al Setge de Salses. Igualment, tot i que Catalunya tingués aquest exèrcit com a oficial, de vegades el Principat utilitzava tropes catalanes no allistades en el Batalló.
Els Terços foren els de: Barcelona, Mestre de camp: Joan de Sentmenat i Sargent Major: Francesc Sorribas Girona i Empordà, Mestre de camp: Josep Sacosta i Sargent Major: Josep Tort Vilafranca del Penedès, Montblanc, Tarragona i Tortosa, Mestre de camp: Joan d'Erill i Sargent Major: Josep d'Arles Cervera, Tàrrega, Agramunt, Lleida i Balaguer, Mestre de camp: Lluís de Rajadell i Sargent Major: Josep de Saportella
Terços de Vegueria Terç de la Vegueria de Barcelona Terç de la Vegueria de Besalú Terç de la Vegueria de Tortosa (Mestre de Camp Joan Copons) Terç de Lleida (Mestre de Camp Paher en cap: Lluís de Peguera) Terç de la Vegueria de Lleida Terç de Balaguer Terç de Tàrrega (Mestre de Camp Josep Pons de Monclar) Terç de Cervera (Mestre de Camp Lluís de Rejadell) Terç d'Agramunt (Mestre de Camp Francesc de Villanueva) Terç de Manresa (Mestre de Camp Pere d'Aymerich) Terç de Pallás (Mestre de Camp Miquel Gilbert) Terç de Vic Terç de Vilafranca (Mestre de Camp Josep Margarit i de Biure) Terç de Montblanc (Mestre de Camp Ramon de Guimerà) Terç de Tarragona (Mestre de Camp el Comte de Savallà) Terç del Rosselló i Vallespir.
Miquelets o almogàvers Companyia del capità Cabanyes Companyia capità Caselles Companyia de Pau Goday Companyia de Josep Guasch Companyia del capità Negre (dissolta el setembre de 1641)
Coroneles Coronela de Barcelona (39 companyies el 1640 i 49 el 1649) Milícies de Tarragona (7 companyies) el desembre de 1640 Tarragona es rendia a les tropes de Felip IV Milícies de Reus (4 companyies) Milícies de la Selva del Camp (1 companyia) Milícies de Lleida Milícies de Tortosa (7 companyies) el setembre de 1640 Tortosa es passà al Bàndol de Felip IV Milícies de Girona (9 companyies) Un cop començada la guerra es formaren 5 companyies més de religiosos. Milícies de Manresa (5 companyies el 1642) Milícies de Solsona (4 companyies el 1651)
Cavalleria companyia de Josep d'Ardena i Sabastida companyia de Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa companyia de Manel de Sentmenat companyia de Borrell Aquesta companyia es formà amb els cavalls de la tropa de Xirinos retinguts a les Drassanes companyia d'Emmanuel d'Aux companyia d'Amat companyia de cuirassers de Vilaplana companyia del Comendador Enric Joan. Formada e l'Empordà companyia del batlle de Flassà. Formada a l'Empordà companyia de Joan Baptista de Romaguera A l'Empordà companyia de Salvador Batlle. A l'Empordà
Exèrcit de Lluís XIV de França (1643-1659) Regiments d'infanteria Aquests regiments s'aixecaven en 10 companyies de 100 homes cadascuna.
Regiment d'infanteria Aguilar (1a lleva). Creat el 6 de gener de 1647 - reformat el 1649 Regiment d'infanteria Aguilar (2a lleva). Creat el 1r de gener de 1651 - llicenciat el 20 de juliol de 1660. (El regiment té per coronel Josep Margarit i de Biure i és anomenat Marguerit pels francesos)