Aquella temporada, Mick Andrews guanyà el primer dels dos títols consecutius que aconseguí amb l'OSSA 250 cc, una motocicleta que resultà molt superior a les altres i que aquell mateix any es començà a comercialitzar amb la denominació MAR (de "Mick Andrews Rèplica"). L'anglès va guanyar un total de cinc proves de les vuit en què participà durant la temporada i fou segon a les altres dues (Gran Bretanya i Finlàndia).
El subcampió fou Malcolm Rathmell, en la seva segona temporada al campionat i la primera de completa amb Bultaco i darrere seu es classificaren nombrosos pilots de , entre els quals destaca el nom d'Yrjö Vesterinen, també en el seu segon any al campionat, que va acabar la temporada amb un tercer lloc a Finlàndia i un segon a Suècia. Aquests èxits li valgueren un contracte amb Bultaco a partir de la temporada següent.
Sistema de puntuació
Calendari Ronda Data AnyProvaLloc Guanyador1 25 d'octubre 1970 Bad Endorf Mick Andrews2 29 de novembre Gran Bretanya Sheffield Dave Thorpe3 17 de gener 1971 Solwaster Mick Andrews4 13 de febrer Newtownards Gordon Farley5 21 de gener Clamart Mick Andrews6 7 de març Matadepera Mick Andrews7 31 de maig Oberdiessbach Mick Andrews8 22 d'agost Solvalla Malcolm Rathmell9 29 d'agost Karlskoga Benny Sellman
Classificació final Posició Pilot Motocicleta Punts1 Mick Andrews OSSA 75 (100)2 Malcolm Rathmell Bultaco 59 (72)3 Gordon Farley Montesa 53 (61)4 Rob Edwards Montesa 52 (64)5 David Thorpe OSSA 45 (56)6 Benny Sellman Montesa 297 Yrjö Vesterinen Montesa 288 Lawrence Telling Montesa 199 Gustav Franke Zündapp 1710 Alan Lampkin Bultaco 1614 Pere Pi Montesa 1117 Ignasi Bultó Bultaco 718 Fernando Muñoz Bultaco 6
Referències
Bibliografia
Categoria:Edicions del Campionat del Món de trial Categoria:Competicions motociclistes del 1971