La batalla de Plassey es va dur a terme el 23 de juny de 1757, va suposar la victòria decisiva de la Companyia Britànica de les Índies Orientals sobre el Nabab de Bengala i els seus aliats de la Companyia Francesa de les Índies Orientals, establint-la com la Companyia Governant a l'Índia i que es va expandir sobre gran part de l'Àsia meridional durant els posteriors 190 anys. La batalla va tenir lloc a Palashi, Bengala Occidental, a la riba del riu Bhagirathi, a 150 km al nord de Calcuta aproximadament, prop de Murshidabad, aleshores capital del Nabab de Bengala. Els adversaris eren d'una banda Siraj Ud Daulah, l'últim Nabab independent de Bengala, i d'altra banda, la Companyia Britànica de les Índies Orientals. miniatura|Colònies europees a l'Índia abans de la Guerra dels Set Anys La batalla es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) i en el marc de la seva rivalitat Europea, la Companyia Francesa de les Índies Orientals va enviar un petit contingent per lluitar contra els britànics. Siraj-ud-Daulah hi tenia una força numèricament superior i va establir la seva base a Plassey. Els britànics, preocupats veient-se superats en nombre, van prometre subornar amb grans quantitats a Mir Jafar, cap de l'exèrcit de Siraj-ud-Daulah que havia estat degradat, juntament amb d'altres com Yar Latif, Jagat Seth, Umichand, Maharaj Krishna Nath i Rai Durlabh. Aleshores, Mir Jafar va reunir les seves tropes a prop del camp de batalla però, realment, no va fer res per unir-se a la batalla, provocant la derrota de l'exèrcit de Siraj-ud-Daulah. Siraj-ud-Daulah va fugir, tot i que -posteriorment- va ser capturat i executat. Com a resultat, tota la província de Bengala va caure en poder dels britànics i Mir Jafar va ser designat nominalment Nabab, tot i que en termes efectius només era un titella de la companyia.
Es considera que aquesta va ser una de les batalles clau que van conduir a la formació de l'Imperi Britànic d'Àsia meridional. L'enorme riquesa adquirida de la tresoreria de Bengala i l'accés a una font massiva de grà i als impostos van permetre a la Companyia reforçar significativament el seu poder militar, i van obrir el camí per al domini colonial britànic, l'explotació econòmica de masses i la dominació cultural gairebé a tota l'Àsia meridional. Els enfrontaments posteriors van reforçar el domini britànic al sud d'Àsia i van preparar el camí al govern colonial britànic a l'Àsia.
El Pôlash (Bengalí পলাশ, un arbre amb una extravagant flor vermella) dona el seu nom a un petit poble a prop del camp de batalla. Una romanització fonèticament correcta del nom Bengalí hauria estat: batalla de Palashi, però l'ortografia anglesa el va convertir en l'actual nom de Plassey.
La creixent influència francesa Amb la connivència de l'emprenedor governador general de França Joseph François Dupleix, la influència francesa a la cort del Nabab estava creixent. El comerç francés a Bengala estava augmentant el seu volum. Els francesos també van proporcionar al Nabab alguns soldats per operar peces d'artilleria pesant.
Ahmad Shah Abdali Siraj-ud-Daulah va enfrontar-se a conflictes en tres fronts simultàniament. A més de l'amenaça que suposava la Companyia Britànica de les Índies Orientals, es va enfrontar amb l'exèrcit afganès d'Ahmad Shah Durrani que avançava per la seva frontera occidental, i que havia capturat i saquejat Delhi el 1756, així com la possibilitat d'incursions dels Maratha (que havien saquejat Bengala moltes vegades durant el regnat del seu avi, i que havien continuat els seus assalts al nord i l'est de l'Índia, de la qual Bengala en formava part). Per tant, Siraj va enviar la majoria de les seves tropes a l'oest a combatre, sota el comandament del seu amic i aliat Ram Narain, el Diwan de Patna.
Intrigues de la cort Enmig de tot això, s'anaven produint intrigues a la cort de Siraj-ud-Daulah a Murshidabad. Siraj no era, precisament, un governant estimat. Jove -va succeir al seu avi a l'abril de 1756 a l'edat de 23 anys- i impetuós, era propens a fer enemics ràpidament. Els més perillosos d'ells eren la seva rica i influent tia, Ghaseti Begum (Meherun-Nisa), qui volia un altre nebot en la successió al tron, Shaw -que havia patit com a resultat del setge de Calcuta-, i Mir Jafar -que va ser degradat del seu càrrec de cap de l'Exèrcit, i finalment, es va posar del costat dels britànics.
Política de la Companyia La companyia havia decidit des de feia temps que un canvi de règim seria favorable als seus interessos a Bengala. El 1752, el capità Robert Orme, a una carta a Lord Clive, va assenyalar que la Companyia hauria d'eliminar l'avi de Siraj, Alivardi Khan, per tal de prosperar. Hill,S.C. The Indian Record Series, Bengal in 1756-7., 3 vols. London, 1895-1905, Vol. 2:307
Després de la prematura mort d'Alivardi Khan a l'abril de 1758, el seu successor designat per ell mateix va ser Siraj-ud-Daulah, un net que havia adoptat. Les circumstàncies d'aquesta transició van donar lloc a una considerable controvèrsia, i els anglesos van començar a donar suport a les intrigues de la filla gran d'Alivardi, Ghaseti Begum, en contra del seu net, Siraj.
Les instruccions -que daten del 13 d'octubre de 1756 i provinents del Fort St.George- ordenaven a Robert Clive, realitzar una aliança amb qualsevol autoritat de la província de Bengala que estigués descontenta amb la violència del govern del Nabab o que tingués pretensions de governar-lo. Per aquesta raó, Clive va substituir William Watts com a cap de la fàbrica Kasimbazar de la companyia, que era expert en bengalí i persa, per tal de negociar amb els dos candidats potencials, Latif Yar Khan, un dels generals de Siraj, i Mir Jafar, besoncle de Siraj i el cap deposat de l'exèrcit.
El 23 d'abril de 1757, el Comite Electe de la Junta de Directors de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, va aprovar un Cop d'estat com a política per Bengala.
Mir Jafar, que negociava a través d'un mercader armeni, Khojah Petrus Nicolás, va ser l'elecció final de la Companyia i el 5 juny de 1757 es va signar un acord escrit entre la Companyia, representada per Lord Clive, i Mir Jafar. Així Mir Jafar s'assegurava que seria nomenat Nabab de Bengala, una vegada que fos deposat Siraj-ud-Daulah.
Ordre de la batalla L'exèrcit de la Companyia Britànica de les Índies Orientals comandat per Lord Clive, format per 950 europeus i 2.100 sipais indis i un reduït nombre de canons, es trobava àmpliament superat en nombre. D'altra banda, l'exèrcit del Nabab estava format per uns 50.000 homes i algunes peces d'artilleria pesant, manipulades per uns 40 soldats francesos enviats per la Companyia Francesa de les Índies Orientals. Malgrat l'enorme superioritat numèrica, 16.000 dels 50.000 soldats es trobaven sota el comandament directe de Mir Jafar. Després de les promeses de les autoritats de la Companyia, Mir Jafar va triar no lluitar; per aquesta raó, la moral de l'exèrcit del Nabab es va enfonsar. Juntament amb les de Mir Jafar, les tropes comandades per Yar Latif i Rai Durlabh no van prendre part en la batalla degut a un pacte secret fet amb els britànics. Finalment, només 15.000 soldats van prendre part de forma efectiva a la batalla, les quals encara eren significativament superiors en nombre a les forces comandades per Lord Clive.
Principals oficials britànics Major Killpatrick Major Grant Major Eyre Coote Capità Gaupp Capità Richard Knox
Principals oficials del Nabab Mir Jafar Ali Khan – dirigint 16.000 soldats de cavalleria Yar Latif Mir Madan Jagat Seth Rai Durlabh Monsieur Sinfray – Oficial francès d'artilleria
Regiments de la Companyia Britànica de les Índies Orientals 1r de Fusellers Europeus de Bombay, també conegut amb el nom de 103è Regiment d'Infanteria Fusellers Reials de Madras, també conegut com amb el nom de 102è Regiment d'Infanteria Fusellers Reials de Bengala, també amb el nom de 101è Regiment d'Infanteria 1r d'Infanteria Nativa de Bengala, també amb el nom de Lal Paltan (la traducció a l'Hindi de secció vermella)
Tropes de la Reina (exèrcit regular britànic en préstec a la Companyia) 39è Regiment d'Infanteria, 1r Batalló 9a Bateria, 12è Regiment, Artilleria Reial The British Army En rigor, l'artilleria en acció va ser 1a Companyia d'Artilleria de Bengala. La bateria va ser reanomenada després de la batalla. 50 mariners del vaixell HMS Tyger enviats per assistir l'artilleria.
Batalla miniatura|Representació del camp de batalla, amb les explicacions dels moviments de tropes.
La batalla va començar durant un matí de molta calor i humitat. Eren les 7 del matí del 23 de juny de 1757, quan l'exèrcit del Nabab va sortir del seu campament fortificat i va llançar una canonada massiva contra el campament britànic. L'historiador del , Ghulam Hussain Salim, descriu el que es va produir a continuació amb les següents paraules:
Ghulam Husain Salim Riyazu-s-Salatin (Calcutta) 1902 Fasc. IV Available Here
Al voltant de les 11.00 h, Mir Madan, el cap de l'exèrcit i un dels oficials més lleials del Nabab, va llançar un atac contra el bosc fortificat on es trobava la Companyia d'Índies. No obstant això, va ser mortalment ferit per una bala de canó britànic, i això va causar una gran confusió entre les seves tropes.
Al migdia, un fort aiguat va caure en el camp de batalla. Els britànics van cobrir ràpidament la pólvora, canons i mosquets contra la pluja, però les tropes no entrenades del Nabab, tot i amb l'ajuda francesa, no van poder fer-ho. Per aquesta raó, quan les pluges van cessar, els britànics encara tenien poder de foc, mentre que les armes de foc del Nabab eren inútils. Com a resultat, l'oficial britànic al comandament (Lord Clive), va ordenar cessar el foc dels canons abans de les 2.00 h de la tarda i el Major Kilpatrick va llançar un atac a través dels estanys d'aigua que hi havia entre els dos exèrcits. Amb els seus canons i mosquets completament inútils, i amb la cavalleria Mir Jafar, que era l'aliat dels britànics, negant-se a atacar el campament de Lord Clive, el Nabab es va veure obligat a ordenar retirada. Cap a les 5.00 de la tarda, el seu exèrcit estava en plena retirada i els britànics tenien el control del camp de batalla.
La batalla va costar a la Companyia Britànica de les Índies Orientals només 22 morts i 50 ferits -la majoria d'ells eren sipais nadius-, mentre que l'exèrcit del Nabab va perdre almenys 500 homes entre morts i ferits. Robert Clive's letter to the Select Committee of the Board of Directors of the British East India Company reporting on the battle, 26 July 1757 - at the Project South Asia
Conseqüències La batalla de Plassey és considerada com el punt de partida dels esdeveniments que van establir l'era de la dominació britànica i la conquesta de l'Índia.
El destí de Mir Jafar Mir Jafar, per la seva traïció al Nabab Siraj-ud-Daulah i la seva aliança amb els britànics, va ser instal·lat com el nou Nabab, mentre que Siraj-ud-Daulah va ser capturat el 2 de juliol a Murshidabad quan tractava d'escapar cap al nord. Més tard, va ser executat per ordre de Miren, fill de Mir Jafar. Ghaseti Begum i altres dones poderoses van ser traslladades a una presó llunyana a Dhaka, on finalment es van ofegar en un accident de vaixell, que molts consideren que va ser ordenat per Mir Jafar.
Mir Jafar irritat sota la supervisió britànica, va demanar la seva intervenció a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals. Els holandesos van enviar set embarcacions i prop de 700 mariners fins a Hoogley, però els britànics encapçalats pel coronel Forde va aconseguir derrotar-los a Hooghly-Chinsurah el 25 de novembre de 1759. A partir d'aquell moment, Mir Jafar va ser deposat com Nabab (1760) i Mir Kasim Ali Khan (gendre de Mir Jafar) va ser nomenat Nabab. Mir Kasim va donar mostres d'independència i va ser derrotat en la Batalla de Buxar (1764), fet que va provocar que la Companyia fes seu el control polític total del Nabab.