miniatura|Principals branques de les llengües malaiopolinèsies. Les llengües malaiopolinèsies són un subgrup de llengües de la família austronèsia. El subgrup està molt expandit per les illes del sud-est asiàtic i el Pacífic, amb alguns parlants a l'Àsia continental. El malgaix, parlat en Madagascar, n'és una excepció.
Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals limitat, cinc en la majoria dels casos.
Es divideix en dos grups Llengües malaiopolinèsies occidentals, amb uns 300 milions de parlants i que inclou: l'indonesi, el malai, el javanès, el malgaix, el tagàlog, el ilokanès, el cebuà, el buginès, així com moltes altres. Llengües malaiopolinèsies centrals i orientals Centrals, composta per 160 llengües que es parlen principalment a Indonèsia. Orientals, amb aproximadament un milió de parlants. Inclou les llengües de Micronèsia com el nauruà, el sama i el chamorro i les llengües de Polinèsia com el hawaià, el maori, el rapanui, el samoà, el tahitià, el tonganès i el tuvalià. La majoria d'aquestes llengües tenen estatut d'oficial als seus respectius territoris
Descobriment i estudi Sens dubte fou el viatger italià Antonio Pigafetta, que va acompanyar Fernando Magallanes en la seva expedició de 1519-1522, qui va recollir els lèxics més antics de dues llengües malaiopolinèsies: el malai i el malgaix. Pigafetta es va adonar immediatament de la similitud entre els dos idiomes.
Des de 1706, el filòleg neerlandès Hadrian Reland observà similituds entre llengües tan distants com el malgaix, el malai i el futunià, a partir de llistes de paraules recollides a Futuna per l'holandès Jacob Le Maire. L'existència d'una família que més tard va ser anomenat malaiopolinèsia s'estableix per Lorenzo Hervás y Panduro, al seu Catalogo delle lingue. El 1834 Wilhelm von Humboldt va batejar la futura família de les llengües austronèsies, estesa des de l'Illa de Pasqua, com a malaiopolinèsia a Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836 - 1839). El kawi era l'antiga llengua literària de Java. Aquesta obra és considerada com a innovadora en matèria lingüística.
Llista general de les llengües malaiopolinèsies ethnologue.com compta 1.248 llengües malaiopolinèsies (sobre un total de 1.268 llengües austronèsies), que es reparteixen entre els grups següents:
GrupNombre de llengüesRegióBalinès-Sasak3Bali i LombokGran Barito33Borneo, Madagascar, Filipines (*)Central-oriental708Indonèsia oriental, OceaniaChamorro1GuamGayo1Nord de SumatraJavanès5Java, Nova Caledònia, SurinameKayan-murik17Borneo Lampung9Sud de SumatraLand Dayak16BorneoMadurès2Bawean, Kangean, MaduraMalai70Brunei, Indonèsia, Malàisia, SingapurMesofilipí61FilipinesNordfilipí72FilipinesNord-oest84BorneoPalauès1República de PalauPunan-nibong2BorneoSud Mindanao5MindanaoFilipí meridional23FilipinesSondanès2JavaSulawesí114CélèbesSumatrià12Enggano, illes Mentawai, Nias, SumatraGorap (no classificat)1MoluquesHukumina (no classificat)1MoluquesKatabaga (no classificat)1FilipinesRejang (no classificat)1Sud de Sumatra.
(*) Les Llengües Gran Barito inclouen el grup de les Llengües sama-bajaw
Taula comparativa de les diferents llengües malaiopolinèsies + </p>CatalàMerina (Madagascar) Ma'anyan (Indonèsia) malai (Indonèsia, Malàisia) Antic javanès (Indonèsia) Cebuà o visaya (Filipines)Tagàlog (Filipines)Futunià (Polinèsia) Protollengua comuna Un isa, iray isa, erai satu -sa, tunggal usa isa tasi *esa, *isa Dos roa rueh dua rwa, ro duha dalawa rua *duha Tres telo telu tiga telu tulo tatlo tolu, toru *telu Jo, meu (iz)aho, -ko aku, -ku aku, -ku ako, -ko ako, -ko- akô, akin au, avau, -ku *i-aku Tu, teu, teva ianao, -nao hanyu, -nyu engkau, -kau ko, ngko, kowe ikaw, -kaw ikaw, iyo akoe, kee *i-kahu Ell, seu izy, -ny hanye, -nye ia, dia, -nya sira siya siya, niya o-ia, ia *si-ia Cel lanitra langit langit langit langit idem rangi *langit Lluna, mes volana wulan bulan wulan bulan buwan mirama *bulan Sol masoandro mateandrau matahari ari adlaw arâw la *ha(n)daw Dia andro andrau hari dina adlaw araw ao, aso *qalejaw Nit alina (ka)malem malam wengi gab’i gabi bo, poo’uli *bengi Any taona taun tahun tahun tu'ig taôn tau *taqun Terra tany tane tanah tanah yuta lupa kere, kele *tanaq, *taneq Aigua, (llac) rano, (farihy) ranu, (danaw) air, (danau) wway, (ranu) tubig, (lanaw) tubig, (ilog) wvai, (namo) *danum, (*wai) Pluja orana uran hujan udan ulan ùlan ua *quzan Pedra vato watu batu watu bato batô fatu *batu Terreny afo apuy api apuy kalayo apôy afi *hapuy Fusta, bosc hazo, -kazo, ala kakaw, jumpun kayu, hutan alas lasang kahôy, gubat la’au, 'ara *kayuh, *alas Fulla ravina rawen daun ron dahon dahon rau, lau *dahun Fruita voa wua buah wwah bunga bûnga fua *buaq Corda tady tadi tali tali pisi lubid taula, vava *talih Ocell vorona wurung burung manuk langgam ibon manu *manuk Nom anarana ngaran (nama) ngaran jeneng ngalan pangalan ingoa *ngayan Humà olona ulun orang, (ulun) uwong tawo taò tangata *tau Home (lehi)lahy upu laki-laki lanang lalaki lalake tane *laki Dona (vehi)vavy wawey bini (épouse) wadon, wedok babaye babae fafine *bahi Nen (z)anaka, zaza ia anak anak bata batà tama *anak Cap loha ulu' hulu hulu ulo ulô uru, ulu *qulu Pèl, cabells volo wulu bulu bulu buhôk balahibo, buhok fulu, furu *buhek Pell hoditra kudit kulit kulit panit balât kili, kiri *kulit Casa trano, (levo), vala lewu balai (pavillon) bale balay bahay fale *humaq,*balay Sostre tafo hapau atap atep atup bùbông ato, inaki *qatep Camí lalana lalan jalan dalan dalan daân ala, retu *zalan Menjar (mi)hinana, homana kuman makan mangan mokaon kàin kai, omaki *kaen Beure misotro, (minona) ngo’ot minum ngombe moinum inòm inu *inum Cuinar (ma)handro nandruk (me)masak masak (mag)luto lutò hkavi *tanek,*zakan Rostir (mi)tono nutung (mem)bakar tunu sunugon ihaw tungia, tutu *tunu Dormir (ma)tory, mandry mandre tidur turu katurog tulog moe, moerua *tidu(r) Viure, viu velona belum hidup urip mabuhi mabuhay, buhay mouri *ma-hudip Morir, mort maty matey mati mati mamatay mamatay, patay mate *matay Matar mamono manuh (mem)bunuh mateni mopatay pumatay jiaka mate *bunuq Calent (ma)fana malaing panas mapanas init, alimuot init, banas mafana *ma-panas Blanc fotsy mahilak putih putih buti pùti hkengo, tea *ma-putiq Negre mainty maintem hitam ireng itum itim uli, uri *ma-qitem Nou vao wa’u baru anyar bag'ô bago fou *ma-baqu Això, allò ity, iny, iry iti, iru ini, itu iki, iku kini, kana ito, èto tenei, tena *i-ni, *i-na
Remarques a) Aquests exemples han estat donats a títol indicatiu i requereixen una major investigació en cada llengua per a un ús veritablement científica. b) Així malgrat que l'ortografia utilitzada per a cada llengua és globalment aquella de l'ús corrent i que no reflecteix a vegades la veritable pronunciació, des d'un punt de vista fonètic. c) S'han posat entre parèntesis totes les manifestacions particulars, indicant, amb un afix, amb una forma prèviament documentada, amb un terme de significat semblant però no idèntic a l'entrada indicada, o si el terme no té res a veure amb el terme indicat. d) L'“antic javanès” correspon aquí a les antigues manifestacions de la llengua, mostrades en els antics manuscrits anteriors al . Les formes modernes són sovint un xic diferents. e) El proto-malaiopolinesi correspon a una reconstrucció hipotètica (*) obtinguda comparant les diferents llengües integrades en aquesta subdivisió, amb l'exclusió de les llengües més arcaiques del nivell “austronesi” com les del nord de Taïwan-Formosa. L'escriptura és aquí més fonètica (la ‘q’ correspon per exemple al “cop de glotis”) però sense estar veritablement homogeneitzada.
Bibliografia Tryon, Darrell T., ed. 1995. Comparative Austronesian Dictionary. An Introduction to Austronesian Studies. Berlin: Mouton de Gruyter, 1995. Dahl, Otto Christian. 1951. Malgache et Maanjan. Une comparaison linguistique. Oslo: Egede Instituttet. "La subdivision du Barito et la place du malgache." Acta Orientalia, 38.77-134. 1977 Wittmann, Henri (1972). "Le caractère génétiquement composite des changements phonétiques du malgache." Actes du Congrès international des sciences phonétiques 7.807-10. La Haye: Mouton.
Vegeu també Aklanon, llengua asiàtica de la província d'Aklan, a l'illa de Panay; a l'arxipèlag de les Visayas, una regió de les Filipines
Enllaços externs
Llengües malaiopolinèsies a ethnologue.com History.com Encyclopedia: Llengües malaiopolinèsies